MONOGRAFIC:

El BaixVallds: realitat o ficci6?

!].rjjft-+:i.'l?r t*9i\\L:*F!s! lf S+\":l;

HH!:l\\f:

AOUEST II]8RE HA ESIAT EDITAT A^/l8 E! SUPOET D€ IE/WTEs\\

Kao Cdpo(atbn SA)

6 isoeftd rehh&lo, EE l'okdtel6 &15 luh6 &l @Pt'ig[t,

ldo h6 $rcid Gr.bbft! o h ki, h iFodu.d6 bd o Frcbl d'o

q6b ob! Fl $EL&d FEdhd, hd€ hl h EF.€tto I C

hcbnsi {ifond. I h dinii&d6 d4 ohE nlid'cdi log8 o

l,* lle{6 /yctaf d6 h p..bdo h6 €lior dihibdde F. Joo. AbCl6

e rDq: &autoc

I tuod C{'|r€ dEtdbtrloleh'E Airirmdt delilolerdd Vd&

(ta Marin€b, plrc: de lBsFda, n

Co.rsitrtDERD mONOIEr(}6Ab^nm.ivstnra,oldiBdtfliiDudq

cocol Garcbt',toEno i lvlaltft.lr xavl€r Lld€dd iMastena,ltafi canE M..! I

Cdda, M.da fug€b Sulrcz i Cdtzllez

DR5[NYGRlnc: laL Bo6d'lserwiMur dddA8cdfqu..)

IR TCe goeEnplal!

MPRE T/t lG sanb hilllii d. Ronf:na

lsN: l57A6m9

DL &3705$1987

SUMARI

FDITORIAI

9

7

PRFSFNTACI6

MISCEL TANIA

f,5 inveatebrots de Goliecs: primeres posses cop dl seu coneixement ............. 1t

Laura Celid i Gelabeft i lolanda Grau ico

Noto biogtdlica d'Andteu Motgd i Bonosve (1873-1919), prevere i bo[rinic..... l9

M. Angels Boner.Jordi Camprubi, Monica RoLd,n iJoan valts

6oliecs, verc el linol de 30 onus de tiui!o ................ ...... . ....................................................33

Pilar Laso o iveros ixavier Ludevid i Massana

Pere de Roviro, un templet deJ Votlds ........................................................................................... 4 3

Jaume vilaginas L segura

€srudi de les pdmeres ton[s publicodes de Porels de/ Vo,tds (s. X-X ) ...._...... 63

Alba Diaz Torrecillas iNiria sanrjago 6onzatez

Lo segregoci5 de Porets del vaJlis .... ............................................................................................. 7 5

Maria carme MacE i Graca

to rndsio de con coil sfmbot de Ia pogesio benesrdnt de t,iqd de VdI ............ 91

Federolisme i Segono fleprblicd o S!o.PerpiIuo ,1931- 1936, .................................... I 13

Ernesro vilas Galindo

Com i quC vo[em o l4oJlet? ........... .................. ............................ l3 t

Alba Palma Rosanes I i4ar seg!ra Hidatgo

Lo xcEM, un ptojeate globol per o ,'ensengoment obligototi o Molier . ........... 145

consol Garcia-Moreno iMarchan iAlberro sieT Gorrro

MONOGRAFIC

Consol Carcia-l4oreno i Marchan i Xavier Ludevid I Massana

El Boix yotlCs: uno comorco sense taon reres ............._.......................................................... 163

cop o uno novo orgonitzaci6 te itotiol de cotolunao? fl cos del Eoix Volies ............................ . ........ ................................. i Zl

lnlerogonts sobre el Vollds....... .......... ........... 18?

PlqneJioment tl\"fii|orlol de ,s iegrd etropolllono dc Bqrcelonq..-.....--....'....... 2 t I

Juli Esteban I Noguera

El Boix lttns o deDdt.-..----..-.-.-.- ..-.... ...-....-...233

Ramon TorenB I lbn€s

R E S S E N YA B I B L I O G R A F I C A. Jos.p Mr. Bemts I Puryo--.---....-........... 2a I

FITXA ARTlSTlCA, rosep ralh E.niz l oliv.r

---.--..-.--.-..--..-....-....

2 4 3

PUBLICACIONS DEt C E M..-...-...-.. - -.........-....2.7

Sumari dels volums publlcats de 'Notes' (1 al 20) ......-.....--.-..---.. ..-.--...........-.. 253

I

,rl;f,

edttorial

l'a ny celebrAvem el desd aniversari del naixement

del Centre d'Estudis Molletansr enguany tornem a estar de

celebraci6: surt el nimero 20 de Notes. Durant aquest temps,

cada any. [.del a la rradicro. per Sant Vrcenq. la

nostra revista ha sortit a Ia llum. Aquest gener de 2005, doncs, de

1 passa I

parro de la vrl Ja,

nou us presentem

vostre interas

un seguit d'articles que esperem que siguin del

A la mrscel linia trobareu tres articles relacionats amb Callecs: un estrr

di dels rnvertebrats, let per Laura Celib r lolanda Crau. una nota brograftca sobre mossbn A.ndreu Malgi. bot)nrc que passeji i estudra

Ientorn. a carrec de M. AngeJs BoneL. Jordr Camprubi. Monrca Roldjn

i Joan Vallds, i un darrer escrit que valora els trenta anys de lluita per

oteservar el terrirorr, ara que s ha aprovat el Pla Drrecror de Callecs

Jaume Vilaginds, amb el seu profund coneixement de I'Epoca medieval,

ens aproxima a un Lempler, Pere de Rovira. i Frnesto Vilis esrudra la

segona repriblica a Santa Perpltua. Dos altres articles ens parlen de la

histdria de Parets del Vallds: l'estudi de les primeres fonts de toponimia,

onomestica i histdria, de les joves Alba Diaz i Niria Santiago (guanya

dores del V Premi Juvenil VicenE Plantada), i I'article de M. Carme

Macii sobre la segregaci6 de la vil.la. De ben a prop, LligA de Vall,

Anna M. Busto ens d6na a conEixer la histdria de la masia de Can

Coll. Finalment, hi ha una an}lisi del comportament electoral a

Mollet des del \\977 al 2004, d'Alba Palmes i M. del Mar Segura, i

l'explicaci6 d'un projecte global educatiu a Mollet, per Consol Garcia Moreno i Joan Albert Silez.

La monogralia els temes tractats a les de 2004,

coordinades per ConsoJ Carcia-Moreno r Xavrer Ludevrd, amb el tema

El Bdix Vallis, realiat o ficcill

Hr ha cinc articles. el prrmer dels quals ds del regrdor Orrol ForL. on

defensa el Baix Vallds sense fronteres. A continuaci6 hi ha l'aportaci6

de Josep Roca, que estudia la proposta comarcal dins la racionalitzaci6

municipal de Catalunya. Ilarticle de Joan Tort planteja els interrogants

sobre el Vallds i el de Juli Esteban analitza la planificaci6 rerritorial de

de I'hrstoriador i perro

7

recull

reglo dar rer,

Jornades de tardor

la merropolitana de Barcelona. El

rodona

/oT*t

dista Ramon Torrents, sintetitza les aPortacions a les Jornades dins la

taula de la qual ell fou moderador.

Acabem el Nolcs d'enguany amb la ressenya bibliogrifica de Josep M.

Bernls, del llibre E/s paisatges de Callecs, i la fitxa artlstica de Josep ldlix

Benz d'una obra de l'artista Abell6, La Pedra filosofal. A les darreres

pAgines trobareu una breu ressenya de les publicacions del CEM i els

sumaris complets dels vint volums de Norrs Publicats fins ara.

Per acaba4 agraim la feina de totes les persones que han fet possible

aquesta publicaci6: els autors i les autores, les persones encarregades del

disseny i l'edici6. Esperem que, per molts anys m6s, puguem comptar

amb tots plegats.

Consell de Rcdaui|

,d\"Iql

Presentucif

l Centre d'Estudis Molletans va celebrar, l'any pasat, els pnmers deu anys de la seva existencra. Aquest any traiem \" llum

i teniu a les mans- el nimero 20 de la revista Notes, l'drgan

d'expressi6 i repres€ntaci6 del Centre i de la seva activitat de recerca,

estudi i foment de la reflexi6 i el debat al voltant de 1a realitat passada,

present i futura de Mollet i, tamb€ sovint, del Baix Vallbs.

El 2004 ha €stat un any en qud el CEM ha treballat amb el nivell i la

dedicaci6 a a ens ta acostumats: Dresentaci6 del nrimero 19 de

Nores, per Sant Viceng del 2004, i convocatdria i veredicte de la VI Beca

de Recerca Vicenq llanrada r del V Premi Juvenil Viceng PlanLada. La

oeca la van guanyar un grup de brblegs mallorquins .Laura Cehi, lo

landa Crau, LIuc Carcia, Antoni Sacar6s i Cuillem X. Pons amb la

presentaci6 d'una proposta de treball inEdita per al coneixement de la

part rural del nostre terme: Els invertebruts a Callecs. El premi juvenil.

se'l van endur unes alumnes de secund)ria, de l'lES Parets, Alba Diaz i

Nriria Santiago, el qual, sota el titol Estudi de les prineres fonts Vublicades

le Parets del Vallis (s X-KI). Toponinia, onomistica i histdria,el podeu llegir

en aquest num€ro.

Tamb6, com ja fa uns anys, vam celebrar la setena edici6 de les jornades

d'estudi i debat del CEM, que fem a la tardor, amb un tftol suggerent

\"El Baix Vallds: realitat o ficci64,, amb la intenci6, no de convdncer

ningu que exrsteix el Barx Vallbs perqud nosaltres ;a ho estem, de con

venquts sin6, i en tot cas, de conbixer i aprofundir en els arguments a

favor i en contra, per alimentar un debat plenament d'actualitat al

nostre pais davant la imminent reorganitzaci6 territorial que ha de dur

a terme el govern de la Ceneralitat.

Fls deu anys del CIM els vam celebrar d una manera habrtual en el

nostre centr€ d'estudis: d'una forma senzilla i austera, perd amb un

destacat nivell de contingut, de rigor i d'amenitat, en un cicle de deu

conferdncies -una per any ,

repartides entre la primavera i Ia tardor

que, sota el titol d'Origens, ens explicaven aixd, l'inici i el comenEament, des de la nostra geologia, fins a la gesti6 de la nostra ben jove

democrAcia, en un any en qud tambd vam celebrar els 25 anys dels

qu€

9

{.T<t

primers ajuntaments democrdtics. Van ser deu conferbncies, fetes per

deu persones !epesentants del planter d'estudiosos, investigado!s I

col laboradors actius del CEM, que han donat una visi6 dmplia, completa i interessant del passat i present. A tots ells: Jordi Bertran, Joan

Carles Ortiz, Iosep Cordi Olga Alcaide, Jaume Vilagin6s, M. Angels

Suiirez, Josep M. Blanch, Angel Moreno, Xavier Ludevid i Joan Corbalan, moltes gr)cies pel seu treball i per la seva dedicaci6 i la seva professionalitat, en benefici del CEM i, naturalment, de la ciutat.

Ara, el n,imero 20 6s tamb6 un bon nrimero, un gran nimero. 20 anys

de la revista Nors 6s una fita que ens fa sentir molt orgullosos, perqud

6s una reuni6, un aplec, en vint volums, d'un malerial de gran valor,

un material d'estudi i recerca, artistic, de testimoni directe de la nostra

histdria, la nostra identitat i els nostres protagonistes, homes i dones de

totes 1es edats i condicions, que han viscut el seu temps amb mes o

menys coratgej amb m6s o menys encert, P€rd, en tot cas, amb unes

veritats, les prdpies, que ens han llegat el que tenim i el que som, per a

b6 i per a mal. Cal dir que aquests vint ntmeros han estat possibles

grAcies al treball desinteressat, voluntari i altruista d'unes persones, i 6s

de justicia que ho reconeguem i tinguem clar que 6s per aixd que hem

arribat a aquesta fita.

Dono les grecies a tots els col laboradors d'aquest volum, per les seves

aportacions i la qualitat dels seus treballs. Tamb6 vull recordar, en aques

t€s pegines, la persona de mossdn Joan Miranda, que l'estiu de l'any

passat va canviar de desti parroquial i per aixd ja no este en el Consell

Directiu del CEM. Vull agrair'li, pfblicament, la seva tasca, les seves

aportacions i el seu suport constant a les activitats del CEM; alhora

que vull donar Ia benvinguda, al si del Consell Directiu, a mossen Josd

Baena.

Per acabar, vull fer un reconeixement priblic a la dedicaci6, les hores de

feina i l'interds personal dels membres del CEM, del seu Consell Directiu, ia qu€ 6s Brecies a aquest fet que hem pogut celebrar deu anys del

CEM, vint n,jmeros del Notss i, sobretot, que Mollet compti amb un

equip de persones que fan que el nostre orgull de ciutat, la nostra iden

titat, se sust€nti en un coneixement real, rigor6s, que ens enriqueix a

tots i ens fa m6s grans.

los.F Mostds i Caliwlo

to

Akalde de Millet del Vallis

{aTqt

Brblogues

Els inveilebrats de Gallecs:

primeres passes cap al seu coneixement

Laura Celii i Celabett i lola4da Crau r Coll

'

hTRoDUCcto

11 ) project e gua nyador de la V I Beca de Recerca VicenE PJa n t ada convocaEl da pel Centred tsLudisMolletans(CEM) portapertitolE/srav(pb'at< de

walle,' h mcra aFrox;na,!6 alreu,oietxenelt. En I'articie segr.ient es presenr en

els aspectes metodoldgics i els resultats preliminars dels primers mostratges

realitzats.

ANTECEDEN|S I IUSTIHCACIo. PER oui 'INVIRTEBMTS'1

allecs suposa, amb les seves 735,4 hectArees, una gran taca verda que

actua de pulm6 dels municipis veins, aixi com de refugi de nombroses

espdcies animals vertebrades i invertebrades. El seu caricter periurb) i la di

versitat d'hebitats que presenta, fan de Callecs un espai susceptible d'allotjar

una elevada biodiversitat, distribuida entre boscos d'alzines, roures i pins;

boscos de ribera; camps de conreus; zones aquitiques i espais ruderals m6s o

menys antropitzats.

' Lequip complert que s'encarregare de dur a terme el treball de recerca esre folmai

per biblegs i na!uralisr€s d€ les Illes, tots ells amb experiancia dins el camp dels

esrudis ambrentals basats en les comunitats de fauna invertebrada:

Laura CelA, bidloga. Museu de Zoologia de Barcelona i Museu Balear de Ciancies

Naturals

Iolanda Grau, bibloga. Museu Balear de CiCncies Naiurals

Lluc Carcia, naluralisra. Museu Balear de Cibncies Narurals

-Antoni Sacar6s, bibleg. Museu Balear de Ciincies Naturals i Universiut de les Illes

Balears

-Cuillem x. Pons, Doctor en Biologia. Universirat de les Illes BaLears i Societat

d'Histdria Natural de les Balears

A m6s, es compla amb un llistar de taxdnoms especialistes en grups concrets, que

s'han presrat a col laborar en la idenrificaci6 de les mostres obtingudes.

't1

Malgrat que existeix una extensa bibliografia sobre el territolide Callecs i

l'espai resulta molt atlactiu per al seu estudi floristic i faunistic, els antecedents bibliogrdfics sobre la fauna invertebrada de Callecs s6nescassos

Els inveriebrats, tot i la seva mida petita, solen serel grup amb m€s pes dins

els ecosistemes pel que fa a diversitat d'espEcies i nombre d'individus A m6s,

juguen un papeivital dins l'equilibri ecoldgic dels espa-is naturals (entred'altres,

coin u d\"rco-pott\"dors de la matiria orgiLnica)i resulten bons indicadors de la

qualitat ambiental d'una zona determinada

Els sistemesde mostratge s6n molt m€s senztlls i eficaEosqueenel cas dels

vertebrats, i les elevades densitats poblacionals de la maioria d'espicies inver

tebrades agilitzen el procediment in'asseguren els resultats

Per to; aquests motius, es va decidir presentar un projecte de recerca

encaminat a augmentar els coneixements sobre la fauna invertebrada de Ca

llecs, amb l'objeitiu general de fer les primeres passes cap a la identificaci6 i la

distribuci6 de ies espicies d'aquest espai emblemitic de 1a plana vallesana

,ddrl

Callecs.

' Cataiogar les espEcies determinades

h)bitats.

.ldenrrficar, possibLlLtats del prolecte,

osjlu.t s r'ft''lcs DEL PBOIECIL Dl RIcLa' A

dins de les Ia [auna

I caracteritzar 1a seva

invetebrada

drstnbuc16

de

per

. Determinar l'existencia d'espEcies singulars o d'especial valor per a la

Lonservacid (esPecles endimiques. rares o amenaEades), atxi com esPe

cies indicadores de la qualitat ambientalde 1'espai.

. Divulgar els resultats per tal de donar a coniixer, dins de la comunttat

cientifica i la poblaci6 engeneral, el patrimoni bioldgic de Callecs

METoDoLoctA. TicNIouES D! MosrMTG!

a metodologia emprada 6s I'habitual en investiSaci6 bioldgica de camp:

primeres mostregin, de manera periddica i estacional,les zones-conside

radei a p ori mds representatives dels h)Lbitats presents a la zona d'estudi i

desprds es determinen les espdcies.

Per tal de cobrir tota la zona d'estudi i optimitzar els reculsos amb un

maxim rendiment, s'ha dividit l')rea en subzones ohibitats ben diferenciats,

elsquals presenten, suposadament, una fauna invertebrada associada especifica i rinica de cada un d'aquests h)bitats:

. Alzinars

12

. Pinedes.

{oT*t

Boscos de riberaZones agricoles (camps de cereals).

Zones agu)tiques (cursos d'aigua, zones d'aiguamoll).

Espais ruderals, €s a dir, espais onla pressi6 humana ha modificat la fauna

assocrada, com per exemple marges dels camins.

Dins de cada hlbitat, es consideren una o m€s estacions de mostratge, on

es realitzen les captures mitjaneant metodes directes o inditectes.

Les captures directes o actives s6n aquelles que permeten capturar els

animals de forma selectiva ia criteri del recol lector. Les ticniques m€s emprades s6n,

. M)nega de tegetaci6: cotsisteix en una xarxa en forma de minega

d'estructura molt resistent. Es colpeja la vegetaci6 de manera que

brats que estan sobre les plantes cauendins la xarxa de la minega.

els inverte

(Figura 1).

Fiqura 1 Mostratge directe amb menega

. Cagapapalloaes: mAnega d'estructura molt lleugeta

per a la captura de lepiddpters (figura 2).

I delicada dissenvada

a 1'aspiraci6, el qual se

dels invertebnts (figu

. Aspiratlor entonoligic: recipient de plistic ambdos tubs degoma: l'un per

boca del mostrejador, i l'altre pera la captura

. MAflega a4 uaica'. xarxa en forma de mAnega dissenyada per a la captura

de la fauna aquitica.

. CaVtura natual: rccol'lecci6 directa amb l'ajuda de pinzells o pinces.

situa a la

ra 3).

'I

ai. .t.r 1 rlirr ir.,r,

I

t

lr

I

U:i.ri I

'{i

e.-ti *#-1

,:Y ;bis

{\"T4t

Les captures indirectes o passives s6n aquelles enqud es capturen tots els

animals que cauen d ins les tampes de caiguda o pifall traps, sense cap tipus

de selecci6, i permeten ia captura d'invertebrats dificils de veure, ja sigui

pels seus hibits (nocturns o ed)fics), per la seva mida o per la velocitat a

que es mouen.

lrs trampes de caiguda (figura 4) tenen un dissenyi un funcionament molt

senzlls. Consi,terxen en un rec,prent de plbstrc. d uns l0 cm d \"Jgada.

que s enterra en el Iloc de most ralge. A d.ns s hr col loca u n por de mostra. amb d nt r

congelant o aigua amb sal. Finalment es posa un embut

pot de mostra. ls camufla la trampa amb fullaraca,

despr€s.

desemboquidins el

recull quinze dies

que

ies

Fiqura 4. Mostratqe indirecte amb trampa de caiguda.

Un cop recol lectats els insectes, ja sigui mitjanEant captures dircctes o

indirecLes. es maren per congelac16 o amb acecat d etil. De,pres. les mostres es

conserven en etanol aI70o/\", a excepci6 dela fauna aqultica, que es conserva

en formol a 4ol\". Finalment, les mostres se separen per ordre taxondmic i

s rdentilrquen els rndrvrdus a ruvellespbcre. Un cop es renen les lhsres d especies.

s'interpreten els resultats: indexs d'abundencia, presdncia d'espdcies

resr endemismesJ possibles noves cites per a la ciincia, etc.

indicado

,/s&l

S'han recol lectat un totalde33 mostres, provinents

s han establert les estactons de capt ura segiients:

. Alzinars. S han esta blen dues estacroo' de mostratge en el bosc de Can

I hores d ar\" s han realiLzat dos moslratses, corresponents a l esLru (del 3

A D de juhol de 2004) i la r.rdor (del 6 al 20 de oovembre de 2004)

RESUITATS IRET]M]NARS: MOSTMTCES O':STIU I IATOOT

d'uns 30 m d'alEada. El sotabosc

la rccollecci6 de la fauna del sdl. Es

mostratge directe amb minegues i

dels diferents h)bitatson

6s arbustiu herbaci,

Veire, l'una en un lloc ombrivol i l'altra en una clariana. La zona triada esti

formada per alzines jo'tes (Quercus ilet), amb capEades d'uns 4 m d'aiEada i

troncs que no supelen els 30 cmde diimetre. El sotabosc

amb cards, graminies (Avena barbata, Bronus sp., etc.) i algun esb arzer (Rubus

ulnifolius). CaI destacar la poca fullaraca trobada en el mostratge d'estiu. Es

van col locar dues trampes de caiguda i la captura directa es va feramb mdnega devegetaci6, mAnega entomoldgica i aspirador.

. Pinedes. S'ha establert una estaci6 de mostratge en el mateix bosc de

Can Verre. La zona trjada es una prneda de pt blanc \\Pinu< haleper.ri. amb

€s herbaci

va col locar

aspirador.

capqades

dificulta

caiguda i

i molt dens, fet que

una inica tramoa de

. Boscos de ribera. S han mo\"rrelat dos punts, I un al torrent Caganell \"

l allada de l esgl€sia de Santa Mar.a de Callecs r, I alrre. al sot dels Drablons.

entle la carretera i l'aiguabarreig amb el torrent Caganell. En ambd6s trams, el

bosc de ribera estd transformat a causa de la substituci6 de les espicies ar

bdries tipicament higrdfiles (Albers, freixes de fulla petita i oms) per plantacions de plAtans. Es va realitzarun mostratge indirecte amb dues trampes de

caiguda. j mostratSe directe. Mostra de launa edilica.

. Zones agdcoles. S'ha tnat un camp de cereals entre Can Cruz r el bosc de

Can VeLre. E: va col locar rna trampa de carguda r s hr va ler most rarge drrecte

amb m)nega de

. Zones aquetiques. S hdn trjat les mateixes estacjons que en el cas del

bosc de ribera. lls mostratges es van realilzar per captura directa d'espdcies

slssils amb pinzell i pipeta, i d'espdcies mdbils amb menega aquatica.

. Espais ruderals. S'han recollit mostres, mitjangant captura manual, al

llary del camique ressegueix el torrent Caganell.

Les mostres recol lectades fins ara s'han separat per ordres i s'han enviat a Mallorca, on seran estudiades per diferents taxdnoms. Per tantJ encara

no es poden oferir resultats a nivell d'especies de caire qualitatiu o quanti

tatiu. De'forma preliminar, en la figura 5 es presenten els ordres de les

vegetacid.

espCcies capturades.

{'T*t

lfl.lum Classe Ordre Non comi

Mol luscs Casrrdpodes Cargols

AnElids Oligoquets Cucs de tera

Poliquets

Artrdpodes

(Ouelicerats)

Arlcruds Aranyes, escorpins

I acars

Artrdpodes

(Mandibulats)

Mrridpodes Cent peus imii peus

Crustacis Ostrdcodes

Dec)podes Cranc de riu

Isdpodes Porquets de

SantAntoni

Insectes Odonats Libll lules

Neuropters Crisopes

Isdpters Grmites

Hemipters Xinxes i teuladetes

Coledpters Escarabats

Dipters Mosques

Hrmendprers Abelles, vespes

i formigues

Lepiddpters Papallones

Ortdprers Llagostes

Fismids Insectes pal

Dermipters Tisores

Collmbols

Figura 5. L istat preliminar dels ordres determinats en els mostratges

d'estiu i tardor de 2004.

77

/oTqt

Bibliografia

Alberti, A., Carrillo, L iGordi, J. (1998). \"El bosc de Can Torres de Santa Maria de Gallecs\"

Notes, 12:29-41. Mollet del VallEs.

Bertran, J. I Ribas, J. (1996). \"Els valors geoldgics, vegetals, faunktics ipaisatgktics de

callecs\" /n: Ne .lo, O. (Ed.) Gallecs espai obett col lecci6 vicene Plantada, 3 i 1 5_50 Mollet

delVallis.

Bros, V., Miralles, l. & Real, ).119a2,21ed.)- La fauna delValles Occide al l6l p Sabadel

GALA, AsSEsoRtA, GEsrl6 | ESTUD|S AMBIENTALS \\1998J Els espais natutab de Mollet del

yal/ei. Ajuntament de MoLlet del Vallis, 26 p Mo let del Valldscallego, R. & Grau, lV. (1996). \"Galecs: tematica, actors idimensions d'un conflicte\" /t:

t'l\"llo, O. (td.) Crl/ecs espal oberl Collecci6vicenc Plantada,3:81_l04 MolLet delVallas'

Gonziilez del Pozo, R.D (2000).\"Gallecs, trenta anys de conflicte urbanistic i politic\"' Notes,

15: 43-54. Mo let del Valles.

Gordi, J. (l999). Els boscos de Santd Maria de Gallecs- Lauro,17: 3542 Granolers.

Gordl, J. (2003). Gallecs. Mbs de trenta ants de prcpostes i accions. Editorial Mediterr;nia,

191 p. Barcelona.

Guillamon, E. iMoreno, A. (1996) \"1'activitat agricola a Gallecs ila seva relaci6 amb el

patr rnon histdic i ambiental\" /n: Nel lo, o (Ed.) Gallecs espai obert col lecci6 Vicenc

Plantada, 3: 51-65. Mollei del vallds.

cuillamon, E. i Moreno, A. (1995). Gallecs: un espai natural dl bell mig delVa es- Laurc' 9l

29-39. Granollers.

Plantada, V (1903). \"vertebrats del VallEy'. Eutlleti de la lnstituci6 catalana d'Histdria Natu'

ral, 3: 96-101. Barcelona.

R bas, J. (2OOO). Ets ocells del Vallds Orienfal. Lynx Edlcions.453 p- Barcelona.

Riera, i.M. (2003). Els paisatges de Gallecs Editorial Mediterr;nia.85 p

Bot)nics

que,

fins

per circu mstincies histdriques molt particuals nostres dies coma espaiagricola i torestal.

Nota biogrdJica d'Andreu Malgd i Bonsstre

(1873-1919), prevere i botdnic

M. Angels Bonet, Jordi Canprubi, Minica Roldan iJoan Vallis

allecs 6s un territori

lars, s'ha mantingut

Aquest 6s unfet insdlita la plana vallesana im6s en una drea situada a

ran escassa dist)ncia de la ciutat de Barcelona. Ilagricultura -tot i els seus

alts i baixos- s'hi mant€, aixicom bona part de la cultura tradicional lligada

a la vida rural. Un dels aspectes m6s rellevants d'aquesta cultura s6n els

coneixements referits a les plantes, tan presents en la vida quotidiana de la

societat paSesa, i usades tradicionalment amb finalitats molt diversesi en

medicina popular, coma aliments i condiments culinaris, per fabricar estris de

tota menaj amb finalitat ornamental, religiosa o artesanal, entre altres.

Aquesta cultura bot)nica del poble, que anomenem etnobotinica, fou ple

nameot vrgenr a lacomarca frnsaladecadade 1960. A parln d aleshores.

,lValiis. com a Ia malona de comarques de I \"mbit barceloni. s inicj; una

constant i progressiva transformaci6 del sdl agricola en industrial. La

creixent urbanitzaci6 del territoi a causa del creixement demografic i

rndustrial ha convertit l'activitat agrfcola en absolutament minoritiria en

l'actualitat

El iet de consrrtuir Callecs una excepcro d aqueota re\"lrtat domjnanl ens

port) a emprendre, amb el suport del Centre d'Estudis Molletans, un estudi

etnobotinic d'aquesta erea, conscients que encara podiem trcbar persones

capaces de transmetre'ns aquest saberdel m6n de la pagesia, perb que calia fer

el treball amb una certa urgdncia, atds que algunes de les possibles fonts

d'informaci6 eren persones d'edat ja molt avanEada.

A rraves de les converses mantrngude.. amb Ia iLnalrtat suara esmentada.

amb Magdalena Torras i Malgd -la Magdalena de can Jornet de Callecs tin

guerem coneixement d'un il lustre botandfil, que visqu6 a Callecs durant la

primera ddcada del segle XX i moril'any 1919 a Sant Pere de fubes. Is tracta de

Mn. Arrdreu Malgi, oncle matern de la Magdalena. Ja en una entrevista publicada per Ramon Boter de Palau a la revrsta Nolcs el gener del 2002 /Boter de

l9

,t' Ttl

Palau, 2002), la mateixa Magdalena apuntava alSuns trets de Ia personalitat

de1 seu

molr passejar pel camp per anar a

herbes; de fet, quanho feia deia'me'n vaiga pasturar'. Va ser rector de

Santa Maria de Gallecs del'any 1902 alL909. Durant aquells anys en

Ia rectoria de Callecs va

vegetals a les quals va posar nom. De les herbes que recollia en feia

ilbums. De Caliecs va passar a fer de sacerdot a Sant Pere de Ribes

Durant aquella darrera etapa de la seva vida va fer un plinol d'aquesta

poblaci6 del Carraf. Va morir l'any 1919 a resultes de la grip\"

tl motru de les nosLres converses amb Magdalena forras qu\"malauradaDADES BtocR-Aflours I PERSONAITAT Dr MN. MArcA

A ndreu MaLe) i Bonasrre va n€txer a Sant Andreu del Palomar el30 d ago't

A a\" tgzg. tir .t

'

ercer d una colla de cinc germans: el gran. Josep Malga.

va morir molt jove; la segona era una noia, l'EulAlia, el tercer era I'Andreu,

despr6s venia la Rosa -mare de Magdalena Torras i, finalment, la Maria, la

germana petita -mare de Maria Ros Malgi, resident a Martorelles, que ens ha

proporcionat part del material gr)fic que il lustra aquest escrit.

fany 1898Andreu Malgi reb€ els p mers ordes i un any m6s tard va dtr ia

primera missa al'esgldsiadel Sagrat CordeBarcelona El junyde 1899€senviat a

la localitat de Teii, al Maresme, per a exercf de vicari, perd el28 de novembre del

mateix any el destinen a la parrdquia de la Santa Trinitat de Vilafranca del

Penedis. Cinc anys m6s tard, el30 d'abrilde 1904,6s destinat a la Parrdquia de

Sant Pau del Camp (Barcelona) i el2 d'agost del 1904 6s nomenat tinent de La

ment, ens deixava a riltims del passat mes de marE de 2004- era la recerca

d'informaci6 sobre els usos de les plantes a Gallecs, en el marc del treball que

est)vem iniciant. Aixi, el primer cop que enraonirem amb ella (el novembre

parli de l'esmentat personatge, i s'oferi a ensenyar-nos unes

i llibres antics de botlnica, conservats a la casa, que havien

que conte plecs de perfectament conservats

oncle:

\"lra botdnic i li agradava buscar

queva ler estada a descobri un parell d'espdcies

del2002) ja ens

caixes d'herbari

peitangut al seu oncle. Tot i advertir nos que ella en tenia un record molt

vague quan va morir tenia nom6s quatrc anys en parlava amb un gran

respecte, donant a entendre que es tractava d'una persona d'r-rn alt nivell

intel'lectual i d'una exlensa cultura. El que sabia d'ell era del record d'haver ho

sentit explicar.

En dies posteliors poSu€rem veure i examinar e1 material esmentat, entre

el qual es compta una interessant biblioteca amb lliblesde temdtiques diverses

(religro, fi1osofia, dret, cidncies iliteratura, fonamentalment) i una caixa d'herbari

plantes l etiquetats.

e r)

(Frgures 1,2 L3)

,/d-,1

pa rrbqura de Callecs. on resrdi fins a I any 1910. quan es drcta el seu trdslldt d

Sanr Pere de Rrbe, tcomarca del Carralr. Iocalrtat on va exercL'de regent r

d' s a dtr.r, hrl leu i6r-r les luncroos lu n( rons dereclor ) llns a laseva mort, I any 9 9

Els records de les dues nebodes de Mn Andreu Malgi amb qur parl

(Magdalena Torras r Marra Ros Malg)) r d'alguna altra persona que en tenla

referbncres ens permeten apuntar alguns trets de la seva personalrtat

\"Tothom el tema per un savr, perd era molt modest, timrd No es fera valer

el seu saber Era un gran home\". \"Fera moltes obres de cantat. Sempre estava

envokat de nens\". \"Era un home alt, guapot r ben plantat\" \"Es passelava enmrg

dels camps amb la seva llarga sotana Era molt amrcdels pagesos\" \"Eradrabi

trc Va monr sense voler curdar-se: dera que la drabetrs era mol\"ltLadencs'

s; -.Ji

Reirdr de Mn Andreu Mdlgj ' Bonastre

.!t

Frq!ra 2 Fotoqral a leta a Galecs a pr ncp,! de leg e XX on apare x Mn [,1a qa

2l

,r'oTrs

Mn. Malgi est) enterrat al cementiri de Sant Pere de Ribes en el mausoleu

dels rectors, il costat de la tomba del rector Anton Coll Netto el seu succes

anys de

record

1a

del

sor. Ilany 1

ge, fet que

969, amb motiu dels 50

indica que perdurava el

seva mort, se lifeu un homenat

seu pas Per aquesta Parrdqula.

.'4.&

.c

F g!ra 3 Bateig del germa de Magdaena Torras Malq; a Iesglesia

d-\" Santa MdIr. oe Cd le-s

AcrlvtrAT curruR^l L clENriFL.A

abem, dels anys que va residir a Sant Pere de Ribes, que partrcipA activament en la vida cultural i civica d'aquesta poblaci6: pubiici diversos articles en un periddtc setmanal local anomenat lurrlglis, sobre temitiques rela

cionades amb les plantes i l'agricultura. A part d'alSuns articles que hi signe

amb el seu nom o les seves inicials (A M ), el repis de la col lecci6 de la revista

permet de sospitarque tamb6 usi a vegades el pseuddnim de l'Amic del Pagis,

car els temes iractats amb aquest nom s6n similars als d'interes de Malgi, ei

qual, a mds, era conegut com a bon amic deis camperols del poble

.

' Iou responsabie de i'herbari de I'Ateneu de Ribes i, a mds, realit2 ell ma

teix un herbari d'aquesta poblaci6. Segons sembla, hi fundi tambd una catxa

rural. El seu pas per aquesta poblaci6 degud ser siSnificatiu, tal com demostra

el fet d'haver hi un carrer que porta el seu nom (figura 4) fAteneu de fubes no

existeix actualment i cap entitat no l'ha substituit ni n'ha heretat el llegal

(J. Tort, com. pers.); de moment no s'ha trobat cap pista de l'herbari del qual

mossen Malge tenia cura. Per altra banda, segons Jesis Maner (com pers ),

1'herbari iue confeccionA Mn. Malgi va ser 'heretat' pel seu successo( el rector Mn. Anton Coll, i despr€s de la seva mort va desapardixer

:Dl', 1t+. ^-\"-

22

{aTct

Fiq!ra de Ribes dedlcat

glossant.

Cal situar la figura de mossdn MalgA en elcontext del noucentisme, movi

ment cultural i literari d'abasr politic iniciat a Catalunya la primeria del segle

XX, que produi una cultura equilibrada i europeista. Des d,aquesta perspecti

va resulta coherent la presbncia, a la biblioteca d'Andreu MalgA, de llibres

sobre disciplines diverses, molts d'ells editats en paisos com FranEa i Alemanya. Hem de suposar que les seves inquietuds culturals i cientifiques, i ptobablement la relaci6 personal ambalguns bodnics de l'dpoca, elvan empbnyera

adquirir aquestes publicacions. Cal tenir en compte que no pogu6 viatjar fora

del pais, ja que la seva posici6 social i econdmica no ii ho permetia (M. Torras,

com. pers.).

El seu interEs per la botdnica (com tambd peraltres brangues de les cidncies

naturals) queda reflecrit en el let que fou soci de la Soci6t6 Botanique de

France aixi com de la Instrtuci6 Catalana d'Histdria Natural. A la prestrgiosa

societat francesa hi va ingressarel 1903. Cal dirque a l'ipoca, cap altre boiinic

catald o espanyol no en fornuva part. Efectivament, alsvoiums delBulletia de

la societat dels anys 1903 a 1919 les llistes de socis de l,estat espanyol es

limitaven al propiMalgi i algermA Sennen, de les Escoles Cristianes, i cai tenir

en compte que aquest germi de La Salle vivia a Catalunya des de 1907, perit

era francds d'origen MaJg) entrA a la Socr6t6 presentat perdos botenics france

2J

,r'of.i$

sos, AuSuste-Marie Hue -que, com MalgA, era capell) i lrnest Malinvaud

Hue eri liquendleg i Malinvaud, especialista en flora vascular, va ser molts

anys secretorjde la Socidtd, per Ia qual cosa J M. Camarasa (com pers ) penso

quei \"valadorre\"ldevtaserHue,ambel supond ofrcide Mahnvaud El Bult\"

ril de I903 re.ull aquest tngrdbj tol tndtcant I adreqa de Malg) a >ant Andreu

(carrer de SantAntoni68) iei de 1904, en referir els membres de l'anyanteriol

ja el situa a Callecs. Mds endavant, i fins a la llista de socis actualitzada el gener

del 1919, altres nirmeros ja donen l'adrega de Sant Pere de Ribes linalment, el

Bullerin de 1919 d6na compte, a la sessi6 del 10 d'octubre, de la seva mort

(indicant liavors Barcelona com a lloc de proceddncia de Malgd) D'altra ban

da, entre els anys 1904 i i917 Malgi figura a les llistes de socis de la instituci6

naturalsta catalana, fundada a finals de 1899 (Camarasa, 2000), de manera

que en fou dels membres m€s primerencs !l nom de Malg) apareix a l:

liista de socis en diferents Butlletins, a vegades amb l'adscripci6 a la disci

plrna que practtcava - Bot)ntca radicat prrmer a Callecs i desprds a

qanr

iere de Rrbes; en \"lgLna ocasid el seu cognom ds t ranscrlL Melg) r el 141-

-dos anys abans di la seva mort hi 6s citat per darrera vegada Malgd

oerranvd ta mbd a la lnsLllu.jd Catalana de Ctdnctes Nat u rals, una escl,,'cj

poc du,adora dels prtmers anys de vida de Ld lnsl lLuclo Co!alana o HIslorla

I'latural; hi figura com a soci corresPonent el 1904, amb adreEa a Vilafranca

del Penedes (Camarasa, 2000).

Malg) publrci I a ny 1904. al ButLlet i de la lnstrt ucio Catalana d Htstbr ra

Naturaf unes Hrr&o'i'7111s45 yet lo, vohants de Vlalranca del Panades duran cl'

anys 1902 i't9o3. Aquest text acaba amb la indicaci6 \"continuari\", que fa

pensarque l'autor disposava de m€s materialsimilar publicable Aixb no obs

tant, nohem pas trobat a la revista en qr.iesti6 cap altra part d'aquest treball,

de manera qui deduimque algunes de les dades que tenia hanquedat inadites

En elvolum de 1906 del mateix Butlleti Public) unes \"Notas floristicas' (tam

b€ escrites en catali encara que el titol, ldgicament en ortografia prdvia a la

reforma fabriana, pugui fer pensar el contrari) datades el marE de 1906 a

Gallecs. En el primerd'aquests escrils es troben, a m6s de les purament floristiques, algunes dades d'interes etnobotenic, com que alguns pagesos deMlafranca i tamb6, segons diu, del Vallds i la Costa de Llevant tenen per drnica

I'espEcte lxula heletioides, que creix en algunesvrnyes de la poblaci6 estudiada;

en el decurs d'estudis etnobotdnics a Catalunya nosaltres hem pogut trobar

moltes plantes que duen el nom popular d'iLrnica, entre elles la que Malg)

esmenta. !l seSon escrit, d'aitra banda, correspon a iadescripci6 d'una anomalia observada in les fiors d'un peu de romani descoberta herboritzant pels

boscosde Palaud)ries. Malg) insisti mes tard sobre aquest tema de les anoma

lies morfoldgiques en drgans vegetals en un article sobre el Sarrofer publicat a

ia revrsta ,\\4crtgrJs de Sant Pere de Ribes abans esmentada (\"Carrofers\", any

1910).

./\"ft1

Figura 5. Reproducci6 d'un p ec

a planta (ny;mera), e lloc

de Mn. Malg;. retiqueta indica

recollecc 6 (Gallecs, aqost de 1

de l'herbari

i a data de 90s).

MATTRIAI- ctEMrhtc I BiBt-tocRArIc I HTRBARI

F\\ 'enrre el material biblropralic conservat a Ia bibhoteca de la sala de can

[f Jornet de Callecs, desraiarem la cinqr,rantena de titols de temitrca relacionada ambles cidncies naturals (principalment botinica, perd tamb6geolo

gia, agronomia, zoologia, astronomia, fisica i quimica, €tc.). !s tracta de publicacions de la segona meitat del segle XIX i primera ddcada del XX, en diverses

llengries: catali, castellA,llati, francis, alemany, anglds. Moltes d'aquestes obres

s6n d'autors de referdncia obligada dins la histd a de la ciCncia. Cal dir que

aquesta es nomes una part de la seva biblioteca, ja que, despr€s de la seva

mort, una part es dispersa i actualment en desconeixem la ubicaci6.

Una cosa semblant passa amb I'herbari: nomds se n conserva una carxa

(amb un totald'uns 50 plecs), perd sabem que n'hi havia hagut m€s. Es tracta

de recol leccions de plantes fetes per Malg) en diverses poblacions catalanes,

entre les quals, Callecs, Tiana i Sant Pere de Ribes. Aquest herbari es troba en

un bon estat de conservaci6 (figura 5). Ultra aixd, 6s de remarcar que Malg)

disposava de la instrumentaci6 b)sica per treballar en BotAnica, entre la qual

es comptaven alguns microscopis (Fig. Q. Tamb6 tenia un moble en el qual

guardava l'herbari (Frg. 4.

25

,{oT.,

F glra 6 Ul' arge de treba d An.lre! Ma q; m crot.op s ureres

F'gura 7 Mobe que hava ut, trat Vldlg; p€r a gLrardar e se! herbar

$fet

Hr ha encara un tercer bloc de matenal tnteressant a I'arxru de canJomet:

es tracta de drverses lhbre Les manuscntesr un ilbum ded:burxos realrtzars per

I'autor que estem glossant. S6n llbretes d'estudr I apunts de Mn. Andreu

Malgl, de drferents dnctplnes: matemltiques, geograha, botinica, teolo$a I

drverses llengiies, com el llat(, el francls t l'esperanto (la Magdalena ens drgu€

que tamb€ havn estudiat l'alemany de manera autodidacta). Esmentarem, a

tall d'exemple, una descnpi6 detallada (de vint-r-cnc pigrnes) de la geografn

de Catalunya r una lLsta de noms de plantes (que trtula'Noms catalans urlgars

d'algunas especres vegetals\"), tots dos en catalA (Itgura 8). Desconeuem en

quna dpoca exacta foren escrits, 1a que enlloc no hr frgura la data, perd 6s

remarcable la pulcntud en tots ells.

Frgura 8 Reproduccr6 d'una lhbreta de treball d'Andreu t!,lalga

Es tracta d'una llasta de noms populars de plantes

amb el seu corresponent nom caentifrc

aquestes llbretes es poden veure drbuxos fetsa trnta, al ludnt sempre a motrus rehgrosos r florals. Sovnt apareuen com a encapEa.lament de la lhbreta,

ornamentant el nom dela drscrphna que€soblecte d'estudlTamb€es conserCnda I'atencr6, d'altra banda, l'habrhtat que demostra per al drbuu. En

va un

copra

el dib

,r'oTrl

petit bloc ambil lustracionsde plantes,les quais srgna, tot indicant si s6n

o fets del natural, i, en aquest darrer cas, hi consta el lloc ila data, com en

uix de la pinya de pi bord que reproduim (figura 9).

Dibuix d'una pinya de p bord

per Mn. Malg;.

FRAGMENTS o'lutn! lslls soBRr ?LANTES EN oui rs MENCIONA

MN. MArcA

T FSTIMONI DE MACDALENA TARMS I M ALCA

\"!l meu oncle va ser sacerdot (Mn Andreu Malgd), i el van enviar a Sant

Pau del Camp i d'alli a Tiana, i alli ja va comenEar l'herbari A Callecs s'hi va

estar del 190) al 1910 i anava pels boscs -ell deia que anava a pasturar Fins i

tot, jo sentia dirque havia batejat dues plantes comPletament desconegudes

en aquest pais, dels boscos d'aqui dalt a cal Mul), de cal Veire Despr€s va

contrnuar i Sant Pere de fubes, on va morir i hi 6s enterrat. Va morir molt jove

(1919), tenia quaranta pocs anys. Sant Pere de Ribes, en aquell temps, era

molt ;catdlica, apostdlica i romana': a les cinc del matide cada dia ja havia de

dir missa per als pagesos que anaven al camp. i quan anava a obrir l'esgl€sia

-l'esgl€sia vella de Sant Pere de Ribes, que 6s molt bonica ia es trobava els

pageios ale que s'esperaven pet oir mlssa abans d'anar al camp I era un poble

de molt pocs habitants\".

E1 pero d

plantada

(espacie

'l-rsrruaNr DE MARTA Ros FoNrsrR :

tafluea,M de Mn. MaLga er L aficio del seu pate per le: platte:

de

ser

agradat les plantes,

hi era aficionat. Ja

les cosesdel camp. Potserli vede familia:

de lovenel anava sovlnt dl I\"rellj a altres

llocs a collir plantes amb un capelle botinic, mossdnAndreu Malg), oncle de la

{oT4t

\"Hr ha uo pJdool de Callecs. dels.amins, que es iet d ell En va ler dos: un

per a ell i l'altre el va donar a un oncle que 6s el pare de la Neus i la Maria Ros

Fontserd.Il seu, quan ell es va morirva venira parara casa, perd es va perdre;

l'altre el van fer enquadernar i encara el tE la Maria, i s6 que l'ha donat a

condixer, aquest pllnol dels camins de Callecs\".

\"Ouan va anar a Sant Pere de fubes els va ier tambd el plinol de Sant Iere

de Ribes i es va fer un mural que jo I'havia vist a la rectoria de tot Sant Pere

de Ribes. I el sacerdot que ens va atendre quan hivam anar per l'homenatge,

ens va dir que sort en tenien perqui si havien d'anai a una casa, amb aquell

mural sabien de ouna casa es tlac!ava

Va dirque nomds tenia un record llunyi del seu oncle (ella tenia quatre anys

quan va morir). Recordava que havia batejat el seu germi, ique a ella l'havien

hagut de ferestarquieta durantel bateig; tenia poc m€s de tres anys. Tambd va

fer al Iusi6 a mossan Malgi en parlar-nos d'algunes plantes,

Nyimeres o patates nydmeres (Heliattthus tuberosus):

'Aquestes plantes handeixat d'existir Era com ungira-sol, perd feia una

patata.Ia canalla anAvem a descolgarles patates nyAmeres i ens les menjivem. A la verneda de cal Blanc n'hi havia\". (Aparcix una mostra d'aquesta

planta a l'herbari de Mn. MalgA, de l'agost de 1905).

- Menra (Salvia nicroVhylla):

'Aqui a casa hi ha una altra menta que fa la flor vermella. Va venir per

mediacrcj de Mn. Malgi. Fa Ia lulla una mrca mds grossa que I'alLra, i d un

tenen

verd m6s intens'. No la utilitzen pera res fora de Ia funci6 ornamental (la

al jardfl.

Fumana per conlirmar):

\"Hi havia una herba que era molt igual que la farigola (no en recordo del

nom, em sembla queen deien fumana). Anivem al bosc a buscar farigola

i havies de vigilar que no fos fumana, perqub era molt semblant, perd

havies de fer aixi i olorar-la, perqud la fumana no feia gens d'olor i, si b€

L ho mlraves, era una mrca m6s verda I,permedtacrodemossinMalgi.

sabiem que era molt bona per al mal de pedra\". Masclans (1981) d6na

pedra\" com a nom popular de Fumana laevipes, que

l'espdcie a la qual la nostla infoimant es va referir.

Sempre li han

el seu pare tambe

\"herba del mal

creiem que pot

ell

{aTEt'

de France. el 1403, Iadrega que constd al Bul[eur is a

queda

alld ja

rusc, i perqua no s'hi acost€s la rengles de clavellines,

per dir te el que Ii agradaven\".

Magdalena de can Jornet. 'Li agradava molt. de sempre. A I hon. allo que

una mica pendent ihi feien una mica de marge perqub qued6s m6s pla,

havia d'haver-hi plantes. Li agradaven els gladiols,li agradavenles coro

nades, totesles plantes li agradaven; teniem setanta-sis clavellines. Teniem un

gent, el pare hiva ferdos

Ils dos testimoms anteriors donen fe de la intensa activitat botenica de

mossdn Malg). Magdalena Torras explica que Malgi va ser a Callecs de 1902

a 1910. Aquiconv6 remarcarque, com hem dit, en el moment del seu ingres a

1a Socr€td Botanrque

aparelx al reperton d'auto de plantes

Sant Andreu del Palomar (que havLa esrdt aSreSat fera poc a Barcelona. J M

Camarasa. com. pers.). tot L que l any segdent ia hi frgura la de Callecs. Pel que

dues plantes desconegudes, creiem que 6s inexacta, exagerada. Probablement

es tracta d'aportacions floristiques d'un cert interas o d'uncert grau de nove

tat locals, perd no pas de la descripci6 d'espCcies noves. Hem consultat fre

l terndtional Plaftt Names lndex (IPNI,http//www.ipni.orglindex.html) i no hi

figura Andreu Malgi ni cap planta relacionada amb ell i el nom del nostre

botinic no rs de noms cientifics

fa a l'afirmaci6de la mateixa MagdalenaTorras que Malgi havia donat nom a

(Brummrtt & Powell, 1992).

CoNcrusrd

A ndreu Mals) i Bonastre ds una mds de les moltes persones que, senL

A ui\"..,onud!, , no pas proiessonals. ha n iet contnbucions remarcables o

les cibncies naturals. En concret,la Botemca a casa nostra s'ha beneficiat molt

d'una xarxa 5mp1ia i activa de botandfils que han fet cr€ixer el coneixement

sobre la cidncia de les plantes al nostre pais. Aquesta situaci6 s'ha donat en

remps hrstt'rics r -afortunaddment. crelem perdura encara avur. Malgi urrht

zi, i aixd tamb6 6s remarcable, la llengua catalana per difondre els seus coneixements cientifics. Amb tota probabilitat, si 1a seva vida haguds estat m€s

llarga (va morir als quaranta-cinc anys d'edat) hauriem pogut gaudir de mes

dades de les seves recerques. Desprds d'aquesta primera nota sobre mossdn

Malgd, caldria cobriralgunes llacunesque encara hi ha en la seva biografia i fer

un recull complet de la seva bibliografia. A m6s, seria interessant localitzarei

seu herbari sencer, que podria valerla pena deconservaren una de les

cions cientifiques catalanes que mantenen aquestes col leccions, com

d'altres de semblants a la que MalgA reuni.

insritu-

$oT*t

Bibt lo9 fafia

Treballs d'Andreu Malg:r citats al text:

Malg;, A. 1904. \"Herborisacions per los voltants de Vlafranca del Panad6s durant els anys

1902 i 1903. Butlletide la lnstituci6 Catalana d'Histd a Natulal, any 3r, 2a. apoca, 1-2: 6&69.

Malga, A. 1906. \"Notas floristicas\". Butlleii de la lnstituc6 Catalana d'Hisldria Natural, any

3r, 2a. apoca, 7: l0Gl01.

Malga, A. 1910. \"Garrofers\". tvontgrds, perddich setmana, 7i I 2.

Boter de Palau, R. 2002. 'Apunts d'una conversa amb la Nlagdalena Torras, de can Jornet de

Gallecs\". /Vofes del Centre d'Estud s Moletans, 17i 7538.

Brummit, R.K. & Powel, C.E. \\eds.) 1992. Authors of plant names. Kew, Roya Botanic

Gardens.

Carnarasa. LM. 2000. Cent anys de passi6 per la natun. Una histdria de la lnstituci6 Catalana

d'Histoia Natutal (18991999). Bat.elona, nstituci6 Catalana d'Histbria Natura (Memdria nim. l4).

N,4asclans, F. 1981. Els noms de les plantes als Paiios Catalans cranollers - Barcelona. Centre

Excursonista de Catalunya - Montblanc-Maftin.

Ag ralments

Volem man festarla nostra gratitud a les personesque ens han permds de trobar i reconstruir

lafigura del boGnic biog rafiat. A Magdalena Torras iMalgb, Marina DunachTorras, Maria Ros

Malga iMaria Ros Fontserd, que ens han permds de condixer elpersonatge. Alesls Maier

Montserrat, actual rector de la pa rrdqu a de Sa nt Pere de Ribes, i Joan Tort, de 'Arxiu H istdric

de Sant Perede Ribes, que ens han informatsobre l'dpoca en qud Malg:lva residiren aquesta

vila. Alosep M. Camarasa, historiadorde la Botanica, que ens ha fornit a gunesdades sobre

'activitat cientifica de Maba iens ha orientat sobrecom trobar ne d'altres. Agralm tamb6 el

suport de Centre d'Estudis [,4oletans, a trav6s de l'accassit a la beca Viceng Plantada, al

treball etnobotenic que ha generat aquesta nota. Dediquem aquest article a Magdalena

Torras, queensva donara condixerla personalitat de Mn. Andreu Malg;, a partd'exp caFnos

moltes coses sobre els usos populars de les plantes a Gallecs.

-31

rLTxt

Gallecs, vers elJinal de 30 anys de lluita

Pilar Laso Oliveros iXavier Ludevid i Massana

I lt..tun/la. dt.t t ataul.tt.

o hi ha capdubte que el20 d'octubrede 2004 passard a Ia historia com

el primer pas per acabar amb 30 anys de lluita per salvar Callecs, ja

que aquest dia hi va haverl'acord entre Ia Ceneralitat de Catalunya i

els municipis de l'imbit territorial de Callecs per a la seva protecci6 delinitiva.

Aquesr acord es va I raduir en I aprovacro rnrcLal per la ComLssrd lerrrrorral

d Urbanrsme de Barcelona, del PIa director urbanisttc de IActur de San-a

Maria de Callecs

Aquest acord posa fi a un proc6s urbanistic conflictiu que es va iniciarl'any

1997, quan l'Ajuntament de Mollet del Vallds va decidir prcndre la iniciativa

per protegir urbanisticament Callecs. Aleshores encarregi a un equip de pro

fessionals de la Universitat PolitEcnica de Catalunya 1a redacci6d'una modifi

caclor pPuDruar del oe1 Pla f1a Senelal munrcrpai munlclpal o otoenaclo uroana oe l>dl a I amolt

de la Zona b4 Callecs, que consistia en el canvi de la classificaci6, de sdl

urbanitzable no programat a sdl no urbanitzable, i

protecci6 de l')rea de Callecs, que concretava de forma

de I')mbit

un u

LAjuntament de Mollet del Vallds va aprovar inicialment, en data 23 de

Drovisionalment en d ata24 de setembre de 1998. la modifica,

Pla general i e1 Pla especial, instruments de planejament urbanistic que posteriorment va trametrc a la Comissi6 d'Urbanisme de Barcelona

per a la seva aprovaci6 definitiva. El 13 de gener de 1999, eI conseller de

Politica li:rritorial i Obres Pribliques de la Generalitat de Catalunya va resoldre

denegar l'aprovaci6 definitiva de la modificaci6 del

l'aprovaci6 definitiva del Pla especial de protecci6 de Cailecs.1128 degenerde

1999, el Ple de l'Ajuntament de Mollet del Vallds va acordar, amb el suport de

grups municipals, interposar recurs contenci6s administratiu contra

acords esmentats

Iruit d'aquesta iniciativa municipal, la Generalitat de Catalunya es veu

obligada a estudiar diferents propostes per tal de posar fi al conflicre iniciar

l'any 1970 amb la delimitaci6 de l'Actur de Santa Maria de Callecs.

Si [em una mrca d hrstona, el confl'cte s rnrcra anb La redoccro del Pla Drrecpene a d d b de t982 I'imbit

juliol de 1998 r

ci6 puntual del

tots els

els dos

la definitiva.

d'un Pla especial de

detallada l'ordenaci6

Pla general idenegar

,r'ofl.r

\\:

F g! a I V'sra gc.eral de Gale(5

ror oelAreo Mp ropo'rtorau\" Bo'celor a lo' 8 t.o.-e,(ro de lAL ILF dP

Santa Mara de Callecs (1470)

Fl PIa Drrector de 1968. redactat per la ComtssL6 de Plantfrcac16 Urbana de

Barcelona (1963 66) sota les dtrectrrus de la I)n,,ti'r (,cu,'rl lc Pl,uttfi'a,t\"tt

{,'rl,aa,r. es converteLx en I'erna bistca per a1 desenvolupament urbd d un modelque volLa descentralttzar els mumcrprs delvoltant de Barcelona I proposava

nous centres de cretxemenl rnlerLor que permetessln equrllbrar el terrrlon

r oienr alternatrves al creLxement en taca d oLl. Aquest Pla plantelava Ierx

Moller calde. de Mont but. aromenor Ared VallPs L\"ntId.. I ( -edva Pl poliSol

Rrera de Caldes. de I 500 hectirees de superlicre

L 500 hect)rees Lndustnals)

Aquest trpus de Planelamenl no estava prevrst a la Liel del sdl de

tant va caldre l aprovac16 d una ller especiltca. el Decret LletT/L9/0

luny. \"Sobre Actuactones Urbanistrcas Urgentes en Madrrd t Barcelona (AC

E1 26 de novembre de 1970. mrt langant e1 Decret 35'13/ 1970, es va dehmr

tar l'ACTUR Rrera de Caldes. que postenorment es va dtr Santa Marta de

CaLlecs. que alectava els munrcrprs de Lhgi de Vall. Mollet del VaLlds, Parets del

Vallds. Montcada r Retxac. Palau SoLtt) t Plegamans. Santa Perpitua de Mogo

daL

Per una Ordre del .l lr rt\\tcr; lc L1 \\ irvraJ,t. el 2-5 de novembre de 1971, es

va aprovar e1 prolecte d expropracr6 de I Acrur per mttld de1 Decret de 26 de

luny de 1975. el Consell de Mtntstres va encomanar al /rr,trtrrt; ,\\,rirra,t/ Jr

I tr'l'ant:a;t,:n la creact6 de I'empresa Santa Marra de Callecs SA. amb la fLnalL

tar d urbanrtzar t gesttonar L Actur deltmrtada.

I (Jlll,hP.t;iees resL.lena Lals

1956, per

de 27 de

TUR).

PolLnyi.

ai >r

$rpllri

{\"T*l

Crdctes a la crrsr del petroh, que sirucra 1'any 1973, eJ prolecte va quedar

momentenlament aturat. fany 1977 es constrtui i'anomenada \"Comrss16 per

la defensa de Callecs', 1 s'lnlcli un proc6s de mob rtzacrons en contra de les

perspectrves reals d'rmmrnent urbamtzacr6 de Gallecs

Mrtlanqant el Reral Decret 1503/1980, de 20 de pny, el l*utwc Nalcual

de Urbat6nc va tre'spassar a la Ceneralrtat de Catalunya, a trav6s de I'lnstrtut

Catali del Sdl, la trtularrtat del sdlexproprar

El 30 de ;uny de 1982 la Comrssr6 d'Urbanrsme de Barcelona va

deftrutrvament el Pla general mumcrpal d'ordenacr6 urbana, pnmer

ment del periode democritrc del murucrpr de Mollet delVallis. Aquest Pla la fa

un pnmer pas per la proteccr6de Callecs. Esdtstlngelxen dues partsclarament

drferencrades, la part del nord de I'autoprsta AP-7 (aleshores B 30), que havra

de ser una zona agricola pibhca, r la part sud de l'autoprsta AP-7, que havu de

ser una zona de reequrhbrr per a Mollet. Amb la srgnatura d'un convenl entre

lAlunramenrrllnsrnurCaral)deiSol.proprerarrdelsterrenys.eJ l6docrlbre

de 198I, s'arnba a un acord sobre els terrenys al sud de I'AP 7, r queda pendent

Senera I classlflca com a urbanrtzable no programat r

proposta de desenvolupament ha de seracordada entre I'Aluntament L la Generalrtat de Caralunya- Els terrenys al sud de 1'autoprsta

AP'7 s'han desenvolupat aquests darrers vrnt anys r s'han convertrt en els

actuals barrrs de Can Borrell r Santa Rosa

aprovar

planela

la resta de sd1, que el Pla

establex que qualsevol

F gura 2

/ui,'

Posteriorment. per mtt jd

cap a la protecci6 parctal de

de diferents resolucions. es van fent pelLts

1'espai. Es regula la utilitzaci6 agricola del

aquest S

es dur) a

avanqos

terrenys

lulroI de I987 L es decl:ra legislaci6 cinegatica

Callecs al Pla una vegada aprovat

els treballs necessaris, i, siescau,

general i

expropiats de l'Actur de Callecs per mitii del Decret '17511982. de 2 de desen.r

bre; es declaren d'utiLitat piblica Les forests de Callecs (174 hect)rees) per

mitii de l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura. Ramadena i Pesca de 6 de

zona de seguretat d'acord amb la

e1 nucLi central de I'espai de Callecs per mitj) de l'Ordre de la ConselLeria

d Agricultura, Ramaderia i Pesca de 10 d'octubre de 1988.

Amb e Derre '28 lqo ,

de 4 de de emore. ropro/d e ll. d . o.

d'lnterds Natural (PEIN). formulat d'acord amb la Ller 1211985 cie 13 de juny.

d'Espais Naturals. Aquesl Pla no va Lncloure l'espaide Callecs En el rrimit

d'intormaci6 piblica es va presentar una al legaci6 amb 2.000 signatures, on es

demanava la seva inclusr6. i els aluntaments afectats tamb6 es van pronunciar

en aquesl senlit. Per aquest motiuj s)inclou dins del Programa de Desenvolupa

ment del PEIN una determrnaci6 especifica sobre la possible incorporact6 de

per la sera rnclusroa fE lN.

Despr6s de molts intents per arribar a un acord amb la Ceneralitat de

Catalunya per proteglr l'espai de Callecs. i davant de la negaltva reitelada

treballs de modificaci6 deL planejament

l anv 1997 l'Aiuntament de Mollet del Vallds va tniciar de lorma unilateral els

del fla especral esmentaLs

Frgura I La pland agricoa

llNA sot.llcto LrRtANisrtcA coM|LEX,\\

espr€s d'estudiar totes les allernatives.

da entre Ia Ceneralitat de Catalunva

'estahleix oue es laran els estudis i

terme 1a tramitaci6 corresoonenl

consensuaI'imbit de

la soluci6 urbanistica

iels ajuntaments de

director d'ordenaci6 urt-.anistica

l'Actur de Santa Maria de Callecs per a la protecci6 de l')mbit cenrral de

Callecs cohsistelx en la superposici6 de tres instruments de planejament: el

Pla

36

u rbanrsrc, eL Pla nr u nrcLp:L e1 lla d espaLs

lsfq,

d'interbs natural. Cadascun d'ells incorpora les determinacions que li s6n prd

pres per ter

a figura integrada en l'anomenat planejament de caricter general, als

correspon la coordinaci6 del planejament urbanistic il'estab[ment de

minacions sobre desenvolupament urbanistic sostenible, entred'altres

El Pla director de l'Actur Santa Maria de Callecs estableix les directrius per

tal de coordinar l'ordenaci6 del seu territoti i els mecanismes que permetin

concloure el desenvolupament de I'Actur Santa Maria de Callecs, tot donant

resposta a les condicions de context

mediambientals d'aquest territori.

1. Pla director urbanistic de l'Actur de Santa Maria de Callecs.

reconeixement dels

ci6 definitiva de l'espai central de Gallecs. Les propostes m6s significatives

d'a

LaLlei2/2002, de14 de marE, d'Urbamsme, regula els plans directors com

fobjectiu principaldel Pla director 6s finalitzar l'Actur i garantir la prorec

que les segdents:

'el

quals

detertinalihectlrees (el3B,B % de les 1.471 hect)rees de tot l'dmbit de l'Acrur). A Mollet

delVallbs s'han desenvolupat els barris de CanBorrell ide Santa Rosa permitj)

del Pla parcial del Sector sud de Gallecs aprovat l'any 1983.

Reixac, Palau Solit) i Plegamans i Santa Perpdtua de Mogoda. Aquests sectors

de

es destinaran, el prrmer, a usos residencials (legahtzaci6 de la urbanitzaci6 de

l'Estanyde Callecs), i els altres tres a activitats econdmiques.

.l'establiment de les bases per a la

Callecs. amb u na superfrcLe de 75J hectarees (el 5 I '\" de les L471 hectarees).

D'aquestes 753 hect)rees, 448 es situen dins del terme municipal de Mollet de

Vallds, que representen el60% de tot l'espai protegit.

El Pla director reconeix els valors ambientals del'espai central de Callecs a

protegirque el fan mereixedorde serincorporat al Pla d'Espais d'lnteres Natural; determina que caldr) incloure hi l'espaide Callecs i els terrenys necessaris

oer estdbllr un corredor biolbg'c entre Callecs r Calltia. per con nec tar lo amb

la serralada prelitoral on es situen els espais protegits dels Cingles de Berti,

Calh[a, Sant lJorenE del Munr r I'Obac.

amb el nom de Parc de I'es pa i

El lla drrec or establerx que I espar rent ral a proregrr de Callecs s haur) oe

etectiva La proleccto.

st PIa s6n

I a les stngulars caract ensl lques UslqueS l

espais ia desenvolupats amb una superIicre d,e 570

de quatre

espai existents,

la definici6

s enlre vies

1.471 hectirees). Aquests Ambits es situen en els municipis de Montcada i

sectorsde nou desenvolupament percompletarels

amb una superficie de 61 hectdrees (el4,15 % de les

proteccrci de[rniriva de I'espai central

qualrirra r com a Sisremd o espars lltu res pLibl:cs.

,d.ft1

Fiqura 4. EIs aigLramo ls de Can Salvi

cre.

ordinar I'ordenaci6

hecti rees exproptades.

l\\' oPtoq.A.lo o CnLte. ql lL, o'rs'a. D N'.0 N\\'lrrRAl

'acord amb la Llei 12l1985, de 13 de juny, d'espats naturals, el Pia d'espats

d'interes natural t€ perobjecte la delimitaci6 ii'establiment de 1es deterrnacions necessiries pera 1a protecci6 bisica delespais naturals la conservaci6 dels quals es considera necessari d'assegurar, d'acord amb els valors cientifics, ecoldgics, paisatgistics, culturals, socials, did)ctics i recreatius que posseeixen. Aluesi Pla 6Jun instrument de planificaci6 territorial. amb categoria

de Pla territorial sectorial, ja que el seu imbit 6s el rerritori de Catalunya i en

tf ineris nawrdl de Cal/eis. Aixd significa que ens trobem davant d'una proposta de parc pirblic de caracteristiques similars als de Collserola, MontsenyJ aiguamolls de l'Empordi, etc.

Per tal de garintir una gesti6 integrada d'aquest territori, es defineix la

conveniincia Je crearun Consorci que passar) a ser el propietari dels terrenys

Er aque,t Consorct podran panlcipar-\\'el Departament de folitlcalern!orlal

Obres lubltques. el Departament de Medr Ambtent i el Deparlanenl

d Apn.ultura. Ramadera t fe'ta de Io Genera rtal de CdtalLny\" elq alun a

-nei't, de Llrqa de Vall, Mollet del Vallis ParetsdelVa.lis Monlcdds Re xa'

Palau Solit) i Plegamans, Santa Perpdtua de Mogoda, i, siescau, altres adminis

tracions i/o entitats privades sense Anim de iu

Per tal de fer efectives ies drrectrius per co rrrbanistica

del territori de Gallecs establertes al Pla director' els Plans d'ordenaci6 urbanistica municipals deis munrcipis s'han d'adaptar al Pladirectorenel termini d'un

any. I, perdefinir totes les condicions de gesti6 i 'is de l'espai caldr) ia redacci6

d'un iia Especial urbanistic per a ia recuperaci6 i millora delpaisatge de car)cter supramunicipal.

Amb l'aprovaci6 definitiva d'aquest Pla director i I'adaptaci6 dels plans

d oroenacio u r banist tca dels respec tus munlL tpts s hau ra donat compllment a

I Ac ur de Callecs i. per !an . aouesl quedara ftna ttzat. \"mb'a protecr'o del'

niriva com a parc priblic de 753 hectiLrees de Callecs, la meitat de les 1471

,r/oT\".l

regula una sola matdna de planLhcacrd, com el Pla de Carreteres, el Pla de Ports.

defrnerx

reu encara m6s srngularrtat en mantenrr una rmportant superficre

d aqlresra plana fortament urbanrtzada

Es doncs. en aquesr marc de srngulantat, que t6 senur plantelar I'espar

central de Callecs com un )mbLt adscnt al Pla d'espars dinrerds natural, ano

menat Parc d'rnterds natural de Callecs. que assegurl la conservacr6 de les

actrvrtats agricoles tradlclonals, conluntament amb els boscos, per garantrr

unes condrcrons minrmes per a la launa r compensr locupac16 dervada del

desenvolupament urbanistrc de I'entorn AJhora, com 1a hem drt, Gallecs

ds un element clau en l'ordenacr6 de la xarxa d'espaLs lhures de la Regr6

metropolrtana de Barcelona que, per les seves drmensrons r el seu estat actual,

es consrdera que forma part d'un espal de ma;ors drmensrons, el corredor

broldgrc Cal)ecs - Calhla

l[ure drns

t

I

eJ Pla d'Equ rpa ments Comercrais

tl PIa d esoars d rnreres natura.. aprovar pel Decret 128 19o2. de l4 de

desembre, una xarxa de 145 e'par. -epresenta rusdelsambrert,naru

rals de Catalunya, de I'alta muntanya, de les planes L del Irtoral

Callecs 6s un espar representatru dels mosarc agroforestal de la plana vallesana que defrnex un palsarge inlc del ternton catali. Avur, aquesr espar adqur

F qura 5 El mosarc agroforertdl

,t'uf'\"1

Er. ft.a o'onoruLcr6 uRBANisrrcA MUNrcrrAl D! MoLr.Er DF.r. V.ALLis

f ! n dels orrncrpals obtectrus del Pla d ordenacjo urbanistrca munrcrpal cor

f.,js,sterx.n\"i .unui d\" clas'ificacrd del sdl a Iirea de Callecs EL lla

d'ordenaci6 proposa canviar 1'actual classificaci6 de sdl urbanitzable no pro

gramat per la de sdl no urbanitzable d'especial protecci6. Aquest canvi de

classificaci6 es fonamenta en 1a necessitat de dotar d'un maic juridic coherent

1a realitat territorial que presenta l')rea de Callecs. Aquesta realitat territorial

es troba especralment caracteritzada perla presdncia d'importants valors am

bientals, agricoles i paisatgistics.Ia transcenddncia d'aquestsvalors no nom6s

bliga a fer aquest

essarla congruen

canvi en la classificaci6 del sdl per

cia entre aquesta iles crrcumst)nstable de l'aucoprsta

tals, de 11eure,

a sdl no urbanitzable d'especial protecci6.

jr,rstifica, sin6 que, de fet, o

tal qtre es mantingui la nec

El Pla d'ordenaci6, d'acord amb l'article 58 d e la LIer2/2002, d'urbartsme,

ha de contenir, entre les seves determinacions, la classificaci6 del sdl aixi com

l'establiment de les mesures necess)ries per a la protecci6 del medi ambient,

conservaci6 de la natura i defensa del paisatge i dels elements naturals i, per

tant, queda juridicament demostrada la idoneitat del canvi de classificaci6

dins d'aquest Pla coma via peradequarla normativa urbanistica mumcipal de

Moller del VallEs a Ia realitat de Callecs. En el materx sentit, la Llei estatal 6/

1998, sobre rdgim del sdl, estableix la necessitat de classificar com a sdl no

u rbanitzable tots aquells terrenys que el planejament general consideri necessa ri

protegri pel seusvalors agricoles, forestals, ramaderso per les seves riqueses natu

rals, pressu pdsits de fet aquests que clarament concorren en l')mbit de Callecs.

Amb el Pla general de 1982 i tot el seu desenvolupament posterior, el

ta, hae

municipi de Mollet delVallds ha anat consolidant un model de ciutat compacrt usos urbans en la merrar sud delmunLcrpr (per sora

AP-7), i ha deixat la meitat nord,l'imbit de Callecs, pera usos agricoles, fores

r d educacr6 ambrental. preservant I imbit del crerxement urb).

Aquest model de ciutat compacta, meitat urbi i meitat rural, es el que

aquest Pla d'ordenaci6 urbanistica municipal vol consolidar amb les seves propostes, entre 1es quals 6s fonamental la classificaci6 de l'imbit de Callecs com

Aquest model de ciutat establert al planejament compleix el principi de

desenvolupament sostenible proclamat a l'article 3 de la Llet 2/2042,

d'urbanisme, que es defineix com la utilitzaci6 racional del territori i el medr

ambient que comporta conjuminarles necessitats de creixement amb la pre

servaci6 dels recursos naturals i dels valors paisatgistics, arqueoldgics, histdrics i culturals, a fi de garantirla qualitat de vida de les generacions presents

i futures, i que, atds que el sdl ds un recurs limitat, comporta tambd la configuraci6 de models d'ocupaci6 del sdl que evitin la dispersi6 en el territori, afavo

{aTq$

'+1

\"

atF *t rt *t

I

.:

>7

i

F'gu'a 6 Pla drre.tor urbanietc de Gdlecs

reutn la cohesr6 socral, consrdenn la rehab rtacr6 r la renovac16 en sdl

atengutn Ia preservacr6 r la m lora dels srstemes de vrda tradrcronals a les

rurals r consohdrn un model de terntorr globalment efrcrent

urbi,

arees

constdera rnadequat, tal com preveu I'

d'abnl, sobre rlgrm del sdlr valoracrons,

Des d aquesta bptrca, el desenvolupament urb) del terrrton de Callecs es

responen a l'oblectru fonamental de protegrr l'espar r establrr els mecamsmes

pel foment d'actrvrtats agricoles, d'esbarlo r d'equrpaments compatrbles, tot

mantemnt l potenclant els valors parsatgistrcs I ambtentals d'aquest paratge

La prrmera de les propostes, com 1a s'ha drt abans, €s classrfrcar tot l'Ambrt

com a sdl no urbamtzable d'especral proteccr6, la segona ds qualftcar 1'dmbrt

com aSrstena d'espars llures pibfus, Parc rural de Callecs, que tunclona com un

conlunt nterrelacronat perfectament equrhbrat en el qual cadascuna de les

parts6s rmprescrndrble pera l'exstdncra r bon funclonament de les altres parts,

;a que es tracta d'un tot rndrssocuble. Es dlferenclen les segiients erees:

. l'drea forestal, que comprin aquelles erees que es caractentzen

presdncra de masses arbdrres consoldades, r que es complementa amb

Sobre l'Ambrt de Callecs el Pla d'ordenacr6 fa un conlunt de propostes que

per la

l')rea

ar cle 9.2.a de la Ller

r32 3 de la Ller2/2002

6/1998, de 13

, d'urbarusme.

..r*#

forestalde repoblaci6, que es caracteritzen perestar properes a Arees forestals

que tenen una posici6 aillada enel territori i que han de convertir+e progressivament en espais amb masses arbbries consolidades per tal de donar continuitat, potenciar i garantir la connexi6 i supervtvdncia en el terrps de les lorests existents amb la finalitat de constituir corredors verds

. l')rea d'horts familiars, que comprin aquelles irees que es caracteritzen

per jnreqrardinsd un mateixespaimassesarbradesilotsdepetrtes parcel les

destinaJes al conreu intenstu [amtLtar' El Pla d ordenacr<! proposa el mant enl

ment dels horts actuals que estan situats entre el torrent Caganell i el torrent

dels Diablons i el trasldt de la resta d'horts que estan situats al costat de

ponent del torrent Caganell a una nova ubicaci6 alcostat de can Vila

. l'drea agricola, que compran les erees que es caracteritzen per la presen

cra de conre-us tradirtonals de seci t regadiu en tota la seva diversltdt Dlns

d aquestes ht ha les masles i cases rurals de Callecs que d acord amb la J ler 2/

200), d'urbanisme, es Proposa preservar per raons arquitectbniques, histdri

ques o paisatgistiques.

la tercera ploposta 6s la definici6 d'una xarxa de camins i de vies rurals

d'estructura bisica, que relaciona els nuclis i indrets amb una especial significa

ci6 amb les drferents irees homogdnies del conjunt del sdl no urbanitzable La

proposta fonamental del Pla 6s la transformaci6 de I'actual carretera BV-S154

enel Cami rural central que estructura tot l'espai, amb l'objectiu de pacificar

i controlar el trinsit de vehicles, evitar la seva utilitzaci6 com a variant de la

variant de Palau i ajustar el seu tragat al paisatge A m6s, es recuperen els

camins histdrics piblics que consten en el PlAnol cadastral elaborat per l'lnstitut

Ceogrdfic i Cadastral de|'any 1927.

Les determinacions del Pla director,

d'ordenaci6 urbanistica municipal, conjuntament ambla incorporaci6 de Canatural, formen i'entramat tecnic i luridic besic

per protegtr l'espat central de Callecs.

les determinacions dels Plans

llecs al Pla d'espars d'interis

42

{oTql

en els

ocial

adoptat

petita noblesa i la seva situaci6 s

Pere de Rovira, un templer del Vallis

Jaune Vilaginy'.s i Segura

INTRoDIJccto

AiiTT::fi ::1iil::::::'J:::5::H,*::':\"J::,\",'#:\".*:t:

nord dels Pirineus.l Una parella de pagesos cedia les seves possessions (el mas

i tot el que incloia) a la cavalleria del Temple. Com a represenrants de 1'Orde i

receptors de la donaci6 hi eren presents Ramon de Caure, Ug de Becii i Pere de

Rovira. Els dos primers eren frares originaris de la zona, el Llenguadoc, on els

templers havien aconseguit a

de ben lluny.

rrelar tt6. a Ia socierat. El tercer, en canvr, procedra

Pere de Rovira era originari delVallds. La seva familia tenia un petit patri

moni a Santa Perpdtua, en els limits amb la parrdquia de Palau-soliti. Del

seu honor havien elsobrenom. eren els Rovrra., Ll sel germb gron

er\" vassall de Pere de Palau. que a la vegada bo era de Cu rllem Ra mon ll de

Montcada, el senescal, braq dret del comte de Barcelona.3 lls Rovita forma

ven part de I'escala vassalJbtica, nivells m6s baixos; eren membres de la

i econdmica els impulsava a seguiramb

apassionada fidelitat els projectes dels seus senyors. forde del Tempie va ser

un d'aquells projectes encisadors- Va engrescar els comtes de Barcelona, pri

mer RamonBerenguer III, que deien queva morirvestint els hdbits dels tem

plers, i despr6s el seu fill Ramon Berenguerl! que es va implicardes del primer

moment en la protecci6 i foment de l'orde als seus dominis.a

Pere de Rovira havia partit de casa seva i havia decidit professaren un nou

orde monasirc. Una regla de monjos cavallers. Una revolucionirra manera

d'entendre la professi6 cavalleresca i, a la vegada, una paradoxal forma

d'rnterpretar el compromis religids. Els mon;os-guerrers vivien en comunrar .

feien professi6 dels vots monastics, perd es preparaven percombatre amb les

armes contra l'infidel 5

Lorde delTemplehavia nascut unsvint anysabans de la donaci6delmasde

5ta. Maria de Curtes. Molt lluny, a Terra Santa, quan els cavallers de la primera

i\"T\"t

croada es plantejaven la dificultat de mantenir segurs i sota el seu control els

territoris conquerits, van apardixer els ordes militars, entitats guerreres que

funcionaven com a organitzacions mon)stiques: els hospitalers, els templers,

el Sant Sepulcre, l'orde Teutdnica i altres.6 llorde del Temple va fundar se a

Jerusalem, amb

cedir el lloc on

e1

in

vistiplau de les noves autoritats cristianes locais, que hvan

stal'lar se, precisament on es creia que havia eslat ublcat

els templers esdevinguessin un

9

d'alguns altres. En

dela jihad (gtetta sar\\ta) \\ guerrers), propis

nents religiosos i politics.s

rva suposarque

ribera de l'lbre.

fra re provenqal

l'antic temple de Jerusalem.T Va ser fundat per diversos cavallers francesos,

entre ells Hug de Payns, el primergran mestre. Des d'un primer moment, els

templers vanesdevenir l'Orde amb una funci6 militarm€s clara, en contrapo

sici6 a les activitats mds de caricter assistencial o espiritual

els anys segiients i en gran part a causa de les gestions d'Hug de Payns, a

l'Europa cristiana va haver hi una onada de simpatia cap a la nova instituci6,

que es plantejava com un instrument per defensar els llocs sagrats de Palestina

de les escomese, vjrulenles dels ba rrdins qLte pretenleo recuperar u nes !erreS

que tambe eren saSrades per a ells. En relaci6 ambla mobilitzaci6 a favor de la

nova cavalleria cal destacarel paperd'intel lectuals de prcstigi, com Bernat de

Claraval, que va justificar que persones que professaven com a religiosos es

dediquessin a la guerra. I\"a idea no era original, perqud adoptava plantejaments

dels (monestirs de dels opoLa resposta que va tenir a terres catalanes la presincia de I'orde del Temple

va ser entusiasta. fimplicaci6 inicial dels comtes Ramon Berenguer III i Ra

mon Berenguer IVva arrossegar el compromis de la cort comtal.llinteris dels

comtes no amagava la pretensi6 que e1s templers compiissin un paper actiu a

la frontera amb l'lslam peninsular, semblant al que feien a la Mediterrenia

oriental. La donaci6 al Temple d'enclaus forlificats a la frontera va culminar

amb la participaci6 activa dels templers en la conquesta de la Catalunya nova

durant el govern de Ramon Berenguer lV Aquest comte va esdevenir princep

d'Arag6 pel seu matrimoni amb la reina Peronella i va haver de negociar amb

els templers la revocaci6 del testament d'Alfons I el bataller, que va deixar el

regne d'Arag6 al Temple,l'Hospital i el Sant Sepulcre. IJentronitzaciL6 del ger

mA d'Alfons, Ramir I, i el casament de la seva filla amb RamonBerenguer lV

posaven en una situaci6 complicada els templers i el comte catald. Il comte

volia que els templers desistissin d'aplicar el testament del rei aragonis i

s'impliquessin activament en el control de la frontera sud. La concessi6 de

prerrogatives a I'Orde i el desplegament que van fer a la zona de l'Ibre va

El primergran difusor de la nova orde a Catalunya va ser Hug fugaud, un

que va fer ardbar el missatge de la nova cavalleria al comte

barceloni. Despr6s d'ell, va tenir un paper destacat Arnau de Bedors.r0 AJnau

acabar amb els possibles recels

poder hegemdnic a f irea de la

/oTer

dEnpori€€.

Pri.tBig a

Bad€ns

' oGrarryena

Amb€l

Ciulll do

Mellorca

Posseslions de l'Orde del Temple als tefiitoris de

(seqle xlll).

Figura 1 la Corona d'Arag6

Ramon Berenguer lV

comte de Barcelona

Guillem Ramon ll

senescal

Pere de Palau

Berenguor de Fovira

|loT,

Fgura 2. Quadre sindpti. de es relacions de vassalatge de BerengLrer de Rovra

probablement era un frare d'origen osonenc que es va moule activament Per

gaireb6 tota la zona que m6s endavant va ser la provincia templera de ProvenEa i Hispania (ProvenEa, el Llenguadoc i la Corona d'Arag6). Arnau de

Bedorsva augmentarel patrimoniiva consolidar les possessions i privilegis en

una de les irees on els templers van tenir major inciddncia. Lobiectiu era clar:

crear una infraestructura econdmica que poguds mantenir de manera cons

tant I'esforq econdmic ide personal destinat a sufragarles necessitats bdl liques

segrient

que I Orde constant menL renja a Paleslrna.

documentaci6 que generava l'Orde.11 Il veiem primer alLlenguadoc, a Ia zona

de Carcassona, on es desenvolupb la tmportart comanda de Douzens. on

actua com a frare i representant del Temple (mi ster et baiulus).12 lany

on de mestre de

Ilany 1139 comencem a trobar la presEncia de Pere de Rovira entre la

el rrobem a a amb el

Palau.l3 M6s endavant, se l'esmenta amb el titol que ostentava en la ierar

quia templera, mestre d'Hispinia i Provenga.la Coincidint amb la desapari

cro a la do.umentacrd d Arnau de Bedors. Pere comenqa a aparbixer-ht

substiruint 10. Se l'esmenta amb el de mesrre provincral,

que Arnau no havia ostentat, perd que indubtablement havia exercit. Pere

v; cer el nrrmer meslre d una oe les mes importants en

I'estructura organitzativa templera,la que englobava la Corona d'Arag6, Na

desaparici6 de I'Orde, l'any 131216. Pere va seguir la tasca organitzativa del seu

antecessorila va completar Va presidir ca pitols iva viatjar molt. Durant el seu

mandat van desenvolupar se nombrosos convents templers i algunes grans

comandes. Ell va ferque la casa de Palau, al Vallis, d'on era originarr, esdevrn

gu6s un referent importanlissim a la provincia. No endebades es feia dir \"mes

tre de Rovira del lloc de

varra i ei sud de FranEa.rs Despr6s d'eli el van succetr 35 mestres fins a la

aparelx Palau-solrti, I

Palau '.I'

titol

a parenlment litol

provlncles

rloT*j'

Pmt lt Rovrr.a i tl sEU crRMA BTRTNGUER

ere de Rovrra era el germ) petit d'una familia de la petita noblesa. Els

Rovira tenien un patrimoni escadusser, que havia passat al fill gran, Berenguer. A Berenguer el trobem en algun document relacionat amb el seu

senyor, Pere de Palau, delqual parlaremm6s endavant.13 In un d'aquests docu

ments apareix tamb€ Pere de Rovira.re lndubtablement, el protagonisme

familiar corresponia a Berenguer que, per altra banda, sabem que posseia el

domini senyoriai del mas o honor de Rovira, al terme de Santa Perpitua de

Mogoda.20

A Pere. per tant. no lr quedava alrra opcrd que obrir-se cami a travds de vtes

que prescindien del patrimoni familiar Com molts altres lavenes de I'Epoca

havra de ler tortuna tora de limbit Famrhar.2r Va optar per vincular-se a Ia

cavalleria templera.

liorde del Temple ja era prou conegut al comtat de Barcelona. A traves de

l'interCs dels comtes, la noblesa cortesana s'havia implicat personalment amb

ia nova milic ra. U n document de I 134 mosLra com el bo i mrllor de la cort de

Barcelona havia promds col-laborar personalment o amb b6ns en el sosteniment del Temple./2 A la lljsta hi trobem el senescal. Curllem Ramon II. el seu

POSSESSIONS DE LA COMANDA DE PATAU AL vALris EN EL SEGLE XII

Cr

a

a

Ga

\\x*

ftgura J vapa de les oossess o1s remoe es al vales al sFqle !1,.

,y'ofol

germ) Ot, Ramon Renard de La Roca i el seu fill Bernat, Ramon de BarberA,

Pere de Santa Eugdnia, Arnau de Sant Marti, Pere Bertran de Bel1oc,...; en

total2'personatges La ma lorta d'ells a mb pa trimoni \"l Vallds. Berenguer

de Rov ira est ava vrnculat vassallb t tca ment a Pere de Palau. que \" la vegada

era vassall de Guillem Ramon II, el senescal, un dels nobles m€s influents de

1a cort barcelonina. Pere era el castlA dels castells de Montcada i Sentme

nat, que eren patrimoni de Cuillem Ramon, i tenia com a domini familiar

una casa forta al terme de Palau solit).'?3 Pere es va comprometre totaiment amb el Temple, com el seu senyor, el senescal, i el mateix comte.

Quan va morir va deixar tot el seu patrimoni al Temple ,I'any 1135.'z4 La

anomenada de Pa1au, probablement va esdevenir el nucli

edif'cat de la iutura casa-convent Abans, els templers havlen centrdt Ies

seves possessions al Vallds al terme de Collsabadell, entorn d'una esgl6sia,

que havia pertangut als Belloc, anomenada Sta. Maria del Cami (ad ipsa

5!, ata ). ' Moh possLblemen t all) es gener) un embrid de comun it at, com

sembla deduir-se d'algun document.26 Perd, despr6s de la donaci6 de

de Palau i ja amb l'activa implicaci6 dels germans Rovira, la nova casa

comanda es va instal lar a Palau.

Lingrds de Pere a la milicia ens 6s desconegut. Tampoc 1'evoluci6 de la seva

carrera [ins a esdevenrr un c)rrec lan lmportant. No serta descart\"ble que

participat en alguna campanya a Orient. Indiscutiblement, havia fet

prou mdrits com per ser triat a encapgalar el desenvoiupament de I'Orde en un

territori molt extens. Quanel tornem a trobar ja actua com un dels principals

col laboradors d'Arnau de Bedors.

Una vegada esdevingut mestre piovincial, Pere va portar una intensa acti

vrtat vratgera. Podem e mentre va ser mestre, per la Pro

venqd . on va rebre donacions. A Arlis el vetem prestdint un capitolTs. Tambe

el trobem a Tolosa r al seu comtat, a les terres de I'Audeze i ocasionalment al

Narbonds3o. A Catalunya la seva presdncra , Li aorl biraelonrna'' al

Rossell6 (Ceret, Perpinyi,..)3?, a Osona i sobretot a les terres del Vallds33. A

Arag6, el veiem presidint un capitol a Monts63a i, a Saragossa, pactant amb el

bisbe d'aquella ciutat$. Fins i tot represent) l'Orde davant del rei de Castelli

Alfons Vll, quan aquest va fer una donaci6 a terres de Sdria36. Pere de Rovira

va tenir un papermolt important en l'orSanitzaci6 de l'Orde a les terres del sud

de lranqa i a la Corona d'Arag6. Entre 1139 que el trobem per primer cop

actuan! com a represenrant delTemple llns a l l50 que derxa d aparitxer com

a mestre, apareix en 22 ocasions en indrets molt allunyats.3/ Avegades amb

tan poc temps de diferEncia que resulta inversemblant que poguds traslladarse tan r)pid. is probable que alguns documents es fessin sense la seva presdncia lisrca. s no ds que esraven maldatars. De lola manera. es pot consralar que

en alguns documents hi aparerxen membres de l'Orde actuanr en delegaci6

casa forta,

Pere

de la

haguds

seguir el seu peripl

destaca

4a

seva, com l'any 1145, quan Bernat de Pere Lata va ser present a Perpinyd en

nom de Pere, la qual cosa demostra qtre l'activitat del mestre era intelrsissi

ma.53 El seu germ), BerengueS va actuar com alter ego de Pere, molt sovint

acompanyanl-lo, en altres ocasions actuant com a mestre provincial.3e Ia

col laboraci6 delgerm} devia

del mestre.

facilitar la tasca, que era en gran part itr nerant,

AREES D'ACTIVITAT 0E PERE I BEFEI'IGUEB DE ROVIRA

Q canl.l o\"nosa

O r,,c\"

@ mu\"u

@ u,**

@ eo\"a,p

@ v.r*

O e\"*

@ e\"d\"*

COFONA

Figura 4. wapa dels viatqes de Pere Rovira.

A la documenLacLo, Pere de Rovrra apareix com a lrare r min r 5t re o

com a batlle del Temple, com Iera Arnau de Bedorsa0; perb tambe molt

freqtientment amb el titol de mestre; mestre del Temple o dels soldats

del TempJe, mestre de Rovrra, mesLre de Palau, mestre de Provenga r

HispAnia, mestre de la milicia d'aquesta banda del mar i mestre d'Arag6

. El paper que van tenir Pere i el seu germi

men t de l'Orde en el r er rit ori que havren

49 hi hagu€s la separaci6 de la provincia

(om a mestre d Arago r Barcelona. La drvisrcj de la

millor indici del progr€s del Temple en els territoris on hi estava

a rrela t{r.

iBarcelonaar

desenvolupa

que l'any 11

Berenguer en el

de dirigir va fer

i P€ re apareguds

provincia €s el

{oTst

F qL'a 5 Ol.,dre genealogrc oe ld tamrla dF \\ Rovitd

Fl seu sermi Berenquer devta ser el primog?ntt de la familto la que era qut

,.r'r,\"loalnmoni lamiltar del mas o honor de Rovira per leu de Pere de Palau

Berensuer estava casal I tenia un lill qr'ran desprds de coniixer lOrde'.va

decidri protessar hia Va acompanyar el seu compromis amb la donaclo d un

mas a Santa Perpbtua La seva dona. Ermessenda va acceptaramb reslSnacio

ia.\"\".to i\" ^-l tr,taci6 coniugal, segons demostra ei to com s'expressa ella

mat\"i*a \".rla

don\".io qu\" uu iaid\" laJpott\"ssions que va rebre pel.seu espon

rarr.r* . ii r\"u -\"tn ta aiundorta, lu ca.u familiar i va acompanyar el seu germi

\"\" \"i \"a\"\"f\" \"\"\"

f\"t\" oer les rerres on l'Orde difonta la seva infludncia Pere de

;i;;;i; ;;;i; \"\" ..mpanya d altres frares i enrre la seva leduida comtt rva hi

\"r .\"r rnofit cops \"l siu germ) tl paper de Berenguer va arribar a ser tan

imoortant com el del seu germi trns al pr-rnr que els dos aparerxerr IepJese-n

tant I Orde conlunrameni, amb un grau iererqulc equlparable\"' ,lambe tse

rengLrer va actLlar amb rndependbncia de Pere: aparetx com a batlle o envlat

(niitrster)^'r al ftnal del govern de Pere de Rovira' arriba a a(tudr com a mestreoT .

Els Rovtra van llegar gairebd Lo! el seu Patrlmonl al lempJe ?ere no va

arribar a tentr ftlls. P;baLLement. nI es[ava casal ts posstble que la parr de

ir-'i.j\"a\" \"rl r' o*acava La cedisalTempJe tal com [eten els que ht protessaven LlcasdeBerenguereradilerent El testamenrdel seu tillestableixclara-

-\"* \"\"\"1f

,\", o*\"1enia la intencio que el domtnt de Rovtra pa'sis a I Orde

iellconfirmava la donacto'8. En eLseu testament Berenguerva lerdona(lode

les seves possessions alTemple Berenguer va [er testament en vidd probable

ment qran deuu ingressa r com a fra reao Unsanysmdstard laSeva esposa vd

Jonu, i'.tponruti.i\"que lt corresponia al Temple en presincta.delseu cunyar'

Pere. r trairant Berenquer com un antlc marjt que en aquells moments erd

'trare i soldar del limple'0 Pere t Berenguer apltcaven els Princlprs de

I Orde. oue considerava com un acre obltgat Lliular tol el paLrLmonl a I uloe

riuoiaipot .\"tu .onastic s est enia als [a milia rs queoptavenalsguanys

espirtruais que suposava tmplicar-se en un Proie'te santlhcat I que per all ra

Berenguer de

Flovira

Pere de

Rovira

Ramon de

Rovira

50

{oTr\"1'

banda, tant beneficiava econdmicament elTemple. D'una manera semblant,

I any I 145. prop d Avinyo, al sud de Franqa. Nicolau de Bolboton feia com

eis seus pares i donava tot el seu patrimoni al Temple; ho feia despr6s

d'escoltar Pere de Rovira que havia conveneut la seva mare i rebia la dona

ci6; el donador ho justificava com la resposta a la crida a la pobresa que

predica 1'evangeli.51

l-{ IMPoRTiNctA socrAre tota manera, el darrer episodi de la relaci6 dels Rovira amb l,Orde del

Temple la van protagonitzar el fill de Berenguer, Ramon, un cavallerde

l'host del comte, que va morir jove, i la seva tia, que va reclamar la part de

l'herdncia familiar, que per desig dels seus parents devia passar al Templesr.

Aguesta disputa va tenir una destacada transcenddncia, perles personalitats

rmplicades. Tot plegat demosrra fins a quin punt els Rovira havien assolit un

grau elevat d'import)ncia social.

lra l'agost de 1143. Ramon de Rovira jeia ferit de mort. Els seus companys

d'armes, Bernat de Belloc, Berenguerde Mogoda i un indeterminat Joan eren

testimonis de 1a seva darrera voluntat. Tots ells participaven enla campanya

que el comte de Barcelona feia a Montpeller. Ramon moria poc despr6s de

les ferides provocades pel combat. Moria jove, sense fills. En el seu testament deixava tot el seu patrimoni al Temple. Ei seu pare, Berenguer, alesEl seu oncle amb Bernat de Belloc i Albert de Petra prestaven testimoniatge de les darreres voluntats de Ramon unes setmanes m6s tard, quan es va

havia fet testament en professar a l'Orde. Aixi doncs, el nucli patrimonial

familiar, el rnas de Rovira, havia de passar a l'Orde, si Ramon moria sense

descendEncia

fer el testament sacramental.s En e1 seu testament Ramon deixava tot el que

posseia al Temple, seguint la voluntat del seu pare, que encara era viu perd

guer

El compromis de la familia no era, perd, unAnime. La germana de Pere i de

Berenguer, de nom Cuia, amb el seu marit va disputar la donaci6 que van fer

Berenguer I scu uu, u€r uormtrr oe novrra'.. -El ]uolcl, que no esta

datat, ens explica que hi van ser presents Pere i Berenguer de Rovira, i que es

Ramon, el seu del domini de Rovirasa F,] ;r,rdicr, fu1,

van examinarels testaments del pare dels germans, del mateixBerenguer i de

Ramon, el seu fill. El jutge, que era el bisbe de Cirona, Berenguer, va sentenciar

que Cuia havia acceptat amb la seva firma el testament del seu germi Beren

I, per Lanl. no tenia dret nr ella, ni el oeu marrL dereclamarIhonorde

Rovira, que devia de ser indiscutiblement del Temple. Van assistir al judici el

comte Ramon Berenguer I! Cuillem Ramon II, el senescal, i altres importants

personatges de la societat de 1'dpoca. fassistdncia de personalitats tan destahores era un important cirrec de l'Orde, com el seu oncle, Pere de Rovira.

I

,/oTql'

cades mostra la importincia que havia assolit la famflia dels Rovira, relaciona

da amb la seva infludncia en l'Orde, amb dos germans governant un extens

ter tori i influint decisivament en l' esdevenidor dels comtatscatalans Recor

demque elTemple havia col laborat activament en la conquesta de la Catalu

nya nova, coincidint ambel mandat de Pere de Rovira, tal com ensexplica una

donaci6 de l'any 1149, que van rebre Pere, el mestre, i

lluitar \"en la conquesta de Tortosa\"55.

l-l cor,uxn,r or P,ttu

provincia d'HispAnia i ProvenEa, coincidint amb el mestratge de Pere de Rovtra. Va anar perdent importAncia amb la consolidaci6 de les possessions que

l'Ordeva aconseguira les terres de l'lbre. Durant el segle XIII,la comanda es

amb elqual hi va tenirlligams econdmics importants.56 Aixi la casa-convenl

va continuar existint, perd ja nom6s com a centle d'un important domini

senyorial, tal com havia esdevingut des d'un princiPi.

La casa-convent estava dirigida pel comanador de la comunitat, que en

un primer moment es deia mestre (Pere de Rovira, Berenguer de Rovira i

Berenguer de Sant Viceng), despr€s Preceptor i comanadors/. Encara que

no tenim dades especifiques del lloc, hi devia haver una petita comunitat,

com a altres comandes, formada per frares i sergents. Ils primers, de pro

ceddncia nobiliiria, i els segons, d'ascendEncia humil Tamb6 hi devia haver

confrares, 6s a dir, membres que es comprometien per un temps limitat a

servirl'Orde.

La comanda de Palau va ser una comanda rural, amb un nucliedificat, en el

qual hi destacaven poc els aspectes fortificats, i caracteritzat per 1'austeritat

prbpiadels convents cistercencs, ambels qualsl'Orde coincidia en ideals espirituals. Ledifici, arquitectdnicament, correspon al segleXll i probablement es

fedifici de la comanda es conserva parcialment, convertit en el mas de

Santa Magdalena, al municipi de PalausolitA i Plegamansse. De i'antic edifici

templerqueden algunes eviddncies: Ia capella, bastant deteriorada, i partdela

muralia que tancava el conjunt6o. La capella 6s una construcci6 senzilla de

planta rectangular i capgalela plana, actualment enderrocada Els murc tenen

un gruix cbnsiderable ilavolta era de can6 aPuntat. El frontispici estecorcnat

pel piny6 del doble vessant de la teulada i per una espadanya desplaEada a

alguns frares que van

va acabarinstal lant aBarcelona, a propdel poderpr.iblic de Ia Corona d'Arag6,

de Pere de

f a comanda de Pa la u, entre Pa lau-solit) i Sanra Perpit ua vaseruncon\\en!

L t\".pl\", lmportan!. Va esdeventr el aan,r\" n\"uillgia d\" les posse<ston'

templeres a la Catalunya vella i va irradiar la seva influbncia sobre tota la

va construir entre 1140 i 1150, a partir d'una edificaci6 fortificada

Palau, el propietari inicial dellloc.sg

/\"Tet

Parrdouia

Palau-soliT

La Sagrcra

%

\"o\\

Nucli de Sla. Magdalena

Zona urbanitzada o

poligon industrial

Fombt'

P Antc recinte templer

Situacid probable

templer i del curs

del moli

del seu rec

PALAU.SOLITA

I PLEGAII'ANS

Frgura 6. Mapa de ytuacro de la comanda de Palau.

l'esquerra. El murdel conjunt que es conserua te uns quatre metres d'alEiria,

un metre i mig de gruix i en queden vint i cinc de llargiria, en direcci6 est-oest

Ledificiestava integrat en un conjunt, folmal tamb€ peraltres construccions

Els elements que queden de la casa de Palau permeten imaSinar un coniunt

tipic de comanda rural, caracteritzat per una distribuci6 funcional i arquitec

tura austera. Es tractava d'un recinte de planta rectangular emmurallat, en el

qual en un extrem hi devia haver la casa conventual, en un altre extrem els

serveis ial mrg un ampli pati.

La comanda va controlar la gesti6 d'un patrimoni senyorial important,

format a partir de les nombroses donacions que va anarrebent, especialment

senyorials.6l Van ferlliurament de b6ns terrers i altres possessionsa la coman

da, Bernat i Pere Bertran de Belloc (113Q, Pere de Sentmenat (1136), Ramon

Bernat de Gurb (1150), fuambau del Montseny (1i75), Bernat de Belloc (1170,

Cuiliem de Mogoda (1187) i Adelaida de Subirats (1176, 1185 i 1189), entre

d'altres62. La comanda va fer adquisicions de patrimoni per racionalitzar Ia

gesti6, com l'any 1180 quan va comprar a Bemat de Sala i la seva esposa un

iamp a Santa Perpdtua que tenien en plena propietat i que confrontava per

tots elscostats amb alous de la milicia63.la gesti6deldomini es feia a trav€s del

cobrament de rendes agriries que feien els batlles senyorials, com Pere Call, un

masover del Temple que apareix com a batlle de les possessions que tenia

l'Orde a Caldes de Montbui 1'ary 11676a.ls tractava d'un sistema

d'administraci6 senyorial semblant al que es practicava al Valles en altres dominis, en el qual els paSesos emfiteutes treballaven la telra del senyor, a canvi

de rendes majorit)riament enespdcie-6s !l tipus de contracte era l'establiment,

en el qual es definia la duraci6 del contracte, normalment vitalicio amb conti

nuitat familiar, el pagament i les caracte stiques del mas cedit en usdefruit. Va

esdevenir habitual el costum de permetre subestabliments, com el que va fer

Pere Vei, pagis emfiteuta de Palau, a Albert Pradell, d'un mas de Parets, amb

l'autoritzaci6 de Pere de Rovira, mestre de Palau i senyor del mas.6

la comanda tambe obtenia ingressos de monopolis senyorials, com els

molins iles Prop de la comanda hi havia un moli, que entorn de 1 fargues. 174

La treballaven Ramon de Moiendino i Pere Moliner en nom de la milicia6/

comanda tenia un moli a la Rovira, que agaiava l argua del rec que compart jen

el monestir de Sant Cugat i Azaled de Torre, a canvi d'una rendad Tenia

tamb6 molins a Palau solitA, a Palautordera, a Vilanova de la Roca, a LliE) i a

Martorelles6e. faigua i els molins van ser una altra font d'ingressos notable,

que permetien moldre cereals i recaptalrendes. Algun d'aquests molins podia

\".tui d.di.ut a alguna activitat industrial, com el moli draper que tenia la

comanda a PaiautorderaTo.

Pel que [a a les fargues, sabem quehihavia

que peimetia recaptar el dret d'ris (lloEol).?1

una farga a la comanda, a Palau,

El lloQol, m6s que un dret amb

54

vti''

,,!.,#!,ffi t;,;l':,*A)

el r,*- P1l )

\"f,--i,ti!1

Fg!ra 8 P.ran,e.t de m!r dr 'r.tqr.o.nan.lr Les modl.a.ois q!e

,r .r! de tempt ! hr. fcl dc .ofl!fl no..e5 h;n conservdt u., pdrt,

q!e e5t; o(efl.rda ir Ford oesl dp mur

rglra7 V5:a de r ..,!r r de . .omii.r (le5 de . R er. de C. det E! pot obterlri

.om ea lLr ett,r pr . r ment d€t:r! t prob:b ement . ..iu5, d !ir r er:da

J:

{oT+t

contraprestaci6 econdmica, era una obligaci6 per-al pagis, perqt::1.P.^8i

ment era independent de la utilitzaci6 de la farga72. El cobrament del lldEol,

com que era forEat, facilitava una quantitat d'inSressos quantiosos i segurs

al senyor

fijectiu d'acaparar tanta quantitat de beneficis era un de sol: satisfer les

nece\"slt at s que l acituit al mllir ar lmposava als t emplers a I Orienl Miti; ia Ia

rrontera penrnsular. Vitualles, cavalls, dtners armesicavallerssenvldvenpe

nbdicament a la Medtterrania ortental A Catalunya gran part de l esforq e'

destinava a mantenirels bastions de la frontera sud, a I'Ebre.

EPitlc

f! ra el mes de desenbre de I 142. Raduli Cu lem i la seva esposa van ler una

E donacr6. Estem a Arles, a la Provenqa, on es feia un capitol provtnctal

de 1'Orde/3. EIs capitols eren reunions de les diferents autoritats templeres

de la provincia. Eia presidit pel mestre provincial Tamb6 hi havia caPitols

de toia l'Orde on acudien els mestres provincials i es prenien les grans

decisions estratagiques de I'olganitzaci6. Allds era un centre important del

Temple. De fet,

-ho

era tota L Pro.,enEa, on destacava la preceptoria de

Richerenches.

El capitol d'Arlis va estar presidit per Pere de Rovira Naturalment, ell

tamb6 estava present en la donaci6 que van fer Radulf Cuillem i fucarda ln

ella va rebre personalmeot, in manu,Ia donaci6 (com a mestre, en el capitol

d'Arlds, presents els frares Ugde BeciA, Pere d'Arcaz i Pong de Ludenci6, entre

molts altreso.

No va ser l'6nica ocasi6 en qud Pere de Rovira va Presidir un capitol Oue

coneguem, ho va fer a Monts6l'any 1149./a La presdncia en els caPl!\"\\ pr.o.

vinciils i 1a seva important activitat viatgera demostrenla transcenddncia del

seu papera I'organiizaci6i consolidaci6 de l'Orde al Sud delranEa ia la Corona

d'Arag6. !l pes politic de la seva autoritat es demostra tamb6 quanva participar, liny l l43 o Ctrona. com a lePresenLant de IOrde ir'rntamenL amb el

-\"st,\" i\" la provincra de la Cil lia, a les tmportanLs donacions que va ler al

comr e Ramon Berenguer lV al Temple \" El comte va cedtr aleshores u n cor -

runt de casiells estraLegtcs, amb els seus dreLs fiscals t lunsdicc tonals itot un

seguir de privilegrs qLre-van marca. el papet estratagic I hegemonlc dellemple

a Catalunva fins a Ia seva desaparjci6

Pere de Rovtra devta moriientorn de I I50. La darrera ocaslo que apa-e'x

a la documentaci6 6s 1'any 1150. Llavors va rebre, precisament al Vallds,-a

Parets, la darrera donaci6 de la qual tenim constancia del seu mandat /6

Encara hi apareix com a mestre de Provenga. Amb ell surt Berenguer de Sanl

VicenE, el proper mestre de Palau. Com va fer el mateix Perc, acompanyant el

,{oT.,

seu antecessor abans de substrturr lo. com sr es tract6s d un periode

d aprenentatge. Perd Berenguer no va poder seguLr en rmport)ncra el seu

mestre Ell va ser nom€s mestre de la comanda de Pa1au. Al contrarr que

Pere. que. com a mesrre del sud de Franqa r de la Corona d Aragd. va vLure

el moment de m6s entusrasme r esplendor de l Orde a les terres que tan b6

a rrr bar

F 9!,a 9 V 1ri de , f:!an.

que donavd a

de ..1 ga (om,rnda

foT*t

Notes:

1. Marquis d'Albon, Caiolane ga\"Aalde |'Odrc lu linfle, t|19tttj, Paris, 1913, $g

133, doc. nnm. 191 (1139).

2. Sobre la famllia dels Rovira, vegeu, Vilaginas, l.'Els remplers al Vallis', Norss, 4,

Moller del Vall:s, 1990, pegs. 7 28 tamb€, aquest mateix article, m6s endavant.

3. Vegeu el quadre sinbplic. (fiSura 2)

4. Ve8eu, VilaSin6s, J. 'rk orqens de ]a casa del Temple de Vallis i Barcelona' a Artes z/e

le, Junades Lkterftaeiondls sabre l'Ordre del Tenple. Tottosa 7, 6 i 9 de naig de 2001, en

premsa. Tamb6, Sans i Trav6, I. Ma. Els tenlles eataldrs, Barcelona, 1996, piSs 73

97.

5. Sobre l'Orde, en Seneral, vegeu, Demwget, Awe y edida de los

20A2, 7a edici6, i. Ratbe\\ M. The nev hni,hthood. A h;stoty of

Cambridge,2000

6. Vegeu, Forey, A. The nilhary Aderc, Londres, 1992, especialmenr les pagines 6 22

7. Demwle\\ A. AuBe y caidd..., p'gs. 61-67.

8. DemurSer, A\". Auge y eaida..., pags.39i40.

9. Sobre ]a relaci6 dels templers amb els territo.is dels comtars catalans i el regne

d'Arag6, ve8eu, Sans i Trav6, l. Ma. Els teftplets catalans.., pags. 73-98 i torey, A. fre

tenplars i'1 the Cora\"a de An4dn, p)gs. 1 85. VeSeu el mapa sobre les possessions

kmpleres a la Corona d'Arag6.

10. Sobre Hu8 RiSaud i el seu paper en la difusi6 de l'Orde al sud de lranea i Caralunya,

veger Demwget, A. Auge y eaida..., peg. 58 i lotey, A. The tenplars . , p:8. 87. Sobre

Arnau de Bedors, vegeu Vilagin6s, J.'ELs origens de la casa del Temple de Vallas i

Rarcelo a' a Acfts de les Jathddes Inte taeionls sabrc l'Odrc del Tenple. To asa 7, 3 i t

le ftaig le 2004, en ptemsa.

1. El prime! document en qua apareix com a frare de ]'Orde €s el que hem comentat a

la nora I Albon, nnm l9l.

t etft pl at i as, Barcelona,

the oklet af the TeLrk,

12

13

14

15

Vegeu, Albon, nnm. 193 (1139) i nnm.203 (1139/40); m6s endavant, nnrn.246

(114t) t t\\tn,.251 1t142).

,Peius na'istet de Ruia eiusdeft loei ae Palacit,t Alxiu de la Corona d'Arag6 (ACA),

pergamins de cancelleria, Ramon Berenguer IY 108 (Palau solla, 1140).

*rercrabilis Petti de Raretia fta,isri Ptodncie et .uiusdan panis lspanie..,: ACA, FBlv,

159 (Cirona, 1143).

Lorde del Temple es va anar ditonent en teres crisdanes. La nombre de donacrons i

l'augmenr dels conven* (o comandes) que es fundaven van obliSar a orSanitzar €l

lerritori en provincies, que eren governades p€r mestres provrncrals. El mesrre de

l'Orde es reunia amb els mesrres provincials en els capltols Senerals. Hi havia capitols

provincials on el mestre de la provincia reunia els pr€fectes de les comandes o cases

convents. Caralunya va formar part de la provincia de la ProvenEa, el Uenguadoc, els

altres territoris de la Corona d'Arag6 i Navarra. Aquesra extensa;rea va tenjr un

paper mol! actiu en el desenvolupam€nt de i'Orde a Occident, ja des d'un primer

momenr. M€s endavanr, es va fragmenrar la seva extensi6 per facililar la 8esti6 dels

nombrosos inleressos que I'Orde tenia en el seu t€rritori. Sobre el tema, vegeu loret

A. The renld6 in the Carcia de Ara96\"..., pags. 87 103 i Demurger, A. Auge y caila..,

pigs. 97 142.

Sans i Trav6, I. M& Elt &ftplerc edtalans.., pa9s.477 i 478.

ACA, RrlV l0B (Palau solira, 1140).

Sobre Pere de ?alau, tamb€ podeu veure, Vilagin6s, l.'Els origens de la casa del

Temple de Vallts i Barcelona' a Aercs de les la ades Intenaeianak sobrc I'Or,lre lel

Tenple. To asa 7, 3 i 9 .le nai! de 2004, en ptemsa. Els documenls s6n ACA, RBIll, 276

(1120, ACA, RBIV 70 (1136), ACA, RBIV 61 (1136) i ACA, RBIV, 67 (1136)

16.

17.

18

loTer

I9

20

ACA, RBIV 67 (ll3O.

^CA

RBIV /0 (113O

Berenguer aparex Sesdonant les possessions de la familia de Rovua (Sta. Perparua);

per exemple, quan van pactar amb el monestir de Sant CuSat el repaftiment de

I'argua qu€ havia de moure els molins de ia Rovira i els que renia el monestn a ?alausolir): ACA, RBIV 118 (1140). Iamb6 en el seu restament, que va fer abans d\"entrar

a l'Orde, es pot complovar que l'honor de la Rovira era seu: ACA, R-BIV 120 (1140).

Sobre aquest secror de la societat, vegeu, Duby, C. \"Los.jovenes, en la sociedad

ansrocrdtica de la lrancia del noroeste en eI st9lo Xll\" a Hoftbrcs y estu.u.as de la

Edad Media, Madrid, 1989, peqs. 132-148. Al Vallds, les famllies nobiliaries en el

segle XII encara repartien el patrimoni enlre els fills, perd ja es norava una rendencia

a l'agnatisme que prima el primoeanit).

46 i ACA, RBIV 61; 1135 i 1136, respecrivament.

24. ACA, RBIV,61 (1136).

25. Ve8eu, sobre les possessions templeres a Collsabadell, Vilagin€s, J. *Els tempLers al

Va es,.. i un estudi m€s aprofundir a Vilagin€s, J. \"Els orlSens de la casa del Temple de

VallBs i Barcelona' a Aaes de les Jatnades Intenacian /5. ., en premsa. Vegeu, tamb6, el

mapa sobre les possessions del Temple al Valles

26 l:any ll37, At[au de Bedors va fer un establimenr a Sta. Maria del Cami (ACA,

RBIV, 79). Hi eren presents dos lrares i probablement rres confrares. En aquesta

esglesiola es podia haver configura! un embri6 de comunitac, encara que no es por

demosuar que hi hagu€s vida conventual. El fasllar a lalau va f€r que es uunqu6s e]

27. Albon, nfms. 287 (1142),310 (1143),311 (1143), 312 (1t43),3\\6 (1143),324

(1144),325 (rr44),37s (\\146), 41r (1146),

28 Albon, ntm. 2BI (1142).

29 Albon nnms. 191 (1139), 193 (1139),203 (113940),228(t140),233(1r4r),246

(rr4l), 251 (rr42), 254 (1142),257 (1142), 26s (1142), 267 (1142), 276 (rt42),

277 (rr42),301 (1143), 303 (1143), 308 (1143), 313 (1143), 337 (rr44),417

(r1 46), 427 (r1 46), 428 (1t46J, 429 (1146), 430 (1146), 432 (1146), 433 (1146),

437 (tr46),438 (1146), 4s9 (t146),463 (1147J,467 (1147),474 (1147),503

(1148), s04 (114e),524 (1148).

30 Albon nnm. 461 (1147J i 462 (1147).

31 Albon, nnms. 314 (1143) i 415 (1146).

32. Albon nims. 236 (1141),242 (1141),264 (1142),29s (1142),3a2 lJ143),339

(1144), 3s9 (1145),408 (1146) i 409 (1146), 563 (1149).

33. Albon, n[m. 197 (1139), ACA, RBIY 108 (1140), ACA, RBIV 123 (1141), ACA,

RsrY 131 (1141), ACA, RBrV, 132fr.), Albon, n(ms. 283 (1142),284 (1142),290

(t143),294 (t143), ACA, RsrV 158 (1143), ACA, RBIY169 (1144), ACA, RBrv,

188 (1146), ACA, RBrv 204 (1148), ACA, RBrV 222 11149),

^CAt,

RBrv,231

(1 150).

3a Albon, num. 557 (1149).

35. Albon, nnm. 460 (1147).

36. Albon, nnm. 411 (1146).

37. Vegeu el mapa de l'itinerancia de Perc de Rovira com a mesrre provinciaL. (figura 4)

38. Albon, nnm 339 (1145); l'original 6s a l'Arxiu deparramental de Perpinya, callulari

de Mas Deu, 69, 43.

39

40

Pp, exemple, Albon. nim. 435

'

I140 I Albon, nim a6a (ll4?/.

'u aanu tun tu vsa Po\

a a'hia k ph tata'e! mu6t t': Albon, nim 19? (ll3a),

'ftnLsris eius Petrc de Ra.ria er Ugani de Be.iana et Beretllaio de Roeia..'| ldbon,

^nm.

254

21

22

23

ACA, RBrV 28 (1134).

El patrimoni de Pele de hlau, es por veure en el testament del seu pare, Ramon Mir6

(ACA, RBIII,276 1126). La seva importincra socral en el seu tesramenr (ACA, RBIV

/oT+t

(1142); ibrdem: Albon, nnm. 257 \\1142); ibrdem: Albon, nim. 265 (1142);'..wbs

ftihkti: et baiulk eius Peti de Rueria er Ugoni de Becia\"o..': jJbon, nnm.203 (1139)

41. \"Peii de Rofia ftdgisni': Nhon, r\

m.295 (1142)j'i\" ftatu Peti de Ra,etia nd'istt

nilnie TeftrlL.': l\\lbo.,, nnm. 312 (1143); 'Prnus de Raeeia na'isri ftatruft Tenpli':

Albon, nnm. 431 (1140;'Perrt na?krri de Rura': Albon, nnm. 236 (1141);'Pertun

nagistet de Rwra eiutlen loei de Palacii':Albon, nim. 202 (1140);'Peti de Roreu

ftagisti Prctheia et .Lirsdaft fnflis lsfd e\": Albon, nLim. 314 \\1143);'in tflant Pet

le Ruyta.. nagistri ftilkie 4aen eira nare esr..': Albon, nnm. 409 (1146); 'Perrts le

Rovtia .. nagistet h Atagane et h Barchinona\". lJbon, nim. 553 (1149).

42. Archivo Hrst6rico Nacional, cart. B, 595, tol.29 30, nnm.79. Transcrit per Albon,

nnm. 553 (1149).

43. Berengu€r va €ntrar a la milicia d€spr6s de donar hr un mas a Sanra Perpatua: ACA,

RBIV,71 (1134. Poc despras va teslar:ACA, RBry 120 (1140). La seva dona afumava

quatre anys m€s rard que BerenSuer era frare i soldar del Temple: ACA, RS]V 169

(rr44).

44. ACA, RBIV 1

45. Per exemple,

69 (1144).

et B.rcaBaio d. Roena.'. Nbon, n()n.

'ninisnis eius Peto de Roeid er Berchguaia er..': Abon,

^nm.474 014n;

437 (1146);

46.

47

4B

49.

50.

51.

52

53.

54.

55.

56

de Ruyru et Beftkga i frati eius na4isoi ftilicie qlz,ft cita naft esL.\": Albon, nnm. 409

(1r46);.

\"Buengatio de irya Rue a setvo dr4ue ftitkoo..': Albon, nnm. 521 (1148).

'Bercrcatii de Ruyu nagisni..': Nbor\\, nnm. 402 (li4q.

ACA, RBIV 158 (1143).

^c^, Rlrv r20 (r i 40).

'n ptsea a f,atua 4u; ;a ob<id9 e Deaoa rcaveaetu '..': ACA, MiV 222 rll4a)

Sobre les relacions econdmiques entre la comanda de Palau i la monarquLa

catalanoaragonesa, vegeu, Bisson, Th. F,iral a@mts of catalaflia u der the ealy etht

hisss (t!5t-t2t3), Los Angeles'Londres, 1984, pess. 143'150.

57. ?er exemple: \"Petos le Reovetia.. nagisrer': Nbon, nnm.553 (1149); 'Bercryatii /.

tuyta naeisil.': Albon, nnm. 402 014q; 'Bereftgatiuft s. Vire\"tii a4istrun nilieie

tenrLi'. ACA., RBI! 322 (1158); 'Cui ernus de Cetulaniala lftceptat daftus de falatia\":

ACA, Alfonsl, 463 (1187); 'Cuillemus de Cerdafliala.. flacuratar danus de Palaeia':

ACA, Alfonsl, 459( ii ) (1187); 'Cetallo de Caeteeis racuntar do tus Palatii': ACA,,

Alfonsl, 280 (1180); 'Cuillelni de Sokona preceproris donus de Palaclo': ACA, ALlonsl,

213 0l7q; 'C\"illelkus de Crlsafl .anandata. donus niheie h Palaeio': ACA' Nfonsl,

206 0l7q;'Rait undus Arclate sis pre.epta. donus nilnie in ?alaeia..\": ACA, laume I,

7 (1213\\'Rainundo Bardla conendatat do'nus de Palacio't ACA, Perel, 391 (1211);

\"Raiftundus Baqia reee?rat donus nilitie palarii Salarahi': ACA, Perel, 173 (1203).

58. la hem parlar sob.e Pere de Palau i la seva donaci6, que va ser l'inici de la comanda de

59.

60.

61

es leien a inslitucions ecleshstiques. En el cas del Temple, hi havia, a m6s, diverses

maneres d'implicar-se amb el proiecte de l'Orde, sense necessitat de participar hL

conr a frares. Vegeu, Sans i Tiav6, l. Ma. Elt teft/erc eaqlans..., pigs. 139 145.

ACA, RBIV, 169 (1144).

Albon, nnm.371 (Aviny6, 1145); oriSinal a Bibiioteca Municipal d,Aviny6, cartulari

de Richerencher, 7, lols. 4'5.

Vegeu el quadre senealdsic. (fisura 5)

ACA, RBrV 158 (1143).

ACA, RBIV extra,nv. 3506

Palau (nota 23).

VeSeu el mapa de situaci6 de la

Vegeu les fisures 7, 8 r 9.

casa-convent de Palau. (fiSura O

Les dora.ron. bu.caven le, contraprestacrons esprntuals propres de les ce-ron, qL€

/'Tet

62. V€8eu, Vilagin6s, J. 'Els templers al Vallls', pag. 23. Resp€ctivament, ACA, MIV 57

(1130; ACA, RllY 70 0130; AcA, RBIV 231 (1150); ACA, Nfonsl' 177 (1175);

ACA, AlfoAsl, 215 lll7Q; ACA, Nfonsl,462 (1182); ACA, Al[onsl, 213 (1176);

ACA, Alfonsl, 383 (1185); ACA Alfonsl, 532 i 534 (1189).

AcA, Alfonsl, 282 (1180).

AcA, Alfonsl, 43 (1167).

65. Ve8eu, Vilagines, J. El Faieaqe, la societat i I'aliftenMcil al,allas O/k tal (seCbs X'X ),

Barcelona, 2000, piLgs. 161-197.

66. ACA, RBry r32 (.i) 11t42).

67. ACA, Nfonsl,149 (1174).

68. ACA, RllV l18 (1140).

69. Vegeu, Vilagn€s, l. \"Els remplers al Vallas', pa8.22.

70. ACA, Alfonsl, 406 (1185).

71. Vegeu sobre 1'aplicaci6 del llogol, Vilagin€s, J. *El llo(ol com a renda feudal. Santa

Perpltua €n els setles Xll i XIII, a No,rs, 15, Mollet del Vales, 2000, pABs.25'42.

72. ACA, extrainv. 365, 3516

73. Nbon, nnm. 2Bl (1142\\.

74. Atbon, nr1m.557 (1149); l'oritinat 6s a ACA, cancelleria, rcgistre 310, fol. 16.

75. ACA, RBIV 159 (Cirona, 1143).

76. ACA, RllV 231 (Pa,ets d€l Valles, 1150).

63.

64

{oT*{

Barcelona.

'oblectiu d aquest Lreball ds esrudiar la htst drta.

que contenien.

de partida si 6s possible

var la conservaci6 de la toponom)stica de 1a nostra localitat.

Durant el proc€s d'elaboraci6 del treball de recerca, ens hem trobat amb

certes dificultats: destaquem els problemes que hem tingut en la traducci6

deisdocuments en llati, malgrat teniruns coneixements bdsics d'aquesta llengua. Elllatidela documentaci6 eslati medieval i aixd ens ha comportat dificultats de traducci6, ja que moltes paraules del llati medieval no es troben en ei

cl)ssic, com ara les abreviatures, nous mots, etc.

Una altra dificultat ha estat la poca informaci6 trobada de la localitat, ja

que tots els documents mes antics de Parets van desapardixer a causa dels

incendis que hi va haver a l'arxiu de l'esgl6sia, en dues ocasions: la primera, el 1 704,

per les tropes de FelipV i la segona, el juliol de 1936, quan es destruitot l'edifici.

Aquest arricle 6s un resun del treball 8uanyador delV Pteroi Juvenil Vicen! Plantada. El treball de realitzar durant el curs 2003 2004, quan l'Alba i la

Nnria cursaven barx lerat social humsnistic a l'lES Parers del Vallas, sota la direcci6

del rutor Jaume Vilagin€s i Segura

ln el molnenr de publicar el volum 20 de Notes, l'Alba Diaz Torccillas (Mollet del

Vallas, 19BO esrudia periodisme a la Universirat Auldnoma de Barcelona i h Nnria

Sanriago Conz6lez (Mollet del Vall;s, 19BO estudia educaci6 esPecial a la Univelsitat

Aurdnoma de Barcelona.

I 1i

Estudi de les primeres fonts puhlicades

de Parets del Vullis (s. X-Xil)*

Tbponimia, Onomdstict i Histitria

Alba Dnz Torre.rllas i Ni,ta Santuqo Couzalez

INTRoDUcctd

a partirde les fonts publicades del Cartulari de San Cugat i de l'Arxiu Diocesi

de de les quals hem recopilat els documents mds imPortants que

parlen de Parets i la seva rodalia. Uncop seleccionats i traduits els documents,

hem fet unbuidatge de Ia informaci6

Ens hem planteiat com a hipdtesi

l'onomAstica ila toooni

mia de Parets delVallds en els seus orfgens (segles X XII). El treball s'ha fet

coniixer la hrs

tdria de Parets a patir dels documents que s'han publicat entre els segles X

XII. Tamb6 ens hem plantejat com a objectiu, analitzar l'evoluci6 i compro

63

{'T*t

Pel que fa a les ajudes que hem rcbut, cal mencionar la del nostre tutor del

treball ie recerca, JaumeVilagin6s, pels seusSrans coneixements histdrics del

Vallds Oiental, ide Carmen Rosfa, perla seva aiuda enl')mbit dela traducci6' Vallds Oiental, ide Carmen Rosfa, perla seva aiuda enl')mbit dela traducci6'

Tamb€ agraim la col laboraci6 d'Alicia Pozo, l'encarregada de l'Ar\"lY Myll

pal de hrets, que ens va facilitar els documents m6s antics de Parets (904\\120n

Finalment, emmarquem el treball en la commemoracl0 dels 100 anys de

Parets del Valles.

OurNrs roNrs HrM urtLITzAT4

I nostre es basa en fonts prim)nes, els documents

del Cartulaide SanCugat.12 documentaci6 oiginaldel Cartulari €s en

pergami, el suport m€s e-ptit ettl'apoca -edieval. Nosaltres hem utilitzat la

pu6lrcacrd que en va fer Josep fuus, a meitac deJ segle XX '

Un Cartulan ds una col leccto de carres, de documents o actes procedents

d'unamateixa instituci6, d'unamateixa entitat, eclesiestica o civil, itranscrits

conjuntament.

in un principi, un monestir o una catedral tenia pocs privilegis i titols de

propietat, que podien ser conservats facilment en un cofre o en una caixa A

meru,u qre pa\"tuuenels anys i els segles, naturalment, augmentaven les actes

odocumlntique feia la instituci6 i que plasmava perescrit. Perfacilitarla seva

recerca va caldre introduir-ne una selecci6, que es fei.a en funci6 de Ia impor

tlncia de les propietats que constituien el patrimoni del monestir o entitat

religiosa o civil. Tamb6 era frcqiient la cdPia dels privilegrs i titols de possessi6,

quJconfiguraven un recull de la documentaci6 m6s valuosa, en forma de lli

bres. Per ntsaltres, els cartularis s6nun mirall del primitiu arxiu del'entitat que

va ordenarla confecci6 del Cartulari.

Del Cartulari de Sant Cugat, el que hem estudiat s6n els documents de caire

juridic de Parets del Valids, datats cronoldgicament entrc els segles X- XII. Els

documents treballats podern classLftcarJos segons la seva donacions,

testaments, vendes, establiments, permutes, definicions i actes de consagraci6 la

proporci6 dels diferents tiPusde documentses pot observar en el s€iientgrefic

2

treball 1'estudi d'unes

tlpo ogla:

3

!.Tet

LEsruoI or iA ToPoNlMh

E l,l;lrj:,\" \"*rca, un dels apanats que hem treballat 6s la toponimia

Ia topon(mia €s la part del'onom)stica que estudia els noms delloc: el seu

origen,les seves relacions amb la llengua parlada actualmento ambllengiles ja

desaparegudes.

En relaci6 amb l'dpoca que tractem, podem trobar una mateixa paraula

escrita amb grafia diferent. El fet s'ha anat donant en el transcurs del temps per

diverses causes que veurem m6s endavant.

La llista de topdnimsque hem treballat 6s:

- Villa Spina

- ViIa Breda

- Villa ?arietes

- Villa Reudaldi

- Palaudaries

- Villa Marsianus- Sanctus Venerandus

- Villa Alzirl Mlla Litoris

- Sant Esteve de Parets

- Sant Esteve de Breda

- Villa Luducro

-Villa Scti. Martini

a

I

lp N

d.c

!f

}bv

+e.re

iTs,\"\"?;D s

a a

a

a

8 €

-8

l

crcquis de Parets. Situaci6 probable d alguns lopdnims deldocument de 904.

6S

/\"T*l

Sobre l'estudi que hem fet de la toponimia de Parets del Vallds, partim

de la base que tots els termes s6n esmentats encara amb el primer nom

d'origen llati, perqud no sabem, concretament, quan van apardixer per primer

cop. ln tots els casos, no hem trobat cap font que ens expliqui el seu

origen.

Hem observat que alguns termes han evolucionat molt amb el transcurs

del temps, perd n'hi ha d'altres que han conservat engran mesura el seu origi

nal, com perexemple Paietes, actualmertParets, i d'altres que han desapare

gut completament cornVilla Syina.

Parietes Cs un topdnim que ha evolucionat forEa en el temps; l'any 904

tigtra com a Villa Parietes . Ln I' any 1.044 apareix Pareds qre €s molt simila r a I

nom actual, ja que varia poc la grafia. A 1'any 1207 Parietibus 6s una declinacid

de Panercs.

El document de l'acta de Consagraci6 de 904 €s I'inic document on es

mostren tots els topdnims de la histdria de Parets; en canvi, en altres docu

ments mes recents figura el topdnim ped amb petites transformacions, ia

siguin fdniques o grifiques.

Vill,t Rodaldi ds un rndreL dels mds \"ntics de lacLe de Consagrac'o. Vo

aparirxerel B7B. escnt com a Vlla Rcudaldi.

apardixer l'any904

que hem trcballat.

Villa Spiu, Villa Mariaxus o Sanctus Venerandus s6n topdnims que van

I que no han torndt a apardixer en cap document mes dels

Villa Reudaldi 4s un dels topdnims que m6s han evolucionat. fany 990

apareix com aVilla Rodall, que com es pot observar 6s completament diferent

al nom d'origen. fany 1010 es mostra Wia Rolaili que €s un nom declinat.

lany 1064 surtVllarodall rot junr.

Palatio de At rc>haevolucronar forqaambel temps. tnrreelsanys95l r 991

va experimentar diversos canvis grdfics. fany 959 apareixcom a Palaudaries r

Palazdaries. El 990 es presenta com a Paladdaries, amb una repetici6 de gra

fies. lls mateixos canvis presenta Villa Lioris, que l'any 904 porta una't'

solament i el 1063, a Villa Lixois aparetxuna repetici6 de grafies a la \"t\".

Un altre topdnim que ha variat, perd no de manera tan clara com els que

hem vist anteriorment, es Sakcti Stephani de Brcda, e|1063, que e\\ materx any

apareix amb un petit carli: Estefano de Breda.

lls canvis que observem en la grafia dels topdnims es deuen a errors

d'escriptura del moment, ja que les fniques persones que sabien escriure i

llegirerenelsescrivans, normalment eclesi:stics

Els testadors eren les persones que volien fer el seu escrit i manaven als

escrivans que redactessin el que ells desitjaven, perd aquests no sempre escrivlen correctament els noms i els seus errors es van anar (onsen ant; mdl no

van sercorregits i per atxd hi haelscanvisesmenLaLs.

fEsruDr Dr r'oNoMAsrrcA

'onomistica ds 1'estudi dels noms propis de persones, d'una zona determinada. ll nostre proc€s d'estudi de l'onomlstica es basa en analitzar

les varracions dels noms de persona de Parets del Vallds. duranr els .egle' X.

lEdolsindi

EEmerruclo

Elngilsendis

lElliardis

lGuldoni

lEnnego

trSlephanus

oAlberr

IBiculfo

lBerenguer

XI i XIIDels vint documents treballats, hem seleccionat els noms que m6s es repe

teixen i que han experimentat m6s canvis amb el pas del segles.

Hemdistingit entre els noms de dona i els nons d'home. Alguns dels noms

m6s destacats s6n:

-Bontadotna

- Elliatdk

- Rkhildk

Rainundus

Rialf

Berergario

festudi de l'onomestica ens ha semblat molt interessant perqud hem tin

gut l'ocasi6 de veure tots els possibles canvis que han experimentat els noms

de persona amb el temps. De tots els noms analitzats, els noms femenins han

sortit amb molta menys freqilencia que els masculins; hem estudiat m6s els

femenins perqui ens ha impressionat el fet que les dones tinguessin un cert

paper destacat dins l'dpoca. Per aixd hem elaborat un estudi m6s extens amb

11 noms de dona i un de menysextens amb 7 noms d'home, malgrat quehem

trobat mds quantitat d'onomistica masculina, amb 19 noms, que no pas femenina, amb 1/ noms.

Tant els noms de dona com els d'home en alguns casos han sortit nom6s

una vegada o moltes, perd sense canvis importants. !l principal canvi impor

tant 6s el nom declinat o l'arrel amb la variaci6 d'una lletra.

Ilonomistica masculina presentava dos noms: el nom principal i el seu

cognom. El cognom 6s m6s propi que aparegui a patir del segle XI, ja que el

lui \"

segle antenor era menys lreclrlentr el co\"qnom co

(/l. rtrrg.r.r: l,/r/,,r.r, r ) o de lloc (/1r..'/1.i \\ ril, t .'i/irr' )

.'.da \"1.r.\"^ rt ro') [r n.pd.

Molts dels canvls que s obsenen a La gralLa iels noms com passa a la

Iresponra al

L hora de copLar

protagonLstes

toponimla. s6n causats pels errors escnt s a

gran part de 1a pobLacrd era anallabeta. els

sabren l.en hi com s escrtr'ra el seu nom r c

que aquests s equrvocaven

nom clel pare

els noms. Com que

c[']s cocuments no

escnr':ns. rnalqral

F.ret5 1904r iB b ote.a

es ..ne i .le P.rets

H s lr.Lr I,t Pitrrr t,tL r', LLt I X \\II)

La pnrrera referincra hrstdnca que tenLm de Parets deiValLls data del sc.qie

X. concretament del 90,1 Es d oneen eclesListrc r hr apareLx per pr'rmcr cop

esmr,ntada la ';iii /lr,riti' (iorrespon a lacta de consagracrd d.'la prLmera

esglcrsra rarroqural r s hr ia constar una relacL6 cie les prLnctpals,, rl Les sotnrcscs

alalurrscirccrrlcle1aparriqura Entredaltressesmentenla'rji,r/i.r,i.ii.;;irela

Rosall r la vrlla /li/,rrr.'. irr.: (|;,laudines) MasenLlavant.eir'lsseglesXItXIILa

par ricluta tambi seri coneguda com a i.irr 1:.iir i ./; li'../,r

p€rq 2V 2

.onlaqri(ode a p.,,oq! a d€

) Pr'nipr do.!me.t e5crt q!e

{oT*l'

Figura 2. Absis que queda de edfci rom,nc de l'esg6sia de Parets,

aixecada probab ement en el segle X L Abans, en el mateix lloc,

possiblement hi havia l'edifici que es va consagrar I'any 904.

I'ipoca

l,a poblaci6 del segle X vivia en villes, que eren les unitats territorials de

. Els habtrants vrvren dispersos en perites comunrtats rurals que tenien

el r.om devilla. Una vil la acollia unes quantes persones que vivien disperses

dins dels seus termes ben delimitats. Cada villa teoiala seva prdpia esgl6sia,

que amb la consagraci6 van passar a dependre de l'esgl6sia parroquial de San

Esteve.

Hi ha duesvil les que cal destacar, segurament d'origen anteriora la forma

ci6 de la parrdquia medieval i que havien de teni!una certa

lavilla Breda ilavi a Paietes

El sostre era cobert amb branques i palla; solien estar situades a prop dels

camps i dels horts. Tenien una sola habitaci6 i al costat una cort.

La primera, probablement devia estar situada on avui hi ha el pobie, a

nom6s 200 o 300 metres de la parrdquia; i la segona (t'illa Paietes) estava

situada als voltants del poble. Aquesta riltim avilla 6sla que acabiL donant nom

les cases estaven construides amb una base de pedra i amb parets de tova.

consideraci6 social:

,/oT{t

a tot el terme municipal. Les vil les van continuar €xi.stint perd, poc a poc, la

narroouia va acabar substilutnt les ' Durant els segles XL XIL Ia parroqura de San Esteve de Breda o de Pa-ets

van tenir una salrera, l'espai de 30 passes que es comPtaven al voltant de

1'esgldsia. Era un iona protegida per l'lsgldsia on no es podia exercir cap mena

de violdncia. ks sancions contra aquells que infringien les normes eren seve

res; com a cestig, erenexpulsats de la comunitat dels cristians'

ks sagreres es van poblar de residdncies i magatzems perqud els pagesos

volieneviiarque els senyors feudalsels imposessin per la forEa els seus tributs

Molts senyors feudals es van apropiar del domini de parrdqr-ries, en gran

nrrr oel, beneitcis que se n obtenien, especldlment eldelme El leL de dom n\"r

lna purrbqui\" \"t li .tllor lorma de renrr controlada a Ia poblaci6 i a rxb gene

rava unes rendes segures iabundants

Com a conseqiilncia, la comunitat camperola defensava i'autonomia dels

seus habitantscontra les intervencions de poders superiors (esgl6sia o senyors

feudals) o les agressions dels laics prepotents

EK

irabitantsde les comunitats rurals era forEa predria. Lagricultura

ticava era molt rudimenteria, semblant a la del tercer m6n actual

var la terra als serfs. Com a conreus m6s importants, destaquem

habitants

Tant el poble com els senyors feudals eren analfabets; els nobles ho eren

nero tenien la possibiljtar de servlr-se de secr€taIls. de clergues lleLr\"ts Fl

ooble senzill ei\" anallabeL a causa de la manca de mitians. perb rampo

i al[abetrtzacio era imprescindible per a les seves acL,vl!als

la comunitat no era gairegran, agrupada en families propietdries que treballaven la teria i que ha6ilavenen cases modestes. les terres es distribuien en

petites parcel les de forma allargada Acomengaments del segle X,la vida dels

que es Prac

Feienculti

la vinya (ja

Dintre de la comunitat, I'element blsic era la familia Els protaSonistes

solien ser membres de families conjugals o

parelles, amb els seus fills o individus que tamb6 en formaven part Aquest

nucli social reduit treballava una terra de la qual podia disposar plenament,

cosa oue quedava palesa en les mateixes donaclons que en realltzar se no

necessrtauen l assent iment de nlngri amb possible, drels sobre els bdns don\"ts

En els segles XI-Xll es desenvolupa una nova socleta! feudal en Ia qual

destacaren Js senyors feudals. La Torre de Malla va ser el centre d'un domim

senyorial, on resiiia una de les families m6s importants de Paret s,la fanilia

Vilitzir. Aqtesta famlia posseia un Patrlmoni important, treballat per pagesos

dependenis a Vilatzir; hi tenien la casa pairal, amb les cases dels pagesos que

treballaven a les terrcs i l'esgl6sia de Sant Iscle.

documentada als seglesXl Xll), els cereals i les hortalisses

nuclears, perquD es tractava de

,{oT.,

F'q\",d r l\". Jdl ^\" \"d\" or'\"d-V'1\" q-\" o' dpor d a- ! opor, od\\'ol

Conerxem alguns testaments seus del segle XI Sabem que van conunuar

tenrnt un paper molL rmportanr segles m6s tard, com ho recorda una liprda

que es pol veure a ILntenor de lactual esgldsra. de prrncrpLs del segle Xlll

El segle Xl, els Vrlarzrr eren vassalls. entre d'altres senyors. de1 monestrr de

San Cugat

CoN( rr5 o

n cop iLnaltzada La nostra recerca, podem destacar ne una sdne de con

lel que fa a

nrms a1 llarg de

temps. com 6s

La

la

el

toponimra. hem pogut observar l'evol

hrstdna: n hr ha que han evolucronal

cas de llirrtrJ, actualment Parets. o I

tualment serra Vrl la Rosal: perd n hr ha d altres que han desaparegut, com 6s el

cas de \\ r1l,r \\7'rr.t

les vanacrons dels noms de persona durant aquests segles r 6s rmportant tenlr

en compte els grans canvLs que hr ha hagut d un segle a I'altre, r que alguns

noms han desaparegut r d altres han perdurat flns als nostres dles

Els drversos canvLs s han donat per causes culturals I socLals. Les causes

culturals es deuen algran nombre de poblact6 anallabera. rant entre els se.

nyors feudals com en l'anomenat lrr{qlar 7,cilrs, que era el poble senzrll ler aLxd

LonomistrcaEs un cas moLt semblant a Ia toponimla Hem pogut anahtzar

ucrri de tots els topd

amb el transcurs del

'rllt llctdal,/t que ac7l

{oT*{

necessitaven l'ajuda d'un clergue que en aquella Dpoca formava part

grup culte; no obstant aixd, els clergues tamb6 tenien errors i per

N cites

1 RIUS, Jos€. Cartulan de Sant Cuedt dd Va is, 3vols, Barcelona, 1949

2. Ens h€m basar en el llibre: GARCIA-PEI Enric; S{VADOR CORROS, Monrserrat

RecuLl Onomastic de Parers del Vallas, Barcelona, 2001

de l'rinic

aquests

errors van modificar-se alguns noms.

Les causes socials es podenveure d'una manera m6s clara entre els segles X

XI, 1a que duranr el segle X els noms de persona eren stmples i un segJe mds rard

aparelxen compostos. Un exemple is el cas del nom Rr, a/f, que passa a ser en

ei. segle XI Ricuifo deVilla- Alluir. EI cognomes corespon amb el nom del pare

o orov6 del nom de lloc on habrrava I individu

Respecte a la qtiestio que ens hem planrelat a I Lntci del treball sobre si

era posirble coniixer Ia htstdria, l onomasttca I la I oponimja de Parers. podem

demostrar amb l elaboract6 del nostre rreball que sique 6s posstble esrudiar

l'evoluci6 dels topdnims i de I'onomastica Mitiangant els documents que

hem analitzat, tenim una visi6 general de la histdria de Parets durant aquest

periode.

La poblaci6 s'agrupava en vil les, en un principi independents, p.erd aT.b

1'acta de consagraii6 de 904 van passar a dependre d'una inica esgl€sia. Els

personatges estudiats a parlir dels documents s6n els nobles o seryors feudals,

els campirols i el clergat. Els nobles i els camperols eren analfabets, perqui

saber llegir i escriure no els era imprescindible per les seves ocupacions o per

qud gaudien de la possibilitat de servir-se de clergues lletrats, que tenlen uns

coneixements molts superiors a la resta de la poblaci6.

lntre els nobles es coneix una familia feudal molt important a Palets: la

famfliaVilatzir Aquesta famflia destaca Perles sevesimportants Possessions a

Parets i el seu entorn. Es f)cil comprovar les seves riqueses a partir d'alSuns

testaments, on es citen tota una slrie de pertinences que alguns membres

cedien als seus familiars i coneguts. Hem constatat que als testaments era

freqr.ient trobar tot tipus de bdns, des de terres i vinyes finsa ioies i animals

Ficilment podien apardixer donacions al monestir de San Cugat, ja que.els

testadors dbnaven una part de la seva riquesa a institucions religioses amb la

finalitat d'obtenir el descans eternde la seva )nima.

Uns deis personatges eclesiAstics m6s destacats del monestir de Sant Cu'

gat entreels documentsquehem treballat, hanestat els abatsOd6i Oliba, que

ipareixen ordenant la realitzaci6 del document en qiiesti6

Aquest treball ha esdevingut una recerca interessant Per a nosaltres, no

nom6s pel fet de condixer i aprofundir en el tema, sin6 tamb6 perconeixeren

profunditat la societat de l'ePoca i en esPecial els origens de Parets

72

!

Eii!

€;!Ee

6 E do:

d! i6

:! Eag

$-i3 E!

s6

-.e

3

at

E,i E!5

E

rp

eE

trg

'.1EI

la

:€

Ei

E! I

\"E-a s{

l8t tt- !8

!

B

:ii?

':

*;

T!?

3E:E

,ti

E

8:EE

tq

5i 5; ritE

d;

t\"

\"

E!:i i.!3 iAsi

E3d3

Erc

-

g:8:

s!;6 ,.32

*ti: riEE 9!b' i

H\"

a

E8

:a!

:* I3

gi8

4I :!s

;E

b!

!t6

:E!F:e

s li 3Ei

E€E4

ri i

!ECi 9ri- ii i *

!8: i

i5

4;

IS

,i3 I

:8 Ie

SEiE. ri;:l dii=

se

ae

i{

FJ !s

!

g!

at

E

!F i I

gs

3<

t

8i E3

a i t

,{c

s5F tt3r3t

tE FE€

'i 8I

:: FI

EE

li El

e

€3sP

5

t

€

3T 6F

E

t

*

a*

a

$i I *+

a

a

{

q

/'Tqr

Annex

,/sTql

':.

;

!

I

qi

a!

i6

E€C

,r; -

ii

!E;E

;!-

3q,

e

9

::t=

€Ei

;E*?

*E5{e

i€is3 !36!

F i's

!5ST 3913

ZPF3

3ia F:!

?i2

3;3

6teB

eqig

e€i

c SE E3E3

e

t

!r 3

c'tsE

='d 5!e :€:i=€

EE'f jd .

e Iii

.i!:d,

I'i; ;

i iE;

e-pE

EJg E

I

P

E

e

5

g

3

9Ed3,

E-9 FO

=a

E

Egb

: d:

.{}*

I 5 6

,f E$ ,q

iEis

€Ee'=

; !€s

3

I

s

ae

E9

eE

1: iE I Eg

E

oEgT}

5er 3d!t i5!

'8

3

ida E

g:;g ?3

I

E1

d<

e

EEr EU€

,r !,

-€i3 ;iF

\"E:E. EEtd

r

-!!t

;!

}E €

p

P

g

e

* A

€ IB

6

c h

E 3

a :3

{oT,

La segregacif de Parets del Vallis

Maria Carme Macii i Cricia

urant el 2004, especialment a la tardor, es va commemorar el mil

centenari de Parets del Vallis, a partir de l'acta de consagraci6 de

document on tamb6

apareix per primer cop Callecs. La celebraci6 va ser un magnific motiu per

van

Hi ha, perd, un esdeveniment de l'dpoca contemporAnia, del qual fins ara

no se'n coneixiengaire les circumstincies. Es tracta de la segregaci6 de Parets,

de Mollet del Vallis i Callecs. Els tres nuciis havien esdevinguts units des de

ca medieval i es regien per la mateixa batllia, en aquest cas de jurisdicci6

6s a dir, sota el control directe del rei. El fet que l'any 1849 Parets del

Vail€s es segregu6s dels seus veins, va ser el resultat de m€s d'una acci6 no

I'esgl sia de Sant E.teve de Parers I any 904,

de la histbna Jocal i per aquesta ra6 es

e

aprofundir en el coneixement

pubLcar diferents estudis.

l'!po

reial,

poblaci6 inicii un proc6s d'ind

les formes devida, de pensar i i

da localitat en una iooca conc

massa exphcades frns avur. Hr poden haver drverses mot ivactons perqui un\"

Des del segle XVI hi ha constAncia d'aquesta demanda en diferents moments ien circunstincies diverses, perd sempre partint dels paretans. El 1550,

Parets va prcsentar un plet contra els aitres dos pobles, en el qual demanava

poder tenir sindic i advocat propii poder se reunir per separat; va obteniruna

resposta positiva, perd no es va arribar a la segregaci6. Caireb6 dos segles m€s

tard, eI L732, trobem documentada una petici6 d'independdncia dels seus

veins iel 1840 s'inicia un expedient que culminaria nou anys m6s tard amb la

segregaci6. La reiteraci6 de la demanda i la repetici6 en diferents dpoques,

demostra l'existdncia d'unescauses profundesque persistiena trav€s deltemps.

ANTlC!DENTS

F a ra. u ny\" ua comenEa r el segle XV I ll amb una guerra de conseqtlancle.

\\, lunesre, per a tot el conlunr de la socretar. La guerra de Succesr6 (1700-

ependdncia. Esbrinar-ho pot

es actuacions de les oetsones

teta.

ajudar a condixer

d'una determina

f\"T't

l '14) r la derrota de Catalunya van ser l inici d un periode de desmant ella men

icanvis en les secrlars rnstl!uclons cataldnes. La rn\"tauracrd del Decret de

Nova Planra va comportar diverses modrircacrons en la manera de regrr-se el,

aluntaments catalans. Des de Ialta edat mitjana, les comunitats loral.

s'admimstraven a trav6s dels consells o assemblees, originlriament integrals

per tots els veins (consell obert), que es va mantenir en petites poblacions.

Sovint, perd, es reunia unconsell restringit, que aplegava una part dels ciuta

dans iactuava perdelegaci6. El 1573 es van aprovar els \"Capitols per al bon

Covern\" pels quals el batlle s'escollia pel sistema d'insaculaci6, cada tres

anys, i el consell, format per dotze membres, incloent-hi

any, tamb€ pel mateix sistema.r

A partir de ).714,la nova organitzaci6 territorial del Principat va disposar

que Parets. Mollet r CaJlecs pa<sessin a dependre de Matar6: lantic Conoel

Comunal fou substituit per un ajuntament de batlle i regidors en funci6 dels

veins de la vila o lloc. Aixi es va disposar perals tres nuclis, que tenien en total

t7 cases. un bar lle r quaLre regrdors. que es renovaven cada quatre anys Del

lTS2esconeix undocumenr envral pelsregrdorsde Paretsa Ia ReralAudrer. o

en el qual r'exposava Ja petrcici d rndependincta per Parets i Callers. r pod\"r

tenir batlle propi. El motiu que s'al legava era el de la distlncia entre els dos

nuclis, causa de retard en la resoiuci6 d'expedients. Malgrat que 1a petici6 no

va tenir una resposta satisfactdria, hi va haver una preslncia periddica de

paretans en els cdrrecs de batlle i regidors. En un estudi fet per Josep Maria

Tarr6s r Massaguer s'explica que, ma joritiriament, aquests cerrecs eren proen les mateixes families en m6s d'una ocasi6.2

Desprds de la guerra de Succesio r de la lorta repressio. a panrr de I725.

Catalunya va rnrciarun periodederecuperaciogrbciesen gran part a.mpor

tants transformacions com la intensificaci6

I extensi6 de regadius i. sobretoL. I'expansr6 de la vrnya. A parrrr de l'50. e

desenvolupament de l'agricultura a Catalunya la situa al capdavant de tot el

Lenton penrnsular. De iorma paral lela. sobretot en la primera mertat del seglp.

s'experimenta un fort creixement demogrific que tamb€ es va fer palis a la

batllia de Mollet Parets Callecs amb un increment de la poblaci6 que l'any

1718 s'estimava de 476 habitants i el 1787, de 7683. l,a producci6 agricola de

1a zona es va intensificar amb productes com mongetesj cereals,

cAnem i tambd la vinya, amb una important extensi6 del teritori

deforestaci6 creixent del territori

hortalisses,

conreat i la

Durant el segle XIX, Catalunya va experimentar una creixent industrialit

zacrd, sobretot en arees del Valles Occrdenral i el B\"rcelonis. que a la bat llra no

arribA fins a finals de segle i principis delXX. Les activitats artesanals i les

relacionadbs amb l'agricultura, comel teixit delli

predominaven durant aquest periode.

I'alcalde, cada

r rotacr6 de cultius,

pietaris agricoles i requeien

aSranes,

la molineria, van serles que

rloT*t

Un aspecre torqa decisru r que cal valorar per poder entendre millor la

segregaci6 de Parets, 6s el de la dist)ncia i les comunicacions entre els nuclis

principals. Tal com s'explica enl'escrit enviat perveinsde Parets algovernador

de la provincia de Barcelona el 7 de maig de 1848, les dues poblacions estaven

a una hora de cami i eren els de Parets els qui sempre havien de traslladar se a

Mollet . perqub all) hi havra la secreLara, com a cap de rerme. Tots elo \"ters de

la vida municipal i veinal, juntes, resoluci6 de conflictes i judicis, obligaven a

freqilents desplaEaments percamins que denominaven de \"herradura\".

En elsegle XlX, ds molt prob\"ble que lescomunrcacrons no haguessin m louna. elcamide Barcelona \" Brgues que comenqant a MoJJet entrava al nuclrde

lo rets en drreccjcj \" LhEi de Vall. Una altra. elcamf que rebia el nom de Mataro

per l'est i Caldes i Sabadell perl'oest. Comengava per la carretera deBarcelona

a Vic, passava pel camide Montmel6 fins al riu Tenes, el travessava arribant al

rot gorre en relactci amb ipoques anteriors. ks vies qr-re hi havra aleshores eren:

en

Pr.oc€s alurr.rrsrrutllu DE lA srGREcACrd, DOCUMENTAT

poble, i continuava pel torrent dels Horts del Rector, travessava la riera de

Merdans o Seca i \"rnbava al Vallds Occrdental. Com que c alia t ravessar la riera.

hr havra forEa Per al poble de de plula.a

rns dels documents consultats a I Arxiu HrsLdrrc de Ia Drputacrd de Barcelona hr ha un escrit del -Cobrerno Su perior PoliLico de Barcelona ' on es

dcina compte d haver rebut del \"Ministerio de Ia Cobernacron del Rerno-DLrecci6n de Cobieno\" una reial ordre, que diu: Su Majestad la Reita se ha

enterado del etVedientes instruido a instancias del Vueblo de Parets ett soliciud de

4re se le segregue del distrio nuricipal de Mollet y se le permita tener Ayufitatfiiento.

l n,u vr.ra v de confo, nilad rcn lo proVuesro Vor Uds po, V S v por e>a Di?ua,rcn

Prcvincial, S.M. ha tenido a bien acceder a la esperada solicitud. De realorden lo

.t\"tu'1t.0 a Ud,. Para los elenos ,orresVondieaes. Dios guatde a u>tede' nu.ho>

dn.. Malhtd 30 d2 Allarzo de r649.

Per tant, a patir del30 de marE de 1849, durant el regnat d'lsabel II, Parets

va obtenir l'ansiada segregaci6. Despr6s d'aquestadata hiha un proc6s adminis

tratiu de determinaci6 de termesquedemana el \"Ministeriode laCobernaci6n\".

En la documentaci6 consultada, destaquemla carta que e1s senyors Bartolom6 Serra i Jacinto Sellent van enviar al governador de la provinciLa el7 de

maig de 1848. Els dos paretans es queixen que cap de les dues cartes anteriors,

una amb data 19 de novembre de 1840 i la segona de 18 de marE de 1845, on

exposaven els mot ius pels que demanaven la segregacio de Mollet, no havia

tingut resposta, la qual cosa era motiu que els seus veins els acusin de omisos.

lnsisteixen novament i tornen a explicar les seves raons, que s6n principal

ment tres

dilicultats arribar Parets epoques

77

{oTst'

la primera 6s la distincia que s'ha de recdrrer per traslladar se a Mollel,

per diferent s afers com judicis, ambuna freqiiincia segons indiquen detres

o quatrc per setmana. Aixd suposa per cada judici, com a minim, quatre perso

nes que es desplacen:els litigants i els \"homesbons\", ambla consegtlent pdrdua

de temps i diners en iornals.

la segona ra6 6s la contribuci6 de \"sang\" o la obligatorietat de portar ioves

a l exircjt. La nova ller de quintes establra desrSnar per sorterg aquells loves dei

municipi que havien de fer el servei militars. En ser els tres pobles un maleix

municipi, era probable que la sort fos mds o menys desfavorable a un o altre, i

arxi va ser en el sorteig de 1845, en qud van correspondre tots els nimeros

(dos), als ioves de Parets.

La tercera ra6 6s la dificultat dels regidors de Parets d'estar al corrent de la

informaci6 oficial que arribava dels governs de la provincia i de l'estat, en

forma de lleis, decrets i ordres. Com que tota aquesta informaci6 arlibava a

Mollet. als de Parets elscalia ferdues hores de cami periddicament perestar-ne

assabentats,la qual cosa implicava, tal com irdnicament escriuen, \"tenirmolta

vocaci6 i poques ocupacions per anar tan llunya llegrr el butlleti oficial\".

La importincia d'aquest document rau, primer, en qua s'hi exposen de

forma clara i extensa les principals motivacions que mouen els paretans a

insistiren la seva reivindicaci6; i segon, perqud a partir de la seva tramrtaci6 es

desencalla un procds que. r n rc rat el 1840. amb u na segona demanda el lBa5, no

havra ungutcapmena de resposLa perpart de I admrnist racjd. Es, doncs, aquest

document el detonant que fa que sractivi I'expedient iniciat el 1840 i que,

despr6s d'un pardntesi de nou anys, arribi a una resoluci6 favorable per a1s

par€tans, el30 de marg de 1849.

Pel seu interds, tot ique ds forEa extens, creiemoportuna la seva transcripci6, on tan sols ometem els pardgrafs reiteratius i de protocol.

S'inicia l'expedient amb el titol: 'Cobierno Superior Politico de Barcelona

PARITS - Ano 1848 Divisi6n lbrritoriai\", i d6na compte de l'entrada de

I'escrit del 7 de maig de 1848 signat per Bartolomd Serra i Jacinto Sellent de

Parets, que diu entre aItrcs coses..\"....pro?ietatios y vecinos del pueblo de Parets en

el Panido Adninisvativo de Cranollers, autoizados competentenente de sus comi

tenes, hacen presente: 4 ue ex | 9 de No,tienb rc de 1 34a, elevatafi a s u dha cofisider/t

ci6tt uta exposiciln docunentada, en de 4ue zste

los demas del termrno nunkryaly se le

pueblo fuese seVarado de

yunf propio, separattdole

i\\)iduos de este ?ueblo deseosos cada dia mas y mas, de obtercr la

referidos pueblos, acusan i los comisionados de amisos et ut asunto

soliciud

de los de Mollet y Callerhs i que se halla unido ruva lnstdn(ia no ubo ningua

rcsultado, d lo mexos que sea conocido de esta cohlisiit e, su coflsecueficia efi '18 de

Matzo de l845, cor tiotivo de la aoual Ley de Ayunt/ltno, ele\\,tton alra iksllfi.ia /t

VE. con el prcpio objeto; la 4ue tanpoco,l, tenido nejor resuhado.

lbdos los ind

'ta

*f

4ue takta afecn A los inereses y buen rlgimen del Pueblo. ht su virtud la Conisiltl

no ha a otrc nedio aue acudi nuevamewe a

ademis dedar Vor reproducidas las yaciadas

i nr o nt e st a b I es r azon es.

Los Vueblos de Mollet, Parets, y Callechs, fornan unsolo rirmino nunicipaldesde

tienFl itlhlemorial. Si et rcmatas tiefiFos era til esta uni6n, hoy 4ue este pueblo d

aunenudo prodijiosamente, no loes, como demasuara en el cwso de estll irctancia. El

yueblo de Mollet et el 4ue reside la secretaria cono cabeza pral del tlrnino, se halla

dproximadanente a una hora de distancia de este de Parets. Los Vreiuicios 4ue sola

en la atlmidstraci6n de fusticia, causa el prinero de dichos pueblos al ltino sott

incalculables; bistalesaber que talveznohabtA setutna 4ue Pot uestiotes de ningu

td o nuv poca im7altancia, no teagan 4ue celebrarse tres o cuatro iuicios decorcilia

ci6u o uervales. Por cada juicia, tie e |ue Fasar A Mollet d lo netos cuatro personas

ccfitritcafies cofi sus res7ectivas hotfibrcs buenos. Suponiendo 4ue no

4ue tres los juiclos, resultarla 4ue doce Vetsotas 2ierden nedio iotnal

o seat seis jornales; y asl ektrc las cincuenta y dos semaaas del aio,

norme suma de 312 fornales 4ue a raz6n de ocho rs. (reales) el iorual de

eflas se lagrltl en esta poblaciln, hacex la cantidad de 2496 rs. Y

a esta caxtidad el importe de las yapeletas de citacidn 4ue por taz6n

de 4ue el auncio ha de salir fuera de Mollet las hacen Fa4al a los individuos de

Parets a tres rs. Cada una. Salet a l 8 rs. Por semana o sean 936 ts. 4ue unidos a

la otra cantitlad forman la de 3.452 rs. eslo siu contar los gaslos del iuicio y

setretaria. A este grare mal mucho mas grave por 4ue geteralmente recae sobre los

fiekos acomodadosi a de afiadirce el 4ue sufrex los iditiduos de 4ue este Vueblo

fornan parte del Ayurtamiento i 4ue por la nas 7e4ueiia novedad tienen 4ue aban'

tlonar sus casas y faenas p a carstiukse al de Mollet para enterarse de las 4ue

cotltiktaflente ocurrcfl y este le4uicia es mas grate yor e/ interninable tienpo de

uato aios 4ue durafi los cargos ttufiici?lles. Si en la uni6n de Parets con Mollet

ubiese reciprocidad de perjuicios, I los menas no sucederla el enorme Veriuicio 4ue

ccnstafltemekte azow A los individuos de Parets.

Si los petjuicios espresadas san mas 4ue suficientes Vara 4ue VE disVonga

ifitlediatanehte la separaci6n, son tfiucho mayarcs los que puedet seguirse en la

con la presente etposici6n, 4ue

A espohet ftue\\'as y A su F4leaer

4ueilon

Contribuci'x de Sangre. Segin la actual Ley de rcemplazos et cada disttito ttullici'

pa!, ha de hacerse el sorteo en junta de todas los tuozos solteables que tengan los

Vueblos de 4uese compore el distrio; y como pudiera suceder 4ue la suefte fuese hlas

propiciaaluto 4ue a los otrospueblos, dea4ui resuharia 4ue el4ue fuese desgraciado

teudria que satisfacer la cokttibucilfl de los dends, al paso que los favorecidos nada

rcndrian 4ue satisfacer.

elsarteo de 1345, 4ue las No uuo y dos correspondieron a nozos de Parets. Ctacias 4ue

No creeVE. 4ue esto seax utopias no, por4ue la prictica asi lo ha denostrado en

substrtutos, drcufistantia cahsi lo< reenplazo' por nedro de

'79

valetifl oficial.

Fenetraci6tl y sabidui/t fio podth ttekas de /[email protected] l4 justicia

dose nandar 4ue ifitlediatameflte se hagan los preparativos Vara las elecciones

presidiendolas interinamene los regidotes que actualmerte fornan patte del Ayunta-

/oTqt

Pata 4ue este caso

dere \\.E. el conlkto eq 4ue >e hab,ia visrc e,te pueblo. al ver 4ue dos de sus h'jos

te an queabandottar la casa Paterna, almismotienpo que los

tetnrno nunicipal 4uedaban rcdo, en Las ,uvai tes?ec!tvas.

se tepita crehe la Cont\"ron 4ue no hav otto nedo de evitar[o que rca la 'epara

tri,1 ,1b'olua del /e Mollet y Callech>. patque ura admnt>r,a,ia iu'ta v Patetnal no debe consentir que fti remotamente puedan ocutrir casos de tahta t/asaeh

dencia siendo tan ficil el remedioi tuayo/fteflte sietdo tan gratosa la Ley de

substituci6n 4ue segin la miseria y escasez de metdlico 4ue por todas partes se hace

tan sensiblesea nuy dificil4ue en adelane puedan cubirse los reemplazos Vor nedio

Otro ma! sino tafi g/ave como los mencionados es el que ocasiona la falta de

unidad 4ue ne.esitafi teftel los cuerVos nuticipales para

nmitentes: en este de Parets hav una absoluta obscuidad

pane de las Leyes, Deuetos, 6nlenes '! ittstiuciones 4ue se publiun en los voletrnes

olktal$ Fot la tuza de que d!,hot vol nes <e ,eciven v ,adrcan en MolLet. co,,tu'1t

col 4ue tafltas y

venigno los votos

candose solamente d este Vueblo los que previenen algura determinaciln del nomento

@n.eruiettte al nistto; los demhs si se 4uieren leher se necesitan hacer dos hotas de

camino y vien conoce VE. que se necesita mucha eacaci1h y locas oculaciahes para il

tales peluicios les causa y 4ue como i un Padrc arflaraso a\\)agare

de todo un pueblo 4ue cuexta con nas de cien vecitos y 4ue por las

rdzones espresadas se crehe con derecho a tener Ayuttamiento de su ce so; en est/l

AVE. rexdidanett suplica sedigne disVoner 4ueel pueblo de Parets se constiuya

desde luego independiente del de Mollet y Calluhs para su regimen nunicipal, dignannknto y que Fenen(e

tion de VE. cuya vida guarde Dios ms. As.

VE en su alta

Parct, 7 de Mavo de /8;8 (Segueixen les dues signatures).

Rebut aquest escrit, el 'Cobierno Superior Politico de Barcelona' va esbri

I es va comDrovar oue sesons

constava en l'expedient nrjm. 1101 de la Diputaci6 provincial, s'havien tra

mls al \"Gobierno\" els escrits de les pdmeres demandes de segregaci6 i aportat

noves dades complementldes el 19 de desembre del L842 iel23 de gener del

1843, de ies quals mai van tenir resposta del \"Ministerio de la Cobernaci6n\", i

per aixd, l'expedient queda a ivat.

En data 4 de setembre 1848, s'informa verbalment als demandants de

l'escrit del 7 de maig de qui facin formalment la solicitud de segregaci6 adreEada

aquest cop a \"Su Majestad la Reina', escrit que ds presentat amb data 20 de

i este pueblo; gracia reoa pstrficanar els antecedents a qud fa referincia I escrtt

(r'

gener de 1849 acomp a^yat \" de l/t list4 de \\)ecinas y el plafio cro7uis de parets y su

tlrmina....\" o\

ndiquen les quotes que paguen de contribuci6.

En data 26 de febrer de 1949, la \"Diputaci6n Provincial,, informa favorablement i opina que 6s benefici6s per a Parcts la seva segregaci6 atesa la seva

situaci6 topogrifica i onexplica amb detall les dist)ncies que el separen dels

pobles del voltant. Afegeix l'estat de conservaci6 de tots els camins de

ferradura (\"estado mediano\"), qte a I'extrem de Callecs hi ha la carretera de

Caldes de Montbui i a l'extrem de Parets la carretera de Vic, que tamb6

passa per Mollet.

11 30 de marg es fa la \"Real Orden' que permet a Parets la seva segregaci6

de Mollet j Callecs. i tentrel seu propr Aluntament.

Per escrit del9 d'abril es demana als ajuntaments de Mollet i de Parers que

es posin d'acord per fixar e1s limits dels seus termes municipals, despr6s de la

segregaci6, amb la necessitat que faci escriptura priblica que han de firmar els

alcaldes, coma administradors dels pobles, despr€s de la corresponent aprovaci6 del seus ajuntaments.

\" signado per

Cal destaca r d'aquests darers documents signats pels alcaldes de i,epoca /

la unanimitat enafirmarque Parets, Mollet i Gallecs havienestat units nomds

Amb data 5 de novembre del 1849, l'alcalde de Parets, (Alcaldia Cot6titu

I de Parers) va respondre, \"...Deba decile que el tlrmiro de Parets y Mollet se

deslindado y anojonado desde tiempa inmemarial por cuya razon

Parets unicamente fue unido al de Mollet en el Vago de cotttibuciotes de toda especie

artte' al,onrra,p 'ienFrc la ha,attt[e(ho@n entera rndependeatia del ihmo por

esta razdn deb/an conocerse sus linderos conforme se conocen y jam,l,s ha existido entre

anbos pueblos diferencia algura por hallarse vien marcados anbos tdttlifios. L/1s

actas a esoiturlts de dichos deslindes deven de hallarse et poder de VS. o ea el

Corregimiento de Matard del 4ue ha fornalo parte este pueblo y el de Mollet.

La ud6n de anbos pueblos consistia udcamente en la yarte polirica pues 4ue et

la ecofioftia y admidst tiva sietuFre fuerat independiettes ......E| alcalde, Llorens

Tamb6 amb data 10 de novembre de 1849. l'alcalde de Mollet i Callecs

responia amb el segii ent escrit (Alcal/i/1 Constiucional de Mollet y Calkcs),....

\"....Debo decile 4ue el termino de Mollet y Parets se halla deslindado y anojonado

desde tiefiFo inmemorial; Fot cuyo hativo desde el nkmo tienyo han satisfecho

anbos Vueblos todas las coxtribucioxes pot seVarado y sitl itterveficiottes alguna de

uno a otro pueblo, de molo 4ue en su rl.gimen alminlstrativo y econ6mi@ siemFre

fueron indepetdientes, hallanlose tan solamelte ufiidas en la admixistraci1n de

justicia y en politica. Segin debe onstar et el Corregiwietro de Mataro al 4ue

perteneciaa ambos pueblos......E/ alcalde, I osep Puyol.',

fexpedient de segregaci6 acaba aixi, amb u n\"Vsro y Archivese

Irancisco Maloy y Carc6s.6

en la part politica i de justicia i que en economia i rEgim administratiu ja eren

independents, tot i que hem comprovat que es va mantenir alSun pagament

de manera conjunta, despr6s de la segregaci6 Tamb6 s'entreveu un acord

implicit en l'acceptaci6 de la delimitaci6 existent dels termes i fites enles dues

poblacrons Aixo erd una demostracl6 d haver acordat praviament les seves

resposres r. a la vegada, d unes bones relactonS sl mds no en aquells moments

ien l'dmbit municipal o de les autoritats locals.

MARC Porirlc

f a un16 dels tres nuciis de pobJacio que data del 1381. quan el rei Pere lll va

lz vendre ls al noble Marc de Planella per poder ftnanqar la conquesta de

Cerdenya, va donar los fotalesa i un avantatge a l'hora de lluitar perdeslliu

rar se del vassallatge. La destrucci6 dels arxius parroquials, a Parets el 1706 i ei

1936, i a Mollet el 1937, ens deixa un buit en el coneixement de les posteriorc

relacions entre els tres pobles. fhistoriador Xavier P6rez, en l'estudt Moledo

Mallet 903 1993,exp\\ica l'existEncia d'enfrcjtrtaments freqr.ients entre els nu

clis de Parets i Mollet, en una continua lluita pel control del govern local Un

intent de soluci6 fou la promulgaci6dels Capitolsde 1573 que, a m€s d'establir

l'alternanga i l'elecci6 dels c)rrecs municipals, tamb6 obligava Parets i Callecs

a contribuir amb la meitat dels impostos reials i del servei militar.s

Sabem que les motivacions dels paretants del seSle XVI per intentar la

independancia municipal podien no ser les mateixes que les del segle XIX,

perd tamb6 6s cert que s'haurien donat circumst)ncies que els fessin pel

iistir periddicament a travds del temPs, i que podrien ser des del descontentament per la forma de repartir les contribucions i impostos, fins a la

que s'anomena en el primer document del 1732 i en l'escrit del 1848: la distAncia entre els nuclis de les dues poblacions principals, a una hora de cami, uns

camins dificultosos i sotmesos a les complicacions prdpies de les variacions

climitiques.

AI segle XIX, tal com hem explicat, s'hi afegeixen la contribuci6 de les

quintes iles poques facilitats perconeixer les ordres, decrets illeis del govern,

pels representants de Parets. Totes aquestes circumstAncies es viuen en un

marc politicque devia influird'alguna manera. Hemesmentat lalleide quintes

de 1845, perdtamb€ en aquest mateix any de 1845, durant el govern moderat

de Ram6n Maria Narvdez, el Congr6s dels diputats acorda la \"leydeAyuntamientos'del B de gener, per la qual s'atorga al govern la facuitat per formar

norrs ajuntamentJo unificar-ne dos o m6s; i tamb6 per segregar pobles. I si la

lleide quintes podia ser un revuisiu, en afegir s'hila coincidincia d'una srtuaci6

desfavorable per Parets, la \"Leyde Ayuntamientos\" obria expectatives per a la

seva independdncia. Tant es aixi que, seSons s'explica en 1'escrit del 7 de maig

82

de 1848, s'havia trames un antedor escdt, amb data 18 de marg de 1845,

sense resposta, recolzant-se en aquesta llei.e

Les convulsrons politiques que es van viure en tot l'Estat

XIX vanserfruit dela particulai situaci6 econbmicai social i de I'imbit ideold

grc, sobretot del 1833 al 1868. Despr6s de la Cuerra Napolednica, gran part

del pais continuava sent absolutista, perd tambd apareixien amb forEa els

liberals que a la vegada es dividien en moderats i progressistes. Els moderats

aplegaven les classes mitjanes i ia burgesia, i el progressistes, les classes populars i urbanes. En el marc de les guerres carlines es succeixen un seguit de

pronunciaments governamentals i revoltes. IJAntic Rdgim es resistia a cedir

davant del liberalisme que pugnava per superarelsvells esquemes i obdr pas al

progr€s, en un marc de forta inestabilitat politica. Despr6s d'una primerague

rra civil que acabA amb greus conflictes no resolts, sorgila segona guerra Car

lina, que a Catalunya, amb el nom de conflicte dels Matiners, es va viure del

durant el segle

poblaci6 pels greus

Ja presrlrberals d'aquest

Parers (lourdes).

del Consorci de l'Espai Rural de Callecs, aprovat el maig de 2000, i que t6 com

1846 al 1849. Hi ha constencia de la participaci6 d'alguns vallesans entie les

forces revoltades contra Isabel II, i de les angoixes de la

problemesque no havren acabat encara.

Els primers mesos de 1844, els moderats van arribar al poder sota

dbncia del general Narvdez i una de les primeres actuacions que van ferva ser

la reforma constitucional, amb la promulgaci6 de la Constituci6 de 1845. In

aquest marc, es promulgaren la llei de quintes i la llei d'Ajuntamenrs, que ja

hem relacionat amb el procds segregacionista de Parets del Vallds. Ils governs

s anys es van caracteritzar per una racionalitzaci6 administra

tiva orientada a la centralitzaci6 i 1a \"Ley de Ayuntamientos\" va exercir el

control del govern sobre I'administraci6 local. lls alcaldes eren nomenats per

la corona enlescapitalsde provincia i els municipis de m6s de 2.000 habitants;

a1s de menys poblaci6, els nomenava elgovernador.

De les relacions posteriors de Parets, Mollet i Callecs, hem comprovat que

es van mantenir pagaments coniunts com el de la manutenci6 del Cos de

Mossos d'Esquadra, pagament que es va decidir dividir de comii acord, el30

d'abril de 1855, en una reuni6 celebrada a l'Ajuntament de Mollet. la xifra era

de 1.868 rals i 12 monedes anuals que s'havien de pagar en la segrient propor

ci6r Mollet i Callecs, 1.121 rals i 2 monedes; Parets, 747 rals i 10 monedes.

tren alcaldesen aquella dpoca. Filix Ferran. a Moller r Callecs i Mani Banis, a

Parets, i componien els consistoris un total d'onze membres en cada poble.t0

Avui, Parets del Valas i Mollet del Valldsrl, s6n municipis amb una forta

personalitat, i fins fa poc amb escasses relacionsJ exceptuant qr.iestions pun

tuals com les relatives al nucli de poblaci6 de Mollet situat m6s a prop de

En els darrers anys. la problem;l ica sorglda per la prorecct6

deCallecs.s haabordar decomi acord peJsdosAjuntamenrs. amblacrea.ro

{,

a obiectiu prioritari preservar e1 futur d'aquest magnific i Preuat territori

Tamb6.la commemoraci6 del mil centenari de Callecs es va celebrarde forma

conjr,rnta pels dos a;untaments, el passat novembre de 2004. Alt!es mo

tius de tracte han estat els relacionats amb aspectes de la v

dels seus verns com l'ensenyament, la sanitat i activitats la

miques.

ida quotidiana

borals i econd

!n aquesta aproximaci6 que hem fet per coneixer les motivacions que

impuisaren els paretans a segregar-se queden incdSnites, principalment de

Ia poblaci6 de Callecs, que poden ser motiu de planteiament de noves

hipdtesis i de nous estudis, com per exemple: les reivindicacions d independdncia i la segregaci6 de Parets, com es van viure des de Mollet. Hi va

iraver algun tipus de reivindicaci6 sembiant per part de Callecsi I si no hi

va ser, quines ioren les causes4 Els camins entre Gallecs i Mollet eren dificultosos4 La poblaci6 de Gallecs sempre ha estat poc nombrosa4 Ouins

s6n els motius pels quals Callecs sempre ha estat unit a Molleti S6n pre

guntes que queden obertes

Bibliografia i documentaci6

Vilat, Piene, Catalunya dins l'Espanya Modena, v lll, Barceona 1986.

Tarr6s i Massaguer, Josep [,4aria, Parels del va]1e5, Aprcximaci6 histdrica al segle xvll\"

AjLrntament de Parets del Vallas,1988

carriga, loan i alrtes, Histbria ContempoAnid del Valles, Sant Cugat, Desembre de 1993.

Danti i Ru. laume iaLtres, Parets 904-20A4, airnta-r,erl de Parels del Valds, octubre de

2044.

Gran Geagrafia Conarcal de Catalunya, Fu^daci'6 EnciclopAdia Catalana, Barce ona, 1982

Ranzato, Gabrele, La aventun de una ciudad industrial, Mlar, 19A4.

Corbaan, Joan iatres. Moleda Mollet 903'199J, N,4ollet de valld!, 1993

Ba ce 15, Albert, Historia Contenpofinea de Catalunya. Barcelona, 1983

Documentaci6 de l'Arx u Historic Municipal de Mollet del vallds (AHMMV)

Actes de plens municipals de Ajuntament de MoLlet del va lds.

Martinez Alcubllla, Marcelo, Diccionaia de la Administraci6n Espaiab,fom L, Madrd 1886

Documentaci6 de l'Ad u Histdric Municipal de Parets del valas, (AHMPV)

actes de pens municipals de l'Aiuntament de Parets del Valds

Documentaci6 de Arxiu Histdric de la Dputac6 Provlncial de Barcelona (AHDPB) Expedent

nim. 1.101 de l'rny 1840, arxlus nnms.882 i 3858

/'Tet

Notes

1. lntroduits els noms dins d'unes bosses, l'elecci6 es feia per atzar Hi havia 12 noms,

6 de Moller,5 de Parets i 1de Callecs. Cada nes anys un nen n'extreia tres rodolins,

un dels quals era nomenat pel rei. Per evitar plels €s va decidir que un trienni el bailie

los de Moller r el segijent de Parers o Callecs. (Danri i Riu, laume. Przts 904 2004 LJt

?obLe, na pafti4uia. Aiuntanen! de Parels. Octubr€ de 2004).

2 Tarr6s i Massaguer losep Ma a. Parets del Va is, alrcxi aci6 hista.ied al seBle Xvllt,

Ajunlam€nt de Parets del Vallis, selembre de 1988. Peg.35 i 36.

3. VlIa\\ Prene. Catafusya dht l'Espa ya ftaderna. Volum IIL Les rransformacions agrenes

del seSle XIII cacala. Barcelona 1986. PAg. 144 i. 145.

4. Corina i Esteve, Maria, Patets 904.2004. U\" pable, oM rariquia. Ajunlamen! de Parers.

Octubre de 2004.

5. Iins al 1845 es permitia als catalans la redempci6 de l'obligaci6 de la lleva amb el

pagament d'un impost substitutori. La nova llei de 1845 aboli aquest privilegi,

imposa el sorteig anual d'una cinquena pa( dels joves en edat de lleva (d'aqui el nom

de quinta). Tamb€ deixava als nois sortejats la iacultat i l'obhgaci6 de reclurar un

eventual substitut o de redimir se entregan! a l'€rari una forta suma de diners.

6. AHD?B, arxius n's. 882 i 3858 /. ll primer alcalde del Parets segregat va ser Llorene Armadans i laff6s, que ho va ser

en dos periodes: del1849 al1852 t del lA72 al1873. (Danri i Riu, laume i ahres,

ParcB q04-2.AA4. U,1roble, uM pari4uia. Ajuntament de Parets del Vales,2004).

8. Perez, Xavie\\ Moledo Mollet 993-t993, Ajuntament de Mollet del Vallas, 1993, pag.

60 61.

9 Ley de Aytntanie\"tas, del 3 de ene/a de |845.TituloV. lntlc.]la 71. Oueda el cobierno

autorizado para form* nuevos ayuntamientos, oyendo a ta Diputaci6n Provincial

€n distrrros que lleguen a 100 v€cinos...... Articulo 72. Oueda iSualmenre autorizado

el Cobierno para reunn dos o m6s municipios y para segreSar pueblos de un Ayunta,

miento i reunirlos a otro. l-a reuni6n s€ verificar5 a insrancias de rodos 1os interesa

dos; la segregaci6n a solicitud del que la intente y con audiencia de los demes\".

(Marrinez Alcubilla, Marce|o. Dieeio aia de la Adni\"istrati'n esranola. Tomo L Ad

ministraci6n Madrid 1886. A.H.M.M.D.V).

10. Actes de plens municipals de hjuntamenr de Parets del Vales. AHMPV

11. En tots el documenrs consulkts apareix€n els noms de Parets i Moller. Els bpdnims,

del Valles, van ser aSregats a partr de la normalitzaci6 dels noms de les poblacions

catalanes, encarreSada per la Ceneraliht republicana el 1931 i oficialitzada el 1933.

j

a5

{oi.'

Annex

,J) f)

I

+.}.,\".'

(

-r'*.

.aD Ztffi^-zzt r.i) ,

a-.-)j- z)\";- 2,ft,

r.r :

\"*\"'..*(.i,, .

#*1..::.'.

',1

-/dr:,/-/- d*,=*3''>

4'A 2l; z-

, \"'.2 2t / /a/.) z\"&.*

tu'-&-

de N,lo el G. lecs. lolep Plyo. a a D put,r. d pro! .t. expl.ant q!e €Ls im t5 de

dues pob dc ons esl.len estibi.rl! d antlv q!e nome5 h,rt en eltat !. l5

oo t.rmeft ,4rr,d Hlstatt de ld Dtputa(1o Ptarrn('at de 8r'.e/on, (Fqure! l, 2 l)

4 ',';;-*

'^\"tz zt//4,

- ==,

\", ,1;L) l)- ,1 y'*--43

-

.-,42-t / 1)-1r'-**) t z/'4,

-/* n-.'2-!n'- t Z z-'

b-.1 -4i1' *! -/z.b?/z'

{aTqt

zZlo-f,2'2. /S>

.- %- .l)

\\,i

Q-r).. t

li i.',i\\', ' \"i..x.' .', \\ r,

:!' ri .J .\\

,.,

.,/,\"-,.*

N- S .r,, r,.. ., ,,/z * ,.1. \" -. .,\\ o4*-Dz''\"*nz

a,o'}*D z\"-t

4.4=

.\\L\"

', Ara.a. Z.zt\"{'r,- 4 t 3.'4

l r*-Z ,z/*a.=-- ztr'1 'D

h** s (,.*t,...,..

ft'.*.\\.. ',, -,*,..

4q&Dr

F 9ura 2

loT\"rt

lzl/-. '

tz:,t z. tz Zza)- ,22;.)

' ).

,-,;. .tz z-.L- ra//- ,)/-.;/-/.

'1-+ /1

I

i

I

I

I

d _..

F gura 3

':;i:?\".x::\"'::::,:::':

,loT.,

I

Nfimero Anodelt9./

zj;\".ro-'6:tt\"2'

f;t

O()BMRNO SUPNRIOR P()LITICO

DA BAf,CEII'XA.

-H -*-.-a. ^zf

*-:(E ./-zz, ,-y4'

.., *2.

r,gura4 Exped,ent d€ . s€qrega. o de Parets (pnmera p;q n.) de \"6oberno Superor

Po ir co\" de Ba(e ond Atxjo Htstbn( de ]a D'pDta(D Prcwn(El de Barcelona

,r.r,r,72',:44

rl\"T\"s

La masia de can ColI: simbol de Ia pagesia

benestant de Llied de Vall

Anna M. Busto Veiga

Histotiadotu

. masia de can Coll ds un edificr emblem)r rc del mu nrcrpr de Lhq\" de

conreus,

Va)J En aquest artrcle s intenta conaixer no nomes Ia seva arqurrectu

familia que Ia va habitar, l'evo1uci6 de la seves propietats,

i, en general, la seva importincia social i econdmica. Les

fonts utilitzades s6n principalment de l'Aniu Municipal de Lligi de Vall. La

comparativa entre conreus de la masia de can

Coll amb la comarca del Vallis Orjenral es basa en diferent s pubhcaclonb que es

ra, sino 1a

recullen a la bibliografia adjunta.

1'evoluci6 de la propietat i dels

Els pRop[TARrs, DES DEL sECLr XIV

^r

XXI

A la vrsita pasroral de 1305 lVisites Pastorals, Vol.l, lol.54 de l'Arxiu

A;pir.opuil es [a reierEncia a diierents parroqurans. entre els quals

s'anomena Jacobus Coll, que afirmen que el seu rector, Remeu Coll, no feia

acte de presEncia ni els diumenges ni en les festes solemnes. Tamb6 deien

que aquest rector mantenia a una tal Cuillemona Boscho sense l'autoritzaci6

eprscopal.

En una altra visita pastoral de 1312 Msites Pastorals, VoLII, toiL.26v, de

I Arxru tprscopal) es ta referbncra, entre altres, a Berenguer Coll. denunctar

perqud exercia contracces usuraris i va amb la seva

sin6 que tenia una concubina anomenada Elisenda deTorraEl 1344, Bernant de Vilademany, el qual tenia la jurisdicci6 del Castell de

Llig), encomani el seu domini aJaume (Jacobus) Coll. Posteriorment el ven al

rer Joan I r el l38l es torna a vendre a Ramon Llull flaume Dant i,.lJuis Calobarr

r oanRuiz: LaValIdel Te4es. Natura pa,sat ilrcseutdu t a,o de| Valli's). Es la

primera constdncia d'un membre de la familia Coll Llanza a LliEi deVall, relacionat amb els propietaris del Castell de Lliea deVall.

AlaVisita Pastoral de 1500 fy'isites Pastorals, Vol.XXIX, fol.34v, de l'Arxiu

perqud no cohabita esposa,

dels seus

9l

!oTr:I

Lp scooalt.e. tta lacob f-oll corr a oatl e d entre alt re. porroqLlans per'1tel _

rogar.lo-sobreei -ec or.el v cort rla re tadeparroqulan:

Postenormenl, el 1542, en un document de l'arxtu prtvat de Josep Blanch

(de Mollet), del qual n'hr ha una cdpta a I'Arxtu Munrcrpal de LLgi de Vall

(transcnt r rraduii per Xavter Cturans), es fa referincta a la lamila Coll, quan

r-n naees de Mol,e! ven una le'xa de r err. a Ja( oor \\Ja,rme Coll

AJiogarge de lanu lcrJ de la Barll a CeneraldeCa alurya seccrodelReral

lo',,nroi,i\"I Ar*'tdelaCoronad Arago hr ftgur.el nomde oanColl

P\"r. t ra barda. a l\" prtmera planto d:.a tor re hl l'a una tr'crtpcro que dru

que aquesta lou construida per Pere Coll el 1576 ' Un altre documenr de I'arxtu prrvat de Josep Blanch (de Mollet), que

data de 1579. fa referencla a una transacc16 monetirla de Pere Coll a Eleonor

Coll, vidua de Jacobr (Jaume) Coll, L al seu f l Jacobr Coll

En eL llrbre d'Ennc C araa Pey Ll4i I A'tall/le Vall Reeull ctonisrc,esfa

a \"mossen Coll de de la casa el 166l\" referdncra l-Lrssa devall a propreLart

vallesans na poleonrc

-4^ . t- ,rL. \" tu.E

-i.,,--, , - ,-,t ^

;*:pu.:-t^4. 'r'^J'k f,.14..r11

-\"^.-Ld-B*-t

/ t! - 4\" '1

, 'r* a4r\"N |\"4n*-7-F -'s'*.1

4!!:!'f:*, b;b.rb/

,{ I --6 en el . ltbre de Con'r-mo. ons oe AI rlLl Pdrroqulal oe I l11\" de Vall

consra Anton Coll!de Llanqa com a fLIl de Joan t Cerrrudts Coll

fanb€ a l'Apec'lel RepartmLento Cercral de [es Terres delTerne de t 313 (de|

fonsde I'Arxtu Muncrpalde Lhg) de Vall) trSura com a propietan dt i9: Itigy::

de can Coll, Anton Coll L de Llansa Durant la Cuerra del Francds (1808 1814)

La resLstbncta dels envers I'exdrctt

* 4-i * 1.- n*

i: -.\"-' '*i' ' '\"\" ,^ .-'-7., \" \"tlt*

r'-.'1.)Fef.^l'.'.

.-r _.. -./'JnJ, \" r-,-

te,-t't- 1r. ,

\"

,r'. !:, t@ ?. t|..

* .1.'t' )-8.\"'t/*

'\" -) rtb. ,JJ ''i

'd.- ^,-La -\" I

'6 -'14'E /' \" \"t e

..., ri ia* ''i *.-Jr/--' r )*ltu

\"-) --!t-t/-i 4- 'k' G-d,i, J'u ' r'

\"-.. L-:-\" \".'a't

lou molt tmportant.

^a,- 4-* ).,t''4 t&

F* -- '\"J- , \"t- -

.-, ,^- v.. .,-'-.i.ta

'\",. lte 7t* . --'t-

,,,1, s'.-^ L^ f:. rd..i aJ.-+,:)ar^ ',-.,^r './'*- F.*-- r-,L t/, .\".L4-- ra

' t^ r t /-tr.A^* ..e

/,i, irtt -. a,/t - r.r'

e .|tr, tiat'1:;t

.,t4 t .^ l 1.,t 4t-;.1

ifg$F;b/t*-' ....4,^ l'!..>.- _

-,

Frgura 1 Apeo de l8l8

( ,' ,-i .-, ,',\\\". .-..t 1

{oT*t

Aixihi ha constincia que a Cranollerses va crear laJunta de Defensa del Partit

delVallds, on undels seusvocals militars era Anton Coll, el qual, posteriorment

ser) elpresidenr:

agrupant els muncipis dels dosVallis (l)riental i Occidental), que coxjunumen

aqb dt loblet d(l M^te>me to4tttuien (l Cotreginent de Mata,o. Elcatrc- de

Tesident de laJunta corresvottgud a l'alcalde de Craaolers, Manel Esteve Ba[-

I|onze de juny de l8a8 es .reava a Cranollers la Junta del Panit del Vallh,

Pat

mareda, i s'elegiren dos vocals eclesiistics (el rector de Cranollers, C. Llobet, i el

de Palou, P Lledd), 4uatre milnars (Antoni Coll, de Lligii; J. Mariano, de Card*

deu; Salvador Casas, d'Olesa deMontserrat; i Esteve Pagis, deCranollers) isk

elseu pres,dent fou ausat

/'afranczsat pel batlle de Pleganatts iM. De Dlu deSant Feliu de Codines, i fou

substitui:t etl el (atrcc per Awoni Coll.

(Planas, ]ordi, Carriga, joan i Buxadera, Imma:

Histiria Conrenpo nia lelVallts Otienal. Ed. Rourich, 1993).

agrrultors.

Desde 1,847 a 1,964, segons la documentaci6 del fons de l'Arxiu Municipal

de Llrqi de Vall (Repartrmiento Ceneral de Las trerras del termino. Amrllara

ments, Contribucions, Impostos, etc. i del llibre d'Endc Carcia Pey, Llignd'Avall/

deVall. Recull oronistic), tenimconstencia dels segtents propietaris de la fami

iia Coll Llanza:

1847

1852

1905

1912

1,921

1958

2004

Eduardo Llanza

Eduardo de Llanza iMla

Carlos de Llanza i Castells

Carlos de Llanza i Carvallo

Ignasi deUanza i Montolru

Eduardo Sancho Costa

Eduardo Sancho Vrlardell r germans

Ivoruct6 DE IA pRoptETAT DE t-ES HNouES DE cAN Co[

A bans del s. X lX no drgosem de documenraci6 per valorar r anabtzar tant

A I exrensi6dela propietaLdela iamiliaColl-LlanzadeLhgddeValJ. com

els t r pus de con reus o la seva lorma d explor ac ro. Es a pa rtrr de l8l8 qua n

un document del fons del'Arxiu Municipa\\,|'Apeo del ReVattiniento Ceneralde

les Terres del Terme, ens facilita informaci6 per poder iniciar la nostra andlisi.

Amb les dades que podem obtenir d'aquest document i d'altres que es troben

en el fons de l'Arxiu Municipal (lllbres de Repartiniento Cener/tl, d'Aftillaramientos, deContibucions ristiques, etc., pldnols del Cadastrc de 1943, etc.),

NOM

de

rlaTc,r

Lnlamenr amb drlerents publrcacrons sobre Lliqa de Vall (con el lrbre de

I la nas. lord.. Car riga. Joan . Buxadera. lm m a. I lutrta Couenp,.aila ael \\ all,

C, rt al. el dtrrrc Carc'a Pey. Il4adAvatl rle Vall Re.ull snona'rt. elde

citarem) podrem comprovar si la propietat anomenada can Coll segueix les

pautes o les liniesgenerals establertes per a tota la comarca delValids OrientaL,

s o, al contran, presenta uoa evolucLo

t

1L

C orre-as. Nrjn\" j

\"ltres. Lh,a de Vall t a00 a'1v' d Hlc,ra ertre d a t res que lo

l6

13. 15 \\

10

segons diferents esrudis historiogrific

propla.

-*,\"

F gura 2. Al p ano, podeu veure qu na era, aproxirnadament,

l'extensi6 de les i nques de Can Col al 1943.

Dr-rrant el segle XIX el Vallbs Oriental va continuar essent principalment

agricola. El desenvolupament industrial modern va estar molt centrat a la

capital de la comarca fins ben entrat el s. XX, mentre la poblaci6 de la resta de

la comarca continuava dedicant-se principalment a les feines del camp.

Segons Ramon Cabarrou iJosep Pujol, el s.XIX fou per l'agricultura catala

na un segle de canvi i de progr6s: l'empenta esbancadora de la primera meitat

de segle va lerampliar la superficie conreada, i s'rntensifici 1'ris del sbi reduint

el guaret, introduint noves plantes i estenent el regadiu, cosa que va fer aug

mentarla producci6.

Ou\"nt a , an Coll. entre l8 l8 ' lBo I podem drr oue es un penode en oue

aconsegueix la seva mdxima extensiri dins del municipi de Lliqd de Vall:oscil la

{oT*{

entre el mdxim, al 18 47, de I7I hect*ees (ha) 54 )rees (a) i 36 centiirees (ca)

i, al 1860, de 165 ha I a 70 ca. A l'any 1860les seves possessions signifiquen el

17,68'l. del total del terme municipal ffegeu grific 1). Per tant, es pot afirmar

quecan Coll segueix les pautes de prosperitat a l'agricultura que caracteitzen

la resta de la Comarca fins a finals del segle XIX.

Pero, en linies generals. cap a finals de segle XlX. al Vallis Oriental s inicja un

proc€s de modernitzaci6 de l'agricultura com a

A partir de 1880, la invasi6 de la fil loxera i la caiguda general deis preus

prlcticament tins a comenqa

ments del s.XX. faugment de l'oferta que s'havia produit a tota Europa, junta

ment amb l'arribada de productes agraris d'ultramar a preus molt competitius, sature el mercat i provocd la depreciaci6. La crisi de sobreproducci6 va

trencar el funcionament tradicional de l'agricultura: els pagesos s'havien

d'adaptar a la creixent competencia i especialitzar-se enconreus mds iemuneradors (arbres fruiters, plantes horticoles o farratges associats a la ramaderia),

intensificar els conreus ambel regadiu i modernitzar-los amb eines m6s perfeccionades, maquiniria, fertilitzants, etc. Nom€s incrementant la productivitat

podien competiramb la producci6 estrangera que,

transports, envaia el mercat europeu.

conseqr.iEncia de la crisi agrlria.

agrarjs provocaren una fase regressrva que duri

aprofrtant les millores dels

Evoluci6 de la propietat

I

r90@

ta0@

t70@

16@

r5000

ra{00

t3@

120@

1lm

r0000

9000

8@

70Q

€0@

5oo

40Q

30@

20@

t@

0

,,2 -\\----

\\

rar3 r3ar im 16& 1a1 1e2c rs ioa2 10/(l r9$ ltar lral i950 1450 rgaa

Gr;fic 1

95

loT\\t

Perd aquests canvis suposaven una forta inversi6 de capital que era molt

dificil en un context de clisi. Tot aixd explica aleshores que fossin uns anys de

fortes lluites socials al camp catal). La mobilitzaci6 fou doble: de pagesos i de

propietaris, que constituirenels seus propis sindicatsi, avegades, s'enfrontaren

obertament. A1 Vallis Oriental foren els terratinents els capdavanters dels

moviments associatius, que culminaren l'any 1901 amb la creaci6 de la Cambra

Agricola del VallEs. Amb l'agrupaci6 dels petits propietaris, masoverc i arrendataris, la Cambra Agricola oferia pr6stecs i subministrava productes a un

preu mds baix, i impulsava I'aplicaci6 de millores tbcniques i productives. Tingu6 una laborimportant sobretot a nivell de divulgaci6de coneixements (publicacions, concursos, exposicions de maquiniria, conferincies, excursions i

demostracions prActiques), perd tambd es dugueren a terme campanyes con

tra malures, introducci6 de noves especies i assaigs de m)quines i eines modernes. lra una associaci6 monopolitzada pelsSrans propietaris comarcals, que es

constituicom agrup de pressi6 endefensa dels seus interessos (moltesvegades

oposats als dels petits agricultors).

No disposem de documentaci6 que ens demostri siva disminuirla productivitat dc les finques de can Coll. El que si podem observar ds que l'extensi6 de

les seves propietats no decau de forma progressiva fins el1929 i de forma

decreprtosa des de 1936. Tampoc observem canvis significatiusen la modifica

ci6 dels tipus de conreus fins el 1936, quan canvia la importincia d'alguns

cultius dins del volum total de la producci6 de can Coll (veure grifics 2, 3 i4).

Evolucio dels.onreus

ral8 ra47 1860 1336 1301 1929 19.7 1946 1953 1950 195.

Gr:f c 3.

Pel que fa al seu patrimoni, podem intuir que els Llanza, com a minim, no van

patir en Sran mesura la crisi agricola de iinals de XIX, generahrzada a la comarca, t que Ia crtsi econdmlca per a ells comenqana desprds de la Cuerra Crvrl de

1936.

Quan comenEa la Cuerra del 3( algunes de les terres de can Coll s6n

apropiades per part dels pagesos que les conreaven. ll masover de la masia de

can CoI es assassinat pel comit6 revolucionari de Cranollers i la seva familia

rnarxa cap a Barcelona frns acabada la guerra. Altres grans propretans marxen

de LliEi, com en Josep Vilardeb6 Ui6, el qual torna acabada la guerra. Tamb€,

l'alcalde, en Joan Ramon i Villi va haver de fugir cap a Franga el gercr d,e1939.

Des de 7942 trLs a 1953 hi ha una disminuci6 de les propietats de can Coll,

a la vegada que es donen canvis significatius en el tipr-rs de conreu - Perd €s a

partir de 1953 fins el 1964 que es traspassen a altres propietaris les finques de

.an Coll El lq58 Eduardo Sancho Cosra. resrdenr a Barcelona. compra la

masld de can Coll. tlns al l964les frnques rListjquesque restaven s6n translerides per Ignasi de Llanza i Montoliu a altres pagesos, a constructors (per

exemple, a Mejoras y Proyectos SA., a Sot dels Nostris) i a indristries (per

exemple, a la Textil Torres SA., una de les primeres indistries que es van

Evoluc6 dels conreus

I

9,500.00

9.000,00

4.500,00

8.000,00

7.500,00

6000.00

5.500,00

3.500,00

2500p0

2000p0

1.500,00

1000,00

+ Regadiu

--.- Seca

+ Bosc

+Em

.rf. *$ .sF' S' \".\"' .*\" .f' \"+' .+' .S \"+\" ^ti ^*'\"d

esLabIr a lJiqa de Vall. a l actual Poligon lndusrrral anomenat can Coll).

/oTet

Cornu lny llll

16% a%

aSECa

rEI!,

21% .IbcC

349(

3t%

co.rrr rnt ll2'

2t9a

2t% 21*

3rt 5t%

Collnt|.ryillt

m%

2196

{aTgf

2%

oji

3* 12!a 0*

Gr)fr.4b

al ha dir sovlnt qLe Calalunvd no era terrd de grans plopletaLscom Anda'

) lu,r\", Extremadura, ni Lampoc de mrnrlunirs. comi,alicra S h\"argumentat que l'abundincia de propietaris mitians ha afavorit l'estabilital del

camp catah i ha estimulat el progr6s agricola dels darrers segles. Perd aquesta

explicaci6 nom€s es pol acceptal parcialment, ia que s'han constatat les convulsions que han sacsejat el camp catali a l'dpoca contemporinia i aixi com

l'existdncia degrans terratinents. Elque sies pot afirmares quel'escassetat de

grans explotacions els fa menys visibles, perd la concentraci6 de la propietat es

fa evident si s'estudienels propietaris foranis dels municipis.

loT*l

IlFXPr.orAcrd DE LA ?RoPTETAT

En el cas del Vallds Oriental, els principals contribuents de ristica tenien

terres a dos o tres municipis, i hoveuriem molt m6s si ampliessim aquest radi

!n dades que es refereixen al primer terE d'aquest segle, s'ha calculat que un

6% dels propietaris agraris controlava el60% de la superficie agrdria comarcal,

i en molt pocs municipis elsgrans propietaris controlaven menys de la meitat

de les terres de coueu. La major part d'aquestes propietats dels grans hisendats es concentraven en I')rea m6s firtil, que 6s la plana central i particular

ment la meitat sud de la comarca r la part occidental.

lona, ondevien

privat de Josep

F-l conreu drrecte

an sus heredades\".

propietat datades

dueios

strador

per a la

altres

cultiv

sdela

seva masia, com per la

pagesos. En ocasions, a

aquest la delxava

tetta,

sta de

la

re

Aixi, la maior part de les finques de can Coll se situen a la vall del riu Tenes

i a la vora del torrent Mardans. Segons la documentaci6 de l'Alxiu Municipal

de Llig) de Vall, els seus propietaris, els Coll i despr6s els LlanEa, eren deBarcetenir altres propietats. Segons el document de 1542, del'arxiu

Blanch (de Mollet), es fa referdncia a la compra d'una feixa de

terra perJacobi Coll a un pagds de Mollet. Tambe escreu que tenien propietats

en el terme vei de les seves finquesde Parets delVallds. Per tant, el patrimonide

la lamilia Coll Lla nza s esten ta mes enll) del nostre mun rc rpi

de les terres pels seus propietaris sempre ha estat predominant alValldsenels dos irltim segles. Segons un informe de la Societat Barce

lonesa d'Amics dei Pais, a mitiansdel segle XIX'en elVall€s, si se esceptuanlos

grandes propietarios que son muy pocos, ios

Per exemp e, segons unes memories dels regt

del 1902, al partit de Cranollers el75% de les finques nistiques eren conreades

pels propis amos. I m6s tardi cap als anys trenta, sembla que la parceia era una

forma molt estesa d'explotar les terres de la comarca. ln canvi, la rabassa

morta 6s un tipus de contracte que mai no tingud una Sran implantaci6 al

Vallds Oriental: la vinya es conreava majoritlriament pel mateix propietali o

b6 en arrendament.

La familia Coll-Llanza, que residia fora del poble, no conreava directament

sin6 que disposava de masovers, tant

masos i arrendaven algunes finques a

lof,

l'dpoca de collita

primer document

o altres

que ens

feines del camp puntuals,

permet analitzar la forma

Feien servir iornalers F.l

d'explotaci6 de Ia propie

tat de can Coll 6s 1'Aleo lel Repaninieato Ceneral de las Tierras delTlrtxino, de

1818 (document del fons de l'Arxiu Municipal), on consta que Anton Coll i de

Llanza 6s el propietari de masia de can Coll (portada per masover), perd

tamb6 ho ds dels masos Xiol (portada per masovers), de Canyet i de la Casa

\\ov, del fla (ponats ambdos per Eduardo de Llanza t.

Un dels masovers de la masia de can Coll, del qual disposem de m€s infor

maci6, era en Jaume Armadans i Sur6s: a comengaments del segle XX va

formar part de la junta directiva de la Cambra Agr)ria del Vallds i el 1926

rrgressa a l lnstitut Agricola Catal) de Sant lsidre, J associac'o rles.epresentd

tiva delsgrans propietaris rurals de Catalunya. JaumeArmadans i Sur6s, prdxim

a la Lliga Regionalista, va ser alcalde de LliEi de Vall entre 1906 fins a 1909 i de

lo2l a 1q24. lou regrdor de 1927 a l9lB r de l93l a lol3. per la Unid Pal nd

tca En LnlLiar se Ia Cuer ra Crvil, a prrmers de ,etembre de 1q36, un escamot

dels anomenats conitls revolucionaris, procedent de Cranollers, el captur) i

se l'endugu€ aVallromanes, on fou assassinat. Va ser f iniclliEanenc victima de

'es perseLuLions dels pnmer\" mesosde Ja guerr\" El seu fill. JuJiaArmadans I

els activitats

Serra, que va continuar sent masover de can Coll, despr6s de I'assassinat del

seu pare va abandonarLligi de Vall amb la seva familia i va restara Barcelona

fLns al final de la guerra. El 1943, Julid Armadans i Serra substituiJosep Vilarde

b6 en l'alcaldia i es f6u c)rec de la direcci6 del sindicat agricola local. !l 1951

fou destituit de manera fulminant per les autoitats governatives a instancies,

segons sembla, d'algunes persones influents del poble. fLiltim masover de la

masia de can Coll, que juntament amb la seva familia va marxar cap a Parets a

principis de la ddcadadels setanta, va serMiquel Calvan (vegeu figura nrim.3).

A la mettat dels cet arto. s arrenoa la plara barxa r els ;a rdrns de la masra per a

l'explotaci6 d'un restaurant a Sadurni Ros Arimon. Actualment aquesta masia

€s propietat dela familia SanchoMlardell i l'Ajuntament utilitza la planta baixa

lardrns lardlns per drterents actlvltats culturals, ludlques, soclals, etc.

Un altre masover, ped de la Casa Nova de can Coll (posteriorment ano

menada Ca I lvo). va ser en Josep Mana Pons r Nonell. tril d una lamilra del Ba.x

I lol'regat que a les darrer res del segle XIX adqujri la refend\" Ldsa Fou membre

de I'lnstitut Agricola Catali de Sant Isidre i prdxim a la Lliga Regionalista. El

1916 va ser nomenat administrador del cementiri municipal. El 19 d'octubre

de 1934 I'autoritat governativa el nomene alcalde gestor de LliEi de Vall, en

substituci6 de 1'anterior consistori destituit aran dels fets del Sis d'Octubre.

El3 de maigde 1935 fou cessat.

Cal dir que en una acta del Ple de I Ajunramenr de la 19. del ions de I Ar,<iu

Municipal, es fa referincia als majors contribuentsque s6n: Marcel liVilarde

b6 de Llig) de Vall i Carlos de Llanza (de fora del terme). fextensi6 de les

I dt F IudI

tloT'rt

''

l,gural Lalami,adetvlquel Calv;. a can Co . d 1 nals dels aiys se xanl.

!r

:

t1

{

*

I l*

F' t

't

I

lo2

finques d'lgnasi de Llanza i Montoliu (hereu de Carlos de Llanz a) \\'any 1929

\"ra de I 65 ha 9l a r J2 ca. menr re que les de Marcel.li Vrlardeb6 era de 122 ha

15 a i 52 ca. Per tant, el patrimoni de can Coll era el mds important de LliC)

de Vall.

EroLur to ors r ULt tr \\ A -Ir lNour, O. L-ar.. Co[

a principal activitat econdmica que es practicava a les possessions de can ! Coll era l'agricultura. Intre 1818 i 1936 el bosc ocupava la major part,

amb diferEncia als altres tipus de conreu, de les finques de la seva propierat,

seguit en segon lloc pel seci ien menysvolum pel regadiu. !ncanvi, a partirde

1936 fins a 1959, la major part de les finques de can Coll eren destinades al

descens del bosc, que desa pai3)

regadiu

reixent

la

la

i en segon lloc al sec), amb un clar

progressivament. fy'egeu gr)fics 2

Una de les transformacrons que mes cardctenrzaren el Vallis del s. XlX,

anlra

sobretot a patirde la segona meitat del segle, fou 1'expansi6 de la vinya. A la

plana central, al Baix Vallis especialment, aixi com tambd al terme de Cal

des de Monr buj. Ia vrnya guany; lerreny dls cereals r [du retrocedir les exten

que des de sempre havien estat importants a

la viticultura vallesana s'acabe bruscament amb

sions de bosc,

prosperitat de

comarca. La

invasi6 de la

fil.loxera, que entre 1878 i 1895 destrui tots els vinyars de Catalunya. A la

comarca, la fil loxera es desenvolupa entre 1883 i 1893. Fins a principis del nou

segle, quan es replantaren lesvinyesambel cepamerici immune a l,insecte, no

torni el conreu de la vinya, perd aquesta no tornalA a ocupar tanta extensi6.

Ouant a la propietat nistica de can Coll, durant el segle XIX, ja des d'un

principi la vinya ocup) una petita part d'aquesta, i es situi en l'iltim lloc de la

diversitat de conreus que s'explotaven a les seves terres: significava entre el3

i el5ol. del totalde les seves finques. Elsanys en qudla producci6 vitivinicola va

ocupar mes extensi6 van ser el 1818 i el 1860 (ocup) el5% de tota la propie

tat) (vegeu grafic 4). ln canvi, segueix 1a tdnica general de la comarca a parrir

de 1886, quan hi ha un retroc6s molt important (es dedueix que percausa de

la fil loxera), ja que no hi ha una disminuci6 de la propietat total, sin6 que les

terres es des nen a altres conreus A partlr de I 936. el conreu de de la vrnya

precticament desapareix.

l1s cereals i lleguminoses d'una banda i els farratges d'una altra,

part important del sece que havia deixat la vinya.

ocupen

han mantingut sempre una presbncia important a la comarca. Tot i que el

conreu del blat disminuidurant el s.XIX (a mitjans del segle, aixecada la prohi,

bici6 d'impotar ne, se'n comprava a Barcelona procedent de l,estranger) i en

el primer terE del s. XX tamb6 ane deixant pas al conreu de farratges i altres de

Els cereals, malgrat 1a competencia creixent que patiren durant ei s. XIX,

.il

m6s remuneratius com els arbres fruiters. Els cereals mantenen en conjunt el

seu predomini (40,8% de la superficie conreada el 1984), engran part pel con

sum animal i tamb6 humi, mitjanEant la seva transformdci6 en sdmoles i pa

Ales finques de can Coll,l'any 1818 el conreu de sec) (cereais, llegums )

significava ei 38% (ve8eu grafic 4) del lotal de la propietat rustica, perd mal

grat la davallada de 1847, s'inicia un periode d'estabilitat fins l'any 1936, que es

mantd sempre per sobre de l'extensi6 dedicada al regadiu (vegeu gr)fics 2 i 3) A

port ir de la Cuerra Ctvtlel seca pareix una regressio qua nt a Ies hectbrees que

o. u pa, pero per sobre de les 15 ha.. irns a 1a53 any en que amb la dtsminucio

de li propietat en general hi ha tambd una davallada del seci, a menys de 5 ha

Des de 1943 el sec) ocupa el segon lloc, i pren m6s importencia l'extensi6

del regadiu (vegeu gr)fics 2 i 3).

Podem constatar 1a importincia

l'existdncia de tres molins fariners, els

deis cereals en la productivitat amb

quals utilitzaven la forEa motriu de les

aigr]es del riu Tenes, d ocrmertals en l'Apeo del Repartiment Ceneral de les kttes

de1 Terne de y'8'l8, i posteriorment e\\Ia Reladd le tnoli$ .le 4 862 (fato doc!'

ment): el del mas Canyet, el del mas Xiol i el de Ia masia de can Coll.

El conreu de regadiu a can Coll comenga a ser important a partir de 1847,

anyenquE ocupi una extensi6 d'unes 45 ha, aproximadament, el mexim tant

del segle XIX com dei segle XX i significa el 24% del total del conreu (vegeu

gr)fics 2, 3 i 4). Perd, mentre que des de 1918 a 1936 (anys de m€s patrimoni

irlstic), el regadiu ocupi una extensi6 inferior al bosc i al secd, a paltir de Ia

Cuena Civil peld principalment des de l'any 1943 fins el 1953, e1 regadiu

prengu6 importiLncia davant dels altres cultius i, ates que eltotal de la propieiat nistica era inferior als anys anteriors, significa m6s del50 o/o del conreu

total (vegeu grdfics 2, 3 i 4). Amb Ia posterior davallada del patrimoni ristic,

tambd hi ha una reducci6 de l'extensi6 del regadiu

A1 segle XIX cal destacar una planta amb molta tradici6 a la comarca que

fou el cinem, que tingud el seu auSe mixim ia segona meitat del s XIX EI

cAnemdelVallis, que era molt fi i tingu6 una grananomenada, esfeia servir per

a is farriliar (per fer roba, sacs, coixineres) i tambd per a la indristria cordera

(on es feien cordes i cordills). Perd els processos d'elaboraci6 eren molt tradi

cionals (des de sembrar, segar, macerar amb basses fins a bregar) i els costos de

producci6 massa alts pels preus que es pagaven, i a partir de comenqaments

del segle XX va anardisminuint davant de lacompetincia del cinem italiA ide

la

Ales finques de can Coll el conreu del c)nem ocupa una petita extensi6 de

21 )rees i 20 centiirees l'any 1943 (en el cadastre de 1943, del fons de l'Arxiu

Municipal de LliEd de Vall, aquesta planta consta com a planta industial) .Des

de 1958 fins a 1964, de forma progressiva, aquestes finques canviaren de

propietat.'segons Enric Garcia-Pey, en el s eu l\\bre Llign d'Avall/de Vall Recull

ononisti., 'I'any 1923 es va acabar elconreu del cAnem, la terra va aprofltar

introducci6 de noves fibres.

iofr

se per fer hi farratges'- F.s possible que aquest conreu fos m€s important du

rant el segle XIX, perd no disposem de documentaci6 que ho recolzi. El que si

tenim documentada 6s I'existlncia de la bassa del c)nem de can Coll ()a qual

posteriorment va passar a fer funcions de piscina) en una acta del PIe de

l'Ajuntament del 19 de desembre de 1909 (fons de l'Arxiu Municipal de Llig)

de Vall), on es parla d'un succ6s ocurregut a labalsa caiamera decan Coll.

Ils recursos aqtiifers representats pels rius i torents eren forEa importants, per

la seva utilitat al'agricultura, especialment en els cultiusd'horts i plantes industnals comelc)nem, i perla font d'eoergia que suposava per als molins hidrAulics.

Per ser utilitzada en aquest sentit, l'aigua es desviava del seu curs mitjanEant la

creaci6de recs artificiais r mines. Tenimconstdncia de dues mines:la m6s antiga,

anomenada Mina dels Sel Sorrs, ja que pertanyia a set cases o propietaris: 3 de

LliE) de Vall (un era Anton Coil) i4 de Parets, documentada en el \"plec de

despeses o Castos dela mina\" de l'Arxru privat de Sobregrau de 1'any 182L;rla

Mina de Car Coll, dela qual existeix un plinol sobre la seva constmcci6 datat

de 1917 de1 fons de l'Arxiu Mumcipal de Lligd de Vall (vegeu figura nim. 4).

t* ,\"i.atu'a*s

,'.i

b

3

\\gg

F qura 4. Pl;no de a mina d€ can Co I

lo5

{\"Tr'.t

D entre els arbres Iruiters, cal desLacar la dllusr6 que ha anat adqurnnr de,

de comenqaments del segle XX Ia pJantacio d avellaners r ametllers a la coma r

ca. ll conreu de l'avellana ja tingu6 una importAncia notable en el segle XIX.

perd l'any 1935 ocupava gairebd les tres quartes parts de les plantacions d'arbres

fruiters, i i'any 1984 arribava a ocupar 345 ha en conjunt. Perd els arbres

fruiters (que tamb€ inclouen presseguers, pomers i perers) ocupen tan sols poc

m6s del3o/. de 1a superficie agricola de la comarca.

A les terres de can Coll tambe es destina una petita part a l'explotact6

d'avellaners: t ha i40 cen arees, que significa un 1,21%del totalde la propie'

tat. Entre 1958 i 1959 aquesta finca canvid de propietari.

Un altre espai a tenir en compte era el bosc, que jugi un paper destacat

dins de l'economia per la seva riquesa. La seva importincia es basava en les

matdries primes que proporcionava: aliments (fruits silvestres i carns), pells

per a vesti! fusta per construircases, mobles, eines del camp, etc. i llenya per

produir calor i cuinar.

Lextensrd dels boscos de can Coll arnba a ser de garrebe 90 ha el lqS l

Dur\"nt el segle XIX r fjn, el I936la seva exlensro 6s superior a 74 ha lexcep

tuant l'any de 1847 que 6s de 55 ha, aproximadament) i significal en aquest

periode, m€s del47\"k de la propietat, ja que artba al54o/\" l'any 7981. El bosc

superava en moltes Arees el secA i el regadiu. Perd a partir de la Cuerra Civil,

s'inicia un proc6s de regressi6: de 1936 a 1943 la seva extensi6 disminueix en

un29,6Lo/o,6.s a dt, unes 53 ha i 5 irees, i decauri fins a les 54 iree s e|1964. Ln

aquest periode de davallada del bosc, les finques de regadiu principalment,

perd tamb6les de sece, eren les mes importants. (vegeu grAfics 2, 3 i 4).

l-a ramaderia no va ser tan destacada com l'agricultura, ia que no hi havia

grans ramatsr sin6 petits grups que cobrien les necessitats

llalimentaci6 dels animals no representava problemes en els

de les

casos

deuaven past u lar en praLs r boscos. Malgrat aixo. \"lgunes famrleo tenren camoq

de farratge per nodrir el bestiar estabulat. E1s animals com els bous, vaquesr

cavalls, eugues i ases, eren utilitzats per als treballs agricoles i per al trasport.

Altres espdcies de menor tamany i forEa, com els xais, cabres, porcs i aviram,

proveien aLs

Segons Pau Mla, 1'expansi6 del bestiar vaqui i el conreu de farratges que

pon; assoclat. fou una de les c\"uses de la quasi desparicid del c;nem. lam

b6les vinyes i el blat anaren deixant pas al conreu de l'alfals, trepadella,

naps, remolatxa, etc. per al consum del bestiar. festabulaci6 (a Ia comarca

no hi ha ramaderia extensiva) ha estat una gran modificadora dels conreus,

i ha promogut a m6s l'increment del regadiu per a obtenir farratges verds

durant l'estiu.

Ior\" ddl besrrar vaqui. el Vallis Onental no ha estat una coma rca amb una

lorla densrl.rl ramadera lot

families.

en que es

pagesos de llet, ous l Catn.

r la presbncra de bestrar cavalli. ovi i porqui.

1()6

Final-

,Nlelq$

ment l'aviram arribi a constituir un ram important. A partir dels anys cinquanta, i sobretot dels seixanta, assistim a un proc6s de modernitzaci6 de la

producci6 per explotar tamb6 de forma intensiva aquest bestiar, principalment l'aviram i el porci, tot i que es mant6 encara en molts casos 1'explotaci6

tradicional

a 1a prrmera planta on dos )ngels sostenen un escnt ila segr.ient inscripci6:

naixentistes d'ordre i simetria, sin6 a una eclosi6 tipoldgica autdctonar en

altres indrets es construeixen masies amb torres, en alguns llocs per raons

d'autodefensa, i en aitres es creu que feien m6s funcions de caricter simbdlic,

d'ostentaci6 id'exhibici6 de poder per part dels sectors de la pagesia enriquits,

potser perassimilar-se als castells de la nobiesa. (AlliE} de Vall hi havia hagut

durant l'edat mitjana un castell anomenat de LIigh o dels Moros, situat a les

propietats de can Coscon6, que posteriorment s'anomenard can Vilardeb6).

Cal assenyalar que durant el segle XVI, el bandolerime fou un problema social

que va aparbixer, principalment, com a conseqtiEncia dels enfrontaments de

la petita noblesa rural, la qual s'havia vist empobrida a causa del reajustament

de la crisi baix medieval i de la manca de sortides socials d'aquest estament per

1a rmpossrbrlrrat de promocr6 en una monarqr,ria absolut ist a i catellanrr zada. A

m6s a m6s, la promoci6 estament de ciutadans

benestants promogut perlelip III a les Corts de Barcelona el 1599, fou un signe

de malestar per a la vella noblesa, que va veure perilJar el seu poder Arxi. els

reclutades entre

amb el suport de

tics.llValldsva ser, sobretot, una zona d'actuaci6 i de reclutament de bandolers per a les quadrilles, m6s que el lloc del seu origen. A la zona de la Vall del

.ene. no ht ha referincies sobre el sorgiment de bandolers, per-,la documentaci6 de la Baronia dels Montbuiconstata i'actuaci6 d'escamots. Algunshistoriadors afirmen que la inseguretat i la inestabilitat social que es vivia a la comarca van ferque les masies (de propietaris benestants) es fortifiquessin amb

murs, torres de defensa i finestres d'espitllera per tal de no patir els atacs del

bandolerisme.

nobili)ria i l'ascens a aouest

la gent pobra, els

nobles ieclesiisdiferents bindols oryanitzaven quadrilles

desarrelats, ies persones fora de la ilei, etc.

L

l\"r uasra or c.ru Corr.

! a masia de can Coll6s una antisa casa senyonalamb una torre de pla nra

L quadrada r capella. que te quat; pisos d aliada. amb un relleu rectangular

,IOU IDIIICADA IA PRESENT TORRA

PlR LHONORABLE EN PERE COLL A

7 D'ABRIL DE 1576\"

12 construcci6 de la torre de can Coll no nom6s respon a les nocions re

,r'uT+j

La torre, on hi havia diferents habitactons

pel mig, es comunica amb I'habitatge per un

camPanar

Ilany 1600, a la planta baixa de la

Sant Joan, la qualva reemplagar una

abans des del segle XLLs creu qre eI1,797 es van portar a can Coll els cossos de

Sant Mcenq i Santa Clara, que es guardaren a la casa fins que es van traslladar

a la capella de la torre. El 1936, amb l'esclat de la Cerra Civil, un escamot

revolucronan va cremar le, referides reliqures. Aquest a capella conle pinlL] re'

dels mdrtirs fetes pel pintor i ceramista Matias Palau Ferr€ el 1963. (Vegeu

de la torre, la bassa del c)nem que es va transformar en piscina i les

i una escala de cargol que passa

pont alt i era coronada per un

torre, esva beneir una capella dedicada a

antiga capella de Sant Joanque hr havia

fotografies).

Ledifici m6s important €s l'habitaSe, envoltat d'altres construccions que

complementen l'explotaci6: porxos, pou deglaE, pous, mines d'aigua, basses.

molins fariners...

Lhabitatge est) construit pergrans murs de pedra. La planta baixa s'edifici

amb volta per donar m6s solidesa a l'edifici i per evitar que les humitats dels

animals ascendissin cap a la primera planta, on residien els masovers i amb

parts destinades als animals i als estris agricoles. Hi havia xemeneies a la sala

gran i a Ia cuina, aixi com tres abeurado6 perals animals. A la segona planta

residien els senyors, els quals entravena la casa per Ia porta Principal ipujaven

per unes escalesl en un principi, l'entrada era comuna per als senyors i els

masovers, perd s'habilitA una altra entrada independent. T6 dues grans por

tes adovellades i finestres rectangulars.

La masia tE dos rellotges solars, un d'ells €s de forma poligonal.

Al jardt on abans hi havia petits horts, hi havia uns arbres serrats de mes de

90 anys. El terra de esl; ornamental amo oeores

de moliportades de fora. Davant de Ia base de la torre hi ha una plaga que havta

tingut la funci6 d'era on es batia elgra.

D'entre les construccions auxiliars destaquen les cavallerisses, situades

davant

l'entrada principal de la casa

a l'estiu

anys.Ils Iledoners tenien bona fusta

restes del pou de glaE. Aquest pou servia per fergel i comercialitzar-lo a Barcelona. Al'hivernes desviava l'aigua a una bassa perqud esglac€s.ls tallava el gel

dins del pou, que es tancava fins que era quan es venra.

A.l fjnal del cami d'entrada a la linca, davant de la porta del mur hi ha u n

lledonerque t6 aproximadament uns 600

per elaborar estris i eines del camp.

Finalment, nom€s assenyalarque amb una investiSaci6 m6s )mplia i amb

e1s testimonis d'algunes persones del poble o fins i tot d'altres Poblacions,

podriem obtenfu m6s informaci6 i m6s dades sobrc els amos, els masovers, els

conreus, la producci6 agricola i ramadera, els conflictes i les crisis en relaci6

amb Ia masia de can Coll.

1/oTr.,

't'l.i

Can Co I els anys s€ \\anta

'r

r$

D bu x de la laeana de can Coll

lloT*t

--d

F,n., a.tua de can Col

j*

Fotoqral a adfia de (an Col

11()

!.Trl

ro- '- r)

*

.x ./! * /'@ / ./'2.4

I

i1

P nr!res de la cape la de .an col

0\"iil \\ $*d..\" lrl, $na'\"Lrfirl. L r'dt. 'L:lib nrrir

1,6,.t I b /-* Lld .at &,a e */.; ,. /-y'it b, ,,

/a- ,t/-t

t/'rr /a-. r,*\"...

,..1-/.

//**..,:.,

t&j,.ra *

4u *'../ru=; '. *L

r-i*1.;.4, \".12t! i >,r..

| ' \")

Relac'o de mo,nr Any 1862

llt

{oTcf

Rdaci6 de fons documentals ibibliografia

Arxiu Municipal de LliG de Vall

Apeo any 1818

- Apeo any 1847

' Amollonament des anys 1887.1888

Amollonament any 1936

Amollonament any 1946, Tom I i Il

.Llibres del Cadastre ide variacions de 1929,1936,1943' 1946, 1948, 1953, 1959 i 1964

P)nols del cadastre de 1943

Pl;nok de la mlna de can Coll

- Relaci6 de molins de 1862

Servei de registres de manantials

Arxiu Parroquial de Lliqa de Val

Arxiu Dioces) de Bar.elona

Arxu Histdric de a ciutai de Barcelona

Arxiu Sobregrau de Gallifa

ANGULO, v; EARSANY C.; GARclA, M.R. Histbria medieval imoderna delva es Oriental, Fd

Rouri.h, 1994.

DANTI,J; GALoBARI Ll; RUlz I CALoNJA, J: La vall del renes Natura, passat i present d'un

nco del va es. Mancomun lat de la Vall del Tenes, 1995

DD AA: Ltile de Vatt, I.OOO anys d histdria. Ajuntament de tllCa de Vall, 1999

GARCIA-PEY Enrici Lliii d'Ava\\\\/de Vall. Re.u// orom;rtrc Ajuntamen! de Llir; de val, 1999

GARRIGA, Joan: De Licano Subte ore a Lliia d'Aval/de vall Ajuntament de Llita de Val,

1991.

PLANAS, Jj GARRIGA, J; EUXADERA, L Histdtia contemporania del vales oiental, Ed Raj.

rich, 1993.

VtLlctNES, .taume: La transicj6 al feudalisme. Un cas original. EI valles Oriental fstudis de

Granollers i del Vallds Orlenta, Aiuntament de GranolLers, 1986

Programes de Festa Maior. Lli!; de Vall

Fem cami Lli!; de vall

lnvestigaci6

MUSEU DE GRANOLLERS: D,tcto nari biogitk dels alcaldes del Valles Oiental(des del 1901 fins

ats nosttes dies): alcaldes de L 9e de VaI Web vwwv museugtanollers org/alcaldes/

Revistes

al2

{\"Txt

Federalisme i Segona Reprtblica a Sta Perpitaa

perspectives obertes per les eleccrons municrpals

convocatdria s'interpretava com un referendum sobre el passat i una aposta

per al futur. En aquest punt de la histdria del nostre pais, la majoria social

catalana abandonava el suport que havia donat a la Lliga Regionalista des de

1901 com a conseqridncia del decantament fet per aguesta formaci6 cap a

posicions m6s classistes i, fins itot, no democritiques. La lliga havia anat

1|scant vers aquestes actituds a causa de la conflictivitat social desfermada

durart desprds de la I Cuerra Mundral 1confl.cr es laborals com el de la Canadenca

a Barcelona o del Vapor a Sta. Perpetuar). Aquesta situaci6 aboca l'electorat

cap al republicanisme, que oferia el record d'un passat de lluita democr)tica i

obrera. Cal afegir, perd, dues raons m6s: la incorporaci6 decidida a Ia politica

d'amplis sectorsde Ia joventutJ quan les organitzacions de treballadors decidiren

deixarl'abstencionisme promogut fins aleshores, i la coinciddncia dins d'amplis

sectors barcelonins per tal de fer un esforE comi en contra de la monarquia.

11 republicanisme federal sortia de la dictadura divers i dispersat en diferents i poc precises ofertes, difoses mitjangant casinos, ateneus, centres... Mal

grat tot, recollia uns idearis m6s propers als sectors populars, a quiatorgava un

nou protagonisme social. la Conferdncia d'Esquerres (marq de 1931) va reeixir

grdcies a l'espectativa generada per aquest ambient. Sota les mateixes sigles

d'Esquerra Republicana de Catalunya, els organitzadors varen saber encabir

tarannis diversos i un projecte comi. Al republicanisme tradicional, caralanista, federali ben connectat amb el m6n obreri agricola, s'hi afegiren els sectors

separatistes d'Istat Catal) i un bloc centrista, favorable al govern, obert a les

classes mitjanes benestants.IRC va aconseguir agiutinar la nova societat civll,

mds republicana, liberal i progressista, amb prou sensibilitat social com per

(r93 r-1936)

Eruesto Vilis Calindo

1. Collsorucroxs lr'rrcrer-s

I 1931,Ia societat civil a Catalunya i Santa Perpdtua de Mogoda bullien

politicament amb les

convocades per f iltim governde 1a dictadura de Primo de fuvera. Al carrer, Ja

113

convancer e.s obrers de la CN f i els ljberals acomodats. Malgrat tot. varen

sectors rmportants del repubJicantsme. Prectsament. un d aquesrs

va ser el Partit Repriblica Democritic Federal (PRDF), la vella organitzaci6

fundada per Francesc Pi i Margall el 1868, que amb el reviscolar de l'ideal

sort ia de I ensopimenL on havta cargut a1s anys vtnr.

t t. E tt Ot p,qtt,Ut /.Pa\\yol Al< 4\\v) J0

ma, amb dirigents sense autoritat i la rdmora del funcionament orginic dels

partits de finals del segle XIX i principis delXX. Necessitat de reestructuraci6,

el 1930 coexistien al seu interior dues tenddncies:

1. Covertamettalistes, partidaris d'una politica d'unitat republicana, tant

amb els radicals d'Alejandro Lerroux com, mds endavant, amb ERC o Acci6

Reoublicana de Manuel Azaia.

2- Revo[uciotaris, partidaris de l'alianEa amb la petita

i el proletariat revolucionari. Significava la tornada a les politiques del s. XIX

amb fort contingut social. Aquesta opci6 tenia tenddncia cap a la CNT. En

aquest context, Eduardo Barriobero y Herrdn, home agitador i activista, va

obtenir pes intern en oposar se a la dretanitzaci6 que

sava des de la seva passivitat en aquells moments tant

Al'Assemblea Nacional del20 d'agost de 1930 triomfarenles propostes de

Barriobero,la qual cosa produila rebel li6 dels sectors moderats de Madrid i la

convocatdria d'una nova assemblea nacional a Barcelona, molt mal rebuda i

boicotejada pel Comitb Regional Catali. En definitiva, .audicia, indisciplina,

radicalisme, trencaments, assemblees constants i manca

parerd'lsidre Molas'z. A Catalunya, Abel Velilla Sarasola va liderar els sectors

la reforma del programa.

Al mateix temps que sorgia lsquerra Republicana de Catalunya de la Con

ferencia d'Esquerres del 17-19 de marE del 1931, el federaiisme catali es pre

parava per a les eleccions municipals de 1931 trencant amb els vells fedetals.

Calia donar resposta a la nova generaci6 que naixia a 1a vida col lectiva, antimonerquica, ancorada a l'esquerra i m6s mobilitzada. factivisme dels joves

seguidors barcelonins de Bariobero s'avenia m6s a la tensi6 politica creada.

D'aquestes eleccions, Velillava aconseguir plaga de regidor a 1'Ajuntament de

Barcelona i va confirmar el seu radicalisme. \"El Partit lederal ve al consistori a mantenir (... ) el seu concepte de repitblica federal, a mantenir el caire

obrerista...), perqui \"el PR.F. social ve amb Ia representaci6 m6s radical al

ConsstoriJ

A escala estatal. el Comrti de Mad nd (governamen t a list es) pugnava per

descavalcar Barriobero. ACatalunya,la ciutat de Barcelona i alguns pobles del

voltant eren barrioberistes amb el lideratge de Veliila i el focus de provinciesde

quedar lora

republici

El Partit Federal a escala estatalva sortirde laDictadura mancat de progra

revolucionaris de I'actrvisme,

burgesra progressisra

la vella gu)rdia propocandents.

d'accr6 politrca, a

partidaris I'agrtac16 r

714

federalisme tradicronal com ligueres o Sabadell es mantenien en posicions

moderades. D'aguesta manera, a les eieccions a Corts, elgrup de Barriobero va

presentar una candidatura d'extrema esquerra federal per Barcelona Ciutat i

Barcelona Provincia, al marge de l'organitzaci6 catalana, tot cercant la politit,

zaci6 de I'anarcosindicalisme: ia capital de la CNT havia de ser la capital del

PRDF. A la resta de Catalunya, els federals mds flexibles varen pactar amb

torces properes a l')mbit local, inclosa ERC.

drstncte drns la candidarura d tsquerra

Federals

drgans catalans, resultats obtrngurs evidencjaren el suport d'un sector

prictrca significa l'aparici6 d'un altre partit federal (Partit Republici Iederal).

Els sectors antibarriobero de Catalunya la feren seva iel 13 d'abril constituien

ci6 parlamentaria reflectia el trencament orgenic del partit i els enfrontaments

personals, a mds de ies diferents orientacions i aliances. Mentre la majoria de

parlamentaris federals a Madrid era prdxima a Barriobero,la minoria dissident

del Consell Nacional, encapgalada pel canari Jos€ Franchy Roca, convoca a

Madrid el / i 8 de desembre de 1932 una assemblea de reorganitzaci6 que a la

la Comissi6 Municipal de Barcelona. Oud volien els franchystes+ Aturar el

procds de descomposici6 del governamentalisme federal i la deserci6 dels afiliats cap a les grans formacions politiques (Parrit Repriblica Radicai, Partit

Radical Socialrsta. LRC o Accrd Republ.canal.

A Catalunya, els federals de Sabadell varen constituir-se en el nucli fort del

franchysme. D'ells paftil'intent de reorganitzar el partit a Catalunya i unificar

totes les tenddncies; convocaren una assemblea dels federals elm aigdel1932,

a la qual els federals perpetuencs enviaren un delegat. facte va tenir una presdncia massiva de delegats de les diferents fedetacions, perb les disputes en

tots els temes, comengant pel nom que devia teni!el partit i continuant per les

politiques d'aliances, m6s que unificar, van evidenciarla irreconciabilitat entre

franchystes i barrioberistes. De manera que a les eleccions al Parlament de

Catalunya del 1932, els federals s'hi presenraren amb cinc estrategies dife

rents. La dels sabadellencs va ser presentar-se en coalici6 amb ERC i el seu

diputat va ser l'rinic del pariament En aquesta situaci6, els federals de Sabadell

A la provincia de Barcelona. els lederal, de sabadell, el nucli mds forL de la

circumscripci6, es decantaren per Lluis Companys com el representant del

Republicana amb ei suport del federals

perpetuencsa. I€s candidatures d'extrema esquerra fetes sota l'auspici del

Consell Nacional, tot passant per sobre de la impotdncia i la inhibici6 dels

no reeixiren, perd eis

centista i obrerista

Aquest batibull ideoldgic i personalista va quedar reflectit a 1es Corts de

Madrid de 1931. Malgrat que la representaci6 dels diputats definits com a

era important, en dos anys i mig de legislatura no varen

...lrblir una poli aa parlarnenr)na comuna. Uns creien necessan aLansar se ol

bloc republici del govern i pels altres calia serl'oposici6 d'esquerres.Ia situa115

,{of,o;X

es replegaren sense decidir-se a refer

lloctubre del 1933 tornaren a intentar

dell perd la pugna entre revolucionai

franchysne ni abandonar el partit.

reorganitzaci6 a instencies de SabaSovernamentalismes va conduir al

fracds estrepit6s en les eleccions a Corts del 1933, on nom€s s'aconseguiren

el

la

si

r res diput ats. catalans r dins les llrsLes d ERC.

2 LA roRMACr6 or r,r Stcosa furUnuca. 1931 33

2,1 Ers FTDERALi A L'AREA DE

Levoluci6 de la societat capitalista havia imposat els conflictes obrer i

rabassaire com dues grans divisdries de la Calalunya contemporenia i havia

alterat profundament l'estructura social i politica del pais. El programa de

1894, que havia estat molt avangat en el seu moment, va situar el projecte

federal en una cruilla on confluien amplis sectors de la classe obrera, de la

pagesra rabassaire i de Ia petita buigesia i menestralia d'idees democratiques i

laiques. Resulta coherent, per tant, que el federalisme arrel€s en aquelles zones

on existien els tres ofilons-,, com 6s el cas de Sabadell i Santa PerpEua de

Mogoda. El partit estava armat no sols d'un programa avangat que utilitzava

un verb radical, sin6 que expressava tamb6 una base social d'obrers i de pa

gesos, que en molts indrets s'estenia a comerciants i industrials.

Els processos de transformacions dels microcosmos locals conduiren a cada

ens local federal, arrelats al medi, a decidir entre ambdues tenddncies o a

cercar la seva prdpia via. El partit a Sabadell i la seva irea barrejava rabassaires

i petits indust als amb obrers industrrals de tota la vida i immigrants de la

debilitat del partit a la ciutat de Barcelona va conduir cap a

entre Sabadell. feu del tradicional i sdlid federalisme localista

revolucionari de l'Hosoitalet.

Organitzatrvament,la substituci6 del dist ricte electoral per la circumscripci6 provincial dernanava la superaci6 de l'autonomia de les entitats locals de

les capitals del partit judicial. Calien instruments partidistes supralocals i unitats de direcci6. Res d'aixdes va fer. Sabadell era el nucli mds fort de la provin

ciadeBarcelona, perd tenia una ori€ntaci6 politica molt allunyada de l'AJianga

d'lsquerres dels federals de Barcelona i de la direcci6 espanyola de Barriobero.

Les successives confrontacions electorals anaren dibuixant el fracis

d'aquesta situaci6 de desuni6. fdxit acompany), perd, als federals sabade

llencs malgrat incorporar-se a la candidatura d'ERC el 1932. PeraixdcomenEa

ren a valorardues possibilitats: abandonar el partit tradicional creant- ne un

altre o liderar la reorsanitzaci6. Al referindum intern del febrer de 1933 deci

diren continuar dins i assumir la responsabilitat de la reorganitzaci6. 11 B

d'octubre de 1933, al Cercle de Sabadell se celebra I'Assembiea de Constituci6

la

iel

Sl'r,taut

segona dicada del segleen unes entitats estabilitzades alllargde molts anys.Ia

polaritzaci6

redlcalisme

116

fol+l

del Panit Republicb Democr)trc Federal de la circumscripcid de Barcelora.

amb la presencia i adhesi6 d'una delegaci6 perpetuenca. Finalment les tesis

sabadellenques s'imposaven. Ales eleccions legislatives del 19 de novembre de

1933 els federals s'aliaren a tot Catalunya amb I'ERC i a la provincia de Barcelona presentaren un candidat que va resultarelegit. Ales legislatives del34,la

maloria dels

republicana amb IRC. No 6s el cas dels perpetuencs, que van guanyar en

solitari, sense cap alianEa amb independents i regionalistes, com va passar el

1931. la unificaci6 liderada des de Sabadell, malgrat tot, va deixar fora mofta

gent. Si a l'Assemblea de Sabadell de 1932 hi havien assistit 2B delegacions

el gener del 1935 nomds restaven 17 entitats en

2.2. EL coNTExr PoLiTrc .ATAA

ll triomf aclaparador de l'esquerra a les eleccions municipals va conduir

Lluis Companys i Jover a proclamarla Repdblica des del baic6 de l'Ajuntament

de Barcelona el migdia del 14 d'abril. Poc despr€s, Francesc Macii i lluEi

proclamava la Repirb[ca Catalana, com a lstat integrant d'una confederaci6

de pobles ibErics, substituida per un poder politic catale autdnom a instencies

delgovern central tres dies mes tard. A Santa Perpetua, la Repiblica va n6ixer

a les \"diecinueve horasyante numerosisimo piblico, que va acollir \"el advenimento de la Repriblica lederal en Espaf,a (...) con entusiiisticos aplausos y

vitores\"5. Prova de I'entusiasme perpetuenc pels comicis va ser l'index de

participacr6, un 7B%, davant del 63% de la provincia de Barcelona6.

Despr6s dels ajuntaments, calia escollir unes Corts Cenerals mitjangant

partit guanyador, encara que nom6s fos per un vot. D'aquesta manera queda

ren exclosos del Parlament una muni6 de partits a banda i banda de l'espectre

politic, de manera que dins de les institucions iegia un bipartidisme que al

'a rrer era m ull rpart idrsme. A Catalunya. el model de relacrons polit iques brpa rt idista va quedar frxat enrre tsquerra Republrcana de Catalunya r la Urga. A

la provincia de Barcelona va votar el 66% del censZ, fet que confirmi la ten

dincia cap a l'esquerra ja apuntada a les eleccions municipals. A Santa Perpi,

tua, ERC tambd va serel partit mes votat, a molta distincia de la segona forga

que va ser Acci6 Catdlica; la lliga va quedar en tercer lloc. Si comparem

amb els municipals, observem una opci6 diferenciada devot

d'esquera segons el tipus d'elecci6: a lesgenerals iautondmi

ques votaven ERC i a les locals, al C/rcol Federal. lls diputats electes varen ser

els encarregats d'elaborarla Constituci6 de la Repriblica espanyola aprovada

pobles on tenien presincja s jotegraren en les candrdatures d un.rar

representant a 23 poblacions,

15 poblacions.

unes eleccions democrAtiques,

nova llei electoral oue establia

que es van fer el 28 juny del

que el 75ol\" dels diputats o reg

1931 amb una

idors serien del

aquesls resultats

dels perpetuencs

el 9 de desembre de 1931, que establia un president com a cap d'esrar, una

1l',

,fol*tt

inica cambra i un govern nomenat pel president petd rebutiable perla cambra

deDiputats. Aquesta Constituci6va establlla separaci6entre Esgl€sia i Eslar

i acceDtava les autonomies regionals.

retalls de les plopostes inicials, 1a ciutadania estava il lusionada

I f Io l' Io IE t I

regidors es felicitaven per l'aprovaci6 de l'Estatut.

Estatut. El 20 de juny de 1931

ajuntaments estava er leslida

per representants dels

refer€ndum popular va

la oonlncia constituida

iel2 d'agost del1931 un

manrfestar

on els

de

Malgrat la despesa

d'anar

l.es

E

ci6 d

Abans que no s'aprov6s la Constituci6 espanyola, els catalans ja teniem

aprovarJa ma joritiriament. Ia voluntat per part de la ciutadania catalana de

recuperarels seus simbols iles seves instrtucions queda palesa en ies primeres

mesures dictades pelconsistori republic), a Santa Perpdtua, el maleix 15 d'abril

de 1931: adquisici6 de senyeres i canvi de denominaci6 de places i carrers per

honorarels personatges de la politica i la cultura catalanessLa victdria del si va ser aclaparadora a tot Catalunya i tamb6 a Santa

Perpetua, on nom6s va registrar se un vot en contrae. Malgrat les dificultats i

els amb la

recuperaci6 dels brgans d'autogovern. fAjuntament perpetuenc en ple va

manlt€stai la1a seva satrslaccr6 per l'aprcvacro de flstatut 1, percommemorarho, va acordar establir 1'11 de setembre com a festa municipal. Cal afegir

que, poc a poc, les actes dels plens comencen a escriure's en catah; per aixd

l'Ajuntament compra un diccionari de catale al secretari municipa|o, Perpetuo

Vilianueva, atdsque finsara nomds havia escrit en catalA el parAgrafde lesactes

feta pel secretari, quan la Ceneralitat va cridar per fer cursets de catali als sis

mestres de les escoles pribliques, el consistori va negar-s'hi, tot al legant la

impossibilitat de pagar les despeses de la seva estada a Barcelona, malgrat

recondixer la seva importdncialr. Perd la politica de Sestos anava establint se

i, aixi, el regidor de Cultura demanava, el marE del 1934, als perpetuencs

abonats a la Companyia Telefdnica que reclamessin una guia en catal) a fi

recuperant 1a nostra Llengual':.

primeles eleccions al Parlament de Catalunya van serel20 de novem

bre de 1932, que van donar un nou triomf a IRC i consolidaren la tendCncia al

bipartidisme amb la Lliga com a segona forEa.ASanta Perpbtuahiva haveruna

participaci6 del680/.13. IRC va aconseguir el45% dels vots i la Lliga Regionalista, que es presentava amb el nom de Concdrdia Catalana, el 15% Aixd

suposava que, a Ia nostra localitat r respecte a les anteriors eleccions, s'havia

donat un increment d'un 10% del vot conservador, indicador de la tendencia

cap a la dretanitzaci6 de l'electorat.

2.3. L

1

e

A socnpoLlTICA 1ERpETUENCA ENTRE Iq31-1933

nou conlext politic encetat el 12 d'abdl de 1931 va facilitar la recuperala drversitat politica i ideoldgica en els carrers perpetuencs. En els cinc

anys previs a la Cuerra Civil, a Santa Perpetua es conslituiren el Sindicat Unic

{\"Tqi

de Tieballadors, la Joventut Catdlica, el Centre Obrer, la Uni6n Republicana

Radical, la Asociaci6n Cat6lica dela Ciudad Jardin,la Confederaci6n Espaflola

de Derechas Autonomas r Esquerra Republrcana de Caralunya Tambd consta

la creaci6 d'un sindicat agricola alternatiu al que havia

1911, El Progr6s, i el Cercle Recreatiu de la Ciutat Jardi la llorida. A l'Arxiu

HLstonc Munrcrpal de Santa Perpetua, en el seu apartar de Co,te,lodencia

podem trobarmoltes sol licituds d'autoritzacrons per fermitings, de totes les

entitats locals, tant d'esquerres com de dretesIlentitat que mds repidament reflectiel nou marc politic fou el C/nol Repdblica Democrdtic lederal Instructiu de Santa Perpdtua dela Moguda. La prem

sa le exrstencra a mitlans de 1930: Els con.

patys d'a4uesta Voblaci1 s'hafi constituit en Comiti, pet prolotgar els nostres idearis. ComVosea a4uest caniti els segietts cottFanys: laume Folguera, Vicens Sala,

l-[oreno Puigenrcll JoanTna Atu,rtMo',a] JosepLlcvera>iAdolTFont.Nocaldi,

com desitgen dels nostres bons amics ur bell encert en la seva

acoblar un major nombre de ciutadafis sitfiFatitzakts amb la seva

Tatt bon Vunt es pugui parlar anb Llibertat, s'organitzard un

a4uella pobla,iolr . Lncara rom al periode de la Dictablanda .

dors que, en uni6 d'alt

Per noliu de dis.otfot

El marg de 1931 l'informaven

del seu projecte d'estatut; acomiadaven l'escrit amb tn Vis4ueu molts auys

per bi de la Repiblica Fedetal Espanyola. Aquests estatuts establien que podien formar-ne part amb iguals drets i iguals deures els ciutadats d'ambrl6s

serrsTi. Entrc els membresde Ia primera junta, presidida per Arrtonio Vegeu, hi

figuren Josep Folguera, Pau Morral, ltAiquel Uad6, Jaume Nicasio, Florenci

Puigentell, VicenE Soley, Mateu Mestres iJosepBanis Sagal6s, coma secrerai.

La ubicaci6 politica dels federals perpetuencs dins del conjunt catali ds de

clara vinculaci6 amb el federalisme sabadellenc perd amb tenddncia al barrio

berisme, tal com demostraien el seu anticlericalisme, els seus enfrontaments

politics a dreta i esquerra i el fet que, al llarg de la guerra, 6s decantes cap al

Partit Iederal Ibdric, 1'antiga Ixtrema Izquierda Federal.l6

El primer consistorr a Sta. Perpitr,ra va ser constitui! pei Comlte Locai

Republici, integrat majoritedament pels membres del CRDFL DeIs 10 regi

dors elegits, 6 eren del CRDII, 2 independents, 1 regionalista i 1 del Partit

RadicaltT. El 15 d'abril hiva haverel recanvi formaldel consistori, amb lliurement de claus i tot. Fou nomenat alcalde Joan Humet Cerdi, un dels dos

tundar Ia parrbquia el

deral de Sabadell recollia la seva

adreqav€n uno corta al governador crr rl on

acte plblic en

res dretansr va presentar-se

mttat amb els aue estavetl

amb la candidatura federal

n a h a n t1s, segois explica

ma aquestaversi6 i afegeixque la intenci6d'Humet no era altra que oposar-se

al rector Mallofr6'?0. 11 seu adveniment va ser conjuntural; per aixd dimitia

I

I

rndependents. Humet era un desracaL membre dels sectors cardLics conservaJoan Soley. !l testrmoni directe d'un dels seus nebots, Esteve Humet,re confir-

despres deixaot i'alcaldra a Josep Llonch

depuracro politrca

badell'?1. De fet, Llonch figurava com a vocal en 1'acta fundacional d'Acci6

Catdlica el 1910\". Aquest tamb6 dimitia despr6s de tres mesos d'ocupar el

iniciadaambel

ens ho ha demostrat |Ajunument en Ia seva nendria repanida a tot el Foble

\"

El consistori, amb l'informe a la mi, va

nar responsabilitats davant dels tribunals

emprat en la redacci6 de l'estudi denotava una manca d'objectivitat evrdent,

ja que no es limitava a fer consideracions econdmiques i administratives sin6

tamb6 politiques i subjectives sobre les persones. lls mateixos autots n'eren

conscients quan, a les conclusions, demanaven disculpes si ea este inforne hencs

interulado algux comenario 4ue pudiese mo[estar la fina sensibilidad de los senti

nienos nobles y elevados le 4ue estda poseitlos (els regidors). Potser per aixd,

mesos abans del judici del 1934, la corporaci6, regida per Joan Pous, va demanarconsulta a uns advocats independents per si calla rcvocarl'acord. lfectiva

mentr una setmana abans de 1a vista varen ret ira r l'acu saci6 pe r considelar q ue

havia estat feta per raons politiques.

perla seva actuaci6durant els set anys de laDictadura. Cal assenyalarque el to

decidir

a Pere

el novembre de 1932 dema

Escigas i Irancesc Bellsoli,

,/olq,

d'un mes escis d'arribaral consistori,

Sala, politicament definir com a regionalista, segons l'alcalde Rib6 de Sa

cirrec, per disconformitat amb el proc€s de

personal municipal de la dictadura.

Ilagost de 1931, a proposta d'Adolt Font, varen ser ttspesos ie enpleo y

suelda I'agutztl, el sereno, el vigilant, l'encarregat del rellotge de l'esgl6sra i

l'escombriaire. la ra6 exposada a les actes del ple municipal va ser la col laboraci6

amb els cacicszs. lls represaLats varen interposar un recurs davant dels Jutjats

de Primera Instancia de Sabadell, perd senseexit, ia que l'acomiadament va ser

ratificat. La posici6 majoritiria deis regidors era passar comPtes a l'anterior

consistori; per aixd va encarregar-se un informe sobre l'actuaci6 administrati

va i econdmica del 1923 al 1930 .

foposici6 a aquesta actuaci6 depuradora va venir de l'alcaldeJosep Uonch

i de Ra tel Valls, regionalista i independent respectivament dins de la llista federa L.

Llonch, considerant que havia perdut la confianEa dels seus companysafiedt

da 4ue se ha ido yesentantlo asufitos que a ni entender rc 4ueria dirseles el

tdnne legal senalalo yor las disposiciones legales vigentesa, va dimitir l'octubre

de 1931. just dos dies abans de la presentaci6 al ple de l'informe sobre la gesti6

del periode anterior. Ilestudi qualificava ia tasca dels anys investigats com a

crgia atlministratira\", quantificava les desviacions pressupostiries, a l'alga,

fins i tot un 1 7070 en alguns exercicis. IJexposici6 piblica de l'informe va generar la

indignaci6 crutadana esperada, fet que motivi la tramesa a l'Ajuntament de cates

per part d'un grup de ciuladans que l'encoraljarco a 4o cedi juridi|ment ofttra

ells, 1a que, a4u/ en el nostre poble, tanbl els homes setse escrlpols isetse

remordinents narcaren les sews petiades i deixarea buida la caixa conutal i

12.)

,doF.l

2.3.,1. Ea

La cris

nettts dels

ica derivada

i a drct

ar se amb les dimisfederals perpetuencs a tort

del procds depurador va sald

fronta

i polit

sions de l'alcalde Humet, independent, i de l'alcalde Llonch, regionalista.

L octubre del 1931, sis mesos despres de les eleccrons munrcrpol'. vo arrrbar a

I'alcaldia Adolf Font Claramunt. del CRDIL La seva actuaci6 anticlerical

lsupressici de la creu del cementjri i bandeiament dels actes

religiosos del programa de Ia Festa Major, obstaculitzaci6 de les activitats

pLibliques dels grups de dretes i d'esquerres...) va ser objecte

critiques des del Ressd Perpetuenc, diari setmanal i portaveu de

tuts Catdliques locals.

El B de juny de 1933, I'alcalde lont, despr€s de comprovar que ni la

Joventut Catdlica ni eI Ressd Perpetuenc estaven inscrits al Sovern civil, va

suspendre 1a publicaci6 del setmanari i va clausurar la biblioteca i els locals

de 1'entitat llincident Fou recollit i criticat des de drversos diaris conserva

dors com la Vanguardia, La Veu le Catalurya, El Mati, La Ciurat de Saba

/e//... i fins i tot arrib) al Parlament de Catalunya a trav€s del diputat Trias

de Bes. Endc Clos, Fermi Vinyals i Joan Humet, responsables intel lectuals

de les Joventuts Catdliques a Santa PerpDtua, s'adreEaren al governador i

legalitzaren la J.C. i el setmanari. Il RessE reapareixia el27 de jr liol amb la

crdnica d'una visita a Santa Perpdtua del bisbe Irurita, que explicitava el

ser srport als feJocrsres perperuencs. Al nrimero seguent.la revrsla explrra, a la seva versrd oeis rnc rdenLs. En un artLcle srgnat per Josep Cirera Volti.

es titllava l'alcalde Ado|f For.t de petit dictador i gran ignorant \\ se I acusava

d'haver actuat sota les ordres del Sindicat Unic i amb el suport mediAtic dels

nen ja-updlats i menja-Vatrons'?T .

de 1es escales,

de fortes

les ]oven

No va ser pas l'rinic conflicte que van tenir els fejocistes amb 1'Ajun

tament a qui, m6s endavant, van criticar per permetre

organitzats per altres partits mentre prohibien els seus,

laical quan eliminaren del programa oficial de la Festa Ma jor els actes reli

giosos: L'alcalde de Santa Peryitua dona una ni 4ue fa cawe

pcbres 4ue la oiren dels seus ?to1is llavis, i a tots 4uants he

dtra osa els ha passat el tuat.ix. Di, aixi: cal retirar del Vrograma geteral

blicans...'13 . La supressi6 dels noms de carrers dedicats a sants per substi

tuuJos per gent com l'anarquista Salvador Segui tamb€ provocd les critrques al consrston des de les p)grnes de Resso._En aquest cas s'hi implrca

r a mbd l esquerra en senl rr-se oles el Sindlcat U nlc per les forces de dretes

i intentar orSanitzar una manifestaci6 de protesta. la intervenci6 de la

L uerdia Crvrl. que r anc) les ent rades del poble. escorcoilb les cases d alguns

manifestants i protegi el local de Ressd va provocar la indignaci6 de

1'esquerra, que posteriorment va enviar una carta on demanaven la dimis

d, la Fe,n Major el t,tol delrat a les l-e,tes Religio,e> ler4u(.. )om tepuels actes politics

o pel seu taranne

I

I

{uTr;r

si6 de l'alcalder El Sindicato Unko de Trabajadores en nonbre de 138 alilia

exhibici6n de fuerza

un acto de ptovocacil

ostar un dia de luto'

El luny de 1933 hi ha u na nova confrootac io amb ei SUI. tl presidenr del

Sindrcat Unrc, Aleix Putgdomenech va demanar permis Per extreure sor Ia de

la rrera amb l'objectiu d'obtenir uns ingressos per a i stiluciotls cuhurdls\".

fAjuntament va denegar el permis i, dies mes tad, el ple acodava sol licitar la

coresponent autoitzaci6 a Obres pibliques per explotar directamenl la conca de la riera i dedicar els beneficis a pal liar 1'atuf' .

Adolf lont deixi l'alcaldia el 1934, perd les eleccions municipals d'aquell

any les guanyaren els federals, ara sense el concurs d'independents. Dels 9

6 eren federals i 3 de la Lliga. El nou alcalde federai va

es mantingu6 lont com a alcalde segon. ln aquests

ronrcrs, el CRDFI va aconseguir el 40% dels vots, la Lliga el 33% i el Centre

Obrer el27or2, amb una participaci6 molt alta, el 75%33. lls enfrontaments

amb la dreta no disminuiren amb Pous. Aixi, quan el dirigent fejocista Enric

Clos va adregar-se al consistori per demanar autoritzaci6 per orgat\\llzat ufis

festi,als er a4uesta Voblaci6, va acomiadar Ia instlncia amb la f6rmrlla Deu vos

guard.lexpressi6 va ser considerada com a inacceptable per un consistori 1aic,

ja que s'entenien dites paraules com conpletament fon de lloc3a. Finalment,

nomes autoritzarcn actesenel seu locali no deixaren fercap activitat alcarrer.

La situaci6 va tornar a repetir se el maig del 1934, en no permetre les celebra

Reprlblica, la

tactor a tenir

los protesta efietgicamefite de la exagerada

27 de nayo de ).933 Vor considerar 4ue ful

ser por la seretidad de auestro pueblo podia

regidors del consistori,

ser Joan Pous Banris, i

cions d'uns actes fejocistes perqua el consisto

i un diari de Sabadell, si. Ils regidors federals

parafeixista3s.

tensi6 ideoldgica viscuda al l,

present a l'hora d'explicar

no coneixia el

consideraven

proSrama

1'acte una

d'actes

parada

Tots aquests afers demostren que durant els pocs anysdevidade la Segona

carrer era molt forta

l'esclat de la guerra.

sensdubte, un

3. Er BrrNsr NEcRr (1933-1935)

t! I 19 de novembre de l9J3 hiva haver noves eleccrons a Cort' Ceneral ,

E ambeltriomIdel PanrL Repubhca Radicald Alejandro Lerroux i ]a Coniones. Durant el primer any en qud governaren els radicals, va aparEixer el

conllLcte de la Ller de cont ractes de conreu que enlront A la Ceneralitat amb el

govern central i els propietaris amb els rabassaires. La impugnaci6 de la Llei

feta pels propietaris catalansdavant delTiibunal de Caranties Constitucionals

de la Repriblica i la sentancia, que considerava la Ceneralitat incompelent per

federaci6n Espaf,ola de Derechas Aut6nomas de JosE Maria Cil-Roblesy Outva Senerar legislaren crjspacio. fenrrada

722

aquests Lemes, un ambrenr de gran

,/dlel

de tres ministres de la CEDA al govern el 4 d'octubre de 1934 genere, immediatament, 1a declaraci6 de vaga general a tota Espanya. La dretanitzaci6 del

govern de l'estat va convbncer les forces d'esquerra de I'avang del feixisme a

Espanya. lls esdeveniments s'acceleraren i Catalunya va sublevar se el 6

d'octubre de 1934, tot confiant en 1'dxit d'una revolta de l'esquerra espanyola

que nom6s va tenir consequancies a Asttries. Lluis Companys va proclamar

I FstaL Carala drns la Repdblrca Federal Espanyola. Mancada de suport popular

ifracassada a la resta de l'lstat, Companys es va rendtalcapde poques hores.

A conseqr.lencla d aquesta accr6. ei Covern de la Ceneralitat va ser empresonat, l'Estatut suspds i Catalunya va viure sota

1935

5anta Perpetuo de Mogoda tambd va vrure la revolta t Resso Petpetuenc va

recollirels fets. Segons el setmanari,la vagageneral va arribar al poble de la m)

d'homes del Comitd revolucionari de Sabadell, fotament armats, a1s quals es

varen afegir veins del poble, que escorcollaren les cases de persones significa

des de la drcta local a la recerca d'armament, com Jaume Vilaseca, Francesc

Bellsoli, Josep Vinyals o Albert BonAs. Les faEanes de les cases varen quedar oempastifadeso durant la nit amb escrits i lletreros,

l.\"t.g'ala '\". lambe va ser escorcollat r ,egellat el local de Rcs.o per les

autorrtats. Proclamat I'Estat Catala, fot isada la badera estrellada a la casa de

la vila ifou eallunenada la Vlaga, amb escassa assistdncia de priblic, a parer del

redactor de Ressd. Una vegada anunciada la capitulaci6 del govern de la Cene

ralLLat, vaten ser r

lllocal del Centre Obrerva serun focus d'activitat aquests dies; peraixd,

controlada la srt uacid per Ies forces de I ordre. la Cubrdra Civil va regrrar la seu

Je I en-rtat. en retrri armdment r elclausur). Uns dies desprds. hl va hdver

on estava tancatel seu pare, a la mateixagaleria que Companys3T. Comque no

eren permeses les visites a bord, els familiars es comunicaven amb els presos

des de barquetes que s'acostaven el mAxim a l'enormevaixell i parlaven a crits

amb els interns que s'acostaven als ulls de bou.

Finalitzats els aldarulls, els regidors elegits democraticament el 1934 varen

ser suspesos en llurs funcions per la seva adhesi6 a la revolta en sintonia amb

f ideari republid i federal dels seus partits, i l'autoritat militar va nomenar

detencions. Lluis Fad6, recorda amb claredat la visi6 delvaixell pres6 Uruguai,

tre los servkios municioa[es

lacint Pous Humet alcalde gesr or a Sanra Perpbtua per ralque /rr p y adnmtsli feia a el) per las,ondnones

|Le en Vd ,oa(u,rcns Esa dir.com a represenranr de la CEDA local Ala

dell l'encarregat de fer el nomenament. Respecte a aquest nomenament, la

RrssD informava el 18 d'octubre del nomenament de

I alcalde Joaqurm Armrsen Barrobes. de la Unicin Republrcana Radrcal'\" r. set

nostra localitat, va ser el comandant de la caserna de la Cu)rdia Civil de Sabal'estat guerra [ins I'abril

Vlen' d'odi i faltes

llenc)rrec se

de de

etirades les banderes iobert el local.

qLlesud no ds clara.

I

,t'uT.tl

dies desprds, consignava Ia oeva destrrucro r ei nomenamen! de Jacrnr Pous

L\"bnl de 19J5. mr!lan(ant un decret de presidencla de la Cener\"hrot.

4. falrr 1936, LA Fr Dr LA rL rusrd RTIUBUCANA

f a restauracrd de la volunrat dels perpetuencs

L to36. A-b

\"l

,r,omF a les eleccrons generals del

restituit el consistori perpetuenc format a les urnes

per) l al.aldra. La tornada d un govern d esquerres a Madnd. drrdn de e

eleccions del febrer del 1936, va tornar els clrrecs als regidors electes de 1934.

perd la seva estada al consistori duri poc perqud l'esclat de la guerra torn) a

modificarla composici6 politica de l'ajuntament. !l Partit Iederal no s'integrA

ni en el Front Popular ni en el Front Catal) d'Esquerres, amb la qual cosa va

augmentar la seva marginaci6. La primavera del 36 el comitd de la circums

cripci6 de Barcelona, dominat pels federals delCicol de Sabadell., desbloqueji

aquesta qiiesti6 amb la convocatdria d'una assemblea el 7 de juny per decidir

a quin partit calia adherir se. la importlncia del C/nol inclina la decisi6 cap a

ERC; el Co'mitd executiu va dimitir ilesentitats van quedar lliures per prendrc

les seves

que finalla reuni6.

es va donar el febrer de

Front d'Esquerres, va ser

el 1934 i Joan Pous recu

decisions. Els que no volgueren separar-sedel Partit

Humet. de la CEDAao

ocupada per personal nomenat pel govern centralj es pretenia iestablir la nor

malitat. Laticle pdmerestablia que aquells regidors escollits el 14 de gener del

1934 que no hayan silo suspendidos, seVarados o reemplazados ixterixanene (...)

cohto cokse(uencia de su Vaniciyaciln en Los hechos revolucionatios (...) se

guiran desempeiiando sus caryosl'. PeIs involucrats calia cercar substituts i el

decret ho va fer. Pous va ser confirmat al seu cerrec i la resta de regidors varen

repartir se entre PRR (3), CEDA (3) i Ia Lliga (3). Es a du, sis regidors dels

oartrts coalrrzats a Madnd i la Lhga com a minorra. Joan Pous, Jaume Altayo.

Josep Banris i llorenci Puigentell, regidors federals elegits el 1934, varen presentarinstdncia de protesta per la constituci6 d'aquest Ajuntament, perd va

ser desestimada per improcedenl42.

Inicialment, els radicals havien de tenir m6s representaci6 de la

ment obtinSueren i, en sentir se menystinguts, varen abandonar

Finalment, al ple segiient, els representants radicals s'incorporaren a l'Ajun

tament, una vegdda desIidada la inc6gtia de la alta politica, tal com recollia

la crdnica deRzss) 6s a dir, una vegada rebudes les consignes de la direcci6. La

mateixa crdnica ens explica que, en dues o tres ocasions, els representanrs

radicals manifestaren que politicament la seva minoria discreparia de les res

tants, perqui ells repre sentaven u n algo d'esquerres. Per acabar, preguntaren a

l'alcalde qui era majoria i gui minoria. falcalde negA I'existdncia de colors

politics: nom6s hi haviaganes de serviral poble, afirmda3.

s'autoconvocaren

perpeluencs. Perd el

de la desafecci6 dels

epu b[cb.

cles, tertilies-.. eren espais de sociabilitat que oferien tot

d'oci, assistencials, culturals, educatius i, fins i tot, juridics

valors familiars varen permetre als federals perdurar. Casinos, ateneus, Cer

un seguit de serveis

o mEdics, dels quals

a Cataiunya. Les associacions politiques i cuiturals al costat de transmissi6 de

en el C/rol de LHospitalet alhora que la direcci6 espanyola del PRDF convocaJoToa

proces de

Amb laguerra,la destituci6 dels consistoris municipals ielnomenament de

nousamb regidors dels partits integrants del lront Popular, acabaren d'eliminar

l'escassa presEncia federal aconseguida el 1934 en aliances municipals amb

ERC. No obstant aixd, el 1937 es reconstitui amb el nom de Pa nit Republicii

va un Congr6s per al juny del36, al qual les entitats fidels al partit i en ple

reorganitzaci6 no hiassistiren, com es elcas delsperpetuencs.

Democritic Federal *Regid Catalana,. Circumscripci6 de Barcelona Provin'

cia. Va ser el 31 d'octubre dei 1937 a Manresa i amb presdncia dels federals

partit havia quedat reduit a la minima expressi6 despr6s

sabadellencs, com demostra que haguessin de convocar

I a.semble. a Manresa r la reconstrucct6 delPartit l-ederalespanyol. tnstoda

per l'Assemblea d'unificaci6 de Valincia del 1938, no canvi€s el rumb

EI C/nol Federal a Santa PerpEtua va decidir, al llarg del conflcte, adherir se

al Partit Federal Ibdric, entitat polilica sorgida a partir de l'Ixtrema Izquierda

lederal, el sector mds esquerri del PRDF. No conelxem, encara, el ploc6s pel

quals'hi van integrar; nom€s tenim una carta de 1937: adregada a I'ajuntament

per qr.iestions urbanistiques, on apareix la llegenda adhertt al PEI. sota el nom

del partit rmprls a la capEaleraaa.

.5. CONSTDERACIONS HNAts

I pnncrprs del segle XX. la rrrupcro del nacronaltsme modern havla oberl

A hssures ent r\" els elements de cat alanrta! I re[or mlsme 5o.lal que cont e

nia el federalisme. Les profundes esquetdes obertes al teixit soclal catali varen

fer cr€ixer les dificultats per sobreviure del Federalisme pimarga[ia. El llegat

federal, a mds, va ser assolit com a propi tant pel radicalisme d'Alejandro

I errolrx com Del naclonallsme I

Aquesta situaci6 s'aprofundi al llarg dels anys vint com a conseqiiencia

d'un canvi de lideratge a les classes treballadores, en el qual se substiluf el

populisme urbd de Lerroux i el sindicalisme llibertari als sectors mes cultes i

reformistes. la fluida relaci6 mantinguda al segle XIX entre masses obreres i

burgesia socialment avangada va lrencar-se. D'altra banda l'assumpci6 de la

Lliga de posicions catalanistes va establir dos pols socials: les masses prole

t)ries i repubiicanes amb el qualificatiu federal perdut, i el m6n conservador

identificat amb el sentiment d'autonomia de Catalunya.

Elfederalisme sobrevivia en bona part per 1a densitat de la vida associativa

125

Perodtua el 1930. Entre els records d'en Srsco destaca la recuneraci6 de la

,/oTct

no es podia prescindir. Els centres federals resultaren actius espais de noves

plataformes democritiques, 6s a dir, espais on fer-se presents en el conjunt del

teixit social i el debat politic. Francesc Morral Isardas, Srlro, ens confirma

aquests mecanismes en el cas perpetuenc. Secretari d'ERC, la seu del partit era

al Casino adquirit pel seu pare l'any 1931, per 18.000 PTA. El seu oncle, Agusti

Morral. va ser un dels rnregrants del Comrti irndador dels feder.l, a St.

bandera republrcana que onelava alconsrston de Ia I RepLiblica del lons d un

armari de la casa familiar del carrer SantAntoni. Explica que aquesta va ser la

que lluien el consistori format el 1931.

La familia ha estat la via de transmissi6 de bona part de les culturcs politiques contemporenies. Pel federalisme republici tamb€. Les primeres nocions

de republicanisme arribaven escoltant les converses de pares i avis i, fora de

casa, participant als ateneus o cantant a ia socielat coral. ks converses al

vespre, prop de la llarde foc, servien per explicar comhavia anat la feina i com

calia organitzar el treball del dia segtient perd tamb€ per impartir doctrina.

Srsro Mor ral ens explrca com el seu pare els posava en antecedenrs dels color,

politics dels veins, de les diferents biografies politiques familiars. En aquesta

transmissi6 de la memdria federal tamb6 intervingueren les dones que, al cos

tat dels homes o autdnomamentr participaren en les bullangues, manifesra

cions, algaments o mitings. Les dones m6s pacifiques o esposes i mares tenien

elseu paper organitzant lesvetllades als casinos, territoriidoni perals enllaqos

dels llinatges democritics, o col laborant en el brodat de senyeres i pendons.

Iinalment, quan el nen federal arribava a la joventut, es trobava amb les

crisis de treball de 1es quals feia responsable l'empresari, perd tamb€ amb uns

politics monirquics que, a ulls del treballado! mostraven una gran despreocu

paci6 per la sot dels m€s hum s i una evident sintonia amb els industrials i els

propietaris. A \"Santa PerpEtua-deia en Sisco-totes les terres estaven en mans

tothom era republice'.

llhostilitat contra l'Estat i els rics i poderosos es va generaia poc a pocr en

uns esperits on molt probablement la vida politica del jove transformat en

adult tenia lloc a l'interior d'un ateneu on es bevia, discutia, jugava, escoltava

i abillava. Si, a mds, tenia ocasi6 de viure a prop d'una societat coral, sabia

del terratinents i dels seus apoderatsj que eren uns dictadors, peraixdgairebe

lectura perrodics.

ferencies

Sense

de force

cultural,

s d'esquerra.

diFicilment ens

cantar La Donzella de la Cosu, Las ny'ts dels alnogirters o \\a versi6 catalana de

I a Va',ellcsa Elscturadans allaberrrzaLs completaven la seva formaclo demo

crAtica i republicana ambla tant de llibres doctrinals comde

fullets, pamflets... de la biblioteca de l'Ateneu. A Santa Perpdtua, el cafd de can

Sagalds. el Casrno. ia seu de IAurora Perpetuense (el corl .. van acollrr con

d€ tota mena. dels federals i de la resta

tot aquest engranatge de transmissi6 po-

{oTlt

driem explicar Ia pervivdncia en el temps d'un model

social que l'inica vegada que va comenEara assolirels

sar se estrepitosament. Recordem que la I Repriblica de 1873 va durar pocs

mesos, caracreritzats per la inestabilitat Sovernamental, 1a fractura del Partit

a,epublic) Democr)t ic Federal t lo incapactrat per atrontar guerres. agitacions

revoltes i aldarulls. Cald ria preguntar nos ara per les raons de 1'actu al reviscolament del'opci6 federal per l'organitzaci6 administrativa i territorial de l'Istat

La resposta, potset este relacionada amb el fiac)s del cafl Vara todos de la

transici6, del republicanisme centralista dels anys 30 o els intents federals del

segle XIX. Fins ara, ies solucions a mitges intentades no han estat capacesde

saiisferles aspiracrons d'unestat plurinacional. Lideal de federaci6 dels pobles

ibdrics pimargallii es recupera novament i confiem que l'actual debat sobre la

. olucio iederal per a l Esrar espanyol slgui posltLu.

Al costat de tanta activitat politica febril d'aquest breu espai de temps, la

vida econdmica, urbana... les comunitats, ensuma, anavencaminant perqua la

vida qLiotidiana Cs imparable. Sta. PerpCtua de Mogoda anava crcixent i djbuixant les formes queaia reconeixemenmig de tot aquest atzucac politic ll

1932 es construeix, per fi, el pont sobre la riera, el Pont Nou que per a nosaltres

6s el Pont Vell- La seva existdncia va fer demanal a algunsveins l'establiment de

per comurucar el poble amb el mdn.

Badalona-Mollet cap a Sabadell va connectar-nos amb les viles vetnes.

I-existincia del pont va provocar una realineaci6 de les cases de la Rambla i la

reurbanitzaci6 per millorar la imatge del poble que podia veure elvisitanl que

vingues en autobds. Van fer se voreres i clavegueres, que no n'hi havia, mitjanlant contribucions especials pagades pels afectats per les millores Com

que alguns ciutadans van fer m6s del que demanava el projecte municipal per

embellir 1'entrada del poble, el consistori federal els concedi una subvenci6 El

1935 s'endegA el projecte per construir el bari de la Creueta i la Plana d'en

Pipa, un antic projecte dels anys vint que comengd a sorgir entre la Rarnbla i

l'actual avinguda de Barcelona.

La construcci6 del baixador de la Florida va necessitar tota la capacitat

persuasiva del consistori federal. La Companyia de Ferrocarrils del Nord no el

considerava rendible, perd desprds que el promotor de la urbaniLzacl6 dela

Florida, RamonMch, prengu€s el compromis de compensar la falta d'ingressos

a la caixa del ferrocar l,l'Ajuntament donds una subvenci6 de 20.000 pesse

d'organitzaci6 politica i

seus obiectius va enfon

linies d'autobtis Ilextensi6 de la linia

dir-hi.ll nom va generar un

el de Santa Perpitua perqud

que l'empresa no va valer

estaci6 amb aquest nom,

tes i els veins construissin I'edifici amb les seves mans, la Companyia va acceCalderi. Finalment, va acceptarel rdtol \"La Mo8uda\".

Tota aquesla acttvitat, que no va ser poca, la van dur a terme e1s federals i

posar

la del

altre conflicte, ja

ja hi havia una

perpetuencs entre 1931 L 1936, discussions politiques i els ciutadans enmigde

12''

r

,/\"1q1

a cops d'il lusi6, enaquellcontext que tothomveia com la gran oportunitat de

reparar greuges i injusticies. Potser tot es va fer massa de pressa o massa a poc

a poc.Il fet 6s que la Segona Repriblica esva enfonsardavant dels poder fAcrics

de sempre, esperonaLs pel [eix.sme que guanyava posrcrons a tor Europa. Amo

ells, van caure tamb6, de forma sagnant, moltes ddcades de catalanisme, de

renaixenga cultural i el model d'organitzaci6 politica i territo al que denomi

naven republicanisme federal.

Arxius

Arxiu H stdric de Sabadel

Arxiu Hlstdric de Santa Perpdtua de Mogoda

Bib ioieca de Santa Perpdtua de Mogoda

Premsa

E Federal

B ib lioq rafia

Brlcells, Albert: Federal,sme catalanisa i nacionalisme radical, dos.oftents presents a Esquer.

a Republicana de Catalunya en els ants trenta. D ns de DD.M. Esqueffa Repub icana de

Catalunya Ed. Columna'ERc, Barcelona, 2001 , p:gs. 89-93.

Duarte, Angelr Los fedenles catalanes, d ns de Molas, l.: Francisco Pi y Marga I y el federal s

mo, lnnitut de Cidncies Po itques i Socials, Barcelona, 2002, pigs. 67 100.

t\\/lolas, lsidre: Estatuts dels pattits politics catalans. 1 936-39, lnstitut de CiEncies Politiques i

5oci.ls, Barcelona, 1999.

Molas, lsidre: El Paftit Federal a Catalunya durant la // seprbli.a (1931-1939) lnstitut de

ciin.ies Politiques i Socals. Earcelona. 2001.

Ie(met, Josep: De la rewluci6 de setembre a la fide la 6uen€ Civil (1868 -193S), dins de V lar,

Pierre: Historia de Catalunya, vol. Vl, Edicions 62, Barcelona, 1987.

Rcart, loan (Dir), Elque sabem del segle XX. Historia de Santa Perpetua de Magoda 1900

7979 Alunt.ment de Santa PerpCtua, Santa Perpetua de Moqoda, 1999, vo. 1.

128

!\"T*t

Notes

1. Uabril de 1914, 150 treballadors de la Bbrica de teixits que Joan Xiol lenia instal.lada

al Vapor, es declararen en vaga reclamant au8menr de sou. !l conflicre s,esrenSu6 per

rots ek ambits de la societar perpetuenca, des det Casino, d,on van ser bandejars e1s

esqunols, tins al safareiS. Aquest clima hostil continui uns mesos i encara, et gener de

1916, ei vgilant nocrurn de la febrica va ser f€nt d,una Saniverada A m6s,l,atcatde

republid, Iermi Banris, va ser mulrat amb 500 pres. pel governador civil acusar

d'haver consentit una vaga prohlbida. M€s a: tucaft, J.: Diez, M.: Vihs, E.: Aymerich,

L., Morral, L.: El 4ue saben del segle yJ. Histi'rid,le Santa Pery,tua de Moglld, 1q00 -

1979, va|. I, Atunramer\\t de Sanra Perparua de Mogoda, Santa perperua, 1999. 2. Molas, L: El Pd it Fedetal a Caulunya enre 4%O i 1933: de la.ewtoe6n sadat d td

naryiflaei1i lolitiea, dins de Molas, L: EI Patu Fedeut d Catat'\"vd durunt ta II

Rerbtxa tta3' 'aJa, InstitLt oe Cren.rps Po itrques I Socrals. Brrcelona,200t,

p;9. 11.

3. Molas, L: El Pa Federal d Catdluhya... plg. t2

4. !l lederal, nnm. 59,27/06/1931.

5. Acles Plens Municipals (APM), vol. 15, pAgs.2t 22, 193t. 6 Termes, j: De la Retolucid le Setenbre a la fi de ta C,erra CLei!. .!a68-1939, djns

de ?ierre Vilar, Histbtia le Cata!uit'd, Edicions 62, Barcelona, 1982, vol. VI, pdg.

7. Tetmes, l.: De la Ret'alu.i6 le Setenbre... pAg.336.

8. APM, vol. 15, pig.24, l5/03/193L

9. Arxiu Histdric de Sanra P€rpdLua de Mogoda, Eleccions t931 AB, catxa 9U2.

10. APM, vol. \\7, peg. 21,20/1A/1931.

11 APM, vol. 15, pal. 4A, 2t/07/1931.

12. APM, vol. 18, pe'. 44,27/03/1934.

13. AHSPM, Ileccions 1931 33, caixa B4l1.

14. EI Federal (Sabad€ll), nim. 13,28/06/1930.

15. Regislre d'Assocracions del Covern Civil de Barcelona, exp. 15.195.

16. AHSPM, Comissi6 de loment, dins d'incidbncras d'obres, caixa 120.

17. Arxiu Histdric de Sabadell, Covernaci6, exp.276/t931: ltisra dels components dels

ajunraments d'aquesta comarca, elaborada per l,atcalde Rib€ de Sabadelt.

18. Soley i Sala, loan: Cr;rca del poble.le Santa Pe.pitua de Mogoda, Itao a986.

Edici6 prbpia, Sanla ?erpelua, 1987, p^g.9.

19. fEsteve Humet ( 1915) va ser entrevistat pel Joan Ricart pet l,elabotacj6 de Et 4,e

20 Mossen Ouinti uur Mallofra MaUolrC I Suriol su va exercir de recror a Sanra Perpetua enrre 1916 j

1932. Durant la Dictadura de Primo de tuvera s'encarega de la fundaci6 de ta s€cci6

local de la Uni6n Pacri6rica, el partit dnic del regim. Traslladat a Sant Andreu de

Palomar, va morir a principrs de la Suerra, defensanr a trets la seva parrdquia.

AHS, Cov et I,actb, 27 6/ 1931.

Arxiu Diocese. Catta del 13/02/1910 de la secci6 local d,Acci6 Cardtica, dirjSida at

Bisbe, comunicant la seva aparici6.

APM, vol. 15, pi\\8.51,07/08/1931.

APM, vol. 16, pAgs. 6 i 8, 07/08/1931.

AHSPM, Litigrs, caixa 111/1.

AHSPM, Litigrs, catxa 11U1, una cafta amb tres pagines de siSnarures

Ressd Perp.tu. c, nnm. 73, pegs. 1 12,27/07/t933.

RrriD, ndm. 30, pi1.8,08/08/1932.

AUSPM, Correspondancia, varis 1933, caixa 14.

APM, vol. 17, per.. 49,31/06/1933.

Sanra

21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.

29.

30.

I

F

/oT*t

31. APM, vol. 17, peg. 50,04/07/1933.

32. Et Centre Obreivi ser l'escissi6 del Sindicat 0nic d€ Treballadors que va donar oriSen

a ERC a Sta. Perpalua.

33. BOGC, n(m.37 i AHSPM, Constiluci6 Aju ntamen! 1934, catxa 94/4

34. A?M nnm. 18, pdg. 50,20/02/34.

35. APM vol. PeE.2, 19/05/1934.

36. Resst Perperucne, fim. 136' 18/10/1934

37. Entrevista r€alitzada el 1998 a Lluls lad6, fil de Jaume lad6, activista de la CNT

local amb un d€slacat pap€r durant la Suerra.

38. APM, vol. 19, peE. 18,20/10/1934

39. Ressi Peryetue e, nnm. 136, 18/10/1934

40. Ressi Peryetue c, rfim. 137,25/10/1934

41. BocC, nnm. 1r8,28/04/193s.

42. APM, vol. 19, pd9. 29, 07/05/1935,

43. APM, vol. 19, pegs. 27 - 28,03/05/1935.

44. AHSiM, Comissi6 de loment, incidencies d'obr€s, caixa 12O Fs h renincia dels

45.

membres del partir a perranyer a la Comissi6

Iranc€sc Morral Isard (a) sisco, (1913). EnLrevistal en dues ta$des, una el 1998 p€r

I'eLabolaci6 de E! 4ue saben lel t)(X ila se1ona iliciada el mes de novembre de 2004.

130

{'T,

Com i qui votem a Mollet?

Andlisi del comportament electoral a Mollet del Vallis

(r 977-2 004)

Alba Palma Rosanes iMar Segura Hidalgo

INTRoDttccto

f! n I a. tualrtat. sovint es qL.lesl.ona el paper de les eleccions com a mll Ja Ii rdonr pe, recollir prelerbncie, de la genL pel ferquecalenelsparrrtspoli

tics com a intermediaris. Cada cop mds sovint, les formacions politiques bus

quen estratdgies '2lrh all\" maximitzar e\\ nombre drelectorc amb propostes

generalistes i ambigLies . Aquesta tendCncia cap a l'homogeneitzaci6 dels par

tits limita la nostra capacitat d'elecci6, \"voti a qui voti portaran a terme politiqrres molt similars\".

El segon element de critica €s l'allunyament de la politica dels interessos

reals de la 8ent, com queda palds pel reduit interds en els temes politics, els

baixos indexs d'afiliaci6 a partits politics o la reducci6de participaci6. El repte

que es planteja als partits 6s aconseguir que els governants escollits com a

cArrecs priblics sintonitzin amb les preferdncies de la poblaci6 i recullin les

seves demandes

Malgrat la critica, les eleccions constitueixen unelement b)sic a les democr)cres del m6n pel seu alt grau de legitimitat, que rau en el seu procediment

regulat per llei, enla igualtat d'opini6 una persona unvot i enla unrvetsalirat

;/'rrcrlsl que implica el sufragi universal. Si b6 6s cert que la rendincia europea i catalana evidencia que els nivells de participaci6 electoral es redueixen

amb la consolidaci6 de les democr)cies, hom no pot afirmarque, ara per ara, hi

hagi olt re me.a nrsme amb tanres garantie,.

Per dltim, cal considerarles eleccions com el procds que permet controlar

elsgoverns en la mesura que determinen l'acc6s i sortida de l'elit governant_ En

relaci6 ambaixd, hiha teories que plantegen que unes eleccions no lesguanya

l'oposici6, sin6 que 6s elgovern qui les perd. Un control de l'elit politica que, en

ocasions ha estat controvertit pel fet que els representants no tenen mandat

imperatiu. Es decideix qui ensgovernare perd no pas com ho faran, ja que els

compromisos d'aquests i els programes electorals no s6n vinculants. Aquest

fet va permetre, al seu dia, que un candidat de Ia formaci6 Iniciativa perCata

lunya novot6s en el ple d'investidura per la candidata que encapgalava la seva

formaci6, i com apuntarem mds endavant, comport) Ia pdrdua de l'alcaldia a

aquesta formaci6.

Aquest article pret€n ferun estudr del comportament electoral dels ciuta

fins avui. Per fer-ho, us

periodes que il lustren

dans i les ciutadanes de Mollet delVallds des de la instauraci6 de lademocrAcia

proposem una aprcximaci6 en el temps

les diferents etapes dels governs loca1s.

f a data d rnrci de la democr)cia polirrca d, obiecte de debal politic oel let

L que hr ha qrr la situa en la morr deldiclador Fra nco. Hl un begon cor renl

fet

Dr- Lls pRrMERrs lLECCroNs DEMocR\\Ttours a 1982

de debat pel

m6s rigor6s que la situa amb les primeres eleccions democritiques el 15 de

luny de 1977. Sens dubte, aquest comicis van ser especialment significatius

per dues raons: d'una banda, foren conseqiibncia de les lleis per a la Refotma

Politica del 4 de gener de 1977 quelegalitzava els Partits politics i reconeixia

drets politics fins llavors prohibits, i de l'altra, s'elegien els representats del

Congr€sde Diputats que tenien encomanada la dificiltasca de redactar l'actual

dividit en tres

1i b li

ConstitucL6 espanyoJa.

victdria

organitz

Sracles a

zatiu il l

d'esquerres

serla pbrdua passa de tenirun26,l0%

nivell general i

abans, del seu

Tant en aquestes eleccions comenles primeres eleccions locals r autondmiques a Mollet, obtingud majoria el Partit Socralista Unificat de Catalunya, una

prou significativa perqud nom6s portava un any legalitzat. la seva

aci6 en comitEs loca1s que esdevingueren candidaturesva ser possible

qui dur\"nt els anys de l\" dic tadu ra havLa teixrl un entramat orSanl!

egal de milers de pe$ones a Catalunya que treballaven en )mbits

sindicals i associatius. Aquesta majoria electoral evidenciava els vincles a[ectius iel fort arrelament social, alhora que restituia els iltimsgovems

d'abans de la guerra civtl.

Aquesta situaci6 canvia a les eleccions gercrals de L979, quan el PSUC

perd un5.8% de vots i deixa pas a una nova majoria del PSC. M6s significativa

VA devotsel 1982, moment enqub dels

vots emesos a Mollet a nom1s eI6,76o/\". Aquesta, perd, ser) una tenddncia

general al patit dels comunistes de Catalunya i d'Espanya que, fruit de les

discrepAncies internes i les escissions, anire perdent suport a

autondmic perd no iocal, conseqriincia, com ja hem apuntat

fort arrelament social.

132

Durant els primers anys de democricia, I'alineament dels partits politics

/oT*t

Grefic d'elaboraci6 prdpia. Dades IDESCAT

tant a Mollet com a la resta de Catalunya era a l'entorn a dos eixos clarament definits per les c\\yelles de classe social i origet mcioral2 que dividia

les opcions polltiques en dos eixos: l'ideoldgic esquera-dleta i el naciona,

lista-espanyolista. A Mollet 6s l'eix ideoldgic el principal factor aglutinador, tant a les eleccions generals com locals, ja que la suma de vots de les

forces considerades d'esquerra acumulen a totes les eleccions del periode

entorn al507o dels votsj com tamb€ ho demostra el trasvasament de part

dels vots del partit dels comunistes de Catalunya cap a PSC-PSOE a les eleccions generals de 1982.

Eleccions generals

Font Taula d'elaboraci6 prdpia. Dades IDESCAT

les eleccions autonbmiques, el pes de l'eix ideoldgic perd forga

el sentiment nacionalista. Aixi ho evidencia el repartiment de

En canvi, a

en relaci6 amb

vots de manera equitativa entre ?SUC, PSC i CiU entorn al30% respectivament. Sens dubte,la diferEncia devotsde CiUenaquests comicis respecte a la

da, aixl com al debat politic entom a l'elaboraci6 del nou Estatut de Catalunya

resta de processos electorals es degueren a factors com la restituci6 de la

Ceneralitat de Catalunya i de les swes institucions d'autogovern per una banI

,.,1

Ev.l@t6 6 .l Fbd. d. toz .t i9@

I

!

Aoy ?sc ciu PP PSUC ERC Ahrtt

Ea idan 6

biiipao6 AhtrD.i6

1977 4.019 2.313 lU 4.617 s03 2.945 77,ffiq\" 22,97y\"

el 1979.

433

doT'\"t

Eleccions autondmiques

lo'rr TaJla o eraoora.io ptdp d Dades DFSCAT

nnmer

oressi6 mixima del consens

alcalde o alcaldessa

enaquesta legislatura.

Els resultats de les eleccions proclamaren el PSUC guanyador, amb 5 183

vots (el 37.65% del total de vots emesos), 13 punts per sobre de CiU, que

qued) com a segona forEa m6s votada. PSC, amb vuitanta vots menys que

CiU obtenia un regidor menys, en total 5; per 6 dels convergents i 9 del

PSUC.

Malgrat la il lusi6 inicial, el PSUC va viure l'any 1981 un moment dificil per

a la seva formaci6 qu ar' I'Anna Bosch, alcaldessa Ver a4uesta fornaci6, Ranot

Bellat ista, Carne Call i Doniryo Miguel presenttt|en la sevtl dihtissi6 a ['Ajuatanent

dawnt els mijats de comu icactia . I\\questa crisi suposA

credrbilrtat i de suport en su..e,stves cle.clons

l'inici pdrdua

Any PSC ciu PP PSUC ERC AItres

candidatures

Participaci6 Abstenci6

1980 3190 70 4100 775 1.987 6\\,28% 38,72\"/\"

Ales eleccions munic ipals d'abtr| de 1979 es plantejava ei repte d'escollir el

democraLlc/a despres de la drmissici de Fermr J\"urrieta (alcalde pel \"TerE familiar\" des de 19653) i la p mera \"prova' per a ies

formacions politiques locals per comprovar el seu suport social. Perd de la

mateixa manera que a la immensa rnajoria d'ajuntament catalans, a Mollet es

formalita el Pacte de Progr6s Municipal entre totes les forces politiques

democretiques i que va tenir amb el POUM (Pla d'ordenaci6 urbana) I'ex

Eleccions municipals

Font: Taula d elaboraci6 prdpia. Dades lDEscAT

d'una de

Ai'y PSC ciu PP PSUC ERC CUII Alfts

cerdidaftEs

hnicipg.6 Ahtenci6

1979 3 424 3 504 0 5lB3 0 985 672 62,53/. 37,47\"/\"

,rloT.,

Dr 1983 rrNs,r 1990

ulant donaran diversos factors que

essd en els resultats electorals

aquest periode es

1i que trndran un r

ocals i nacionals

es donen a nivell

de Ies lormacions

o.Lp;gran p,rtdeldebat polit.centornal pactfismet la relacroambels L.UA. Ll

ventall de postures girava entorn el no clar i contundent del PSUC i PCE a

nivell estatal, altres mds ambigus com el PSC PSOE, amb el lema \"OTAN, de

entrada no\", que jugava amb les paraules, no

va per un electorat m6s centrat que li faciliti

eleccions generals de 1982

politrques I El debat sobre la entrada d'Espanya a l'OTAN

z

E

Llsegon ie srgn'lrcatiuvaserl entradad tspanyaaIa Unro[uropea.queva

permetre votar per primera vegada alParlament europeu l'any

moment s'escollien 64 diputats espanyols ila novetat sembla

agradar els catalans, ja que la participaci6 va girar entorn el 68%. A Mollet, 7

punts per sota respecte a la mrtjana catalana, 6s l'index de participaci6 m€s alt.

Amb els anys, perd, els nivells de participaci6 han baixat de manera constant

frns a srtuar se per sota del50%.

A1s anys vuitanta, parallelament, Alianqa Popular comenEava a orientar se

cap a postures m€s centrades que buscaven l'espai electoral de centre dreta,

orfe amb la desaparici6 del CDS de Su6rez. Elviatge cap al centre suposi e1

canr r de nom. ara lar r rr Popular i el canvr de l-der amb lo\"e Mana A7nar. qLe

alLb que en termes periodistrcs es conerxia com el \"sostre de Fraga\"5.

A la ddcada dels vuitanra a Mollet tamb6 observem un fenomen comd a

deixava clara la postura iaposta

I'entrada algovern central en les

Gr;fic d'elaboraco prdpia Dades DESCAT

1987; en aquell

que no va desaltres ciutats, principalment a les comarques litorals, ciutats i cintu16 indus-

que decidirvotar o abstenir se en funci6 del tipus d'elecci6 Aixd explica perqud a les eleccions autondmiques de 1988 el tant per cent d'abstencionistes

zuperi el de la participaci6 en vuit Punts, o els nivells d'abstenci6 tan alts en les

eleccions europees.

Com a explicaci6 esdonen dues hipa,tesis, una que es centra en les caracteristiques dels electors iel seu interes en la politica, i la segona que es centra en

les caracteiistiques de l'oferta politica prdpia de 1es eleccions autondmiques

catalanes, on fins les iltimes eleccions hi havia una certa debilitat en els partits

d'oposici6. Una combinaci6 d'ambdues pot seri'explicaci6 d'aquesta abstenci6 diferencial a Mollet, ja que ei seu electorat des de la democr)cia s'ha mogut

principalment sobre l'eix esquerra-dreta fet que d6na pocs incentius

par a les eleccions autondmiques en la mesura que l'eix de debat

situava m6s entornl'eix de nacionalista que no pas en f ideoldgic

trial, zones caracteritzades per una preslncia important

i castellanoparlants, 1'anomenat abstenci6 diferencial;

d'electors d'esquerres

que no 6s altra cosa

a particrpolitic es

Aquesta abstenci6 diferencial la comprovemen els resultats a les eleccions

al Parlament de Catalunya. A Mollet, els vots a PSC i CiU a les legislatures de

1984,1988 i 1992 esmant6 forQa estable, amb oscil lacions de

Eleccions autondmiques

Foni: elaboraci6 prdpia. Dades lDEscAT

Respecte a les elecciorc de 7982,1986 i 1989 al Congr6s de diputats, cal

destacar que el molletans, en sintonia amb la resta de Catalunya, han votat

noit mds que en la resta de comicis. En cap cas la participaci6 baixa de|63'k.

Caldri veure si en segrients anys es mantenen aquests indexs. Dels resultats,

podem destacar quJ l'erx d'esquerra continua acumulant mds del 50% del

vots.

vot entre l'1 i el

5 per cent. De nou, la davallada m6s significativa Ia pateix el PSUC en perdre

prop de 3.000 vots a les eleccions de 1984. Lany 1987, perd, passa a presentarse dins d'una nova formaci6 politica, Iniciativa per Catalunya, i de manera

immediata a les eleccions de 1988 augmenta ut 2.06o/\" dels vots

,

fet que

s'entengu6 com una petita recuPeraci6. No va ser aixi, ja que als se8iients

comiciJtornava a perdte vots nom6s un 0.4%- perd que constatava la tenddncia general iniciada el 1981.

Any PSC ciu PP PSUC-IC xRc Altrej

.rndidaturEs

hnicipaci6 Al,stmci6

I984 5 671 5.843 786 L263 383 869 59,90/\" 40,t0/\"

19BB 5.r50 5 456 552 |.456 318 819 51,92% 48,OB\"L

136

rtoT\"\"s

Eleccions generals

Font: e aborac 6 prdpia. Dades IDESCAT

Els resultats de les eleccions europees a Mollet, a banda dels indexs de

partipaci6 del60o/. del total de I'electorat cal destacar que el partit mis votar

Per la seva part, els parLiLs considerats d'esquerra, PSC L PSUC, nomes aconsegueixen un suport del 2B%. Intuitivament, es poden plantejar dues explicacions a aquest comportament als comicis europeus: d'una banda,la consideraci6 per part dels votants que el partit que millor defensaria els interessos de

C\"talunya a Europa serro ;ustament un partit nacionaIsLa: d alrra b\"nda. la

manca de capacitat de mobilitzar el seu electorat dels partits d'esquerra.

Per acabar aquest apartat, perd no per aixd menys important, ans el con

trari. ens cal analitzar els resultats de les eleccions municioals. Comencemamb

les del'any 1983, amb victdria en vots del socialistes

del vots) perdl'alcaldia la continua mantenintel PSUC amb eI24,61olo del vots

i el pacte amb CiU, que per la seva banda tenia un 23,02ol. dels vots. Malgrat

una gesti6 municipal caracteritzada per la posada en marya del POUM i les

inicratives per reduir les taxes d'atur, la crisi del PSUC no era res m6s que la

es patia a nivell intein amb l'escissi6 de part de la

seva militincia per formar el Partit dels Comunistes de Catalunya.

Eleccions municipals

senpre va ser CrU, qu..,u^u13 un 4J.76o1, l any 198'r un 45,93'\" I any 1989.

Font. elaborac 6 propia. Dades IDESCAT

(aconsegueixen un 40,787o

conseqiidncia de Ia crisi que

peculiaritats especials

sovint est) lligada a la

Ia proxrmrtat de l admjnistracj6local [a que aquests comrcis trngurn unes

que no tenen altres eieccions. Lelecci6 de la candidatura

representativjtat dels membres en movlments associa

Ary ?sc GU PP PSUC,IC RC Altres

candidatures

?arricipaci6 Absrenci6

t9E 5r35 L974 m 3.%B B 34{t) &,qrk 30,0r%

lW IA 3zB 18n 1249 48 t?r7 nw\" 21,7?k

1: 9m4 4187 1zts 915 zh r616 o,6r/. n3t\"/\"

TW B4X 41?A 1\\ff) tn4 19) 1875, a,w\" 6y'/\"

Ary RC GU F TSUGIC RC C1JII AltnJ

candidatu6

hrticipaci6 Aktenci6

1983 3 575 983 3 822 0 0 817 64,7 5.L 35,25%

1987 6 296 3 214 911 4 741 0 0 62A 61,39./\" 38,61%

I

i

{oT4t

tius de la ciutat; la designaci6 dels caps de llista acostuma a optar per candidats

amb estudis superiors, ambuna elevada capacitat de relaci6 ambla gent i en el

cas de Mollet, amb una Femrnitzacio d'aquestes. La alcaldia. des dels tntcrs.

sempre ha estat en mans de dones, primer Anna Bosch, seguida de Carme Coll,

i en dltirna instincia MontseffatTura.

Especialment significativa ha estast I'evoluci6 del PSC a Mollet des que

Montserrat Tura encapEala el projecte socialista. Lany 1987, el PSC guanya les

eleccions amb 6296vots (un 0,89% menys que quatre anys enrere), conseqtiencia del procds intem de canvi de direcci6. En un primer moment, IC amb 6 regdors

i CiU amb 5 regidors, ariben a un preacord de Sovern que no es materialitza al Ple

d'investidura grecies a l'abstenci6 del regdor d'lC, Callardo. la llei electoral vigent

en aquell moment no preveia una segona volta on el candidat amb m6s vots

d'investidura es proclam6s alcalde oalcaldessa, que hagu€s permds a IC governaramb CiU. Uavors lalleiestablia que, automlticament, l'alcaldia era pera la

formaci6 politica amb m6svots, el PSC. Es proclamada MontserratTura alcaldessa, que governi en minoria fins el 1988, quan pactA amb IC.

In aquest temps hi ha el referdndum de I'OTAN.II12 de marE de 1986, en

e1 si d'un debat sobre la pau, els molletans van expressar majoritariament el

seu vot en contra de Ia entrada d Espanya a I O lAN, mentre que el resultat

majoritari a la resta del pais fou un si.

Dr 1991 rrr.rs .r 2004

ls indexs de participaci6 en el peiode segueixen la tenddncia apuntada

els anys anteriors. A nivell general, els molletans i les molletanes es

mobilitzen mds a les eleccions generals, amb un index de participaci6 del

Mdn.lpddd16ljd

I

I

'&*r'f,r'*#/t'/.,'r{/,f t'

cr;fic d'elaboracr6 prdpia. Dades IDESCAT

periode entorn al 69,77%, molt superior que a les autondmiques i a les municipals.

Aquest comportament, que abans hem definit com abstenci6 diferencial,

presenta un canvi substancial a les eleccions autondmiques de I'arry 1999.Es

1'augment considerable en4.31B vots a la candidatura del PSC; mentre que el

suport a CiU es mantd estable i perd la majoria que havia gaudit fins llavors.

Aquest vots provenen majo teriament de la davallada d'lniciativa per Cata

lunya i en menor mesura, d'Esquerra Republicana.

Eleccions autondmiques

'Suma de vots d'lniciativa per CaraLunya'Verds i Esquerra Unida i alternativa

Font: elaboracio prdpia. Dades IDESCAT

Eleccions generals

'Suma de vots d'lniciativa per Calaiunya Verds i Esquerra Unida i alternariva

Font: elaborac 6 prdpia. Dades IDESCAT

En ambdues formacionshiva haver processos de canvi intern. ERC, ambel

proc€s de renovaci6dela seva direcci6l'any 1986. D'altra banda, elnaixement

d'!squerra Unida iAlternativa amb bona part de la militdncia d'lC fa que els

resultats d'aquest ilt rnba\\xrn de|72/o aI4k.

En aquest cas, la volatilitat a les eleccions al Parlament de Catalunya 6s del

0,11, o el que €s el mateix, la gent que va canviar de vot al 1999 respecte a les

anteriors eleccions autondmiques va ser de l'11%. Aquest canvi. intuitivament el podem considerarcom a \"vot itil\", l'estratdgla de \"Demanarelvot pel

Any ciu PSC PP IC ERC Altres

candidatures

Participaci6 Abstenci6

r995 6 485 5.591 1 911 2 766 1 129 196 55,37% 44,63\"/.

1999 6 165 9 909 1 64A I .67 t', 980 870 52,58% 47 ,42o/\"

2003 5.324 I722 2 368 2 104 2 5).0 344 56,54% 43,46.L

Any ciu PSC PP lc ERC AItres

candidatures

Participaci6 Abstenci6

199.1 9 709 5 404 2.589 2 205 543 668 7 t ,62% 28,38/\"

1996 11430 5.429 3.533 ,.913 639 165 7 3,08/\" 26,92%

2000 9 576 4 640 5 287 1.988 674 294 58, B r

./\" 41,19..

2004 t4.347 4 \\68 4169 2.996 574 7 5,57% 24,43'/\"

rloT',.l

canvi\" va fer que bona part de I'electorat d'esquerres a Mollet i Catalunya

canvrds de vot a ft de provocar un canvi en el govern de la Ceneralrtar. M\"lgrat

aixd, el canvi no es va donar perles \"perversions del sistema electoral\", ambles

dimensions de les circumscripcions: un esc6 a la provincia de Barcelona on el

PSC t6 majoria costa gairebd el doble de vots del que costa a provincies com

Ueida o Cirona. on CiU obtd mds supon. LeFecre ds la rnlrarepresentacrd dels

votants de la provincia de Barcelona.

La mobilitzaci6 del vot segons el context de competancia electoral i les

correlacions de forces s'evidencia igualen els resultats de les eleccions generals

de 1993, 1.996 i 2004 on els indexs de participaci6 pugen significativament

respecte a anys anteriors i esdevenen en canvis del partit al govern central. Si

bd d, cen que \" Moller elcomportamenr electoral nod6na suporl malontarL

al Partit Popularcom passa a I'!stat, siquees manifesta un augment de

Pf; que permet fervaloracions comunes amb els resultatsquees donen

general.

vots al

a nivell

I aJusLada com pplenc ra ent re PP r PSOL a nrveli cent ral prevrsta als son

de'gs preelectorals va mobjlirzar un nombre considerat d elecrors ToL r qre les

Drevtslons

partit dels Populars pasd de tenir 107 diputats a 141, mentre que el PSOE, tot

ipujar en nombre de vots, l'augment de la participaci6 fa que reduis en 18

diputats la seva rcpresentaci6. El suport al Partit Popular de Moilet va augmentar entorn al 2% a les eleccions de 1993 i 1996 i un 9'/\" l'any 2000, per

tornarlo a perdre quatre anys m6s tard, quan 6s el partit del PSC-PSOE qui

augment mds srgnificatiu.

Hom no poL afirmal amb ies dades dei. resultats que drsposem. que sLgurn

de nous votants, principalment joves, o d'abstencionistes; peraixd caldria

andlisi qualitativa que estudr€s el record de vot i els motius de canvi. Si

estem en posici6 de valorarla tenddncia que segueixen els partits politics

comparem amb les dades a nivell general, per veure que CiU, a la ddcada del

2000, no nomds perd la majoria a les eleccions autondmiques sin6 tamb€ perd

vots als comicis generals. Aixd es podria explicar per la tendincia al bipartidis

me que hi ha a l'Estat, i a la pdrdua de suport de l'electorat nacional a favor

d,ERC

tinalment, destaquem I evolucio d lniciat iva per CataJunya Verds. qr,re despr6s de la davallada electoral eI2000, deixa de ser el referent estatalde lzquier

da Unida i redue\\x en un tere el nombre de vots. En canvi, eI2004, la materiahtzacrd de coaLcro amb el reterent n\"cion\"ld lU a Catalunya. EUrA. els suposa

un augment fins a 2.137vots.

AMollet, com ja hem apuntat, l'abstenci6 diferencia entre els cicles electoI

apuntaven una pujada del P! el resultats final van superar les i el

recull l'

una

que

si la

rals; una eviddncia clara s6n els nivells de participaci6 a les eleccions europees,

que si b€ s6n considerades de \"segon ordreaels nivells de participaci6 oscil len

{oT*t

entorn a la mitjana Senerai per efecte d'arrossegament, en fer-se coniuntament amb altres comicis. El comportament electotal no presenta trets carac

teristics en aquest periode, tret dels apuntats amb anterioritat.

La proximitat de 1'administraci6local fa que el nivell d'exigdncia al govern

local sigui majoren tant que les politiques portadesa terme s6n m€s fecilment

percebudes pel ciutad) que no pas les prictiques degoverns supramunicipals.

Aquesta teoria permet explicar el nivell d'alternanEa politica, \"en tant que

conec la practica politica del govern local la valoro

funci6 si s'adequa a les meves expectatives\".

dono elmeu suoorto no en

municipals

Font: elaboraci6 prdp a. Dades lDEscAT

MalSrat aquesta proximitat del govern local, els nivells de participaci6 es

situen entorn el 50o/o, tret de les eleccions de 1.999 on eI nombre d'absten

cionistes super) el de votants. Com s'explica llavors aquesta paradoxa4 ln

relaci6 amb aquest interrogant, hi ha dues teories. La concepci6 que hom pot

considerar \"participativa\" que planteja que la participaci6 electoral per si sola

no 6s suficient per assegurar el caricter democrdtic del sistema politic. Per

altra banda,les concepcions \"representatives\" que entenen que 1a participact6

electoral ds imprescindible en Ia mesura que garanteixla competencia entre les

opcions politiques, un a1t nivell d'abstenci6 no esconsidera un problema ans el

contiari, indica la satisfacci6 amb el funcionament del sistema.

No podem afirmar amb certesa que, malgrat que la participaci6 a les eleccrons locals supera minimament l'abstenci6, hiha preocupaci6 pels temes locals, ja que un index de volatilitat alt pot ser conseqiiEncia de candidatures

petites que nomds es presenten a unes eleccions i afecten aquest indicador, ja

que, com s'ha vist fins al moment, el suport electoral de les principals opcions

politiques d'esquerres 6s forga estable.

Levoluci6 de les candidatures 6s forga ciclica; aixi, el PSC, tot i obtenir

majories als anys 1995 i 1999 presenta una diferdncia substancial.IJany 1999,

I'abstenci6 va ser la m6s alta de la democricia local, que super) el nombre dels

1

Eleccions

Ary ?sc clu P? ?suc-tc ERC ENTESA Altres

candidatures

hrticipaci6 Abstenci6

19'1 6814 3Z]) g7 2Sn M 0 6 nFt Fp7/\"

19S

19],

75n 41n 1918 34{It 541 0 19 fiw,. $,Wk

9Vt 2 395 l.E0 2P,4fr ffi 0 0 6,ll'/. s!9/\"

7tR 95[A 2628 0 0 6r74 AA fi37k 44,t?k

no votan!s per robre dels que si ho ieren. Arxo es tradui en un descens del

nombre de votants a toteb Ies formaclons pohLrques t ret d ERC. que augmen

t) un 0 52ol\" de vots

Srgnrftcatrva es l evolucio del PP a Mollet com a formacrd amb espar elecr oral reduit, -determinat pe1 nombre d'electors que es situen en l'eix centredreta i espanyolista- que obt€ un creixement en nombre de vots el 1995,

sobretot pel suport a la gesti6 feta pel seu partit en el govern central, aleshores

en majoria.

En canvi, CiU veu com, any rere any,la sevacandidatura rep menys suport

electoral, i coincideix amb els anys en quE la coalici6 de centre-dreta nacionaIista ha estat fora dels equips de govern. Resta saber quins resultats obtindre

en les properes eleccions despr€s de governar amb el PSC.

En canvr. el 2003 la srtuac16 canvra molt en aparhxer u n nou actor polir rc

\"l srstema de partirs de Mollet.I LNTTSA per MolJet. com a formaci6 a I esquerra

del PSC ique recull els vors delo partitb que Iinregren llC-V EUiA. ERC r

rndependents). a mds de I efecte multiplicador de Ia suma d esforqos. Amb

I Entesa. el sistema politjc de Mollet djbuira una foto srmriar al lq8l, ambdues

forces d'esquerra. Resta saber si al prdxim cicle seran capagos de mobilitzar

l'electorat abstencionista i obrir una nova etapa de govern local despr6s que

Mont serrat Turd no encapqall Ia Jlrsta del PSC

Bibliografia

Anduiz, Eva. Campartamiento politico y electaral. Ariel, Barceona, 2004

Bosch, Agusti. Com voten i per que UOC: Barcelona, 2004

Caminal, Miquel. Cootdiradat. Manualde Ciinda Politica. Jecnos. L4adrid, 1996

Del Castilo, Pilar. Coordinadora. Comportamiento palitico y e/ectorat 2r Edic6 Cls: Madrid.

I995

Pujol, Alexandra i Renedo Ramon. Aproxinaci6 al sistena de partits molleta. Prinera part:

1977.1992. Nates, Centre d'esiudis Moletans. Voum 18 (gener 2003), p;g. 79,94.

5016 Tura, Jodi. Mo et, 1904 2000: Menories d un molled. ( Axe'nadat, Argentona,l98S

Torrecilas, Josep. Retalls 1973 2003 Una Histbria politica nalerana. Mollet, 2004

Webgrafia

ceneralitat de catalunya lnstitut d'Estadistca de catalunya. ww.r'v. descat.net

Ajuntament de Molet del Vallbs. www moletvalles.net

M nistero de interor. Resultats eectora s. wwweleccones.rnires

Cert e d lrvest qaLons Soc ooq qies C S www cis es

/.T*t

Notes

L Andurza, Eva. Tema 2, apunts Assrgnatura Comporrament politrc UAB curs 2.003

2.004

2 . Bosch, Agusti. Con \

ore i pet 4u2. UOC. Barcelona.2004. Una clivella 6s una divisi6

de la societat que este delerminada per la posici6 dels irdividus en l'€structura social

i que acaba configuranr els alineaments entre els bandols de la societat i els seus

partils politi€s

3. Sole Tura, Iol]di. Mallet, t900-2000. Meniri.s d'un moll.td. Ed. yAixe:.'ladoL /Jgentona.1988.

4. Ton.eillas, Jasep Retalls 4973-2003.Una Hisiia paliti.a nolletara. Moller.2004. PAB.

75.

5. Des de l'ambit polltic, es considerava que l'electorat €ncara podia lligar mrijanganr

la figura de Manuel Fraga el Partit ?opular amb l'antic raSim; el canvi en €l lid€ratge

els permetia fer €l canvi d'imatge.

6. K. Rerf i H. Schimitt. Nne setand ordu r/(,n0,. turpean Journal of Polrtrcal

Research.198O. (vol.B, pags. 3 44)

rloTqt

Hisroriallatu i ?eddEag

Iunooucctd

nla nostra societat avangada, un dels principals compromisos de les administracions pibliques 6s el de portar a rerme poiitiques socials que

La XCEM, un projecte global per a

l'ensenyament obligatori a Moilet

Consol Carcia Moreno i Marchan i Albeno Sdez Codo

abastin tota la poblaci6 sense cap excepci6. Is el cas de les politiques educiti

ves, formulades en termes que facin realitat l,atenci6 a tota la poblaci6enedat

escolar

Des de la perspectiva de l'administraci6 educativa, el seu deure primordial

es concreta en portar a terme les construccions escolars necessdries i en con

dicions adequades, dotar el sistema de mitjans materials i del personal docent

necessari, fixaruns continguts generais acadAmics i actitudinals bendefinits,

i vetllar perqud el dret universal a l'educaci6 sigui respectat per tothom, en

primer lloc pels pares i tamb6 pels propis alumnes; uns i altres han d,assumir

els deures que aquest dret comporta-

,

La llei d educacio vrgenr al nostre pais estableix dues etapes claramenr

djferencrades dins el sisrema educatru: ent re els 3 r els l6 anys l:ensenyamen L

6s obligatori per a tothom, i cap alumne pot deixarde beneficiar-se j,uquest

servei que la societat posa al seu abast; a parrit perd, dels 16 anys, la llei

estableix uns ensenyaments que s'anomenen postobligatoris, 1,acc6i als quals

es deixa a la lliure elecci6 del potencial receptor d,aqu;st servei.

.

Amb l'escolaritzaci6 de tota la poblaci6 d,entre 3 i 16 anys s,ha congregat

a les aules de les nostres escoles un alumnat de proceddncia cultu.al, -estiat

social, actituds envers la realitat que l,envolta, etc. molt diversa, i l,escola ha

hagut d'assum-ir i donar resposta a la particularitat de cada alunne que li

arriba, fet que ha esdevingut un dels reptes mds pregons per a la comunitat

educarrva actual. Des que enrri en vigor la nova ller, l inomenada de Reiorma

Educativa. molLs esForqos dels equrps educattus de les nosrres escoles han

estat adregats a adaptar Ia seva tasca a la multiplicitat d,exigEncies creades per

la diversitat del'alumnat

7.45

.]

loTEs

momenl va comptar amb el vrstrplau de l\"

La llei tamb€ establia un avangarnent en I'inici de l'ensenyament secundari, que es fixava als 12 anys en lloc dels 14 de l'etapa anterior, de ia qual

cosa resultava que els riltims quatre anys de 1'etapa obligatdria quedaven

compresos en l'ensenyament secundari, fet no previst fins aleshores en eI

nostre sistema educatiu, ja que tots els ensenyaments secundaris havien

estat optatius.

Estudis secundaris a partir dels 12 anys, i obligatoris fins als 16 definiren un

tram inedit fins a l'aprovaci6 d'aquesta llei: 6s l'etapa que rep el nom

d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO), i que s'assiSna als instituts

d'ensenyament secundari (l!S). la responsabilitat dels IES respecte d'aquesta

franja d'alumnes que es trobenenels seus iltims quatre anys d'escolaritzaci6

obLgatdria 6s, en primer lloc, garantir ne la transmissi6 dels elements bAsics

de la nostra cuftura; segon, formar-los perqua gaudeixen dels seus drets perd

alhora assumeixin els seus deures com a ciutadans, i finalment prepararJos

per a la incorporaci6 a la vida activa.

Amb aquesta triple finalitat i un alumnat que manifesta una Sran diversi

tat d'idees prCvies, de motivacions, de ritmes i d'estils d'aprenentatge, i de

capacitat i proces evolutiu,la feina que haestat encomanada als IES 6s aconseguir que tot 1'alumnat de l'lSO pugui superar l'etapa, 6s a dir, estiguien condi

cions d'aconseguir el titol de Graduat, document que certifica que ha assolit

aquells coneixements i h)bits que li exigia el sistema educatiu; el citat document li permerrb rncorpordr seal mdn laboral o,accedtraestudtsposteriors.

d acord amb les seves.apacjtats i motlvdcions. ts per atxb que darrerament

els instituts d'ensenyament secundari han organitzat els seus recursos i han

ordenat les seves programacions amb la finalitat de facilitarque tots els alumnes que arriben al final de la seva escolaritzaci6 obligatdria puguin acreditar

que han superat satisfactdriament aquesta etapa.

La Xxrxa ol .ooc!.NAclo Eoucattv,r DL MOL$T Dll V l\\ (XCEM)

INICIS I EVOLUCIO

f a XCEM va ndrxer el curs 200102 per rnicrallvd dels tres tnstrtuts

L d .nr\"nyu-.n, recundan pdblics de liollet IESCallecs.lESMolietrlEs

VicenE Plantada, amb elnomdePrograna deMillora del'ESO, i des del primer

inspeccio educatrva i elsuport de

I'Ajuntament. Preteniadonar resposta educativa especifica a alumnes amb un

perfil que es caracteritzava per presentar un alt grau d'absentisme i una acti

tud de rebuig a un sistema educatiu eminentment academicista. En aqueil

primer moment es va decidir actuar amb alumnes que es trobaven a tercer i

quart cirrs d'ISO, €s a dir, en el tram final de la seva escolaritzaci6 obligatdria

Tot i que no s6n gaire m€s d'un 2% del total de l'alumnat molletA d'ESO, el cert

ioTrt

6s que s6n un col lectiu que es fan notarmolt, ja que normalment manifesten

desajustaments conductuals greus, un refis sistemAtic a l'estructura escola!

un alt risc d'exclusi6 social i mancances greus en els seus aprenentatges. Per

als centres educatius representava un repte molt gran treballar amb aquests

alumnes, i malgrat dedicar-hi una gran quantitat d'esforgos i recursos, no

se'n sortien en la tasca de donar-hi una resposta minimament reeixida, ni

aconseguien evitar les repercussions negatives que aquests produien en ia

resta de l'alumnat, com tampoc pal liar el desencis dels professionals que hi

rnteivenien.

Arxidoncs, en una primela fase, el projectequeavui anomenemXCEM es

b) Tieballar per reduir al mixim el car)cter academicista dels contingufs

mirar d'oientar continguts funcronalmenr cap al mon

c) Aconseguirel compromis de l'entorn social, mitjangant la col laboraci6

dels serveis socials que treballen al municipi, els quals s'integrarien al

programa amb la finalitat de fer un seguiment el qual comportaria un

cert conlrol i compromis alhora.

En una segona fase, el projecte va ampliar la seva intervenci6 al primer

cicle de I'ESO], adquirint aixi un caricter eminentment preventiu. Is tractava

de treballar amb els alumnes que arriben al centre de secundiria amb un risc

manifest de fracis escolar, sovint arrossegat al llarg del anys de primiria. En

aquesta fase, el nou marc referencial no va ser la conflictivitat generada per

alumnes inadaptats, sin6la dada preocupanti prou coneguda del35% d'alumnes

que no assoleixen els objectius minims esrablerts perllei en acabarI'ESO, fet

que significa que aquest percentatge prou alt no obt€ el cerrificat de Craduat

d'Ensenyament Secundari, com 6s prescriptiu. Per tant, en aquesta segona fase

del projecte, el que es pret6n 6s que les expectatives d'obtenir la titulaci6

esmentada assoleixin valors m6s elevats, i si pot ser, abasti la totalitat de

l'alumnat. Istracta, fonamentalment, d'augmentar la seva motivaci6, fet que

reduida alhora el nivell de conflictivitat potencial derivada del fracds escolar

va centrar en aquests alumnes,

claus en iniciar la fein.r:

a) Incorporar al curriculurn

terns a1s centres; aquesls

va determinar, corn a re[erbncia,

aprenentatges preocupacionals en tallers

tallers es feien dins l'horari escolar.

lres eixos

exescolarsi

laboral.

aquests

docents,

1':rea.2

Ies linies d'actuaci6 que es proposen estan encaminades a potenciar l,acci6

tutorial i l'estabilirat dels equips

d'aprenentatge, l'Ambit per sobre de

r a prioritzar, com a referent

finalment, en la tercera i actual fase, s'ha decidit que el projecte abasti la

totalitat de l'etapa obligatdna, es a dir de 3 a 16anys, i, per tant, s'hi han afegit

l'ensenyament infantil i primari, amb l'objectiu de presrar una atenci6 molt

/oTt;

acurada a un moment decisiu idelicat de l'etapa

translcrd de prim;na a secund;rla. EI prolecte

obligatbria:el

adquireix aix

moment de la

i una dimensi6

globalitzada en uncontext territorial molt concret: Mollet coma zona rlnica

de matriculaci6. Ia intenci6 €s muntar un pla de treball per fer les tasques

docents amb tanta coordinaci6 com sigui possible i cercar resultats semblants

als que s'obtindrien si a la nostra ciutat hi haguds dos rinics centres piblics:

un Centre d'Iducaci6 lnfantil i Primiria (CIIP), i un Institut d'Insenyament

Secundari (lIS); aixd si, amb diferents seus, tantes com CEIP i IES hi ha a

Mollet. Aquest plantejament implica forEosament una acci6 coniunta per

garantir ia continuitat i l'homologaci6 del proc€s educatiu en tot l'embit

del municipi.

Per aconseguir aixd, es pretdn en aquesta tltima fase racionalitzar tot el

proc6s educatiu contemplant-lo en el seu conjunt Per fer aixd, ha de garantlr

ne un estricte control i seSuiment per tal de donar una resposta aiustada a les

necessitats de tots els alumnes (en el si d'un sistema educatiu de caire comprensiu3 ), i ha de buscar al mateix temps el sistema d'optimitzar els recursos

de qud es drsposa. Per aixd 6s important ical fer hod'una manera coordinada,

perquE s'hi impliquin tots els centres de primiria i secunddria del municipi,

que s'acostin criteris d'intervenci6, i que almateix temps es respectinles peculiaritats d€ cada centre educatiu piblic de Mollet.

QUt n een\"rt lN'lltu.la\\t. t,el lABOMDOP:'' t t'lutP- DF lRLBAtt

Un proiecte educatiu global d'abast municipal com el nostre implica la

intervenci6 d'una part important de Ia comunitat educativa, en primer lloc

mestres i professors del centres docents, ia que s6n ells que porten a terme el

dia a dia del projecte; aquest col lectiu 6s el primer i autbntic artifexdel proiec

te. Perd tamb6 ha estat necessAria la col laboraci6 de diverses institucions o

col lectius externs a I'imbit escolar per fer realitat i portar a terme el proc€s

iniciat.

/NszrucloNs caL LABaRADaRES

tasques de coordinaci6 general del projecte i aportant

instal lacions i els professors dels tallers externs.

inguts dels

col'labora

dilerents tallers.

A) Ajutltaneftt de Mollet. S'implicit en el programa des del seu inici, en

tamb6 les

b) DiFutacii de Barcellna. Col labora amb subvencions econdmiques destinades a sufragar, juntament amb l'Ajuntament, les despeses oriSinades

pels

c) Depanament d'Educacid de la Ceneralitat de Catalunya. Proporciona

unmarc iegal en integrar al curriculum dels alumnes els cont

tallers externs. A mds, controla el seguiment del proiecte i

a4a

,/oI-\"1

q4':'

activament en el seu desenvolupament a travds del servei d'inspecci6

educativa.

Equips de treball. S6n els diferents grups de prolessionals quedinamitzen,

coordinen i fan el seguiment del projecte:

a) Ccnissii inicial c nltrcot11issii. A hores d'ara formada per l'inspector

Figura I Sgnatur. del contracte de collaboraci6 amb r€presentants de les nstitucions que

donen suport al protecte. Sala de Plens de lAjuntamenr de Mollet, 21 de maig de 2003.

de zona, regidoria d'Ensenyament (generalment hi assisteix

els caps d'estudi dels centres piblics de secundiria, un cap

primiria en representaci6 de la resta, un representant

un ricnic),

d'estudi de

de l'lquip

i avalua els resultats

assisteixenals tallers.

d

tanrs dels equips ecund)ria

esrablir estrarigres resPecLe trasp)s

d'Assessorament i orientaci6 Psicopedagdgic dela zona (IAP)a, un repre

sentant del Centre de Recursos Pedagdgics (CRl)s i un representar dels

serveis socials municipals. Aquesta cornissi6 estableix 1es liniesgenerals

del Programa, fa el seguiment

b) Conissi6 le seplon cicle I'LSO. Est \\ formada pels tutors dels grup

d'alumnes que per un representant dels prolessors

dels tallers realitzats fora del centre educatiu (responsable d'lMF06), i

una persona de la regidoria d'Ensenyament.

Ccnissii de ttansicii ptinAid-setubdAia, que este formada bdsicament

pels tutors de sisd de primaria i els de primer curs d'ESO, per represenpsicopedagdgics dels centres de s , alxt com

professionals dels Serveis educarius (I'IAP i el CRP) i l'inspecto( La seva

d'intervenci6 al o lnrormacto.

149

/sTEJ,

de la tutoritzaci6 personalitzada,

metodologies, etc.

l'orientaci6 i seguimenr d'alumnes, de

d) Conksi| delVrograna de priniria, formada bdsicament pels caps d'estudi

de primiria i I'inspector Estableixen estratigiesamb

maioria d'alumnes puguin assolir les competincies

l'etapa.

ESTRUcTUM DT r,r XCEM

a creaci6 de les comissions citades respon a la necessitat d'atendre amb

certagarantia d'dxit la magnitud i la complexitat de la feina que es preten

a) La detecci6 dels alumnes que responen a

ho fa el tutorordinari de l'aula.

es fa a primbria, t

b) !n el traspAs a secundiria s'acorda quin seguiment especific hande tenir

aquests alumneS en lunctd de les seves necessttats

c) Iinalment, a secundiria se'ls adjudica un tutor-mentor que aiudar) els

tutdrs d'aula, la familia i els altres agents que intervenen en el seu desenvoiupament educatiula finalitat de qui la

b)sioues en acabar

poitar a terme en aquest proiecte. la diversitat de caracteristiques que

presenten cada un dels cicles de l'ensenyament obliSato ,

juntam€nt amb

la complexitat de la transici6 de cicles i d'etapes, ens obliga a intervenir

mitjaneant programes m€s conciets o sectorials per tal de fer operatiu el

proc6s (posant molta cura de no perdre mai de vista el caricterglobal del

programa). !n aquest sentit, afirmem que la feina que fa la XCIM es sustenta en cinc Srans pilars, tants com subproglames creats En aquests cinc

subprogrames es treballen respectivament I'atenci6 personalitzada, l'educaci6

prim)ria, la transici6 primaria-s€cundaria, el primer cicle d'ESO i el segon cicle

d'Eso.

1. 1. PR]]RAMA D' ATENCIA PERS]NALITZADA

Amb aquest subprograma es preten detectar el m€s aviat possible elscasos

d'alumnes que presenten un alt risc de marginalitat socioculturali escolar, amb

la finalitat de fer-ne un seguiment tutorial especific. Es tracta de donal supot

als nois/es i a les famflies m6s enll) del marc acaddmic institucional, a fi de facrlitar

la seva integraci6 al context escolar Aixd implica l'aprofitament de tot un seguit

de recursoJde caricter intern (tutories individualitzades, espais especifics, etc )

aixi com recursos externs al centres, com ara l'EAt Serveis Socials, CRI etc., i

finsitot suport extraescolar en ei campdel lleure (esplais i altres) Aquest tipus

d'intervenci6 es preveu a prioricom una mesura eficaE contra l'absentisme ila

conflictivitat en la seva m)xima expressi6, i es concreta en tres moments:

aquesr perfil

15()

,rloTq,i

1.2. PRock4\"trA D' ENsENyA)uLNr tRtMARl

Si un alumne presenta dificultats per a l'aprenentatge ja a pimdria, la

rnanca de conpetdncia academica que aixdcomporta li sol representar sovint

un handicap insuperabie quan aquest alumne accedeix a l,ensenyament se,

cundari, dificultat que molt probablement arrossegat: durant tota l,etapa i it

impedir) d'assolirels objectius minims requerits enl'escolaritat obligatdria. El

canvi de centre, d'etapa i la fragmentaci6 disciplinar dels ensenyamenis a I,ESO,

sovint dificulten encara mds les possibilitats de recuperar els ritmes

d'aprenentatge, ja deficitaris en acabar l'ensenyament primari. Per tant, les

actuacions en aquest subprograma van encaminades a gara ntir l,a ssoliment

de les competEncies bisiques per part de la majoria dels alumnes de prim)ria.

Els eixos bAsics d'intervenci6 s6n necessiriament de caire metodoldgic i

curricular

1.3. PRackq,ttA DE TRANStcto pRr,,,l'R/, iECUNDARIA

Aquest programaes proposa portat a termeunconjunt d,actuacions adreea

des a assegurar una eficaE coordinaci6 entre els centres de primdria i els de

secund)ria, amb la finalitat de garantir coherencia entre la formaci6 que ha

rebut l'alumne fins al moment de finalitzar l,ensenyament primari i ia que

rebri enla nova etapa de secunderia.ls tracta de realitzar un traspis funcional

i electiu d'informaci6 de cada un dels alumnes matriculats a primer d,ESO.

D'aquesta informaci6 s'han de derivar orientacions de contingut acaddmic,

personal i grupal, les quals han de fer possible una inregraci6

de I aiumne a la nova realitat. aconsegurnr que visqui dquesta

una continuitat ldgica de la seva trajectdria anterior.

Sens

nova

traumetica

etapa com

es porta a terme un cop els alumnes han acabat el sisd curs de primeria i han fet

la seva matriculaci6 als instituts.lls professionals m6s directament implicats

(tutors, caps d'estudi, psicopedagogs, etc.), amb la supervisi6 de l,inspector

de la zona, es troben per transfedr un recull de dades que han de proporcionar als receptors critens sdlids per facilitar la formaci6 de grups que

permetin treballar la diversitat, aixi com per determinar els serveis psico

pedagdgics que caldr) que rebin els alumnes en la nova etapa que comencen. Per fer mds efectiu aquest treball, la comissi6 preveu dins la seva agen

da de treball fer un seguiment conjunt al llarg del curs per part dels pr;fessionals esmentats, amb el propdsit de valorar la trajectdria del conjunt

d'alumnes en general i dels alumnes m6s conflictius en particular

Tot aque,t procds. que coordrna r gesLrona la comrssro delmarerx nom,

I

{oT*l

un seguit de

Entre altres,

'1.4. Pnocntut or rntura actr o'ESO

El pas de l'ensenyament primari al secundai compolta tot

canvijen el proc6s educatiu de l'alumne, de vegades poc racional.

n'hiha dos de ben significatius.

El orimerfare[eidnciaa larelart6 pro[essorat alumnat; I alumne passade

renrr un prote,sor-tutor Seneralisra que dedica la ma'or part del seu horarr al

grup i que td una visi6 Slobal de cada alumne, a tenir 10 o 11 especia[stes

i'iriea en el centre de secundA a, amb una visi6 fragmentada (parcial) i massa

drscrplinar del procds educat tu. En aque,t cas el tutor ds nomds un d aque't'

prolessors; passa poques hores amb els alumnes -reduint sovinL la seva tascd a

unes actuacions eminentmenl admlnl,traI tves Eser'ldent que atxi es lmpoSSl_

ble conirxer elobalment tors i cada,cun deLs alumne' i per tant li es dificrl

pode, donar\"una resposra global aqualsevol problemaque'elr presentt Lo

conseqriincia per a I alumnat €, que ha perdur un re[erent que lt donava segu

r\" ar. No hem d oblLdar que eJ perfilprolesstonaldelprofessordesecundiria

difereix molt del taranni pedagdgic del de prin1)ria.

El segon canvt signtFtcat iu consisLeix en que I alum ne passa de rebre env

nvamenis globalrr zirs a prtmarra a rebre ls especilics per )rea a secund;rla

sense cobrri aquella zona inrermidta de reIerEnc:ra que €sl'Anbtt- Lexcesslv\"

lragmentac16 o espectaltrzacici dels aprenenl alSes no Lenen sent ll en sl mateiios r molt menys en aquesta edat dels alumnes Es sens dubte. un dels

ddficits m6s greus del sistema educatiu actual i el que, juntament amb l'anterior,

ha generat m6s inadaptaci6 escolar

\"Aquestes dues premisses i les conseqiiencies que se'n deriven, orientenles

actua;ions previstes en aquest programa, que te com a objectiu prioritari

evitar els efectes nocius amb mesules alternatives

F.lseixos fonamentalsd'intervenci6 s6n:

1. Potenciar la tutoria compartida a partird'equips docents estables durant

tot elcicle, que es reuneixen setmanalment per fer un seguiment el m€s

acurat possitle de cada alumne. Allargtermini, es tendiriaa potenciar la

tutoria personalitzada, amb una rdtio mixima de 15 alumnes per tutor'

2. Potenciar el treball perimbits, per reduir en la mesura que sigui possible,

el nombre de professors perequip docent. En aquest sentit es fa palesa la

necessitat quealscentresdesecundirias'obrinespaisinterdepartamentals per )mbits; seria una manera positiva de superarel perfil d'especialista

dels professors que intervenen en aquestes edats

3. Finalment, assegurarespais estables perals alumnes de primer cicle d'ESO

que els lact sentir mds segurs iintegrats en la seva aula Lexcesstva mobditat

d aula en aula genera un sentt!nen! de nomadisme. tnsegurel at i no perti

nenEa que no a;udagens alsalumnesa adaptar sealanova realitat queviu

,/o1'..

1.t. Pttt ttt,ts D/,1 -Sl(,( )\\ ( /( I I t)/ I'l:So

Aquesr programa va ser la llavor de la XCEM. Va ndrxer amb oblectru

d a.on.eg:rr oLee .o. rrnle,d'r bg'eu crr.. ..r.t J.o\"p.\"..o. F:Oe

mantrnBuessrn Lnlegrats al slstema escolar ftns al irnal de I escolarrtzacr6

obhgatdrra r treballar per crear expectatlves. tant entre els alumnes com

tamb6 entre els proiessors. d'arnbar a assoltr les competincres b)srques-. el

que suposa per als alumnes que se ls acredrtr conlorme han superat l etapa l

poden obtenrr e1 titol de Craduat en Educacr6 Secundina

En un prLncrpr. el perfil dels alumnes desttnatans responLa a aquells que 1a

hem ler relerdncra, que valoraven molt negauvament el marc escolat drstor

sronaven la drndmLca de1 gru p classe al qual perlanyren r habtt ualment trans

gredren 1es normes de convlvdncla del centre Les expectatlves posades en

aquesL subprograma es lonamentaven en e1 let que aquests alumnes. malgrat

que no responen a les estratigres ordLnArres d atencr6 a la drversrlat,, molt

sovlnt acceplen I'aprenentatge que reben a l rnstttut per consrderar.lo com a

requlslt necessan per a la seva rntegracr6 al mtin laboral.

Per canalrtzar les actuacrons d'aquest programa. es van defrnrr uns crLterrs

bisLcs:

1. Elcentre de1 programa 6s lalumne concret. amb nom L cognom, per al

qual s'han d'establrr rtLnerans Lndtvrdualrzars. L adaptar ne al m)xrm els

recursos pedagdgrcs.

.---,a

tl

rFr9ura 2 programa de Seqon C.e d E50 al ldler de ecrr ( tat

{\"TuA

2. La familia participa activament, amb un compromis

ment iavaluaci6 del proces educatiu.

expLcrt,

i aplicat a treballs per projectes).

en el segulque

del

tallers

Aquests aprenentatges ocupacionals que acabem d'esmentar s'han portat

a terme en tallers externs al centre i en horari lectiu, la qual cosa confereix al

programa una triple dimensi6: dotar de funcionalitat i crear motivaci6 en

i'alumnat; aportar competincia professional de base en aspectesde disciplina,

col laboraci6, responsabilitat, seguretat personal, rigoren Ia feina feta, etc , a

m6s de coneixements ihabilitats especifiques; i finalment, serveixcom a centre d'interes per articularla testa d'aprenentatges que s'imparteixen dins del

centre educatiu.

OuI s'HA tlr rtNs A-l.a4 BaANq AvAlrA u

f a rmolantacio de la XCEM s esti portant a terme de forma proSressiva. a

L .\"r,lru qu\"

\",

uun donant conttnguts als dtFerents programes

-

A hores d'ara, podem dir que el Ploglana de seSon cicle de I'ESO esti

consolidat en un alt percentatge. Des d'un Punt de vista metodoldgic s'han

acomplert lesexpectativ€s i es fan servir noves estratagies basades enconside

rarl'aiumne com a centre del proces d'ensenyament-aPlenentatge- Cal valorarcom a positiu el nivell organitzatiu i de coordinaci6, tant entre els centres

que hi participen com entre els professionals implicats en Ies actuacionsDes del punt de vista cuiricula! I'aportaci6 dels tallers ha estat determi

nant; durant els tres dafiers cu6os els alumnes han assistit alternativament a

cu6os de cuina, electricitat i metall, amb resultats d'aprenentatge molt acceptables si atenemals informes avaluatius emesos pels professionals d'EMFO.

Com i conseqiiincia, el programa de segon cicle d'ESO ha passat de ser

prestigi considerable, genera

3. Adaptaci6 funcional del curriculum a l'alumne enqr.iesti6 (organitzal per

)mbrts d'aprenentarge

4. Un equip docent de nom€s 3 o 4 professon treballa amb aquests alum

nes i donen suport en la seva feina al professor tutor de l'alumne (aquell

que tutoritza a tot elgrup-classe alque pertany l'alumne)

5. Es pioritzen les habilitats bisiques instrumentals (matem)tiques, llengua) sobre la resta de continguts del curriculum, aixicom el desenvoh-tpament personal ila inserci6 soclal i laboral de 1'alumne

6. !s busca garantir una estricta coordinaci6 entre els plofessionals

inteNenen en aquest programa: professols i equip psicopedagdgic

centre, EA! Serveis Socials, responsables de connectar amb la familia,

responsables dels grups de lleure de l'alumne, i professors de

d'aprenentatges ocupacionals d'institucions col laboradores.

marginal en els centres a adquirir un

r54

cosa que lln

g-du de sat isiaccro bastant alt ent re els professronals que hl lnlervenen. T;mbd

1a millora de acadimics dels alumnes 6s 1a qL-Le s'han

acleditat en un percentatge molt acceptable. Com a proposta de millora, en

un futur immediat caldri lligarm€s els aprenentatges instrumentals amb els

continguts prof essionalitzadors dels tallers.

Pel que fa al programa del prima cicle d'ESO, s'han consolidat els equips

drnamLca de coordlnacld l seSuLmen!

alternativa als ddficits tutorials. Els tres IES de Mollet disposen d'espais fixos

r e-pecifrcs per a aquesrs alu mnes. Durant eli propers cursos caldr; avansar en

aspectes relatius a l'atencr6 tutorial m6s personalitzada, caldr) tamb6 organit

zar el curriculum per imbits i no pas per Arees, i el plantejament metodoldgic

ha de ser m6s globalitzador, a fi de facilitar l'atenci6 a la diversitat.

Aquest curs s'ha creat la ftgura del nentor, amb l'objectiu de potenciar

l'atenci6 personalitzada i ferun seguiment acurat d

manifestar-se com d'alt risc de marginaci6 social i

ja presenten en l'etapa de primiria. Aquesta figura pot assumir la qualsevol

professorde I'equipdocent i es preveu que actui nomes sobre un alumne a qui

donarA suport permanentment davant de qualsevol contingdncia; a m6s, ser-

.r)denllaqenLrelalamrlia,IEAPelsserveissocraisreltutorordrnandelgrup

classe. Aquest seguiment durari tot el cicle.

El programa de transici6 plimaria-secundlria estd en vies de consolidaci6. Itns al curs 2003-04les realitzacions m6s concretes havien estat uns contactes puntuals realitzats pels tutors de l'any anterior i de l'anyen curs, troba

des que es van realitzar en tres ocasions al llarg del curs escolar: al juny, quan

es lormalitza el pas de centre dels alumnesl al setembre, quan la trobada t6 per

finalitat parlardel pla d'acollida que 1'lIS aplicar) per integrar aquests alumnes

nouvinguts, i al febrer, d'avaluaci6 de la trajectdria dels alumnes en el nou

centreEn el present curs les tasques realitzades per aquesta comissi6 s'han enrr

quit amb la programaci6, dins el Pla de Formaci6 Permanent del Professorat,

d'un grup de treball del que en formen part tots els caps d'estudi o bC tutors

de sisd dels centres de primiria piblics de Mollet; tutors o responsables de

primer cicle d'ESO dels tres IES, i algun membre dels seusequips psicopedagdgics; un representant de 1'EAl un representant del CRB l'inspector de la

zona, tots ells coordinats per una mestra de prim)ria i una de secunderia.

Amb una previsi6 de 8 trobades al 1larg del curs, persegueixen l'objectiu de

tancar acords puntuals sobre metodologies i estratdgies comunes, a fi que

1'alumne no es vegi obligat a canviar massa d'hibits quan canvia d'etapa i

,d\"F:l

resultats significativa,

docents estables, i s'ha establert una

poden

alguns

'aquells

escolar,

alumnesque

situaci6 que

par)grai

d'edifici. Tamb6 donari suport organltzatiu a les reunions esmentades en el

anterior

Frnalment. el programa de primiria. a hores d ara esti per desenvolupar

15:5

CoM L\\ PrN.A r o\\TINUAFi Ptl:P'' .tvn

uan el proiecte va n6ixer fa tres anys, ho va fer per donar resposta a una

situaci6 de resultats acaddmics desajustats, molt sovint acompanyada

d'inadaptacions escolars i socials que exigien un tractament molt especial A

mesura, perd, que s'ha anat avanEant en el proc€s de realitzaci6, el programa

ha anat evoluclonant i s'ha transformat en un Proiecte molt mds ambici6s,

qJe ha volgut arribar fins a l origen del problema per tnterventr-ht a t emps ' Lobieciiuacurli mtgtermtniesdesenvolupariconsoltdarla rotdlilatdels

proqrames tal com ho haviem previst l sL calguds crear-ne de nous Lrs Liltt

mes'dectsions preses. q ue sd n truit de la re0e xo consl a n ! han estat lesd amplrar

l\" representacio de le; escoJes del munictpi que encdra no eren presents dtns la

n\"acrocomissidocomisstorntcial, perdonarcabuda a un representanl de le>

escoles concertades I un altre de les escoles bressol. Amb aquestes incorpora

cions,la comissi6 s'amplia fins a 13 membres:

El cap de l'Institut Municipal d'!ducaci6 de Mollet

Tres rcpresentants de secunderia, un per cada IES

Un representant dels CllP de Mollet

Un assessor LICr{)

Un representants dels Serveis Socials de la ciutat

lln reoresentant d'EMFO

lln reoresentant de I'EAP

Un membre del CRP

Un representant dels centres concertats de Moilet

Un representant de les escoles bressol

IlinsDector d'educaci6 de la ciutat

ttoTqg

Ies tuncions de la comissi6 continuen sent fonamentalment tres: Ia planificaci6,la definici6 d'objectius dels programes i la seva avaluaci6

Despr6s d'avaluar laiasca feta fins ara, constatem que seria desitjable.( els

mestres ens fem un fart de fer la carta als reis) que els centres de secundiria

disposessin de capacitat legal i material pel oferir activitat ocupacionals

rnteerades en el cu r rtculum, sense necessttaL de cercar-les fora de les aules

ordii)ries r del rectnte escolar, [et que permetria ampltar aquest tipus

d'oferta educativa i formativa a tants alumnes com ho necessitessin La

necessitat d'un seguiment pleventiu coordinat i permanent dels alumnes,

especialment elsdtait risc, avala la decisi6 de continuarel proglama d'atenci6

personalitzada. ' Un alire destg. que respon a una preSona necessitat ds el de reduir.el

nombre de prolessors dels equips docents de primer crcle d ESO. tot conside-

rloT*t

rart l'inbit com a context de referdncia, en lloc de les actuals A/ees, canvi

decisiu que ens conduiria a donar un enfocament m6s educatiu-formatiu en

aquests primer cicle de 1'ensenyament secundari. Posats a demanar, voldriem

quelatigura de| neator, a la qual hem fet referencia amb antedoritat, evolucio

nes cap a una tutoria compatida per tot l'equip docent, on cada professor

acabaria tutoritzant un m)ximde 10 alumnes alllargdel primercicle d'ESO al

qual ens estem referint.

La transici6 de primdria a secundiria ha d'acabargarantint un fil conductor

de continuitat, amb una evoluci6 raonable pel que fa al curriculum, els hebits,

les metodologies, etc., durant tota 1'escolaritat obligatdria de l'alumne.

Iinalment, l'ensenyament primari ha de ser 1'autantic pilar Preventiu del

frac)s escolar.

En qualsevol cas, aquest ds un pro;ecteglobal amb volunrat d alustar-sea

les necessitats i caracteristiques de la comunitat educativa de Mollet. De

l'objectiu inicial d'esmenar situacions insostenibles, (aleshores en ddiemPrograna denillora del'ESO) es passA a treballar per prevenir aquestes situacions

conflrctives, i en aqu esta etapa es drgr1 Programa Ver a laMillora eductliva de

r!'lol/et. Avui, que s'ha fet m6s ambici6s, i tamb€ mds complex, constatem que

l'expectativa d'dxit passa necessedament per una bona i efectiva coordinaci6

entre tots i cadascun dels programes engeSats; d'aqui, el nom de Xarxa de

Coordrnacro EducaLtva de Mollet del Vallis.

Si l'encert ens acompanya (i potser tamb6 necessitarem una mica de sort)

el projecte pot aribar a definir un estil educatiu propi de la nostra ciutat, i

generar una forma de fer feina molt possiblement inedita a Ia resta del pais

D'entrada ja se li han reconegut aiguns valors com ara que es capag d'interconnectar tots els centres ptlblics de Mollet; que posa en marxa un pla de

treball molt enriquidor per al professorat que hi participa (tant, que es podria

considelarcom una mena de formaci6 perman€nt integrada en el desenvolupament de les tasques prdpies dels professors); que els professionals que hi han

treballat en ell manifesten una satisfacci6 personal per les bones PersPectives

que hi veuen, i perl'empatia queSenera entre ells. Tamb6 entre els alumnes es

fan va loracrons posit ives. lona ment a Iment perq ui ha n augmen t at Ies expec -

ratLves d bxtr amb el seu pas pel programa. Es tambe un proiecte que a hores

d'ara ha guanyat prestigi entre e1s professors dels centres de secunderia on es

porla a terme, i tamb€ entre els alumnes.

{oT<t'

Notes

1. LEnsenyament Secundari Obligatoli (ESO), de quatre anys de durada, com hen dit,

s'articula en dos cicles de dos anys de duiada cadascun: el primer cicle, qu€ comPren

el pnmer i segon curs de I'ESO, i el segon cicle, que inclou tercer i quar! curs.

2. Vegeu Ia nota 7.

3. S'ent1n pet ensenyatue caftprcksiu aquell que s'adleea a la tolalitar de Ia Poblacr6

escolar i que s'adapta i respon a les peculiarilats intel lectuals de cada alumne. Es una

exigancia dels sisrema educariu actual, que contrasu amb anteriors sisftmes educatLus

de caire selectLu, l'objectiu dels quals era selecciona! al llarg de rota l'escolaritat,

aquells alumnes dotats d'una aptilud academica adequada per accedir a estudrs

superiors universrlaris.

4. Els Equips d'Assessorament i Orientaci6 Psicopedagdgic, EAB s6n serveis educatrus

que donen suport al prolessorat dels cenlr€s docenls per ral d'oferir la resPosta

educativa m€s adequada al coniunr de l'alumnat, especialmen! aquells que presenten

disminucions o mas drfrcuftats en el proc€s d'apr€nenlatge, com tamb€ a les seves

families. Acrualmenr a la zona educativa deL VaLlls Oljental II, que correspon al Baix

Vales, hi ha un equip de 10 professionals que atenen les necesitats de tots els cenlres

docents d'aquest terri!ori.

5. lls Centres d€ Recursos PedagbSics s6n uns serv€is educatius que donen suport a

l'activiur pedaSdSrca dels centres i a la tasca docent deL professorat de tots els nivells

d'ensenyament no universitari, amb capacilat per establir comunicaci6 amb e1

professorat, dinamilzar els cencres docents i generar ofertes de iormaci6 permanent

per als mestres de la zona. Al CRP del Vallas Oriental II hi tr€ballen tres professionals.

6. Empresa municipal de formaci6 ocupacional de MoLlet.

7 . Auan patlem d'aftb| ens estem relerint a l'organitzaci6 dels continguts del currfcu'

lum que l'alumne ha d€ ileballar tua a I'ESO estan aSruprts per :rees (comunamen!

assocrades a les assignatures) com ara l€s malemaliques, l€s ciencies socials, les

ciencias naturats, la llenSua catalana, erc. En l')mbrt la fragmentaci6 dels coneixem€nts

es ledueix, perqua s'agrupen algunes d'aquestes )rees que tenen molt en comi, com

ara l'r,r{ sociolingLiisric i de la comunicacr6, on s'esludiaria catala, casrelli, andes

i ttuncasj I'anbit de Les cilncies socials que complendria la geografia, la histdria,

l'economia, enrre allres; I'Atubt cr,entlfic-tecnold9ic, que compren les malematiques,

la iisica, la qufmica, la t€cnologia; l\\ftbh at:.isric... El prrncipal avantatge d'aquesr

lipus d'agrupament €s que d6na l'opci6 de redurr el nombre d€ prof€ssors de l'equip

docen!, i enconsequincia augmenta el nombre d'hor€s quecada und'aquests professors

dedica a atendre els alumnes

8. Ouan parLem de coftper,ncies bdsi4oes ens estem referinr a la capacilaci6 general

minima (coneixemenls de llenSua, matemeliques, tecnoloSia, hebits socials o de

relaci6 amb les persones del l'entorn, etc.), que tota persona necessiu per rnt€8rar se

a la societat de forma autdnoma i responsable.

9. Are ci6 aIa diwtat. El centre docent oel plofessor adaPta els seus ensenyamenrs a

les necessirats de cada alumne, a fi que torhom pugui aPrendre segons les seves

possibilitarr.

0. LIC: tlenSua, Intercomunicacr6 i Coh€si6 Social. Es tracta d'un alrre Servei Educatru

que r€ com objecliu principal collaborar amb els centres en la plena integraci6 r

adaptaci6 dels alumnes amb isc d€ marginaci6 i dels alumnes provinents de sistemes

educacius diferents del nostre.

154

I

rI

Monogrirfic

VII .lornades de Tardor

El Baix Vallds: realitat o ficci6?

toT.:

Presentaci6

n nom tot sol no equival a identitat, perd segur que t6 molt

de pes quan es tracta de definir el perfil de la realitat que e

porta.

D'uns anys enCa, certs escrits idiscursos que procedien, majorit)riament, de l'esfera politica, ens han familiaritzat amb el terme de

Baix Vallds, en fer,ne is quan es parlava de la realitat fisica i hu,

mana d'un conjunt de municipis propers a Mollet. D'aixd no fa

gaires anys; d'aleshores engd, la idea no fou menystinguda icada

vegades m6s sovint la trobem en la premsa ialtres mitjans de

comunicacio, sobretot locals. El mot en qrlesti6 havia estat

manllevat de Viceng Plantada, el molletd il lustre que el feia ser

vir en les seves crdniques fa poc m6s d'un segle. Recordar la ploma

erudita de Viceng Piantada ja era un bon motiu per recuperar-lo,

per alld de qud quan m6s fondes s6n les arrels, m6s dret i ufanos

creix l'a rbre.

Al CEM, perd, vam considerar que havia arribat l'hora d'anar una

mica m6s lluny i que calia verificar iactualitzar la validesa del terme.

D'aquesta intenci6 inicial sorgi la idea de fer un debat sobre aquest

concepte; iel resultat han estat les 0ltimes lornades de Tardor que,

amb el titol de Baix Vallds: realitat o ficci6? han abordat el tema des de

perspectives diverses. La iniciativa esdevenia oportuna, ja que, mentre

es feien els treballs de preparaci6, ens arribaren a traves dels mitjans de

comunicaci6 noticies de qud es reobria el tema d'una nova ordenaci6

del territori catald, reordenaci6 pendent al llarg de tot el segle XX. per

tant, era previsible que aquest debat es faria present en els forums politics

i al carrer sense fer-se esperar gaire.

Amb voluntat d'enriquir el coneixement del nostre entorn m6s proper

iafavorir-ne un debat constructiu, les.Jornades han volgut aportar

opinions diverses i donar a condixer estudis, posicionaments ifins i

tot propostes d'actuacions administratives.

Estaven estructurades en tres blocs diferents: els punts de vista

t6l

d'experts ens arribaven per mitje de tres conferencies; l'opini6.de la

ciutadania s'exposava en un col'loqui i es tancava l'activitat amb una

passejada per diferents indrets del Baix VallAs.

{oTcS

Els articles que aquf s'han recoPilat

de la diversitat d'idees, propostes i

capacos de generar.

s6n una mostra prou significativa

opinions que tots plegats van ser

Consol Garcia-Moreno i Matdan

xaviet Ludevid i Massana

cootdinadots de les Jomades

162

,dslq$

El Baix Vallds:

una comarca sense fronteres,

Oriol Fort i Marrugat

Reqidor de I'Ajuntament de Mollet delVallds

PREAMBUL

n aquest article expresso un pensament personal

segur, de les meves vivdncies com a regidor de I'Aju n tament de Mollet del Vallds, i no expresso, per tant, er posi

fruit, ben

cionament de la instituci6 municipal molletana en relaci6 amb el

Baix Vallds

l'Ajunrament de Mollet del Vallds mar

l'existdncia o sobre la convenidncia de

marca del Baix Vallds, tot i que -crec

no ha pres cap acord sobre

crear o de recondixer la co'

recordar-ho- mai, tam poc,

r rgu des de la Corporacio Municipal no ha fel pUblica

en contra de l'existdncia d'un imbit de caire comarcal a

la poldrital de Mollet, amb la centralitat a Mollel o amb la capitarrrat

a Mollet -expressi6 ja per a m6s convenguts.

Pero si que s'han fet declaracions i accions a favor de la seva exist,-;ncia,

i alqunes persones s'hi han posicionat de manera destacada. Ara mateix

en citare dues en l';mbit politic: la l\\,4onrserrat Turaz, esperonadora

politica amb una visi6 preclara de la necessitat de la comarca, ien Josep

Garz6n3, combatent incansable per la indepen-ddncia del poble molletb

-independdncia de la present dependdncia comarcal.

una posrcro

l'entorn de

ExrsraNcrA

La lectura de l'edici6 facsimil de les actes de la Primera Assemblea de

a Unio Catalanista que va donar lloc a les Bases de Manresa, edrtades

el 1992 amb motiu del seu centenari, ens va permetre condixer que

en aquella dpoca, 1892, ia existia el Baix Vallds, coincident, en bona

l6-]

,y'e|;t

manera amb l'actual Baix Vallds, tot lque les barreres que son algunes

vies de comunicacio, id'altres aspectes econdmics, socials ide serveis,

ens hagin destarotat els vincles que teniem amb algunes poblacions

de l'entorn.

De poc despr6s, ens van confirmar l'existdncia i l'0s del nom del Baix

Vallds els treballs previs de Ferran P6rez i G6meza vinculats amb la

primera beca VicenE Plantada; uns estudis sobre I'home universal

molleta VicenC Plantadas que, precisament, va representar el Baix

Vallds a la primera assemblea de la Uni6 Catalanista que abans citava

ique, com a periodista, usava aquest nom comarcal en les seves

crdniques per a la publicaci6 La Renaixenga6 Estem parlant de 1885;

fa quasi cent vint anys

Us DFI NOM

Abans que des de l'Ajuntament de Mollet del Vallds comenc6ssim a

usar l'expressi6 Baix Vallds, amb voluntat de promoci6, d'implantaci6

ide poldmica o, si voleu m6s suaument, d'estimul, haviem comentat,

des del Govern de la ciutat, que no ens semblava adient el terme

Vallds Sud que usava com a capqalera una publicaci6 d'aleshores,

que usaven com a delimitaci6 geogrdfica alguns mitjans de

comunicacio o que, fins i tot, la Creu Roia en feia una irea per a a

seva admirable funci6 a les nostres terres.

ens semblava poc sensible, ens semblava un nom

aixd ens va satisfer el coneixement de les actes de

No ens agradava,

fred, artificial; per

A partir d'aquest coneixement ja no vam tenir cap dubte, si mes no

en relacio amb el nom: el Baix Vallds.

Vam comenqar a usar el nom del Baix Vallds institucionalment,

pr.iblicament, notoriament iamb tota la voluntat de provocaci6

(provocaci6 constructiva) amb motiu dels documents iles publicacions

del Pla Estratdgic de la nostra ciutat, l'any 1994'. Abans, perd, ja el

vam comengar a llenEar com a sondeig per tal de condixer-ne les

reaccionss.

No va ser fecil anar'lo implantant, va n6ixer una resistdncia -fora de

Mollet iespecialment a Granollers, amb orquestraci6 mediitica inclosa

que ens v'a fer veure amb satisfaccio que, en allo eminentment politic

ide defensa molletana, anavem be.

la Primera Asse'nblea de la Unio Cata'anisla, que esmenuvem.

,t'ofi',

lorrurrrm

I

Podem parlar d'una identitat del Vallds Oriental en contraposici6 a la

del Vallds OccidentalT O 6s molt m6s clar parlar d'una identitat del

Baix Vallds en contraposici6 a la del Baix Montseny?, totes dues

.o1'rd'ques dins la comarca p uricomarcal del Valles Oriental.

Probablement, fa cent anys existia una identitat vallesana, perd crec

que ara mateix ens seria dificil concretar-la. No passa el mateix amb

d'altres comarques allunyades de Barcelona que han mantingut, en

bona part, els trets diferencials comarcals.

Quan una bona part de la plana vallesana es converteix, des dels anys

seixanta, en suburbis industrials de Barcelona, en ciutats dormitori i

espais amb ben poca natura, la identitat vallesana desapareix quasi

totalment i, com foragitada pel \"progres\" es refugia a les muntanyes

o a les zones amb menys facilitats de comunicaci6 o a m6s distencia

de la capital.

Hi ha hagut despres d'aquesta dpoca de m6s de trenta anys de

destruccio identitdria, una voluntat de recuperar la identitat -com

en el temps de la recuperaci6 de les terres catalanes despr6s de a

presdncia musulmana.

El primer pas ha estat poble a poble els ajuntaments democr;tics i

'a ssocia cio nisme cultural hi han tingut un paper determinant-, iel

segon, comarca a comarca.

Mollet 6s exemple d'aquesta voluntat de recuperaci6 de la identitat.

Els anys 1992, 1993 i 1994 amb la subseu del Jocs Olimpics de Barcelona 92, Ciutat Pubilla de la Sardana, Mil.lenari de la Ciutat i

visita dels Reis, consolidaci6 dels nostres simbols -escut, bandera

ihimne-, la renaixenEa cultural amb la revifalla i naixement

d'entitats culturals d'arrel tradicional, Pla Estratdgic de la Ciutat, i

l'encunyament del terme molletanisme com a expressio d'orgull de

ciutat, com a expressi6, conseqtientment, d'identitat, de recuperacl6

de la identitat.

El pas segr.lent 6s fer aflorar una identitat comarcal a partir b;sicament

d'histdria, de centralitat, de necessitat ide voluntat.

La recuperacio del Baix VallCs forma part, doncs, d'aquesta cadena

identit;ria de molt dificil desenvolupament, com tot proces de

recuperaci6 de personalitat en una societat tan empliament alienada

individualment o socia lment

,y'of.l

Qui enn ?

aCom enteniem, aleshores, el Baix Vallds dins una divisi6 territoriale

anacrdnica icomprensiblement rom;ntica? -atesa la voluntat dels

legisladors de recuperar les obsoletes comarques de la Rep['

blicalo .

Potser un exemple pot fer ho mes entenedor. Preparavem una

campanya que finalment no es va realitzar perqud altres prioritats

ho van ser m6s, que tenia per esldgan El Baix Vallds' una comarca

sense fronteresEstem parlant dels anys 94'95 ija intuirem que aixd de les comarques

calia canviar-ho prof undament.

que s'hi

polaritat/

Qud voliem dir, doncs, amb \"una comarca sense fronteres\"?

. La comarca la delimitaria la voluntat dels municipis

volguessin aplegar, a partir de la referdncia histdrica ide la

(entralitat mollerana Aloiravem la nunicipalia, ,a micropolis l'brea

micropolitana\" de Mollet del Vallds

La comarca aspiraria al que lliurement els seus components

acordessin, ni m6s ni menys. Albirivem la mancomunitat, la lliure

posada en comd d'esforEos, de serveis, de voluntats, de prestacions.

I rr vnrris Onttrrnr?

Tenint en compte tot aixd, qud en podiem Jer amb el Vallds Oriental?

suportar lo, intentar conviure amb una realitat forCada; una realitat

tan heterogdnia que m6s que una comarca ens semblava el que

veritablement 6s com ho 6s el Vallds occidental un territori

apedaqat que permetia donar una capitalitat territorial prou dmplia

idigna a Granollers. El Vallds oriental no 6s la suma de, sin6

l'apilonament del Baix Vallds, del Baix Montseny, de la Vall del Tenes,

de part de la Riera de Caldes, de part del Moiands, etc., a l'entorn

d'una espdcie de districte federal amb indubtable personalitat

prdpia -conreada i merescuda- que 6s Granollers i el seu immediat

entorn.

Granollers t6 prou personalitat com perqud no sigui forqada a haver

de comDartir comarca amb d'altres territoris ben diferents, que

desitqen inecessiten viure la seva prdpia personalitat

{oT',!

ajuntaments caldria que

Generalitat de Catalunya

iadministrativa de Catalunya; els seus

fossin els representants ordinaris de la

en el seu territori.

En aquest plantejament, el Baix Vallds tindria un territori orientatiu

proposat pels experts en funci6 de dades histdriques, idades actuals

sociologiques, socials, econdmiques, culturals, de mercat, de

centralitat, polaritat o capitalitat, etc.

Ni m6s ni menys. Personalment, no en vull m6s, no me'n cal m€s per

al Baix Vallds, per a les comarques reals; tot i aixo, si alg( ho pot

concretar millor, qualsevol suggeriment serd benvinqut.

Er orsrc

Es tan atractiva la lliure voluntat d'associaci6 en benefici comU; a

alguns ens resulta tan estimulant promoure la lliure associaci6, sentirnos poble i comarca protagonistes d'una espdcie de devolutionla,

que estem segurs de poder constituir parelles de fet sense necessitat

que ningI no ens casi; la primera, el Baix Vallds. l, posats a somniar,

un Baix Vallds amb una columna vertebral iun cor recuperats, el riu

Besds iGallecs.

l

ON: eNeu srn rr Bcrx VnrrEs?

Un apunt superficial i, probablement, politicament incorrecte sobre

la divisi6 territorial de Catalunya.

Sovint he manifestat, amb vehemdncia, el meu desacord amb les

actuals diputacions, contrapoders conjunturals a una GeneralitatD

que en tot moment hauria d'haver estat acceptada de iure o de

facto, tot respectant la Llei, 6s clar conjuntament amb els municipis,

com a Inics ens de divisi6 territorial amb poder politic.

Es a dir, simplif icant-ho,

. Generalitat de Catalunya: govern de Catalunya comunitat amb

provincia inica.rs

. Regions o vegueries: descentralitzaci6 de la Generalitat. El seu poder politic -si cal o es obligat que en tinguin- hauria de ser minim

imai amb la possibilitat de ser contraposat al de la Generalitat.

. Comarques: mancomunitats de municipis, volunt;ries a partir d'una

divisi6 funcional, simbdlica i orientativa, per a la gesti6 de serveis.

Sense poder politic.

. Mu nicipls: base politrca

,{oTnlI

La comarca del Baix VallEs ho sere a partir d'una necessitat objectiva

d'uni6, de mancomunitat, de treball com(, d'esforg plegats, pero,

sobretot, insisteixo, a partir de la voluntat de ser, sense imposicions,

perd basant-se en la histdria ien diversos components socioldgics i

socials arrelats en el segle passat i, alguns, consolidats en el nostre

temps '.

Com que el Baix Vallds no 6s ni administrativament ni politicament

d'obligada creaci6, ens podem permetre el luxe d'exigir-li -d'exigir

nor-

-qu\"

sigui fruit de la voluntat de ser, de la voluntat de treballar

junts, de la!oluntat de racionalitzar l'estructura territorial i politica

ie Catalunya; que siguifruit, si pot ser, del sentiment ide la humanitat,

de la convivdncia ide la pluralitat, del progr6s ide la solidaritat; que

sigui, veritablement, politica i repiblica.

Notes

I Ao,e\"! altirle est; redactdr a part r d\" le\" nore\" per nrF'venrl en el col oqur t' B'

\"

vJlesa deba, drrs esVlJornadesdel Cerr '' d t 'ludrs Mol et'rs que po aven D'

rirol 'El Baix Vallas: reaiitat o licci64', Iealitzades al Centre Cultu'al La Marineta de

Moller del VaLlas els dies 22, 23 i 24 d'octrbrc de 2044

2. AlcaLdessa de Mollet, de 1987 fins a 2003' Consellera d'lnlerior de la Cenerahtat de

CataLunva des de desembre de 2003

I neaoor'de Arunromonr de Moller del \\a,Aq oe, d€ 198-

o. i.i\"\"pe\",'c\"rr. \\a sualyar ld Prrmera b€'a de I€'P''a vr'er, llanrdd\" rnst'u \" '

pe cerrre d Fstuo:( M;lle ans El c\"Ls t-eoall\" PLbrr'at\" er la rol 'e rio VrtPnq

ilan'ada de \"sme-'ar

centre, son un extr.ordrnan \"€' Ll de'dvda ool' d\"l Dorc

veterinarl, esc,iptoa pages, periodtsra i home univ€rsal que va ser VicenE PLanrada

lerd Pd,ez.q'.t\".bJvapa-rr-rparenet .ot'oour oe oral p'rler isel pr^rder,

ae u\"nue o is -o', san foirenc\" Anrci oe cabanves un 8r'n 'ollabo'adol del

Cen!re d'Es!udis Moll€tans

5 \"Ei Dare del MoLler modern' Ierran P€rez i G6mez Ob'es completes de Vrcene

?Lan'rada, I Crdniques i articles en La Renaixenea Fenan ?€rez i C6mez Centre

d'Esrudis t''tollerans I Ajuntament de Molle! dei Vall's lebfi de 1997

O :Co. ..'on'.\" oel Ba'x Vall€s e\" rorable d Sran e'Posqro haguda lo a 20 de

Feb.er Darsat er la frbt., de d namrr., ecrable\"ra 'n lo terme de SarI Fosr a qlal 'e

'a fer bocins, salvanrse com e miracle'L mosso caneter Sis6 qu€ quedii tot cobert de

r.osso,demahorsFacosadUn..yqLe1'hlha8udUna'tl.PrDlo,slo

dona v un b-rro\" Ob,. aaPl.!.' de V n, Plan'adn I Croriq-e' i'Irrcle' €n /l?

p\"ra,ien,a.leuan Perez r Lome7. C€nr'P d E,rudr. Mollerans I AlunramPnr de

Moller d;l Va as. Feb:r.l de 1997. La cira 6s d'una crdnica del 17 de mare de 1885, la

'en m Ie' ol,.oa frnq ara oPl Bau villes

- l.e' d\" r',ro l\"i Jr\". ('LIa! ,o. alm€- rnregtado'i r rrr\"grad\" er \"l meor rarL-' o \"

ve\" ebr. e, Barx Varlic qr\" rontrrorerxr d de3-vo Loam€nr r a la - odPrrrr/a o

econbmica, social, cultuial i humana de la ciuta! I del conlunt de I'ijea\" Objectru

cent.al rle ila Estiattgic de MolLet aprovar pel Consell Plenari del Pla el 25 d'abnl de

1994.

164

/.T*t

8. li primera cita escrira dei nom recuperar, a la nosrra ciurar, es d6na al lltbte Mohdo

A4olltt 993 1993 editat per l'Ajunrament de Mollet del Vallis l'octubre de 1993.

Pigina 97 'En aquest senrit, se sap que Mcene Planlada) va parricipar com a detegar

per la comarca del Baix Vallas i per la Uni6 Caralamsla a les Bases de Manr€sa el 1892,

9. lactual, la corresponen! a les Lleis d'Organitzaci6 Territorial de 198/.

10. \"Ladopci6 acritica de les comarques del 36, amb la sinple addici6 de rres noves

comarques sorgides despras de la precepriva consulta municipal, no va permetre

realmen! aproximar la divisi6 comarcal a la finaiilat besica esrabletta des de 1979,

que com s'ha indicat feia de les comarques un instrument besic de Sovern iocal,,

Proposta de racjonalitzaci6 municipal a Catalunya. Josep Roca i Cladera

11. 'Exislex una forta estructura de ciutars mirjanes, les quals han desbordat ets seus

termes municipals, estrucruran! sisremes que podriem anomenar, seguint ta

t€rminologia del C€ns america, arees micropoliranes, i que organirzen al seu volrant

realitats comarcals forrament arrelades' Ops. Cir. de Josep Roca i Ctadera. En el cas

de les municipalies, ciunr rreballs de lluis Casassas j loaquim Ctusa

12. Certamenr, la ceneraliur governada duranr m€s de 20 anys per CiU no va actuar de

manera que facilLt6s que la Dipuraci6 de Barcelona fos generosa en et senrit de

traspassar li competencies i finaneament, per tal de convertir-se

-com

haurien d,haver

€stat totes les dipuracions en ens de descenrralirzaci6 de la Ceneraluat, amb poder

politic real limLtat. La Ceneralilar del President Jordi Pujol va dissoldre la CorporacL6

Metropolilana de Barcelona, la qual cosa va obrir totes les caixes dels trons de la

divisi6 terrirorial i de les relacions amb lleialtat institucional enrre Ceneralitat i

Diputaci6 de Barcelona o, si voleu, entre CiU i ?SC, perd aixd no imped€ix opinar

que les djputacions haurien de jugar un paper menor si no s6n descenlralitzaci6 de ia

Generalitat, amb poc poder poliric, que cal que resideixi en aquells brgans eteSits en

primer grau: Ceneralirat i aJuntamenrs.

1 3 . Cerlam€nr, Catalunya provincia nnica 6s una qLiesd5 que cal vincular a la no pardua

de finangament des de l'Esrat, i a la no pardua de senadors, atbs que el Senar est)

conformat, entre d'altres formes, per la presancia de dos senadors per provtncia.

Acceptades les veSueries o reSions com a ens de divisi6 terrirorial i de descenuatiraci6

territorial de la Ceneralirat, seria probablemenr utdpic suposar que l,Estat ens tes

acceptaria com a set provlncies, lot suposanr que nosairres ho desrrg6ssim

14. M€s o menys, retorn als drers histdrics. Aqui aplicar amb molta flexibilitat.

1 5 . 'La comarca humana 6s, sens dubre, m€s importanr que la comarca morfoldgica. lfs

relacions humanes, econdmiques, socials i cuhurals, es sobreposen a la geosrafLa

determinant una complexa estrucrura que confornu el ier comarcal,. Ops. Cit

Josep Roca i Cladera.

I

i

r/.T,.t

Cap a una nova organitzacio territorial

de Catalunya? El cas del Baix Valles

.Josep Roca Cladera I

Arquitecte. Director del Centre de Politica del Sdl iValoracions de la

U n ive rsitat Pol it.; cnica de Catalu nya.

ecentment, el Centre de Politica de 5ol iValoracions ha presentat

un treball dirigit a establir, de manera racional irigorosa, la

delimitacio d'imbits supramunicipals per a l'exercici eficient de

les funcions i serveis publics, que permeti una nova organitzaci6 adminis

trativa del territori.Ianl els municipis com les comarques, en la seva forma actual, no han mostrat prou capacitat per gestionar una societat iun

terrltori tan complex com Catalunya. Els primers, a causa de l'esmicolament

del mapa municipal, el qual no permet en tots els casos la gesti6 eficag

dels afers p(blics. La realitat urbana del Principat ja fa temps que ha

desbordat amb escreix els estrets limits municipals i ha estructurat un

sstema de ciutats que no td una adequada corresponddncia amb la

divisio administrativa municipal ni comarcal. Pel seu cant6, les comarques,

reinstaurades l'any 1987, no han servit per complementar els municipis

en 'exercici dels serveis locals. En lloc de contribuir de forma eficient a

l'exercici de les funcions prdpies de l'administraci6 local a les quals les

obligava l'Estatut de 1979 i la legislaci6 que e1 va desplegar, les comarques

s'han configurat com a miniparlaments de car;cter exclusivament politic,

els quals, en part, han restat protagonisme a l'autdntic drgan de la

voluntat popular: el Parlament de Catalunya. l, juntament a les limitacions

mostrades per municipis icomarques, una absdncia, un buit s'ha fet

manifestament evident: la falta d'una organitzaci6 adequada per

descentralitzar les funcions de la Generalitat de catalunya. Una

organitzaci6 regional, en vegueries, que permeti superar de forma definitiva l'herAncia de les diputacions i provincies com a forma

d'estructuraci6, imposada a la forqa, del territori de Catalunya.

Cal, per tant, una nova organitzacio administrativa de Catalunya.

Una nova orqanitzaci6 que permeti resoldre les mancances estructurals

,dslrr

dels municipis. tot iajudant a mancomunar part dels serveis que en

l'actualitat tenen encomanats els aiuntaments gricies a les economies

d'escala que llur major dimensio e s pot atorgar' Una nova

organitzaci6 que recuperi les comarques com una forma eficag

d'administraci6 i govern del territori catala, tot i superant el seu

paper exclusivament politic i identitari. Una nova organitzacio, en

vegueries, que permeti gestionar amb eficidncia els serveis ptlblics a

l'escala regional, que possibiliti la descentralitzacio de les funcions

del Govern de la Generalitat ique estigui en capacitat de superar eL

greuge histdric que els Decrets de Nova Planta, primer, i la imposicio

de les provincies, despr6s, varen representar en l'organitzaci6 politica de catalunya. Una nova organitzaci6, que doni solucio definitiva a

la clamorosa mancanga d'una forma de govern adient per a la regio

metropolitana de Barcelona. Aquests s6n els reptes que t6 la societat

pel que fa a l'organitzaci6 i estructuraci6 del territori Catalunya Tots

ells, no solament una part.

En aquesta perspectiva, el treball que aqui es presenta pret6n ser

una modesta contribucio, basada en una lectura atenta de la societat

i del territori. De la Catalunya real, i no pas de les imatges icdniques

que se'n poden haver forjat. En aquest sentit, s'enf6n Catalunya

com un auEntic sistema de clutats. Ciutats reals, no entitats admi

nistratives histdricament heretades. I a aquestes ciutats reals haurlen

d'aproximar-se les comarques actuals, tot i facilitant mancomunar e s

serveis que avui tenen assignats els municipis. I a partir d'aquestes \"ciutats

reals\" es proposa una divisi6 regional en vegueries, que respongui tant

a la morfologia fisica com a les relacions econdmiques isocials que

estructuren l'espai catald. El treball desenvolupat inclou, alhora, una

proposta d'organitzaci6 territorial de l'area metropolitana de Barcelona que representi la consideraci6 d'aquest imbit no com una

singularitat, una anomalia en el conjunt del pais, sin6 com un m6s

dels territoris metropolitanitzats, d'abast regional.

Es proposa, per tant, un nou model d'organitzaci6 territorial Un model,

en suma, que ua de baix a dalt. De les \"ciutats reals\" a la Catalunya

metropolitana i regional. Un model que pret6n abastar el conjunt dels

aspectes territorialsi no nom6s una part d'ells. Una contribucio, en suma,

al debat que, a judici dels autors, tancaren de forma inadequada les

Lleis d'Organitzaci6 Territorial de catalunya aprovades l'any 1987, i que

avui t6 com a repte pendent de soluci6 el Parlament de Catalunya

El Baix Vallds, el sistema urb; de Mollet, 6s, sens dubte, una d'aquestes

ciutats reals. Aixi esperem demostrar-ho en les linies que segueixen

|loTll

1.- EL SrsrEMA URBA or Morrrr: DELs EsruDrs DE rn PoltEnctn ot

Drrvrucr6 Te na ronrlr (1 931 ) n Le s vur crenLre s (1 981 )

La Pondncia, creada el 1931, va desenvolupar els seus treballs en el

marc d'una manifesta indeterminaci6: de forma reiterada la Pondncia

va reclamar al Govern la finalitat de la de imitacio comarcal; molt

particularment, si havia de representar un instrument de descentralitzacio

de la Generalitat, o b6 una orqanitzaci6 de caracter local. La conclusio

a la qual es va arribar va ser que les comarques i les vegueries havien

de ser l'embit desconcentrat del Govern de la Generalitat. I per aixd

s'adopt: un nombre de comarques (38) clarament inferior al \"d';mbits

de mercat\" que la prdpia Pondncia estime com a resultat de l'enquesta

feta als municipis entre 1931 i 1932. Les comarques \"oficials\" no

respongueren, aixi, a l'estructura funcional del territori comarcal.r

calesmentar que als estudis de la Pondncia republicana, Mollet, Granollers

i Sant Celoni apareixien com a ambits de mercat diferenciat. En el mateix

sentit cal recordar que, al que ara es l')mbit conegut com a Regi6 Me

tropolitana, hi figuraven al voltant de 20 mercats, xifra aproximada a

l'estructura de sistemes urbans existent en l'actualitat.

I

Frgura 1 Ambts de M€rcat (1932).

,t'oT.l

Seguint amb aquesta linia de pensament, el mateix Casassas, juntament

a mb Joaquim Clusa, proposaren l'a ny 1 981 u na nova forma d'organitzacio

del territori: les municipalies, que havien de servir per aproximar e fet

comarcal a la realitat, m6s complexa, de l'estructura territorialdels pobles

iciutats de catalunya, que permetien superar el tradicional raquitisme

dels municipis a casa nostra.

Casassas i clusa partiren d'un diagnostic clar: calia reconsiderar a

divisi6 territorial de 1936:

\"Poc a poc, pero, fins i tot entre els partidaris de mantenir un esgla6

d'administraci6 local a nivell comarcal, s'ha obert pas la idea de la

necessdria revisi6 de la distribuci6 comarcal del 32/36. Per un canto

hom va comprenent que s'ha de concedir un reconeixement \"oficial\"

als nous fets comarcals apareguts despr6s de 1939, o a aquells altres

l'evidancia dels quals s'ha fet palesa (Mollerussa, Eanyoles, Santa

coloma, etc.) (...) Tamb6 el fet metropolita ha trencat clarament i

esborrat a voltes els limits comarcals del 32 i ha anat buidant algunes

comarques en un matrirs congestionat (Val16s, Tarragonds, Baix

Llobregat, etc.). Les autopistes i la rnillora de les infraestructures de la

comunicaci6 il'augment de la velocitat, finaiment, si en certs casos

ha servit per fer minvar la personalitat comarcal d'algunes contrades

en apropar-les als continus urbans metropolitans, en d'altres ha

enrobustit la personalitat de certes rodalies fins atribuir les hi

caracteristiques quasi comarcals, com poden ser els exemples de les

\"comarques pivot\" o \"comarques rdtula\" del Baix Llobregat o del

Garraf meridional.

Aquesta an;lisi porta tambd a la reconsideraci6 de la qtiesti6 coma'

cal i a una discussi6 de les seves bases. com es pot veure, doncs, des

d'dptiques diferents 6s exigida una nova anilisi de la realitat catalana.

Tothom hi reconeix el paper fonamental que avui hi juga el fet urba. De

fet,6s l'actualitzaci6 d'una de les idees bdsiques de la Pondncia: cercar

el lloc central, cercar el nucli urb) que causa l'aglutinacio del territori. Es

per aixd que la investigaci6 efectuada en l'obra present representa

una continuitat amb es plantejaments de la Pondncia que havien

culminat en la segona pregunta de l'enquesta (a quin mercat aneu?)

que no era altra cosa que cercar l'embrio d'una estructura general

recolzada en el fet urbd que, en aquell temps, encara no havia assolit

l'amplitud, l'extensi6 i la influEncia d'avui.\"

Seguint amb aquesta linia de pensament, Casassas iClusa varen

extreure 127 municipalies, que representarien els sistemes urbans reals

de Catalunya, 6s a dir, les comarques que la Pondncia de 1932-36 no

,dul-.1

va arribar a establir mai. Per descomptat, el sistema urbi de Mollet,

el Baix Vallds, hi apareixia amb personalitat prdpia.

No cal afegir que aquesta linia radical de pensament no va ser seguida l'any '1987, quan les comarques foren finalment reconegudes de

forma oficial. Com tothom sap, les Lleis d'organitzaci6 Territorial

(LoT) de 1987, recuperaren la divisi6 comarcal histdrica, adopcio

acritica de les comarques del 36, amb la simple addici6 de tres noves

comarques sorgides despr6s de la preceptiva consulta municipal'?, la

qual cosa no va permetre realment aproximar la divisi6 comarcal a la

finalitat bisica establerta des de 1979, que com s'ha indicat feia de

les comarques un instrument bisic de govern local.

2.- Qurrun oncnnrrzect6 TERRtToRTAL NEcEssrre Cnarutvl?

Els municipis catalans es caracteritzen per una escassa grandlria, tant

des del punt de vista geogr;fic com poblacional. Catalunya, amb

946 municipis per nomds 32.133 km'z, es l'avantpeniltima comunitat

autdnoma pel que fa a la grandiria de llurs municipis. Amb una mitjana

de nom6s 34 km'?, solament el Pais Basc i La Rioja mostren un \"gra\"

m6s petit. Aquesta superficie dels municipis del Principat 6s

aproximadament la meitat de la que correspon a la mitjana de l'Estat,

el que confirma l'atomitzaci6 municipal de Catalunya, especialment

si es compara amb la resta d'Europa.r

Fiqura 2. lvlunic pis amb pob ac 6 inferior ak 2 000 habitants.

l'7 s

El raquitisme demogrdfc de bona part dels nostres municlpis es

mostra de forma ev dent si s'analitza l'estructura de la seva poblaci6:

646 municipis de Catalunya no arribaven, 'any 2001, als 2.000

habitants i abastaven un 6,O7Yo del total de la pob aclo de Catalunya

lronr a 67,6o/a de a seva superficie.

Mes enlld de la grandaria lpoblacio, un altre factor decislu per a la

comprensi6 de les actuals disfuncions del mapa municipal ho revela

I'an:l si de l'autocontencio i autosuficidncia de s mercats de treba I loca s.

Dificllment poden anomenar se \"ciutat\" aquelles entitats territorials que,

amb independdncia de lur dimensl6, no siguin capaces de retenir dins

dels imits admin stratius que els corresponen com a minim un 50% dels

seu: residents ocupats. I el mateix es pot dlr respecte a l'autosufic dncia:

no pot dirse \"ciutat\" aquell territori que depdn en m6s d'un 50% de

lorqa de treball externa per ocupar els seus locs de trebal localltzats

En aquest sentlt, la situacio a casa nostra 6s evident: 648 mun cipis (un

68% del total) mostren una autocontencio o una autosuflcidncia (o

ambdues coses alhora) in{erior al 50%. factual divsio municipal denota, per tant, evidents disfuncions des de la perspectiva del mercat de

treba l. L'increment de a mobilitat intermunic pa ha trencat es

barreres des municlpis lha eevat es relacions urbanes a una escaa

superior, que no sempre troba en aquestes entitats terr toria s

historiques el seu referent essenclal.

v$j.,,

Autocontenci6

I

I

l

trI

FqLrra I Autocontenco des mLrncipi5 cataans (2001)

t\"T'\"t

Sembla evident. per tant, que la racionalitzaci6 del mapa municipal

no sembla una alternativa viable, donades les tenddncies centrifugues

existents. Nomes la cooperaci6 imancomunacio de serveis sembla

plantejar se com a una opci6 possible, dins de l'actual panorama politic

isocial.

LA Drvtsto coMARcAL

Com acabem de veure, bona part dels municipis de Catalunya mostren

greus problemes tant pel que fa a l'eficient prestaci6 dels serveis

locals, derivada de la seva escassa grandiria, com pel que pertoca a

l'estructura i autonomia del seu mercat de treball. Pero, per

desgricia, tampoc /es comarques actuals semblen adequar-se a les

necessitats relatives a I'exercici correcte dels esmentats serveis locals.

D'igual manera, tampoc poden exercir com a estructures

descentralitzades de l'Administraci6 de la Generalitat, en ser massa

nombroses ino respondre a l'estructura regional, ni subregional.

Tots aquests factors determinen el fracds, reconegut quasi per

tothom, de la major part de les comarques com a entitats eficients

en el desplegament dels serveis locals (i, tamb6, autondmics). les

comarques actuals no serveixen per a la funci6 que varen ser creades.

D'aqui que calgui adregar-se cap a un nou model territorial que doni

plena vigencia iutilitat social a les comarques.

LA Drvrs o REGToNAL

Finalment, i pel que fa a les vegueries, el panorama 6s, encara, mds

desolador. L'Estatut de 1979 no es va referir de forma expressa a les

regions com a forma d'organitzaci6 propia de Catalunya, malgrat

que deixd la porta oberta al seu reconeixement en recollir la possibilitat

de regular l'existdncia de demarcacions supracomarcals. El fet, perd,

6s que la Generalitat de Catalunya, des de llur reinstauraci6, no ha

procedit a establir una divisio oficial en vegueries, en qualitat d'drgans

descentralitzats de govern. La divisi6 de 1936, que va recollir nou

vegueries, continua sense reconeixement oficial a hores d'ara.

La permandncia en el marc constitucional i estatutari de les provincies,

(imposades per decret l'any 1833) en la seva doble funci6 d'ens locals

(les diputacions) id'organitzacio desconcentrada del govern de l'Estat,

planteja, a mes, l'existdncia d'un greuge pendent de solucio, que

pot passar per l'assumpcio de les vegueries com a forma d'organitzaci6

lloT,t

prdpia del Principat, en substituci6 de les provincies histdricament

heretades. Aixi, les vegueries podrien assolir un doble (o, si s'escau,

triple) nivell d'organitzaci6: ser drgans descentralitzats del Govern

aixi com entitats locals. iassumir les compeftncies de les diputacions.

cal, per tant, recuperar les vegueries com a forma de govern prdpia

de Catalunya. Aquest 6s, tamb6, un repte que no pot 6sser aiornat.

3.- M rrooorocLn

Tal com s'ha indicat en el resum inicial, l'objectiu principal de l'estudi

realitzat pel nostre Centre d'investigaci6 ha consistit en I'elaboraci6

d'una metodologia que permeti establit de manera racional irigorosa

la delimitaci6 d'itmbits supramunicipals per a l'exercici eficient de les

funcions i serveis priblics, la qual permeti una nova organitzaci6 admi

nistrativa del territori. Aquesta nova organitzaci' ha de sustentar-se en

les dues formes de divisi6 territorial que li s6n propies a catalunya:

les comarques i les vegueries. Les primeres, quant a entitats on els

municipis tinguin l'oportunitat de mancomunar els serveis locals,

gaudeixin d'economies d'escala impossibles d'aconsegulr d'una altra

manera, ion hi hagi un primer esglao d'identiflcacio dels clutadans

amb el territori. I les segones, com a )mbits de d escentra litzaci6 dels

serveis de la Generalitat alhora que entitats locals substitutives de les

actuals provincies.

BAsrcs pER a LA DEUMlrAcr6 TERRTToRTAL DE coMARQUES I vEGUER E5

La metodologia utilitzada en l'estudles basa en tres aspectes fonamentals:

a) En primer lloc, l'aspecte funcional. Es parteix de la hipdtesi que

les mancomunitats d'abast comarcal siguin agrupacions municipals

funcionalment homogdnies, 6s a dir, que es comportin com a unitats

coherents entre si. D'igual manera, les vegueries haurien de ser el

resultat d'aqrupacions comarcals caracteritzades per un elevat grau

d'interacci6 funcional. En aquest sentit, i a falta d'a tra informacio

rellevant, s'ha escollit la relaclci residdncia - treball com a element

determinant de les relacions urbanes; l'articulaci6 dels mercats

residencials ide treball a nivell local representa el principal fet

caracteritzador de l'estructura urbana i territorial.

b) En segon lloc, es considera l'aspecte f/slc. Les dlvisions proposades,

tant la que fa reierdncia a les mancomunitats municipals d'abast

de la GeneraItat (i, en seu cas, sotsdelegacions del Govern central),

Reeu srrs

l*I*r

comarcal com la corresponent a les vegueries, han de gaudir d'una

clara i manifesta coherdncia geogrdfica en la mesura que el territori,

en la seva configuracio fisica, ecoldgica i paisatgistica, condiciona

els assentaments humans i la seva utilitzacio de l'espai.

c) I en tercer lloc, l'aspecte d'eficidncia en la prestaci6 dels serveis

piblics. Les delimitacions proposades han de permetre millorar

I'eficidncia de les actuals divisions administratives en la prestaci6

dels serveis municipals, comarcals igenerals, ja que de res serviria

una nova delimitacio si aquesta no tingues un efecte positiu en

l'exercici de les funcions iserveis priblics.

El nostre treball, per tant, s'inscriu en la perspectiva de considerar

com a determinants les relacions funcionals, i particularment la basada en la mobilitat laboral obligada, perd no pot oblidar els altres dos

aspectes condicionadors de tota delimitaci6 que pretengui vincularse amb I'administraci6 del territori: la dimensio de coherdncia fisica i

de'uncionalil.at en ra prestacio dels servers.

MttoooLoctn looptnon

La metodologia adoptada per a la delimitaci6 de les mancomunitats

municipals d'abast comarcal pot resumir-se de la forma segtlent:

1. En primer lloc, s'han delimitat les unitats plurimunicipals que hem

denominat protosliterres. Els protosistemes resulten de l'agregaci6

dels municipis en funci6 a llur maixim va or de relaci6'. llobjectiu

final en aquesta fase ha consistit, principalment, en reduir el nombre d'unitats (946 municipis) en un nombre sensiblement inferior

de candidats a constituir sistemes urbans consolidats.

2. El segon pas ha consistit en unir els protosistemes anteriors, comeneant

pel m6s petit, en funci6 del m)xim valor de relacio. El resultat final ha

permds delimitar unes mancomunitats \"provisionals\", amb massa cri

tica demografica ide nombre de municipis, amb plena capacitat

per desenvolupar les competdncies locals de cardcter fonamental,

si les hi deleguen.

3. Finalment els sistemes comarcals \"provisionals\" han esdevingut

\"definitius\" desp16s d'un proc6s de validaci6. fesmentada validacio

s'ha fet a la llum dels tres principis inspiradors de la metodologia

establerta per a la definici6 de les mancomunitats rnunicipals d'abast

comarcal: la funcionalitat, el territori il'efic;cia en la prestaci6

dels serveis.

Pel que fa a 1a metodologia de delimitaci6 de les vegueries encata ha

estat mds senzilla. Les unitats obtingudes en l'andlisi anterior,

candidates a constituir comarques, s'han agrupat de forma iterativa

en funci6 de llur major valor de relaci6. Aquest proc6s ha continuat

fins a la delimitacio de \"protovegueries\", les quals han donat lloc a la

proposta final en virtut de certes assumpcions sobre la massa critica

ila finalitat, prospectiva o no, de divisi6 administrativa regional.

Les \"proto-vegueries\" s'han obtingut en el tall de \"l'arbre ierirquic\"

en qud una de les candidates fermes a constituir regi6 independent

s'ha unit a Barcelonat. Pel seu cant6, les condicions de massa critica

s'han establert en funci6 a la poblaci6 minima de les provincies

espanyoles, amb un llindar de referdncia dels 300.000 a 500.000

habitants.

4.- Ers REsurars

El desplegament de la metodologia emprada ha permds la delimitacio,

en una primera fase, de 195 protosistemes urbans que han constitut

la base, les unitats, sobre la qual s'ha cimentat, en una segona etapa,

la delimitaci6 de les mancomunitats municipals d'abast comarcal, que

en nombre de 92 es proposen com a resultat de l'estudi que aqui es

p resenta.

facompliment dels requeriments de massa critica iautonomia dels

sistemes urbans condueix, per mitji d'un proc6s jerdrquic d'adscripci6

dels protosistemes a trav6s del m6s alt valor de relaci6, a una proposta

de nova divisi6 comarcal per a catalunya que, tal corn s'ha afirmat

abans, garanteix la mixima relacio funclonal dels municipis integrats

en cada unitat comarcal, l'autonomia del mercat de treball al 45-

50% d'autocontenci6 iautosuficdncia, a m6s de la massa critica

necessiria per a l'exercici eficient dels serveis locals.

El mapa adjunt presenta el resultat final d'aquest proc6s de

comprovaci6, en el qual apareixen les 92 mancomunitats d'abast

comarcal definitivament considerades. La taula annexa, per la seva

part, presenta les comarques amb principal pes demogr)fic. Entre

elles destaca el sistema urb) de Mollet, en el lloc desd del rdnquing

de granddria, per davant, fins itot, de l'agrupaci6 que encapgala

G ra nollers.

l/oT,,l

Mancomunrtats d'abast comarcal amb un malor pes demogrific

Comarca

Barcelona

Sabadell

Sant. Bor - Gavi

N/ataro

Sant Fe|u Mo|ns

Martorell

Mollet

Manresa

Girona

Rubi- Sant

Granollers

Reus

Cerdanyola

Vrlanova

Cugat

Poblaci6

2.373.099

210.978

236.664

202.913

192.443

181.640

142.940

141.708

124.279

120.717

119 095

118.063

116.124

N. de

14

8

8

13

6

14

34

t1

15

9

21

15

2

8

24

3

5

munrcrprS Superficie (km':)

Terra55a

Tarragona

Lleida

12.743

05.704

223

184

18s

152

181

114

147

367

9l

639

314

80

1U

59

146

115.644

113.244

F,gura 4 Proposta de d v ro coma(al \"def,nrr va\" (92 man(omun,tats)

Alar rot ,',<-n r' .PA olc o\\A 3 (ara 11 a

L'agregaci1 jererqulca, pas a pas, de les comarques en funcio de ur

rn;xim valor de relacio, permet comprendre 'estructura espacia del

terr tofl catal), i indlca es nteraccions de tipus quasi regional La

uni6 progressva de es comarques permet fer \"tall:\", els quals iden

t f quen les re acions espacials a determinades escaJes de reso ucio

Pot mostrar-se 'arbre jerarquic d'agregaci6 de les mancomunitats

d'abast comarcal en dlstintes unitats territorials fins a constitulr una

agrupaci6 0n ca, Catalunya.

fanllis a I'esmentat nlvel d'agregacio destaca l'existdncla de dotze

unitats espacials bbs ques, que b6 podrlen denominar se protoreglons o

pratovegueries. Aquestes unitats son: la reg o metropo itana de Barcelona, l'estructura Girona - Frgueres, Vic, Manresa, lgualada, Puigcerdd,

a Seu d'Urgell, Tremp, Aran, Lleida, les Terres de 'Ebre iTarragona Reus

F q!rd 5 Geogr.l d de ee reg o.s (atdlanes

L'anterior andlisl atorga una matge de Catalunya formada per 12

unrtats, no pas 7 com semb a defensar l'actual proposta del Govern

de la ceneralltat (seguint el Pla Territoria de catalunya de 1995)

Aixo no obstant, no creiem que l'estud profund de les relaclons internes db les T 2 protoreg ons o protovegueries, obtinqudes de l'arbre

jerarqulc funcional, invalidi completament la proposta de la diviso

,{sl*,\"l

de Catalunya en set regions o vegueries. Les relacions funcionals (i, per

tant, les divisions en les quals es basen) s6n el resultat de la geografia,

del territori, aixi com de la histdria, de les interaccions econdmiques i

socials histdricament heretades. D'aqui la seva forEa i importbncia per

l.luminar el debat i les propostes sobre l'organitzaci6 territorial. perd

tamb6 evidencien les mancances de l'acci6 humana; les seves limitacions.

Tenen un carecter retrospectiu mes que prospectiu.

Els casos dels Pirineus ide les comarques centrals s6n. des d'aquesta

perspectiva, paradigmdtics. Les protoregions que conformen els seus

respectius imbits espacials representen unitats morfoldgiques, econdmiques isocials molt similars, perd poc relacionades entre si, fruit d'un

sistema d'infraestructures que ha seguit en exc6s la geografia ique ha

tendit a privilegiar la vinculaci6 amb els grans centres de distribuci6 i

consum: LIeida en el cas dels Pirineus i Barcelona en el de les comarques

centrals. La geografia i la histdria han configurat la realitat actual, perd en

fer ho han eliminat d'altres possibilitats inherents al territori i a la societat.

5.- f oRcnrurrzlcro espacrnr or r'ARel METRopoLITANA

DE CAP n urun \"ctutnt ot crurars\"

L'andlisi descrita en les pigines precedents reconeix una vegueria

especifica per a l'irea metropolitana de Barcelona. Aquesta regi6,

amb 188 municipis,4,5 milions d'habitants iprop de 3.800 kmr,

s'aproxima a l':mbit de planejament territorial histdricament

adoptat6, encara que el sobrepassa de forma significativa.

Blrcrror,l:

Figura 6 Veqlera Metropo itana de Barcelona (23 sistemes urbant.

143