SlideShare a Scribd company logo
1 of 4
Download to read offline
EL MAR, CAMÍ DELS DESCOBRIDORS
      Educació Secundària
      Centre de Recursos Educatius del Mar




SABÍEU QUE…?



   1. Les primeres expedicions de navegants de la Mediterrània cap al Nord, realitzades
per Pitees, van patir moltes pèrdues a causa d’un fenomen desconegut per a ells: les marees.
Pitees també va haver d’enfrontar-se a trossos de gel flotant al mar. Quan va tornar a Grècia
la gent no se’l creia.



   2. Els xinesos que navegaren per l’Índic els segles XIII i XIV, tenien unes naus immenses.
Només la vela quadra principal era molt més gran que les caravel·les dels portuguesos o
castellans.



   3. Per tal de tenir peix fresc i altres espècies a bord, els xinesos varen omplir d’aigua de
mar compartiments estancs que havien construït dins dels vaixells. Així aprofitaven millor
les zones de pesca quan feien travesses llunyanes.



   4. Per més que s’ha parlat de l’Astrolabi com un instrument per mesurar alçades i angles,
aquesta no en va ser la seva funció inicial. L’ Astrolabi fou concebut com un localitzador
d’estels (“star finder”). Gràcies a l’alçada que presentaven els astres es podia saber l’hora.
Era, doncs, un rellotge i a la vegada un buscador. Els àrabs li van trobar moltes funcions per
fer càlculs celests. Més tard sortiria l’Astrolabi nàutic, que faria la funció del quadrant.



   5. La declinació magnètica és l’angle que presenta el compàs o la brúixola - que apunta
al Nord magnètic- , respecte el Nord geogràfic. Colom va apreciar que aquest angle variava
segons la posició geogràfica. Va ser, per tant, el descobridor de la variabilitat de la declinació
magnètica.




                         El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona.           pàg. 1
6. Sempre s’ha dit que l’estel dels navegants era l’estrella Polar. Ara bé el nom de Polar
es dóna a l’estel que està més a prop del Pol del cel i no sempre és el mateix. Els navegants
cartaginesos varen fer servir l’estel Kochab que dos mil anys enrere era una mica més a
prop del Pol que l’actual Polar. Això canvia a causa d’un moviment oscil·latori de la Terra
anomenat la precessió dels equinoccis. Aquest moviment terrestre és produït per l’atracció
gravitatòria del Sol i de la Lluna, els mateixos “culpables” de les marees.



   7. De tota manera, l’indiscutible estel dels navegants ha estat el Sol. Mesurar l’alçada
d’un astre fins a l’horitzó no és gens fàcil, ja que quan es fa de nit i és comencen a veure els
astres l’horitzó desapareix.



   8. Colom tot i ser un bon navegant va cometre errors de càlcul enormes. Va creure que
era a prop del Japó quan en realitat es trobava al Carib. Els geògrafs de l’època van calcular
que la mida del món era de 29.000 Km. quan en realitat en té 40.000km. De fet, l’expedició
de Colom a les Índies Orientals ”per l’altre costat” vingué motivada per la creença que amb
aquesta mesura era pràcticament el mateix arribar a les Índies Orientals anant cap a l’Oest
que circumval·lar l’Àfrica.



   9. El sextant fou una revolució a l’època, sobretot per les òptiques i filtres que portava.
Fins llavors els mariners que havien mesurat l’alçada del Sol s’hi havien deixat la vista.



   10. Conèixer avui el règim general dels vents és molt important. Els portuguesos foren
els primers “navegats meteoròlegs” ja que varen fer expedicions mar endins per tal de
conèixer millor els vents. Els resultats els portaven en secret.



   11. Per sobre i per sota de l’equador (per les latituds entre 20 i 30º) hi ha unes regions on
quasi mai hi bufa el vent. Els navegants que portaven cavalls cap a Amèrica , a vegades se
n’havien de desfer tot llançant-los per la borda, perquè es passaven dies i dies sense moure’s
i se’ls acabava l’aigua i el menjar. Per aquesta raó aquestes latituds es coneixen, encara
avui, com la latitud dels cavalls.



   12. Els nadius d’Amèrica en veure els soldats armats damunt dels cavalls, es pensaven
que es tractava d’una sola bèstia.




                        El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona.        pàg. 2
13. Totes les referències als perills que hi ha a les cartes, com la sonda, les roques, les
marees… eren considerades secretes, ja que el seu desconeixement podia fer mal a
l’enemic. Actualment per navegar cal portar obligatòriament la carta del lloc.



   14. De tota manera les coses no canvien tant. Els americans en les seves guerres
desconnecten el sistema GPS, per tal que els seus enemics no puguin situar-se. Llavors
els navegants han de tenir en compte que mentre duri el conflicte bèl·lic les dades poden
ser imprecises.



   15. Per aquesta raó, Europa es proposar disposar d’autonomia respecte dels Estats
Units amb la fabricació d’un GPS propi, el sistema Galileu, que estarà llest el 2008. Els
Estats Units van fer tot el possible per tal que Europa no tingués un sistema similar, i van
intentar boicotejar-ne la construcció. Espanya, amb el president Aznar, fou un dels països
que en lloc de posicionar-se a favor de les tesis europees va donar suport a la dependència
dels EUA. Per sort, es va imposar la lògica i Galileu serà una realitat d’aquí pocs anys.



   16. L’ecologia no fou massa apreciada pels descobridors. Durant segles els Europeus
varen introduir animals i espècies portades d’Europa que alteraven els ecosistemes de
l’enemic. Amb aquests mètode van fer arribar malalties i epidèmies desconegudes a altres
llocs del planeta. Fou la guerra bactereològica de l’època.



   17. A l’Àfrica es va extingir una au semblant a un gall amb cap de Papagall. Es tractava
del “Dodo”, que va morir en mans dels exploradors. Era una au molt confiada que es deixava
agafar.



   18. Diuen que “la fam aguditza l’enginy” . Els exploradors van descobrir que si agafaven
una tortuga i la giraven podia romandre setmanes abans de morir. Era una forma de disposar
de carn fresca sense que se’ls escapés pel vaixell en èpoques sense nevera.



   19. En les expedicions cap a terres desconegudes l’imaginari humà feia veure coses
increïbles als mariners. Explicaven que a l’Àfrica hi havia uns ocells gegants que mataven
elefants. El mètode: eren tant grossos que els agafaven amb les seves urpes, se’ls
emportaven volant i els deixaven anar per que s’esclafessin contra el terra.




                       El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona.       pàg. 3
20. També expliquen els navegants que a la terra del foc hi havia uns homes de més de
dos metres d’alçada. Tenien uns peus (sempre segons ells) de més de 50 cm. Per aquesta
raó se’ls va anomenar patagons.



   21. L’ocell fragata, en els mars tropicals, és un bon recurs per saber si s’està a prop de
la costa. A vegades els navegants s’emportaven aus que deixaven anar en mig del mar.
Moltes d’ aquestes segueixen intuïtivament el camí de la costa més propera. Naturalment el
mètode no funciona massa bé enmig de l’oceà, ni per l’ocell ni pel navegant.



   22. La primera volta al món sempre s’ha dit que fou la de l’expedició de Maghallaes i
Elcano. Però mort Maghallaes a les Filipines fou Elcano el primer en fer la volta completa.
Això es cert sempre hi quan ens referim a fer-la en una sola expedició. En realitat el mateix
Maghallaes havia anat, anys enrere, a les Índies Orientals on va prendre un indígena per fer-
li de criat. Quan va embarcar per fer la volta al món, se’l va emportar i en arribar per aquelles
terres el criat reconeix la seva llengua i planta l’amo. Enrique (que és el nom que li havien
posat), fou en realitat la primera persona en fer la volta, encara que en dues etapes.



   23. Colom i els cartògrafs de la seva època haurien fet bé de calcular o millor dit, tornar
a calcular, la mida del món abans de la seva expedició. Eratòstenes, 400 anys abans de la
nostra era , va determinar a partir de la variació de l’ombra del Sol sobre dos punts de
diferent latitud, que el seu diàmetre era de 40.000 Km. El seu error fou només de 100 Km!



   24. El GPS és un sistema que ens permet sintonitzar un aparell que emet unes ones
detectades per diversos satèl·lits en òrbita els quals en fan una triangulació i la reenvien: és
la nostra posició. Es tracta d’un sistema americà que només té un error de 10 metres.




                        El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona.         pàg. 4

More Related Content

Viewers also liked

掌星 移动互联网开发笔记-Vol001
掌星 移动互联网开发笔记-Vol001掌星 移动互联网开发笔记-Vol001
掌星 移动互联网开发笔记-Vol001rainx1982
 
Ander e.
Ander e.Ander e.
Ander e.xarpati
 
David eta Aitor
David eta AitorDavid eta Aitor
David eta Aitorxarpati
 
Videofied frontel presentation_greek
Videofied frontel presentation_greekVideofied frontel presentation_greek
Videofied frontel presentation_greekIlias Varsamis
 
Maialen,maider,clara o galzorian dauden animaliak
Maialen,maider,clara o galzorian dauden animaliakMaialen,maider,clara o galzorian dauden animaliak
Maialen,maider,clara o galzorian dauden animaliakxarpati
 
Ugal aparatua
Ugal aparatuaUgal aparatua
Ugal aparatuaxarpati
 
Susana power point
Susana power pointSusana power point
Susana power pointxarpati
 
Presentaci+¦n blooger
Presentaci+¦n bloogerPresentaci+¦n blooger
Presentaci+¦n bloogeredilbertoroma
 
Haragijaleak
HaragijaleakHaragijaleak
Haragijaleakxarpati
 
Richard eta aitor
Richard eta aitorRichard eta aitor
Richard eta aitorxarpati
 
Educacion y lucha de clases
Educacion y lucha de clasesEducacion y lucha de clases
Educacion y lucha de clasesRobert Chicaiza
 
Educacion y lucha de clases
Educacion y lucha de clasesEducacion y lucha de clases
Educacion y lucha de clasesRobert Chicaiza
 
Presentación imágenes impress
Presentación imágenes impressPresentación imágenes impress
Presentación imágenes impressandrea9702
 

Viewers also liked (20)

Corsaris a la Mediterrània
Corsaris a la MediterràniaCorsaris a la Mediterrània
Corsaris a la Mediterrània
 
掌星 移动互联网开发笔记-Vol001
掌星 移动互联网开发笔记-Vol001掌星 移动互联网开发笔记-Vol001
掌星 移动互联网开发笔记-Vol001
 
Ander e.
Ander e.Ander e.
Ander e.
 
David eta Aitor
David eta AitorDavid eta Aitor
David eta Aitor
 
Videofied frontel presentation_greek
Videofied frontel presentation_greekVideofied frontel presentation_greek
Videofied frontel presentation_greek
 
Yari
YariYari
Yari
 
Maialen,maider,clara o galzorian dauden animaliak
Maialen,maider,clara o galzorian dauden animaliakMaialen,maider,clara o galzorian dauden animaliak
Maialen,maider,clara o galzorian dauden animaliak
 
Ugal aparatua
Ugal aparatuaUgal aparatua
Ugal aparatua
 
Susana power point
Susana power pointSusana power point
Susana power point
 
A&s december 2009
A&s december 2009A&s december 2009
A&s december 2009
 
Presentaci+¦n blooger
Presentaci+¦n bloogerPresentaci+¦n blooger
Presentaci+¦n blooger
 
Haragijaleak
HaragijaleakHaragijaleak
Haragijaleak
 
Richard eta aitor
Richard eta aitorRichard eta aitor
Richard eta aitor
 
T1 e1 crespi
T1 e1 crespiT1 e1 crespi
T1 e1 crespi
 
Educacion y lucha de clases
Educacion y lucha de clasesEducacion y lucha de clases
Educacion y lucha de clases
 
Educacion y lucha de clases
Educacion y lucha de clasesEducacion y lucha de clases
Educacion y lucha de clases
 
Presentación imágenes impress
Presentación imágenes impressPresentación imágenes impress
Presentación imágenes impress
 
La Mar de Cels - primària
La Mar de Cels - primàriaLa Mar de Cels - primària
La Mar de Cels - primària
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Caixa: Poesia i Música
Caixa: Poesia i MúsicaCaixa: Poesia i Música
Caixa: Poesia i Música
 

Similar to El mar, camí dels descobridors

A vespucci illes tropicals
A vespucci illes tropicalsA vespucci illes tropicals
A vespucci illes tropicalsdolorscamenforte
 
L'època dels descobriments
L'època dels descobrimentsL'època dels descobriments
L'època dels descobriments2nESO
 
Els grans descobriments geografics
Els grans descobriments geograficsEls grans descobriments geografics
Els grans descobriments geograficsceipjoncadella
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsceipjoncadella
 
èPoca descobrimens
èPoca descobrimensèPoca descobrimens
èPoca descobrimenslcarmona59
 
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerEvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerNeus Cortiella
 
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerEvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerNeus Cortiella
 
Petit princep badia2
Petit princep badia2Petit princep badia2
Petit princep badia2llahi123
 
Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)
Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)
Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)toni_pou
 
Cat lectura nou
Cat lectura nouCat lectura nou
Cat lectura noujmsoses
 
Descobriments
DescobrimentsDescobriments
DescobrimentsSílvia
 
Illes del Mediterrani
Illes del MediterraniIlles del Mediterrani
Illes del MediterraniIsabel Castro
 
Dossier els temps moderns (s.XV-XVI)
Dossier els temps moderns (s.XV-XVI)Dossier els temps moderns (s.XV-XVI)
Dossier els temps moderns (s.XV-XVI)falco1972
 
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XXELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XXmambla
 

Similar to El mar, camí dels descobridors (20)

A vespucci illes tropicals
A vespucci illes tropicalsA vespucci illes tropicals
A vespucci illes tropicals
 
L'època dels descobriments
L'època dels descobrimentsL'època dels descobriments
L'època dels descobriments
 
Els grans descobriments geografics
Els grans descobriments geograficsEls grans descobriments geografics
Els grans descobriments geografics
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
Pors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del marPors, mites i llegendes del mar
Pors, mites i llegendes del mar
 
èPoca descobrimens
èPoca descobrimensèPoca descobrimens
èPoca descobrimens
 
La construcció de la imatge del món
La construcció de la imatge del mónLa construcció de la imatge del món
La construcció de la imatge del món
 
Imatge del món
Imatge del mónImatge del món
Imatge del món
 
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerEvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
 
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
EvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicerEvoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer
 
Petit princep badia2
Petit princep badia2Petit princep badia2
Petit princep badia2
 
Judit
JuditJudit
Judit
 
Mireia, maria, hajar, nuria,kyanna
Mireia, maria, hajar, nuria,kyannaMireia, maria, hajar, nuria,kyanna
Mireia, maria, hajar, nuria,kyanna
 
Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)
Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)
Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)
 
Cat lectura nou
Cat lectura nouCat lectura nou
Cat lectura nou
 
Descobriments
DescobrimentsDescobriments
Descobriments
 
Illes del Mediterrani
Illes del MediterraniIlles del Mediterrani
Illes del Mediterrani
 
Colom
ColomColom
Colom
 
Dossier els temps moderns (s.XV-XVI)
Dossier els temps moderns (s.XV-XVI)Dossier els temps moderns (s.XV-XVI)
Dossier els temps moderns (s.XV-XVI)
 
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XXELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
 

More from Museu Marítim de Barcelona

¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?Museu Marítim de Barcelona
 
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...Museu Marítim de Barcelona
 
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaEls programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaMuseu Marítim de Barcelona
 
La participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut CatalanaLa participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut CatalanaMuseu Marítim de Barcelona
 
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicacióLa participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicacióMuseu Marítim de Barcelona
 

More from Museu Marítim de Barcelona (20)

Quadern de l'alumnat 2017 18
Quadern de l'alumnat 2017 18Quadern de l'alumnat 2017 18
Quadern de l'alumnat 2017 18
 
Fitxa tècnica Far Barceloneta
Fitxa tècnica Far BarcelonetaFitxa tècnica Far Barceloneta
Fitxa tècnica Far Barceloneta
 
Fitxa tècnica Far Barcelona
Fitxa tècnica Far BarcelonaFitxa tècnica Far Barcelona
Fitxa tècnica Far Barcelona
 
Fitxa molar caps a una clavilla. doc
Fitxa molar caps a una clavilla. docFitxa molar caps a una clavilla. doc
Fitxa molar caps a una clavilla. doc
 
Fitxa Far de Formentera
Fitxa Far de FormenteraFitxa Far de Formentera
Fitxa Far de Formentera
 
Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0
Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0
Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0
 
Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0
Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0
Quadern de camp Observadors del Mar-Plàstic0
 
Recull relats VI Edició Concurs Microrelats
Recull relats VI Edició Concurs MicrorelatsRecull relats VI Edició Concurs Microrelats
Recull relats VI Edició Concurs Microrelats
 
Programa Pedagògic 2017-2018
Programa Pedagògic 2017-2018Programa Pedagògic 2017-2018
Programa Pedagògic 2017-2018
 
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
¿Te gustaría llevar a cabo un proyecto en Artium?
 
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
Listen Up - Approaches for engaging young people at the National Portrait Gal...
 
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de CerdanyolaEls programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
Els programes joves d'un museu novell. Experiències al Museu d'Art de Cerdanyola
 
La participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut CatalanaLa participació cultural de la joventut Catalana
La participació cultural de la joventut Catalana
 
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicacióLa participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
La participació dels joves en la cultura, com cercar la seva implicació
 
Dossier per als docents "Att full sail"
Dossier per als docents "Att full sail"Dossier per als docents "Att full sail"
Dossier per als docents "Att full sail"
 
Programa 19 deac
Programa 19 deacPrograma 19 deac
Programa 19 deac
 
Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015Jornada museuseducacio 2015
Jornada museuseducacio 2015
 
Navega a bord (mestre) mmb
Navega a bord (mestre) mmbNavega a bord (mestre) mmb
Navega a bord (mestre) mmb
 
La navegació tradicional (respostes 2a)
La navegació tradicional (respostes 2a)La navegació tradicional (respostes 2a)
La navegació tradicional (respostes 2a)
 
La navegació tradicional (fitxes 2a)
La navegació tradicional (fitxes 2a)La navegació tradicional (fitxes 2a)
La navegació tradicional (fitxes 2a)
 

Recently uploaded

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

El mar, camí dels descobridors

  • 1. EL MAR, CAMÍ DELS DESCOBRIDORS Educació Secundària Centre de Recursos Educatius del Mar SABÍEU QUE…? 1. Les primeres expedicions de navegants de la Mediterrània cap al Nord, realitzades per Pitees, van patir moltes pèrdues a causa d’un fenomen desconegut per a ells: les marees. Pitees també va haver d’enfrontar-se a trossos de gel flotant al mar. Quan va tornar a Grècia la gent no se’l creia. 2. Els xinesos que navegaren per l’Índic els segles XIII i XIV, tenien unes naus immenses. Només la vela quadra principal era molt més gran que les caravel·les dels portuguesos o castellans. 3. Per tal de tenir peix fresc i altres espècies a bord, els xinesos varen omplir d’aigua de mar compartiments estancs que havien construït dins dels vaixells. Així aprofitaven millor les zones de pesca quan feien travesses llunyanes. 4. Per més que s’ha parlat de l’Astrolabi com un instrument per mesurar alçades i angles, aquesta no en va ser la seva funció inicial. L’ Astrolabi fou concebut com un localitzador d’estels (“star finder”). Gràcies a l’alçada que presentaven els astres es podia saber l’hora. Era, doncs, un rellotge i a la vegada un buscador. Els àrabs li van trobar moltes funcions per fer càlculs celests. Més tard sortiria l’Astrolabi nàutic, que faria la funció del quadrant. 5. La declinació magnètica és l’angle que presenta el compàs o la brúixola - que apunta al Nord magnètic- , respecte el Nord geogràfic. Colom va apreciar que aquest angle variava segons la posició geogràfica. Va ser, per tant, el descobridor de la variabilitat de la declinació magnètica. El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1
  • 2. 6. Sempre s’ha dit que l’estel dels navegants era l’estrella Polar. Ara bé el nom de Polar es dóna a l’estel que està més a prop del Pol del cel i no sempre és el mateix. Els navegants cartaginesos varen fer servir l’estel Kochab que dos mil anys enrere era una mica més a prop del Pol que l’actual Polar. Això canvia a causa d’un moviment oscil·latori de la Terra anomenat la precessió dels equinoccis. Aquest moviment terrestre és produït per l’atracció gravitatòria del Sol i de la Lluna, els mateixos “culpables” de les marees. 7. De tota manera, l’indiscutible estel dels navegants ha estat el Sol. Mesurar l’alçada d’un astre fins a l’horitzó no és gens fàcil, ja que quan es fa de nit i és comencen a veure els astres l’horitzó desapareix. 8. Colom tot i ser un bon navegant va cometre errors de càlcul enormes. Va creure que era a prop del Japó quan en realitat es trobava al Carib. Els geògrafs de l’època van calcular que la mida del món era de 29.000 Km. quan en realitat en té 40.000km. De fet, l’expedició de Colom a les Índies Orientals ”per l’altre costat” vingué motivada per la creença que amb aquesta mesura era pràcticament el mateix arribar a les Índies Orientals anant cap a l’Oest que circumval·lar l’Àfrica. 9. El sextant fou una revolució a l’època, sobretot per les òptiques i filtres que portava. Fins llavors els mariners que havien mesurat l’alçada del Sol s’hi havien deixat la vista. 10. Conèixer avui el règim general dels vents és molt important. Els portuguesos foren els primers “navegats meteoròlegs” ja que varen fer expedicions mar endins per tal de conèixer millor els vents. Els resultats els portaven en secret. 11. Per sobre i per sota de l’equador (per les latituds entre 20 i 30º) hi ha unes regions on quasi mai hi bufa el vent. Els navegants que portaven cavalls cap a Amèrica , a vegades se n’havien de desfer tot llançant-los per la borda, perquè es passaven dies i dies sense moure’s i se’ls acabava l’aigua i el menjar. Per aquesta raó aquestes latituds es coneixen, encara avui, com la latitud dels cavalls. 12. Els nadius d’Amèrica en veure els soldats armats damunt dels cavalls, es pensaven que es tractava d’una sola bèstia. El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 2
  • 3. 13. Totes les referències als perills que hi ha a les cartes, com la sonda, les roques, les marees… eren considerades secretes, ja que el seu desconeixement podia fer mal a l’enemic. Actualment per navegar cal portar obligatòriament la carta del lloc. 14. De tota manera les coses no canvien tant. Els americans en les seves guerres desconnecten el sistema GPS, per tal que els seus enemics no puguin situar-se. Llavors els navegants han de tenir en compte que mentre duri el conflicte bèl·lic les dades poden ser imprecises. 15. Per aquesta raó, Europa es proposar disposar d’autonomia respecte dels Estats Units amb la fabricació d’un GPS propi, el sistema Galileu, que estarà llest el 2008. Els Estats Units van fer tot el possible per tal que Europa no tingués un sistema similar, i van intentar boicotejar-ne la construcció. Espanya, amb el president Aznar, fou un dels països que en lloc de posicionar-se a favor de les tesis europees va donar suport a la dependència dels EUA. Per sort, es va imposar la lògica i Galileu serà una realitat d’aquí pocs anys. 16. L’ecologia no fou massa apreciada pels descobridors. Durant segles els Europeus varen introduir animals i espècies portades d’Europa que alteraven els ecosistemes de l’enemic. Amb aquests mètode van fer arribar malalties i epidèmies desconegudes a altres llocs del planeta. Fou la guerra bactereològica de l’època. 17. A l’Àfrica es va extingir una au semblant a un gall amb cap de Papagall. Es tractava del “Dodo”, que va morir en mans dels exploradors. Era una au molt confiada que es deixava agafar. 18. Diuen que “la fam aguditza l’enginy” . Els exploradors van descobrir que si agafaven una tortuga i la giraven podia romandre setmanes abans de morir. Era una forma de disposar de carn fresca sense que se’ls escapés pel vaixell en èpoques sense nevera. 19. En les expedicions cap a terres desconegudes l’imaginari humà feia veure coses increïbles als mariners. Explicaven que a l’Àfrica hi havia uns ocells gegants que mataven elefants. El mètode: eren tant grossos que els agafaven amb les seves urpes, se’ls emportaven volant i els deixaven anar per que s’esclafessin contra el terra. El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 3
  • 4. 20. També expliquen els navegants que a la terra del foc hi havia uns homes de més de dos metres d’alçada. Tenien uns peus (sempre segons ells) de més de 50 cm. Per aquesta raó se’ls va anomenar patagons. 21. L’ocell fragata, en els mars tropicals, és un bon recurs per saber si s’està a prop de la costa. A vegades els navegants s’emportaven aus que deixaven anar en mig del mar. Moltes d’ aquestes segueixen intuïtivament el camí de la costa més propera. Naturalment el mètode no funciona massa bé enmig de l’oceà, ni per l’ocell ni pel navegant. 22. La primera volta al món sempre s’ha dit que fou la de l’expedició de Maghallaes i Elcano. Però mort Maghallaes a les Filipines fou Elcano el primer en fer la volta completa. Això es cert sempre hi quan ens referim a fer-la en una sola expedició. En realitat el mateix Maghallaes havia anat, anys enrere, a les Índies Orientals on va prendre un indígena per fer- li de criat. Quan va embarcar per fer la volta al món, se’l va emportar i en arribar per aquelles terres el criat reconeix la seva llengua i planta l’amo. Enrique (que és el nom que li havien posat), fou en realitat la primera persona en fer la volta, encara que en dues etapes. 23. Colom i els cartògrafs de la seva època haurien fet bé de calcular o millor dit, tornar a calcular, la mida del món abans de la seva expedició. Eratòstenes, 400 anys abans de la nostra era , va determinar a partir de la variació de l’ombra del Sol sobre dos punts de diferent latitud, que el seu diàmetre era de 40.000 Km. El seu error fou només de 100 Km! 24. El GPS és un sistema que ens permet sintonitzar un aparell que emet unes ones detectades per diversos satèl·lits en òrbita els quals en fan una triangulació i la reenvien: és la nostra posició. Es tracta d’un sistema americà que només té un error de 10 metres. El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 4