1. EL MAR, CAMÍ DELS DESCOBRIDORS
Educació Secundària
Centre de Recursos Educatius del Mar
SABÍEU QUE…?
1. Les primeres expedicions de navegants de la Mediterrània cap al Nord, realitzades
per Pitees, van patir moltes pèrdues a causa d’un fenomen desconegut per a ells: les marees.
Pitees també va haver d’enfrontar-se a trossos de gel flotant al mar. Quan va tornar a Grècia
la gent no se’l creia.
2. Els xinesos que navegaren per l’Índic els segles XIII i XIV, tenien unes naus immenses.
Només la vela quadra principal era molt més gran que les caravel·les dels portuguesos o
castellans.
3. Per tal de tenir peix fresc i altres espècies a bord, els xinesos varen omplir d’aigua de
mar compartiments estancs que havien construït dins dels vaixells. Així aprofitaven millor
les zones de pesca quan feien travesses llunyanes.
4. Per més que s’ha parlat de l’Astrolabi com un instrument per mesurar alçades i angles,
aquesta no en va ser la seva funció inicial. L’ Astrolabi fou concebut com un localitzador
d’estels (“star finder”). Gràcies a l’alçada que presentaven els astres es podia saber l’hora.
Era, doncs, un rellotge i a la vegada un buscador. Els àrabs li van trobar moltes funcions per
fer càlculs celests. Més tard sortiria l’Astrolabi nàutic, que faria la funció del quadrant.
5. La declinació magnètica és l’angle que presenta el compàs o la brúixola - que apunta
al Nord magnètic- , respecte el Nord geogràfic. Colom va apreciar que aquest angle variava
segons la posició geogràfica. Va ser, per tant, el descobridor de la variabilitat de la declinació
magnètica.
El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1
2. 6. Sempre s’ha dit que l’estel dels navegants era l’estrella Polar. Ara bé el nom de Polar
es dóna a l’estel que està més a prop del Pol del cel i no sempre és el mateix. Els navegants
cartaginesos varen fer servir l’estel Kochab que dos mil anys enrere era una mica més a
prop del Pol que l’actual Polar. Això canvia a causa d’un moviment oscil·latori de la Terra
anomenat la precessió dels equinoccis. Aquest moviment terrestre és produït per l’atracció
gravitatòria del Sol i de la Lluna, els mateixos “culpables” de les marees.
7. De tota manera, l’indiscutible estel dels navegants ha estat el Sol. Mesurar l’alçada
d’un astre fins a l’horitzó no és gens fàcil, ja que quan es fa de nit i és comencen a veure els
astres l’horitzó desapareix.
8. Colom tot i ser un bon navegant va cometre errors de càlcul enormes. Va creure que
era a prop del Japó quan en realitat es trobava al Carib. Els geògrafs de l’època van calcular
que la mida del món era de 29.000 Km. quan en realitat en té 40.000km. De fet, l’expedició
de Colom a les Índies Orientals ”per l’altre costat” vingué motivada per la creença que amb
aquesta mesura era pràcticament el mateix arribar a les Índies Orientals anant cap a l’Oest
que circumval·lar l’Àfrica.
9. El sextant fou una revolució a l’època, sobretot per les òptiques i filtres que portava.
Fins llavors els mariners que havien mesurat l’alçada del Sol s’hi havien deixat la vista.
10. Conèixer avui el règim general dels vents és molt important. Els portuguesos foren
els primers “navegats meteoròlegs” ja que varen fer expedicions mar endins per tal de
conèixer millor els vents. Els resultats els portaven en secret.
11. Per sobre i per sota de l’equador (per les latituds entre 20 i 30º) hi ha unes regions on
quasi mai hi bufa el vent. Els navegants que portaven cavalls cap a Amèrica , a vegades se
n’havien de desfer tot llançant-los per la borda, perquè es passaven dies i dies sense moure’s
i se’ls acabava l’aigua i el menjar. Per aquesta raó aquestes latituds es coneixen, encara
avui, com la latitud dels cavalls.
12. Els nadius d’Amèrica en veure els soldats armats damunt dels cavalls, es pensaven
que es tractava d’una sola bèstia.
El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 2
3. 13. Totes les referències als perills que hi ha a les cartes, com la sonda, les roques, les
marees… eren considerades secretes, ja que el seu desconeixement podia fer mal a
l’enemic. Actualment per navegar cal portar obligatòriament la carta del lloc.
14. De tota manera les coses no canvien tant. Els americans en les seves guerres
desconnecten el sistema GPS, per tal que els seus enemics no puguin situar-se. Llavors
els navegants han de tenir en compte que mentre duri el conflicte bèl·lic les dades poden
ser imprecises.
15. Per aquesta raó, Europa es proposar disposar d’autonomia respecte dels Estats
Units amb la fabricació d’un GPS propi, el sistema Galileu, que estarà llest el 2008. Els
Estats Units van fer tot el possible per tal que Europa no tingués un sistema similar, i van
intentar boicotejar-ne la construcció. Espanya, amb el president Aznar, fou un dels països
que en lloc de posicionar-se a favor de les tesis europees va donar suport a la dependència
dels EUA. Per sort, es va imposar la lògica i Galileu serà una realitat d’aquí pocs anys.
16. L’ecologia no fou massa apreciada pels descobridors. Durant segles els Europeus
varen introduir animals i espècies portades d’Europa que alteraven els ecosistemes de
l’enemic. Amb aquests mètode van fer arribar malalties i epidèmies desconegudes a altres
llocs del planeta. Fou la guerra bactereològica de l’època.
17. A l’Àfrica es va extingir una au semblant a un gall amb cap de Papagall. Es tractava
del “Dodo”, que va morir en mans dels exploradors. Era una au molt confiada que es deixava
agafar.
18. Diuen que “la fam aguditza l’enginy” . Els exploradors van descobrir que si agafaven
una tortuga i la giraven podia romandre setmanes abans de morir. Era una forma de disposar
de carn fresca sense que se’ls escapés pel vaixell en èpoques sense nevera.
19. En les expedicions cap a terres desconegudes l’imaginari humà feia veure coses
increïbles als mariners. Explicaven que a l’Àfrica hi havia uns ocells gegants que mataven
elefants. El mètode: eren tant grossos que els agafaven amb les seves urpes, se’ls
emportaven volant i els deixaven anar per que s’esclafessin contra el terra.
El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 3
4. 20. També expliquen els navegants que a la terra del foc hi havia uns homes de més de
dos metres d’alçada. Tenien uns peus (sempre segons ells) de més de 50 cm. Per aquesta
raó se’ls va anomenar patagons.
21. L’ocell fragata, en els mars tropicals, és un bon recurs per saber si s’està a prop de
la costa. A vegades els navegants s’emportaven aus que deixaven anar en mig del mar.
Moltes d’ aquestes segueixen intuïtivament el camí de la costa més propera. Naturalment el
mètode no funciona massa bé enmig de l’oceà, ni per l’ocell ni pel navegant.
22. La primera volta al món sempre s’ha dit que fou la de l’expedició de Maghallaes i
Elcano. Però mort Maghallaes a les Filipines fou Elcano el primer en fer la volta completa.
Això es cert sempre hi quan ens referim a fer-la en una sola expedició. En realitat el mateix
Maghallaes havia anat, anys enrere, a les Índies Orientals on va prendre un indígena per fer-
li de criat. Quan va embarcar per fer la volta al món, se’l va emportar i en arribar per aquelles
terres el criat reconeix la seva llengua i planta l’amo. Enrique (que és el nom que li havien
posat), fou en realitat la primera persona en fer la volta, encara que en dues etapes.
23. Colom i els cartògrafs de la seva època haurien fet bé de calcular o millor dit, tornar
a calcular, la mida del món abans de la seva expedició. Eratòstenes, 400 anys abans de la
nostra era , va determinar a partir de la variació de l’ombra del Sol sobre dos punts de
diferent latitud, que el seu diàmetre era de 40.000 Km. El seu error fou només de 100 Km!
24. El GPS és un sistema que ens permet sintonitzar un aparell que emet unes ones
detectades per diversos satèl·lits en òrbita els quals en fan una triangulació i la reenvien: és
la nostra posició. Es tracta d’un sistema americà que només té un error de 10 metres.
El mar, camí dels descobridors. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 4